I 50 ANYS DESPRÉS...

Una gran majoria dels ciutadans que vivim al costat de l’AP-7 (o Autopista del Mediterrani) estem tant acostumats a veure-la que ja quasi no ens en recordem de quan es va construir. L’Estat va anar atorgant concessions per trams del N cap al S i a la vegada s’anava construint a bon ritme. El tram Tarragona-València que és el que ens afecta va ser adjudicat l’any 1971 i inaugurat el juny de 1974. Un dels meus primers records de l’autopista es remota a l’època en que vaig treballar a Castelló (entre el mes d’octubre de 1976 i l’octubre de 1977). Tot que anàvem per l’N-340, aquesta era visible des de la Nacional en diversos trams i, a més cada dia l’havíem de creuar per anar a treballar l’obra que estava situada al marge dret de la mateixa en sentit S. Han hagut de passar 50 anys per a que finalment la comarca del Montsià disposi d’una sortida a l’AP-7. Sí, sí, ho heu llegit bé! A dia d’avui la comarca més meridional de Catalunya no disposa de cap sortida de l’autopista mentre que a la veïna del Baix Ebre per exemple n’hi ha 4. La sortida 41 (Amposta/la Ràpita) està situada molt prop d’Amposta, però dintre de la comarca del Baix Ebre. I la 42 (Vinaròs/Ulldecona) ja està dintre del terme municipal de la capital del Baix Maestrat. En un principi un pot pensar que la nova sortida que es situaria entre Amposta i Masdenverge no és tan necessària. Aquí hi poden haver opinions per a tots els gustos però el cert és que per agafar l’autopista a l’Aldea cal creuar Amposta i posteriorment el riu pel pont penjant i continuar fins una rotonda que hi ha a 1 Km d’Amposta d’on surt el ramal d’accés o bé anar pel tram d’autovia de l’N-340, creuar el riu pel pont anomenat nou (per diferenciar-lo del pont penjant o vell) i seguir les indicacions que t’obliguen a donar voltes i més voltes con si d’un ‘scalextric’ és tractés. Si s’opta per la segona opció hi ha una alternativa: una vegada creuat el riu prendre la primera sortida com si es volgués anar a Deltebre i agafar la direcció contraria; arribats a la cruïlla girar a la dreta i continuar per un tram que inclou la primera opció. El problema és que aquesta darrera opció mixta no està senyalitzada i per tant no la coneix tothom, menys encara els que viuen als pobles de l’interior de la comarca del Montsià. La nova sortida que com he dit abans es situaria entre Amposta i Masdenverge (no pot situar-se en cap altre lloc) ja disposa de les carreteres necessàries per a facilitar l’accés als diferents pobles. En primer lloc la carretera que va d’Amposta a Santa Bàrbara (passant per Masdenverge) facilitaria l’accés als pobles (i d’altres nuclis de població) del Montsià interior (Masdenverge, Santa Bàrbara, la Galera, Godall, els Valentins, la Sénia i Mas de Barberans). La carretera de Freginals (i que neix precisament del lloc on es farà la nova sortida) donaria servei als propis veïns de Freginals però també als de les Ventalles i Ulldecona i fins i tot als del barri Castell i la Sénia ja que en arribar als Freginals continua fins enllaçar amb la que va des de Vinaròs a Vinallop. Els únics pobles als que no afectaria la nova sortida serien la Ràpita, les Cases d’Alcanar i Alcanar. No voldria acabar aquest escrit sense recordar que l’any 2000 es va inaugurar a l’Ampolla una nova sortida (la 39A) que dona servei únicament a aquella població marinera (i si voleu a Camarles, va...). Anteriorment quan es volia anar a l’Ampolla s’havia de sortir per la 39 (l’Ametlla de Mar/el Perelló/l’Ampolla) o bé per la de Tortosa/l’Aldea (sortida 40). I per què d’aquesta sortida? No cal ser una llumenera per a suposar que el paper protagonista d’aquells fets el va tenir l’alcalde de l’època Francesc (més conegut per Paco) Sancho. Paco Sancho tenia una gran influència política a Barcelona i va saber moure els fils necessaris per aconseguir-ho. Tot i que el PSC d’Amposta havia portat al programa electoral de les municipals la proposta d’una sortida de l’autopista, com no governava, sempre es quedava en un no res. És trist dir-ho però o bé la manca de voluntat o bé la incapacitat d’alguns polítics del territori han fet retardar un projecte dels que se’n beneficiarà molta gent.

