Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris l'Oriola. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris l'Oriola. Mostrar tots els missatges
dijous, 4 de març del 2021
EL PONT DE LA VAL DE ZAFAN D’AMPOSTA (I DE LA RÀPITA)
Quan s’arriba a Amposta per l’N-340 en sentit Nord, a la dreta, al costat del mas de l’Oriola, al bell mig d’un gran hort, s’hi pot veure un pont. Un pont que no salva cap obstacle, es a dir, per baix no hi passa aigua, ni cap carretera... No obstant, el accessos estan fets, tot i que són de terra.
Què és aquest pont? Què fa al mig del no res? Al seu darrere hi ha una curiosa història. Aquest pont, com un altre de similar que hi ha a tocar de la Ràpita, al costa del Museu del Mar i de l’antic canal de Navegació, haurien format part de la línia fèrria de la Val de Safan que, originalment havia d’anar des de la Puebla de Hijar (Terol) a la mateixa Ràpita.
El ferrocarril va començar-se a construir l’any 1891, però no va arribar a Tortosa fins el 1942 i aquí es va aturar. Així que el tram entre Tortosa i la Ràpita, tot passant per Amposta no va construir-se mai. Però com veieu encara hi queden vestigis.
---
De menuda, l’amiga Lurdes Gregorio vivia amb la seva família al mas de l’Oriola i un dia me va explicar que amb altres xiquetes i xiquets solien jugar en aquell pont que per a ells representava un castell amb els seus merlets. També me va dir que recordava un guarda custodiant la infraestructura.
El tren que recorria la Val de Zafan era conegut com el sarmentero, ja que passava entre immensos camps de vinyes, tan a la Terra Alta com el Matarranya.
Durant el seu recorregut, avui via verda, encara s’hi poden veure les antigues estacions (algunes d’elles en ruïnes i d’altres adaptades com establiments turístics), viaductes, ponts, túnels i d’altres construccions.
MÉS INFORMACIÓ:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Ferrocarril_del_Val_de_Zafán
http://www.baixebre.cat/arees-dactuacio/dinamitzacio-economica/turisme/la-via-verda-al-baix-ebre
FOTOS DEL PONT DE L'ORIOLA D'AMPOSTA
FOTOS DEL PONT DE LA RÀPITA
dijous, 4 de juliol del 2019
LA PROMOCIÓ ECONÒMICA D’AMPOSTA
Foto 1: Nous cartells al polígon industrial de l'Oriola. |
Coneguts els
resultats electorals d’Amposta que confirmaven que Adam Tomàs tornaria a
encapçalar un govern d’EA-ERC, ràpidament va sorgir un dubte: Qui portaria l’àrea de promoció econòmica?
I així m’ho van
expressar algunes persones vinculades al propi ajuntament. Fins i tot un
regidor electe: És veritat, ara per ara
no me ve al cap ningú a qui sé li pugui encarregar aquesta tasca.
I és que, a
priori, cap dels regidor electes donava un perfil idoni per a dirigir les
polítiques econòmiques de la nostra ciutat. I no seria perquè l’equip de govern
no anés sobrat d’efectius, ja que 16 regidors són molts regidors i per tant
poden fer molta feina i arribar a llocs fins ara insospitats.
Una vegada
conegut el cartipàs municipal vaig observa que aquesta àrea seguirà en mans del
pròpia alcalde, tal com ja va passar durant l’anterior mandat.
Però ara com ara
res fa pensar que la situació econòmica d’Amposta, respecte a l’arribada o
creació de noves empreses i la creació de llocs de treball pugui anar a millor.
I no dubto que s’estigui treballant per aconseguir-ho, però una cosa és voler i
l’altra molt diferent poder...
Amb el nou mandat
municipal ha arribar el rètol de les empreses establertes al polígon de l’Oriola
(foto 1). Molt probablement també al de Tosses, però a hores d’ara no puc
confirmar aquest extrem.
Si us fixeu a la
foto segurament no us passarà per alt les poques empreses que hi ha
instal·lades al polígon de l’Oriola. Les que hi ha ocupen una part molt petita
dels cartells; la qual cosa demostra que la capacitat que té el polígon
respecte a les empreses existent, és molt gran.
Recordo que
durant la campanya electoral de 1995 en les que me vaig presentar per la
candidatura d’ICV, el desaparegut Anselmo Cano, el seu cap de llista, ja
demanava un nou polígon a l’Oriola per la seva proximitat a l’N-340. El polígon
se va acabar construint però no va tindré l’èxit esperat. A sobre, la crisi va
fer que algunes de les empreses que hi havia, tal vegada les més emblemàtiques,
van acabar tancant: Antaix i Laminats de Catalunya.
Foto 2: noves instal·lacions d'Alomar. |
Mentre recorria
el polígon també vaig poder veure com una empresa s’estava instal·lant. Se
tracta d’Alomar (foto 2), pionera de diagnòstic per la imatge (ressonàncies, TAC’s,
etc.). No crec que comporti la creació de molts llocs de treball, però és una
bona notícia que una empresa així hagi decidit instal·lar-se a Amposta.
