Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris carta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris carta. Mostrar tots els missatges
dijous, 11 d’agost del 2022
dimecres, 10 d’agost del 2022
dilluns, 8 d’agost del 2022
dissabte, 6 d’agost del 2022
CONTROVÈRSIA
La vida a Amposta sol transcorre plàcidament fins l’arribada de la seva Festa Major sobre el 15 d’agost. Dies abans, taurins (o ‘boveros’ com en agrada dir aquí) i antitaurins comencen un controvèrsia que no va més enllà d’alguns comentaris a les xarxes socials.
Sempre hi ha algú que provoca la primera espurna, però enguany crida força l’atenció que aquest ‘algú’ hagi estat precisament el propi alcalde, el republicà Adam Tomás, a l’entrevista que publicava el diari Ara el passat dia 5.
Adam Tomàs, com buscant l’enfrontament entre els seus propis conveïns, defensava els bous de la següent manera: ‘És una barbaritat tenir un ocell engabiat o un gos en un pis de 50 metres. Això també podria ser maltractament animal. Si obrim el meló, obrim-lo tot’.
Amb aquestes paraules, l’alcalde no fa una altra cosa que apropiar-se del vell discurs dels ‘boveros’ en comparar el tracte rebut pels bous durant els actes taurins amb els dels animals de companyia que tenim a casa.
Adam Tomàs quan no era alcalde d’Amposta no era partidari de la festa dels bous. Però en arribar a l’alcaldia va haver de canviar de criteri per mirar d’acontentar el col•lectiu taurí que a la nostra ciutat té molt de pes. Aquest canvi d’actitud ha creat força malestar entre la ciutadania que l’any 2015 (i posteriorment el 2019) li van donar el seu vot esperant una millora de la nostra ciutat. Però desgraciadament després de 7 anys Amposta està igual o pitjor que quan ERC va arribar al govern municipal.
Les fotos de la plaça de bous del Poble Nou son d'Enrique Olivé.
dilluns, 10 de desembre del 2018
dimarts, 11 d’octubre del 2016
CARTA OBERTA A JORDI JANER, CONSELLER D’INTERIOR
La setmana passada el
Departament d’Interior va prendre una decisió que m’afecta personalment:
prohibir que la plataforma Prou! AP-7 gratuïta ja! pogués
seguir tallant l’N-340, tal com venia fent durant el darrer any.
Ignoro quin han estat
els motius que han fet canviar de criteri a aquesta Conselleria, el perquè si
fins ara s’havia respectat el dret constitucional de manifestació que tenim
tots els ciutadans, de sobte se’ns hi priva, igual com va fer mesos enrere el
Subdelegat del Govern Central de Castelló que tampoc dóna permís als veïns de
la zona per a tallar la mateixa carretera al seu pas per Vinaròs.
Tot i que els antics
convergents (perdoni’m però ara no sé com anomenar-los) vulguin defugir de ser
comparats amb el del PP, la realitat és la que és i des del meu punt de vista
s’hi assemblen bastant i tot sovint els hi veig els mateixos tics autoritaris
més propis d’èpoques passades.
La plataforma no
va en contra ningú. La seva única finalitat és aconseguir l’autopista gratuïta,
una via més segura que la carretera nacional i que ja hauria d’estar alliberada
de peatges des de fa anys.
Responent-me a mi
mateix sobre el que pregunto uns paràgrafs més amunt, penso que, segurament, la
negativa a deixar-nos seguir amb els talls es deu a interessos privats d’algú
que està per sobre seu (no té perquè ser forçosament un càrrec jeràrquic) i de
qui, vostè, només faria de ma executora.
dilluns, 10 d’octubre del 2016
CARTA OBERTA A SUSANA DÍAZ
![]() |
De Ferreres al Periódico d'ahir. |
Companya Susana,
Em dirigeixo a tu com a inductora de la maniobra que va apartar a qui fins fa poc era el teu líder al capdavant de la Secretaria General del PSOE, Pedro Sánchez, tot que sóc conscient que tu sola no haguessis pogut fer una cosa així. Per tant també m’adreço a Felipe González el gran instigador del cop de ma i a tots aquells que us van donar suport... Digues-los-hi, barons o militants de base, tant me dóna.