SOBRE LES RETENCIONS DE L’AP-7

Fa uns anys vaig formar part de la plataforma veïnal Prou!, AP-7 gratuïta ja!! Pensava (i penso) que un bé públic com son les autopistes han de ser gratuïtes per a que tots els usuaris en puguin gaudir. Des de la gratuïtat, l’AP-7 va molt congestionada i en alguns trams es fa molt difícil circular amb normalitat. Durant els darrers dies he arribat a llegir que està col•lapsada. Es a dir, que ha arribat a la capacitat màxima de circulació que pot assumir... I encara no hem arribat a l’estiu que, amb l’arribada de turistes estrangers tot fa pensar que les retencions que hi haurà en alguns trams la faran intransitable... Però dissortadament no hi ha pràcticament alternatives viàries amb un mínim de condicions on poder escollir. Des del Govern Central ja s’ha dit que es farà un doble carril entre Amposta i Salou... Però, per a quan? Això no ens ho han dit. Entre l’estudi d’impacte ambiental, les expropiacions, la licitació i la construcció trigarem anys en veure-ho. I potser per a llavors la mesura ja serà obsoleta. A part de tot això, estic convençut de que tenen un greu defecte de disseny. ¿Hi ha cap informe que digui quan triguen els equip d’emergència i la policia en arribar al lloc del sinistre? Ningú en parla però suposo que no és fàcil passar entre tants cotxes aturats. A les autopistes franceses el voral és molt més ample la qual cosa permet arribar al lloc del sinistre en molt menys temps. D’haver-ho previst o en el cas d’habilitar-se en futur, la mesura incrementaria l’eficàcia dels equips d’emergència, es podrien salvar més vides i es descongestionarien molt més ràpid. Però en aquest país quan es prenent solucions sempre es solen fer tard i malament i així en va. N’estem acostumats...

LA INTENCIÓ ERA BONA, EL RESULTAT NO TANT

Després de 240 talls a l’N-340, la plataforma veïnal Prou!, AP-7 gratuïta ja! va donar per assolits els seus objectius: el final dels peatges de l’AP-7. Primer el tram entre Alacant i Vila-seca (a partir de l’1 de gener de 2020) i posteriorment entre Vila-seca i la Jonquera (1 de setembre de 2021). Però avui la pregunta és: Ara que l’AP-7 és gratuïta, ¿la situació (en general) ha millorat o ha empitjorat? La resposta és contundent: ha empitjorat molt! I és així perquè l’Estat no ha fet els deures que tocaven. Durant les mobilitzacions es va reclamar insistentment un tercer carril allà on només n’hi havia 2, com al tram que passa per les Terres de l’Ebre. Evidentment no s’ha fet i això és inqüestionable ja que només cal anar a veure-ho i comprovar-ho. Si abans de ser gratuïta, l’AP-7 ja suportava un considerable volum de transit, ara que ho és encara n’ha de suportar més perquè hi passen molts d’aquells que abans preferien no haver de pagar i buscaven vies alternatives. A més volum de transit, els problemes s’incrementen: més accidents, trams amb marxa molt lenta (el cas més comú és quan un camió n’avança un altre). També és nota la degradació de les instal•lacions, sobre tot del ferm. El manteniment actual és deficient. Molt abans del final dels peatges ja es va començar a parlar de la vinyeta. La vinyeta és una taxa que es pagarà per l’ús i manteniment de les autopistes, tot i que encara s’està estudiant el com i el quan es començarà a aplicar. Ja que no ho fa ara, esperem que almenys quan s’apliqui la vinyeta l’Estat es posi les piles i faci el que ha de fer: millorar la seguretat de les autopistes. I la millora de la seguretat només passa per la construcció de més carrils allí on fan falta i també per un manteniment constant.