Actualment se troba a la plaça del Bimil·lenari de Tortosa. Per tant, tal com
passava abans amb la ITV dels cotxes, la gent de la comarca del Montsià s’havien
de traslladar a Tortosa per a poder rebre aquest servei.
Acabaré repetint
el que vaig dir no fa gaire en parlar de Tortosa i del tortosinisme que defensen alguns. Si no remem tots junts i en la mateixa direcció, si els
conjunt dels càrrecs polítics de les nostres terres no se posen a treballar
plegats, les Terres de l’Ebre, però sobre tot la comarca del Montsià, seguirem
estan a la cua de Catalunya respecte a la generació d’economia.
Aquest fet és
molt greu, perquè com me deia poc abans de les eleccions municipals un
empresari ampostí: al final haurem d’acabar
marxant, perquè no hi ha ningú que aposti per l’emprenedoria.
Cartipàs municipal 2019-2023. |
Etiquetes:
Adam Tomàs,
Amposta,
empresa,
empresaris,
indústria,
l'Oriola,
ocupació,
polígon industrial,
territori,
Tortosa
dimecres, 13 de juny del 2018
DINAMITZAR LA INDÚSTRIA AMPOSTINA
No puc ni vull predir quin serà el resultat
final, però el sol fet de posar fil a l’agulla en un tema com aquest me
complau.
Les Terres de l’Ebre fa massa anys que hem
perdut el tren del desenvolupament. Tal com recordava la setmana passada Marc
March quan va ser escollit secretari general de CC.OO. de les Terres de l’Ebre,
ja va sent hora de que se porti a terme el Pla Territorial que està aprovat fa
un bon grapat d’anys però que dorm dintre d’algun calaix del departament de
Territori i sostenibilitat. És normal i lògic que a l’IDECE ni hagi una còpia.
Però com que sembla que és impossible que els
polítics del territori se fiquin d’acord a l’hora de treballar plegats per l’idem
(es a dir, pel territori), després cada ajuntament ha de fer la seva guerra de
guerrilles i mirar com pot atreure industria cap el seu terme municipal.
Recordo que quan elaboràvem el programa de
Pasqual Maragall hi havia d’haver tres grans polígons repartits per les Terres
de l’Ebre per a dinamitzar-lo de dalt a baix. Un d’ells el Catalunya Sud.
Segurament la crisi va frenar les inversions, els afanys dels emprenedors i l’expansió
de les grans empreses que són les que dominen el mercat. Però ja va sent hora
de posar-se a treballar i mirar de portar feina cap aquí per a que els nostres
joves no se’n hagin d’anar cap allà.
Com sabeu a Amposta hi ha dos polígons
industrials: el de Tosses i el de l’Oriola. El de Tosses crec recordar que se
va començar a construir durant el primer ajuntament democràtic (i progressista)
de després de la dictadura.
El de l’Oriola és molt més recent. L’any 1995
vaig anar de número 2 a la candidatura de ICV que encapçalava Anselmo Cano. Al
nostre programa ja parlàvem de construir un polígon industrial a la zona de l’Oriola
per les comunicacions amb la N-340 sobretot, però també amb l’AP-7.
El sòl industrial lliure del polígon de Tosses
és molt gran. Tant que quan CiU va veure que hi havia negoci a fer, una part
del mateix el va reconvertir en zona d’oci. Però encara n’hi ha molt més.
El de l’Oriola va començar bé. Va venir Antaix
(tot i que se va començar dient Coenia) i més tard Laminats de Catalunya (Lamicat)que
havia de ser una mena de panacea per Amposta segons se desprenia de quan Joan Maria
Roig parlava del tema. Tan important devia de ser per als convergents que
va venir el propi Jordi Pujol quan ja no ocupava cap càrrec rellevant. Aquell
dia, a corre-cuita, els regidors vam haver de modificar les nostres agendes ja
que se van anular les comissions informatives que s’havien de fer.
Quan puc m’agrada fer treball de camp. Tot i
que tinc fotos dels dos polígons, vaig pensar que era més fàcil anar-ne a fer
que estar remenant l’arxiu de fotos que guardo agrupades per mesos.
Primer, aprofitant que havia d’anar a la
deixalleria vaig passar pel de Tosses i acte seguit pel de l’Oriola. Allí me va
sobtar la quantitat de sòl i naus que hi ha propietat dels bancs.
I llavors vaig pensar: Està bé que PIMEC s’impliqui
amb la reindustrialització d’Amposta, però els bancs no podrien també donar un
poc de ma... Així se podrien matar dos pardals d’un sol tret; ells vendrien o
llogarien les seves propietats i vindria indústria a Amposta.
MÉS INFORMACIÓ:
http://www.aguaita.cat/noticia/12358/amposta/encarrega/pimec/dinamitzaci/dels/pol/gons/oriola/tosses
Subscriure's a:
Missatges (Atom)