Us en recordeu de quan el Jueves, al seu
interior, publicava més portades. Bé, jo avui també tenia un altre títol:
Tornar a començar. Al final us explicaré el perquè.
He de dir que avui per a mi ha estat festiu. Són
les avantatges de treballar a Tortosa, en canvi, quan és festa local a Amposta,
per a mi és jornada de treball.
Per tant, diguem que he començar el mes de
setembre al marge de la rutina de pujar cap a Tortosa escoltant la ràdio,
treballar i baixar cap a Amposta tornant a escoltar la ràdio.
Però el Periódico me’n ha fet 5 cèntims de la
programació que tot just comença avui. Per això el títol d’Ara va de bo. Després de 2 mesos de vacances que són els que
tenen la majoria dels professionals de les grans emissores de ràdio, avui han
tornat a la feia ja que és el primer dia laborable (o feiner) del mes. A la
SER, què és l’emissora que normalment escolto, els canvis han estat importants.
Previstos, això sí, però no per això menys sorprenents.
Els meu mestre radiofònic ha estat i serà per
sempre l’Iñaqui Gabilondo (imagino que coneixeu la història que el seu iaiopatern era d’Horta de Sant Joan) Quan va decidir donar un pas enrere i el va substituir Carles Francino l’expectació va ser màxima.
Podria fer-me oblidar al mestre Gabilondo? Això mai! Encara que he de reconèixer
que Francino és un professional com la copa d’un pi. Si aquest matí hagués
escoltat la ràdio a partir de ¾ de 8 que és, aproximadament, quan surto de
cada, la veu que m’hauria acompanyat hauria estat la de Pepa Bueno,
expresentadora de TVE que va marxar abans de que el PP li donessin una puntada
de peu al cul com ho han fet amb altres grans professionals de la casa. I
Francino ha passat a la tarda en lloc, a la Ventana, en lloc de la Gemma Nierga
i aquesta es partirà el matí amb la Pepa Bueno i sortirà a antena a partir de
les 10.
No obstant, he pogut escoltar Hora 14 i el seu
presentador José Antonio Marcos ha dit que tenia ganes de tornar. Avui la
Cadena SER ha fet un acte de presentació de la nova programació. Al començar el
programa ha dit que entrevistarien a Juan/Joan Rosell, el president de la
patronal espanyola CEOE. La primera cosa que sé li ha preguntat és si preferia
que li diguessin Juan o Joan i la resposta ha estat que li era ben bé igual, que el seu pare el cridava amb o i la seva dona
amb u. Han parlat, com d’economia i dels més que possible rescat a Espanya,
de l’increment de l’IVA i quasi al final de l’entrevista ha dit una cosa que m’ha
sobtat molt i que evidentment, mostra el grau de manipulació que es porta a
terme des de la dreta en general i el món empresarial en particular. Ha dit que
sindicats i patronal havien d’anar junts
i remar tots cap el mateix sentit. Llavors ha dit que els sindicats havien
demanat que s’apugés l’IRPF i així ho havia fet el govern. Cuita amb això!!!
Els sindicats van demanar que s’apugés l’IRPF d’aquells que més guanyessin i no
de la majoria de treballadors que ja cobren un sou baix.
I per què Tornar
a començar? o begin the beguine
(com seria la seva traducció en anglès) Perquè a propòsit de la darrera pel·lícula
de José Luis Garcia, es va fer un tràiler promocional que va ser blanc de crítiques
de propis i estranys. Llavors un tal Àngel Aldarondo, sense permís, va
retocar-lo i també li va canviar la música. El resultat va ser tan excel·lent
que el va contractar la pròpia productora de la pel·lícula: Holmes & Watson Madrid days, que
aquest és el títol.
Gaudiu-lo.