LA FRAGILITAT DE LES NOSTRES CARRETERES

El passar dilluns dia 20 de setembre tornàvem a cap casa havent fet parada a Roda de Berà. Com que per allí passa la carretera nacional N-340 que a poca distància connecta amb l’autovia l’A-7, vam descartar l’autopista AP-7 i vam anar per la primera. Però com és sabut, després de l’Hospitalet de l’Infant, l’autovia es torna a convertir amb la nacional. Per tant, en arribar a aquell punt la nostra intenció era tornar a l’autopista precisament a l’entrada de l’Hospitalet de l’Infant. No ho vam poder fer... Només sortir de l’autovia ens vam trobar amb un operari de no sé què (ni tant sols un mosso de trànsit) que ens indicava que havíem de continuar d’on veníem... De fet molts de cotxes i camions ja estaven sortint i la gran majoria continuava en direcció Sud per l’autovia. El problema, com ja he dit, és que a uns pocs quilòmetres més enllà l’autovia A-7 deixa de ser-ho per a reconvertir-se en la nacional N-340. Abans d’arribar a aquell punt, el carril dret de l’autovia és per als cotxes que van en direcció Móra d’Ebre i el de l’esquerra continua cap al Sud creuant les comarques del Baix Ebre i el Montsià. Però alguns cotxes en lloc de circular pel carril de l’esquerra continuaven per la dreta fins la separació definitiva i allí s’anaven incorporant al de l’esquerra convertint-ho en un coll de botella que provocava retencions. La cua de cotxes, camions i altres vehicles arribava fins l’Ametlla de Mar on, aquells qui ho volien (que era una immensa majoria) tornaven a incorporar-se a l’autopista. No va ser el nostre cas ja que com ja quedaven pocs quilòmetres vam decidir continuar per la nacional fins arribar a Amposta. Vam intuir que alguna cosa greu havia passat. Així que vam posar la ràdio i des del Servei Català de Trànsit a través de Catalunya Informació s’informava que estava tallada l’AP-7 en direcció Sud i en direcció Nord només estava habilitat un carril (recordo que només n’hi ha dos) per un accident entre dos camions. L’accident havia passat abans de les 3 de la tarda i eren sobre 2/4 de 5... Unes dues hores amb greus problemes circulatoris i no sé quant de temps més va haver de durar ja que treure dos camions de l’autopista requereix el seu temps. Després de 240 talls de l’N-340, el moviment veïnal Prou! AP-7 gratuïta ja! va aconseguir el seu propòsit principal: la gratuïtat de l’autopista. L’alliberament dels peatges va ser en dues fases: des de l’1 de gener de 2020 fins l’Hospitalet de l’Infant i a partir de l’1 de setembre de 2021 fins a França. El moviment veïnal va néixer arran d’una sèrie continuada d’accidents a l’N-340 amb el resultat de diverses morts. Però a part de l’objectiu principal que era la gratuïtat de l’autopista també es reivindicava una nacional més segura amb bons accessos als pobles per on passava i s’oposava a rotondes que es van acabar construint al tram ebrenc. També es demanava la construcció d’un tercer carril a l’autopista, etc. etc. Evidentment el tercer carril no s’ha construït i amb la gratuïtat de tota l’AP-7, el volum de transit s’ha incrementat considerablement provocant freqüents embussos sobre tot pels voltants de Barcelona i quan es produeixen accidents, la qual cosa no és cap fet excepcional. De fet, els proscrits camions als quals es va obligar a circular per l’autopista, ara els diumenges, en determinats trams se’ls fa fora per a alleugerar-ne la densitat circulatòria. L’accident de dilluns no ha fet sinó evidenciar la fragilitat de les carreteres que passen pel nostre territori. Quan les dues vies principals (recordo que l’autovia A-7 i l’N-340 son dos trams complementaris) pateixen algun col•lapse, se’n ressent tot el territori la qual cosa demostra una vegada més les greus mancances de tot tipus (sanitàries, viàries, ferroviàries, industrials...) que pateix una dels territoris més oblidats i abandonats pels diferents governs, tant el de l’Estat com el de Catalunya.