Tot i que fa temps que no us voto (i segurament seguiré sense fer-ho) aquella maniobra me va indignar, però encara m’indigna més que prengueu als militants, simpatitzants i votats com a ximplets i que vulgueu convèncer-nos de que el millor que sé pot fer ara mateix és que els diputats i diputades del Congrés s’abstinguin per a fer president a un corrupte (perdó, a un presumpte corrupte)
No compteu amb mi per a cap tipus de projecte que comporti donar suport (per activa o passiva) a la dreta més rància d’aquest país i, a la vegada, que no comporti un reconeixement de la realitat catalana. Si el PSOE fos un veritable partit d’esquerres faria temps que s’hagués adonat de que caminava cap a l’autodestrucciò per no aplicar les polítiques progressistes que calen per a fer avançar el país.
dijous, 26 de maig del 2016
(Primer mireu la foto) DOBLE DESPROPÒSIT
Ahir vaig estar a l’Hotel d’Entitats d’Amposta on té la seu la colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta.
Una carta semiabandonada sobre una lleixa que hi ha al costat de l’escala em va cridar l’atenció. El remitent era el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i anava adreçada al Registre Associacions del carrer Santa Anna números 3-5 2n d’Amposta (tal com podeu veure a la foto)
El primer despropòsit el va cometre la persona que va escriure la carta. El Registre d’Associacions sé troba, efectivament al carrer Santa Anna, però de Tortosa. I el segon despropòsit el carter al confondre l’Hotel d’Entitats amb el Registre d’Associacions. Però el que em sembla més greu és que deixés una carta a una adreça que evidentment no era la que figurava a la carta. A part d’això no tinc constància que Amposta tingui un carrer que es digui Santa Anna. El que hauria haver fet el carter és retornar la carta al remitent per adreça incorrecta.
Què pot passar si el contingut de la carta és important? El més provable és que es perdi ja que es pot quedar allí on jo la vaig veure de forma indefinida.
...
Aquest matí m’he trobat amb Moisès el carter que reparteix per la zona per la que em moc habitualment (treball, esmorzar...) Li he ensenyat la foto de la carta i s’ha quedat parat.
No explicaré el que m’ha dit, però estava visiblement afectat. M’ha preguntat si podia aconseguir la carta i li he dit que sí, que podia anar a buscar-la.
Llavors m’ha dit que quan passi pel lloc de treball (passa diàriament) recollirà la carta i la farà arribar al seu destinatari.
dimarts, 10 de desembre del 2013
CARTA OBERTA AL SR XAVIER SARAGOSSA, NOU CAP DE LA POLICIA LOCAL D’AMPOSTA
En primer lloc vull felicitar-lo pel recent
nomenament com a cap de la policia local de la nostra ciutat, una tasca que,
vaticino, no ha de ser gens fàcil, però amb la seguretat que té aptituds per a
fer-la bé i també l’experiència necessària que dóna l’haver passat molts d’anys
ocupant diversos càrrecs dintre de la nostra policia.
Aquesta experiència acumulada, segurament li
ha permès adona-se’n de les mancances existent, sobre tot en temes de
circulació, deixadesa a les illes de contenidors de brossa i incivisme divers
(com ara pintades i destrosses a mobiliari urbà) que són les que més perceben
els ciutadans.
Si la memòria no en falla, el primer pla de
circulació a la nostra ciutat data de 1998. Un pla que es va modificar al poc
temps i que s’ha anat desenvolupant al llarg de molts d’anys i, de vegades,
rectificant coses ‘sobre la marxa’ quan s’ha observat que hi havia solucions
més adequades.
El seu antecessor al càrrec, l’ara inspector
dels Mossos d’Esquadra Sr Ruano, tenia la seva pròpia manera de veure la
situació, la qual cosa no vol dir que fos la ideal, com segur que tampoc no ho
és la meva. És evident.
Des del meu punt de vista, un dels principals
problemes que té Amposta és la manca de places d’aparcament a la zona centre,
perquè tothom hi vol arribar amb el cotxe. Això fa que molts de conductors
aparquin en llocs que no està permès fer-ho i, sovint, dificultant la
circulació d’altres conductors, però també dels vianants.
Sóc partidari d’educar abans de sancionar, es
a dir, promoure campanyes informatives amb la finalitat de minimitzar els
efectes de la manca de civisme d’alguns (quasi sempre els mateixos) Però si,
finalment, s’ha d’aplicar ma dura amb els reincidents, s’hauria de fer. Avui en
dia existeixen mecanismes suficients per a identificar a les persones que
incompleixen sistemàticament les normes més elementals de trànsit i de civisme.
També sóc conscient de que algunes de les
mesures que caldria prendre no depenen únicament de vostè, sinó del seu
superior jeràrquic, és a dir, del nostre alcalde; però també és cert que vostè
està habilitat per a poder influir en ell para que s’acabin aplicant les
mesures correctores necessàries amb la finalitat de humanitzar més la ciutat
d'Amposta.
