Ahir pel matí, un
amic me va fer arribar un missatge on se podia comparar els resultats d’Amposta
de les municipals amb el de les Europees. Les diferències eren ben evidents.
Uns exemples. ERC
va ser la llista guanyadora a les municipals. Va treure 16 regidors i 6.102
vots, mentre que a les europees la xifra de votants se va reduir a 3.698. Junts
per Amposta (els exconvergents van patir la derrota més dolorosa de la seva
història) va aconseguir 763 vots, mentre que Junts a les europees n’aconseguia
2.524. I un tercer exemple. La llista del PSC que encapçalava Francesc Miró aconseguia
860 vots i el PSOE a les europees 1.504.
Per a mi aquest
resultats són una mostra de maduresa política, i així li vaig fer constar al
meu amic. La gent ja no se deixa portar per la inèrcia de votar igual a les
dues eleccions, sinó que té criteri per a canviar si cal l’opció de vot.
Hores més tar, un
cosí que està a l’exili de França (és
fill d’un exiliat republicà) va enviar-me una altra curiositat: els vots que va
treure la llista encapçalada per Puigdemont a la resta de CC.AA d’Espanya.
Destaca les Illes
Balears amb 10.298 vots, seguit de València amb 6.846, el País Basc amb 5.056, Madrid
amb 3.464, Andalusia amb 2.500, etc. Fins arribar a la Rioja amb 164.
Segueixo pensant
el mateix, és una prova de maduresa política. Cadascú pot votar lliurement a la
candidatura que cregui oportú.
Tal com vaig fer
jo l’any 1989 quan a les europees vaig votar la llista d’Euskadico Ezquerra que
encapçalava Juan Maria Bandrés. Va ser la primera vegada que vaig fer el salt als socialistes.