UNA SORTIDA DIGNA

El debat dels Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) és sense cap mena de dubte el més transcendent dels que es fan al llarg de l’any i sovint, de la seva aprovació depèn la continuïtat de la legislatura. L’any 1988 vaig tenir el plaer de poder assistir personalment al primer dia del debat. El discurs de presentació dels pressupostos va anar a càrrec de Carlos Solchaga, Ministre d’Economia i Hisenda del Govern de Felipe González. Prova de la seva importància és que l’hemicicle estava ple (no recordo que hi hagés cap escó buit) i fins i tot hi assistia Adolfo Suárez, qui fora el primer president del govern espanyol després de la dictadura, un fet prou inusual ja que no acostumava a assistir als plenaris del Congrés. El suport dels diferents grups parlamentaris als PGE sol ser una mena de mercadeig: Què me dones a canvi del meu vot favorable? Per als de 2021, Ferran Bel, l’exalcalde de Tortosa, al capdavant dels 4 diputats del PDECAT ha aconseguit del govern de l’Estat la promesa de fer un estudi sobre la viabilitat d’una sortida de l’AP-7 a la comarca del Montsià. Durant anys, la construcció d’una sortida de l’autopista per a donar servei als pobles de l’interior de la comarca, va ser llargament reivindicada el grup municipal del PSC que la incloïa sempre al seu programa electoral. Si no sou del Montsià potser no us heu fixat mai, però la comarca més meridional de Catalunya no té cap sortida de l’autopista, mentre que la del Baix Ebre en té 4: una a l’Ametlla de Mar, una altra a l’Ampolla i dues al terme de l’Aldea. La següent sortida en direcció Sud ja és la de Vinaròs. Si alguna vegada s’arribés a fer una sortida dintre de la comarca del Montsià (cosa que dubto que s’acabi fent mai), s’hauria de fer a la part de dalt d’Amposta, on la comunicació amb l’interior de la comarca és més directa. Fa anys, les principals partides d’inversió previstes als PGE per a les comarques ebrenques anaven destinades a la construcció d’un nou carril a la via fèrria. Cal recordar que fins fa pocs anys des de Castelló a Tarragona només hi havia una única via. Però a l’hora d’avaluar-ne les inversions fetes al territori cal tenir en compte que una gran part de les competències les té la Generalitat de Catalunya i és aquesta qui ha de garantir les inversions necessàries per a que el nostre territori no quedi endarrerit ni econòmica ni socialment respecte a la resta de territoris de Catalunya. No obstant, l’Estat té una assignatura pendent, la més important: la regeneració del Delta de l’Ebre. Tot i que en els darrers mesos s’han fet grans aportacions d’arena per tal de pal•liar els danys produïts com a conseqüència de la tempesta Glòria de principis d’any, el cert és que el mal és endèmic i ve de molt més lluny, d’ençà de la construcció dels grans embassaments de Mequinensa, Riba-roja d’Ebre i Flix. La gent del Montsià així com de totes les Terres de l’Ebre fa temps que estem esperant una sortida digna per part de l’Estat... Però no tant de l’AP-7, sinó a la solució definitiva a la regressió del nostre delta.

AMB LES AUTOPISTES ENS VOLEN VENDRE LA MOTO

AP-7 per les Ventalles.

Un dels debats que hi ha sobre la taula aquests darrers dies i que quasi desperta tantes passions com el procés de successió del PP després de l’etapa de Mariano Rajoy és, sense cap mena de dubte, l’ alliberament dels peatges de les autopistes.

Segons el nou govern, el rescat de les autopistes per a convertir-les en públiques serà quan acabi el termini de la concessió. Això vol dir que l’AP-7, que és la que ens toca més de prop, hauria de ser l’1 de gener de 2020.

En un principi, aquest fet ens hauria d’omplir de joia a tots els habitants del pobles per on passa, siguin o no usuaris habituals, ja que encara que no ho siguin, a partir d’aquella data podran disposar d’una infraestructura viària més ràpida i segura que l’N-340 (per moltes rotondes que facin per augmentar la seguretat)

Però no. Des del món polític, però també empresarials ens volen vendre la moto... Una moto en aparença de gran cilindrada però que falla més que una escopeta de fira.