Molta sort!
diumenge, 3 de novembre del 2013
Em sento orfe

Des que es va aconseguir l'autonomia, he viscut amb la il·lusió
(diguem-li utopia) de viure en un estat federal. Entenia que només es
podia aconseguir des del partit socialista català (PSC). Que el PSC
estiraria el PSOE cap a aquest objectiu... (encara recordo aquelles
converses amb el Lluc sobre el federalisme...); però bé, el temps ha
passat, i les tornes han canviat. Tot allò queda enrere. Avui el PSOE ha
vençut. Potser per la manca de ganes (¿...?). Aneu a saber... La
realitat és que per molt que es digui federal (el PSOE) no ho és, ni de
bon tros.
Jo no he llegit gaires teòrics ideològics, ni pensadors, però estic convençut de la meva posició d'esquerres i socialista. De cap manera estic d'acord amb aquesta “socialdemocràcia” que està tan de moda, i que vol justificar un centralisme que...; en fi, potser en una altra ocasió comentaré el que en penso. Ara toca un altre tema.
Volia traslladar una qüestió que m'amoïna; qui votem els socialistes que estem a favor de la independència (diguem-li dret a decidir)? Segurament sortiran partits que diran “a mi, a mi, que nosaltres representem el que vols...”. Bé, a mi m'agradaria que fos un partit socialista de veritat, perquè és clar que el PSC no em representa ni de bon tros. Ara ens parlen, amb veu baixa, d'una tercera via: algú s'ho creu? I els que semblaven discordants amb la direcció i volien crear una plataforma o un partit? On sou? No entenc com podeu restar de braços plegats veient com aneu perdent el votant socialista (si no l'heu perdut ja) i encara no teniu la valentia (diguem-li piiiii) de fer el que s'ha de fer. I doncs, què espereu?, a ser un partit cantonal? Perquè, és clar, amb un 5% dels vots ja em direu... Ep, i el temps no és que sobri, s'acosta un 2014 mogut, mogut...
Desgraciadament som molts els que compartim el sentiment d'aquesta carta llegida dissabte passat al Punt Avui. Molts socialistes de tota la vida ( am vaig afiliar l'any 1983, però des de 1977 ja em sentia molt proper a les seves tesis) ens hem anat desenganyant en veure uns líders que no representen les nostres idees. I a sobre hem d'escoltar veus que venen de Madrid o Sevilla (ves a saber!) que diuen que el PSC cada cop és menys socialista i més nacionalista. Històricament el PSC sempre ha estat un partit nacionalista. Només cal fixar-nos en l'etapa de Maragall i fins i tot de Montilla. A Catalunya, per a ser nacionalista no cal votar ni a CiU ni a ERC, només cal sentir-se català i això és el que havíem pensat sempre des del PSC.
En aquest moment, igual aquí com allí (llegiu PSC i PSOE) sembla ser que ni són carn ni peix. Cal redefinir l'ideari i, amb ell, el discurs a la ciutadania. Si no és així, cada cop més, els degoteig de desercions serà més gran. Només cal donar una ullada als resultats de les darreres eleccions i el baròmetres d'opinió que s'han publicat recentment.
Jo no he llegit gaires teòrics ideològics, ni pensadors, però estic convençut de la meva posició d'esquerres i socialista. De cap manera estic d'acord amb aquesta “socialdemocràcia” que està tan de moda, i que vol justificar un centralisme que...; en fi, potser en una altra ocasió comentaré el que en penso. Ara toca un altre tema.
Volia traslladar una qüestió que m'amoïna; qui votem els socialistes que estem a favor de la independència (diguem-li dret a decidir)? Segurament sortiran partits que diran “a mi, a mi, que nosaltres representem el que vols...”. Bé, a mi m'agradaria que fos un partit socialista de veritat, perquè és clar que el PSC no em representa ni de bon tros. Ara ens parlen, amb veu baixa, d'una tercera via: algú s'ho creu? I els que semblaven discordants amb la direcció i volien crear una plataforma o un partit? On sou? No entenc com podeu restar de braços plegats veient com aneu perdent el votant socialista (si no l'heu perdut ja) i encara no teniu la valentia (diguem-li piiiii) de fer el que s'ha de fer. I doncs, què espereu?, a ser un partit cantonal? Perquè, és clar, amb un 5% dels vots ja em direu... Ep, i el temps no és que sobri, s'acosta un 2014 mogut, mogut...
Desgraciadament som molts els que compartim el sentiment d'aquesta carta llegida dissabte passat al Punt Avui. Molts socialistes de tota la vida ( am vaig afiliar l'any 1983, però des de 1977 ja em sentia molt proper a les seves tesis) ens hem anat desenganyant en veure uns líders que no representen les nostres idees. I a sobre hem d'escoltar veus que venen de Madrid o Sevilla (ves a saber!) que diuen que el PSC cada cop és menys socialista i més nacionalista. Històricament el PSC sempre ha estat un partit nacionalista. Només cal fixar-nos en l'etapa de Maragall i fins i tot de Montilla. A Catalunya, per a ser nacionalista no cal votar ni a CiU ni a ERC, només cal sentir-se català i això és el que havíem pensat sempre des del PSC.