AP-7 pels Freginals. 

Des del Govern de la Generalitat ens amenacen que implantaran la vinyeta que, tot i que sembli que té connotacions amb el vi, se tracta d’una taxa més que repercutirà la ja prou castigada butxaca del ciutadà. Així ho reconeixia el propi Conseller de Territori i Sostenibilitat Damià Calvet durant la festa de la plantada a la finca Bombita de Deltebre dissabte passat al costat de l’alcalde de la població Lluís Soler.   

Sembla ser que la vinyeta serà una mena de tarifa plana que hauran de pagar tan si com no tots els propietaris de vehicles susceptibles de ser usuaris de les autopistes. O sigui, tan si les usen com si no les usen. I si no paguen la vinyeta, pagaran la multa corresponent... 

Però els que s’han passat dos pobles han estat els empresaris. Ara resulta que gràcies al que paguen els usuaris de les autopistes se sustenta l’estat del benestar (!). Gràcies al que paguen els usuaris de les autopistes tenim sanitat gratis, educació gratis, seguretat efectiva, transports eficients, etc., etc. I pregunten qui pagarà el seu manteniment quan siguin públiques. Els mateixos que paguen les autovies de les comunitats on no hi ha pràcticament autopistes, no? Crec que no fa falta crear cap impost, el que cal és administrar més eficientment els diners de tots i reduïr despeses supèrflues i inútils (excepte per aquells que ne treuen benefici)  

166è tall de l'N-340 a Amposta. 

Ja que segons els empresaris (però també d’alguns polítics), quan s’acabi la concessió de les autopistes, qui pagarà el seu manteniment... I què passarà amb els treballadors de l’empresa? Des del meu punt de vista me sembla un xantatge emocional destinat, tal com us deia abans, a vendre’ns la moto per a que, aquells que porten anys lluitant en pro de les autopistes gratuïtes cessin en la seva legítima reivindicació.

I per què és legítima? Per que als concessionaris de les autopistes se’ls hi ha renovat la concessió i, per tant, una vegada amortitzada la inversió inicial, només han de fer front al manteniment i alguna que altra inversió menor. La resta, una vegada pagats els sous i salaris dels seus treballadors, així com les quotes de la Seguretat Social i i totes les despeses generals, tot és benefici.

Mireu. Fa anys, un peatgista  de l’Ametlla de Mar, quan encara se pagava poc amb targeta i per tant, passava per les seves mans la pràctica totalitat de la recaptació del seu torn, me deia: AUMAR és l’empresa de l’Estat que més beneficis té... Tu saps el que recapta cada dia? Segurament no li faltava raó.

En quan a les pèrdues de llocs de treball, tot i ser un tema delicat, que no me vinguin amb romanços, ja que els primers en disminuir la plantilla al llarg d’aquests anys han estat ells mateixos en automatitzar i reduir peatges progressivament.

I ja per acabar, només una pregunta: 

Per què a Catalunya no hi ha la mateixa unitat d’acció que al País Valencià? 

La resposta és clara: Perquè dintre del Govern de Catalunya hi ha un partit que practica economies neoliberals i a l’altre partit ja els hi va bé si tots plegats segueixen el camí cap a la independència. Els altres objectius són secundaris...


MÉS INFORMACIÓ: 

https://www.diaridetarragona.com/ebre/El-conseller-de-Territori-i-Sostenibilitat-reclama-laccio-unitria-davant-la-regressio-del-Delta-20180618-0026.html

https://www.elperiodico.cat/ca/economia/20180619/seopan-sobre-suprimir-els-peatges-qui-pagara-la-festa-6888477

https://www.motorpasion.com/industria/asi-de-bien-nos-vendieron-las-autopistas-de-peaje-alla-por-el-ano-1972

https://www.diaridegirona.cat/comarques/2018/02/15/lap-7-no-prorrogara-2021/895989.html

DIARI DE L’AGOST. DIVENDRES 4

ANGEL NIETO

S’ha mort Ángel Nieto, el primer gran pilot de motos espanyol. Després d’ell ne vindrien molts més fins arribar als Márquez, Pedrosa, Lorenzo, Viñales... Va ser el pioner del motociclisme espanyol, igual que Lili Álvarez i Santana ho va ser en tennis, Severiano Ballesteros en golf, Santiago Esteva en natació o Joaquim Blume en gimnàstica...  