En aquest moment, igual aquí com allí (llegiu PSC i PSOE) sembla ser que ni són carn ni peix. Cal redefinir l'ideari i, amb ell, el discurs a la ciutadania. Si no és així, cada cop més, els degoteig de desercions serà més gran. Només cal donar una ullada als resultats de les darreres eleccions i el baròmetres d'opinió que s'han publicat recentment.
dimecres, 30 d’octubre del 2013
CARTA DE JOSEP BORDES (PEPET I MARIETA)
Llegint el Periódico d’avui, m’he trobat
amb una carta al director (que a sobre era la que destacaven) signada per
Josep Enric Bordes (Barcelona) Afortunadament estava la foto i, per tant,
no hi podia haver cap confusió. Segurament, la majoria el coneixeu més
com Pepet i Marieta (encara que aquest sigui el nom del grup) i, a l’hora
d’ubicar-lo, ho faríeu a Ulldecona.
La carta portava el títol de la Mala
educació i deia això:
L'altre dia va aparèixer un grup
d'estudiants suecs al centre on treballo. Havien vingut a estudiar la nostra
crisi i les conseqüències per a l'educació. Parlaven un anglès que molts
titulats universitaris d'aquí desitjarien i mostraven uns coneixements
d'economia extraordinaris. No eren més d'una desena i els acompanyaven
dues professores. Em pregunto si el viatge se l'havien pagat ells o l'Estat
suec.
Quan busquem sistemes educatius
exemplars, sempre mirem cap als països nòrdics i segur que, quan ells busquen
els deplorables, miren cap a nosaltres. A Finlàndia es van reunir experts
en educació durant sis anys per consensuar el seu sistema educatiu actual.
Aquí, no obstant, permetem que els polítics decideixin sobre una matèria
de la qual ni saben ni entenen. I, si no, fem una ullada a la nova llei
d'educació: ataca la immersió lingüística, dicta el currículum a seguir
des del Govern central, incrementa el nombre d'alumnes per aula, redueix
el nombre de professors, resta poder als consells escolars, afavoreix l'escola
concertada en detriment de la públiques i recolza la separació de sexes.
Si el que pretén el senyor Wert
és "espanyolitzar els alumnes catalans", està remant en direcció
contrària perquè amb aquesta llei l'únic que aconsegueix és cabrejar els
catalans i convèncer-nos encara més que la independència és l'única via
possible per garantir una educació pública de qualitat i respectuosa amb
la nostra llengua i la nostra cultura.
Pràcticament subscric en la seva totalitat
la carta, però hi ha coses que penso que s’haurien de matisar. Està bé
defensar una escola pública, laica, de qualitat i gratuïta i encara que
no ho digui així, Josep Bordes segur que la defensa. Però a la carta (o
al menys el que li han publicat, ja que tinc l’experiència de que, normalment
sempre les retoquen) diu això: “... afavoreix l'escola concertada
en detriment de la públiques i recolza la separació de sexes”. I acaba
dient: “... la independència és l'única via possible per garantir
una educació pública de qualitat i respectuosa amb la nostra llengua i
la nostra cultura”.
Això amic Josep, no crec que sigui possible
si després de que Catalunya es converteixi en un estat propi, segueixin
governant els mateixos que ho fan ara. Mentre Convergència es mantingui
al cap davant del govern, seguirà afavorint l’escola concertada i, fins
i tot, la separació de les classes per sexes. Ni tant sols el PSC i ERC
són garantia per a que l’escola s’acabi convertint amb el que tu i jo
desitjaríem. No ens tenim que enganyar!
divendres, 5 de juliol del 2013
TELEGRAMA A L’ÀNGEL ROS, ALCALDE DE LLEIDA I LÍDER DELS SOCIALISTES LLEIDATANS
Des de les Terres de l’Ebre et vull fer
arribar la meva més profunda consternació, incredulitat, indignació i ràbia pel
teu vot favorable al transvasament de l’Ebre;
un comportament que no està a l’alçada d’una persona que aspira a liderar al
Partit dels Socialistes de Catalunya.
Amb el teu vot afavoreixes l'especulació de les terres i el mercadeig de l'aigua, la qual cosa es contraposa amb l'ideari socialista.
Davant d’actituds com aquesta, permetem que et
digui que prefereixo cent cops abans a un federalista que un a transvasista.
Us convido a que li féssiu arribar missatges semblants a la seva pàgina de Facebook:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)