Mentre Ángel Nieto guanyava títols, sempre en categories petites (50 i 125 cm3), a la màxima categoria hi havia un dominador clar, l’italià Giacomo Agostini. Però llavors no era com ara. Per a portar una màquina gran se necessitava molta força i, es clar, s’havia de tenir un cos gran i Nieto no el tenia. Actualment corredors petits porten motos GP amb tota normalitat.

Durant el postfranquisme i els anys de la transició no hi havia massa esportistes espanyols que destaquessin al panorama internacional, per això, quan Ángel Nieto guanyava un campionat del món (ne va guanyar 13), sé considerava una victòria d’Estat i rebia els màxims honors. A part d’això, sé li havia d’afegir que només hi havia una televisió, TVE i dos canals, la 1 i la 2, tot i que el segon canal quasi no el tenia ningú. Per tant, TVE se recreava en aquests tipus de gestes.

161è TALL DE L’N-340

Com cada dijous, veïns de diverses associacions agrupats en la plataforma Prou, AP-7 gratuïta ja!! van fer dos talls de carretera: Un al terme de l’Ametlla de Mar i l’altre a l’alçada de les Cases d’Alcanar.  

Ahir hi vaig anar acompanyat de la meva dona. Pel camí li vaig fer adonar de la quantitat de camions que circulen per la N-340. De vegades diversos de seguits, la qual cosa fa que sigui molt difícil avançar.

El tall d’ahir va ser a les 8 de la tarda i molt més curt del que sol ser habitual (15’) El format va ser el de sempre: Guardar un minut de silenci per les víctimes i enumerar els accidents de la darrera setmana. Després sé solen explicar aquelles notícies que afecten directament els usuaris de les vies catalanes amb especial atenció de l’N-340 i la AP-7. Una de les coses que se va dir és que, si com s’ha dit, l’AP-7 serà gratuïta en part a partir de l’any que ve i els camions tindran bonificacions per a circular-hi, com podrà assumir tots els camions (o al menys una gran part) dels que actualment circulen per la nacional... Amb 2 carrils, impossible! I fer un tercer carril no dóna temps d’aquí a final d’any. De tornada cap a casa vam tornar a parlar de la circulació de camions per l’autopista:

-Amb dos carrils? I a sobre avançant-se entre ells...

No sé si us hi heu trobat mai, segurament sí, l’avançament entre camions provoca llargs alentiments de la resta de vehicles. I una regla de tres bàsica: A més camions, més avançaments i més alentiments. Això serà així. Llavors potser millor anar per la nacional.

L’EUROVINYETA

Aquest matí, a TV3 insistien sobre l’eurovinyeta que vol impulsar l’actual Conseller de Territori i Sostenibilitat Josep Rull.

Però què és l’eurovinyeta? És una taxa que hauran de pagar tots els conductors circulin o no per autopista. Evidentment hi haurà qui hi sortirà molt beneficiat, en canvi d’altres hi sortiran altament per judicats.

Segons la televisió pública catalana, el Govern afirma que hi haurà un important estalvi... Però el que no diu és que aquest estalvi algú l’haurà de pagar.

I on s’invertiran els diners recaptats per l’eurovinyeta? D’això no se’n parla, però sabem on hi solen haver més inversions, no?

Per cert, a la majoria dels països on s’aplica l’eurovineta afecta els camions a partir d’un determinat tonatge... Aquí a tots els cotxes... I després algú pensarà que els nostres polítics no són espavilats.

     

http://www.diaridegirona.cat/economia/2017/07/18/govern-vol-aplicar-vinyeta-eliminar/857259.html

http://www.ccma.cat/324/rull-defensa-que-la-vinyeta-suposara-un-estalvi-i-descongestionara-el-transit/noticia/2803032/ 

LA FAL•LÀCIA DE L’A-7

Un dels principis bàsics de l’escriptura és no donar res per suposat. Entenc que la majoria dels  meus lectors quan parlo de l’A-7 saben que m’estic referint a l’autovia en contraposició de l’AP-7 que és l’autopista de tota la vida. Ironies de la vida o maldats (ves a saber!) han fet que es diguin pràcticament igual la via ràpida que fa anys creua el nostre territori i la via lenta que de tan lenta que és ni tan sols hi arriba...
Com sabeu l’A -7 porta anys aturada. Pel N quan tot just arriba a les terres de l’Ebre, allà per on acaba el terme de Vandellòs-Hospitalet de l’Infant i pel S al terme de Cabanes que, per aquells que no ho sàpiguen és on està l’aeroport intercontinental de Castelló. Casualment...
Diuen els tècnics que el gran escull és creuar l’Ebre... Com si fos el primer pont que es construís per a superar-lo...
Tot i que mentre s’estava construint l’autovia la veritat és que no hi va haver consens territorial (quina novetat!), m’agradaria saber exactament el motiu pel qual porta tanys anys aturada. Quan alguna infraestructura està considerada d’interès general i bàsica, els problemes s’arreglen en un tres i no res... Sembla que no és el cas.
Ho he explicat moltes vegades, però com veig que darrerament tinc molts més lectors i segur que una part d’aquests no ho saben, ho tornaré a explicar.
Els pobles del territori van ser incapaços de posar-se d’acord sobre el punt exacte per on havia de creuar l’Ebre. El punt idoni era per l’alçada de Campredó (no cal ser massa entès per adonar-se’n), però la ciutadania de Campredó s’hi oposava perquè separava el poble dels nuclis de Font de Quinto i Raval del Pom.
Tortosa tampoc ho posava fàcil, ja que volia que passés el més prop possible del seu casc urbà, la qual cosa, d’entrada, sembla força inversemblant, ja que per lògica hauria de passar per allà on l’orografia fos més favorable. I per acabar-ho d’arrodonir l’alcalde d’aquella època de Camarles Carmelo Redó volia que passes per davant de casa seva.
A la comarca del Montsià les coses no pintaven molt millor. Tot i que l’entrada natural hauria de ser entre la Sénia i Sant Rafel i continuar recte creuant el Pla de la Galera, Jaume Antich pretenia que baixés fins Ulldecona i des d’allí continuar cap a Santa Bàrbara. A part d’això, entre la Sénia i la Galera, sembla que hi ha una zona de nidificació de l’esparver cendrós i els grups ecologistes de la zona volien que es desplacés uns centenars de metres. Però aquest punt era un contratemps menor davant d'els altres.
Sigui quin sigui el motiu pel qual ha estat tants anys aturada, pensar que ara que hi ha una certa oposició al territori i al País Valencià a que sé renovi la concessió actual de l’AP-7 (autopista, es clar), s’aconseguirà desencallar el tema de l’autovia em sona a fal•làcia (clar i català)
Una classe política que han estat incapaç de desencallar el tema en prop de 15 anys que fa que dura, no pot prometre ara un ràpida solució només per a buscar una alternativa (contradient així) el que reclamen les plataformes veïnals.
Si el que temen els polítics (o determinats polítics) és que surti a la llum la incompetència i les mancances que durant tants i tants anys han posat en evidència, potser en lloc d’afirmar que són els representants del territori, haurien d’acceptar que són la veu dels seus respectius partits i els lacais del poder econòmic que és qui realment remena les cireres (pren les principals decisions econòmiques del país)
Per tant, és imprescindible que els polítics territorials agafin consciència de la situació i sobre tot de les necessitats que té el territori. I que són moltes! De moment el més immediat és recolzar les reivindicacions veïnals sobre la gratuïtat de l’AP-7. Què després resulta que s’acaba l’A-7... Ben vinguda sigui, però no ens podem estar esperant 15 anys més!
O hi ha algun polític que ens pugui garantir (amb document notarial) que l’A-7 es construirà en un termini raonablment curt... (6 mesos, un any, any i mig...)

El que deia: una fal•làcia...