Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris l'Oriola. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris l'Oriola. Mostrar tots els missatges

dijous, 4 de març del 2021

EL PONT DE LA VAL DE ZAFAN D’AMPOSTA (I DE LA RÀPITA)

Quan s’arriba a Amposta per l’N-340 en sentit Nord, a la dreta, al costat del mas de l’Oriola, al bell mig d’un gran hort, s’hi pot veure un pont. Un pont que no salva cap obstacle, es a dir, per baix no hi passa aigua, ni cap carretera... No obstant, el accessos estan fets, tot i que són de terra. Què és aquest pont? Què fa al mig del no res? Al seu darrere hi ha una curiosa història. Aquest pont, com un altre de similar que hi ha a tocar de la Ràpita, al costa del Museu del Mar i de l’antic canal de Navegació, haurien format part de la línia fèrria de la Val de Safan que, originalment havia d’anar des de la Puebla de Hijar (Terol) a la mateixa Ràpita. El ferrocarril va començar-se a construir l’any 1891, però no va arribar a Tortosa fins el 1942 i aquí es va aturar. Així que el tram entre Tortosa i la Ràpita, tot passant per Amposta no va construir-se mai. Però com veieu encara hi queden vestigis. --- De menuda, l’amiga Lurdes Gregorio vivia amb la seva família al mas de l’Oriola i un dia me va explicar que amb altres xiquetes i xiquets solien jugar en aquell pont que per a ells representava un castell amb els seus merlets. També me va dir que recordava un guarda custodiant la infraestructura. El tren que recorria la Val de Zafan era conegut com el sarmentero, ja que passava entre immensos camps de vinyes, tan a la Terra Alta com el Matarranya. Durant el seu recorregut, avui via verda, encara s’hi poden veure les antigues estacions (algunes d’elles en ruïnes i d’altres adaptades com establiments turístics), viaductes, ponts, túnels i d’altres construccions. MÉS INFORMACIÓ: https://ca.wikipedia.org/wiki/Ferrocarril_del_Val_de_Zafán http://www.baixebre.cat/arees-dactuacio/dinamitzacio-economica/turisme/la-via-verda-al-baix-ebre FOTOS DEL PONT DE L'ORIOLA D'AMPOSTA
FOTOS DEL PONT DE LA RÀPITA

dijous, 4 de juliol del 2019

LA PROMOCIÓ ECONÒMICA D’AMPOSTA

Foto 1: Nous cartells al polígon industrial de l'Oriola.

Coneguts els resultats electorals d’Amposta que confirmaven que Adam Tomàs tornaria a encapçalar un govern d’EA-ERC, ràpidament va sorgir un dubte: Qui portaria l’àrea de promoció econòmica?
I així m’ho van expressar algunes persones vinculades al propi ajuntament. Fins i tot un regidor electe: És veritat, ara per ara no me ve al cap ningú a qui sé li pugui encarregar aquesta tasca.
I és que, a priori, cap dels regidor electes donava un perfil idoni per a dirigir les polítiques econòmiques de la nostra ciutat. I no seria perquè l’equip de govern no anés sobrat d’efectius, ja que 16 regidors són molts regidors i per tant poden fer molta feina i arribar a llocs fins ara insospitats.
Una vegada conegut el cartipàs municipal vaig observa que aquesta àrea seguirà en mans del pròpia alcalde, tal com ja va passar durant l’anterior mandat.
Però ara com ara res fa pensar que la situació econòmica d’Amposta, respecte a l’arribada o creació de noves empreses i la creació de llocs de treball pugui anar a millor. I no dubto que s’estigui treballant per aconseguir-ho, però una cosa és voler i l’altra molt diferent poder...
Amb el nou mandat municipal ha arribar el rètol de les empreses establertes al polígon de l’Oriola (foto 1). Molt probablement també al de Tosses, però a hores d’ara no puc confirmar aquest extrem.
Si us fixeu a la foto segurament no us passarà per alt les poques empreses que hi ha instal·lades al polígon de l’Oriola. Les que hi ha ocupen una part molt petita dels cartells; la qual cosa demostra que la capacitat que té el polígon respecte a les empreses existent, és molt gran.
Recordo que durant la campanya electoral de 1995 en les que me vaig presentar per la candidatura d’ICV, el desaparegut Anselmo Cano, el seu cap de llista, ja demanava un nou polígon a l’Oriola per la seva proximitat a l’N-340. El polígon se va acabar construint però no va tindré l’èxit esperat. A sobre, la crisi va fer que algunes de les empreses que hi havia, tal vegada les més emblemàtiques, van acabar tancant: Antaix i Laminats de Catalunya.

Foto 2: noves instal·lacions d'Alomar. 
Mentre recorria el polígon també vaig poder veure com una empresa s’estava instal·lant. Se tracta d’Alomar (foto 2), pionera de diagnòstic per la imatge (ressonàncies, TAC’s, etc.). No crec que comporti la creació de molts llocs de treball, però és una bona notícia que una empresa així hagi decidit instal·lar-se a Amposta. Actualment se troba a la plaça del Bimil·lenari de Tortosa. Per tant, tal com passava abans amb la ITV dels cotxes, la gent de la comarca del Montsià s’havien de traslladar a Tortosa per a poder rebre aquest servei.  
Acabaré repetint el que vaig dir no fa gaire en parlar de Tortosa i del tortosinisme que defensen alguns. Si no remem tots junts i en la mateixa direcció, si els conjunt dels càrrecs polítics de les nostres terres no se posen a treballar plegats, les Terres de l’Ebre, però sobre tot la comarca del Montsià, seguirem estan a la cua de Catalunya respecte a la generació d’economia.
Aquest fet és molt greu, perquè com me deia poc abans de les eleccions municipals un empresari ampostí: al final haurem d’acabar marxant, perquè no hi ha ningú que aposti per l’emprenedoria.  


Cartipàs municipal 2019-2023.

dimecres, 13 de juny del 2018

DINAMITZAR LA INDÚSTRIA AMPOSTINA


No puc ni vull predir quin serà el resultat final, però el sol fet de posar fil a l’agulla en un tema com aquest me complau.
Les Terres de l’Ebre fa massa anys que hem perdut el tren del desenvolupament. Tal com recordava la setmana passada Marc March quan va ser escollit secretari general de CC.OO. de les Terres de l’Ebre, ja va sent hora de que se porti a terme el Pla Territorial que està aprovat fa un bon grapat d’anys però que dorm dintre d’algun calaix del departament de Territori i sostenibilitat. És normal i lògic que a l’IDECE ni hagi una còpia.

Però com que sembla que és impossible que els polítics del territori se fiquin d’acord a l’hora de treballar plegats per l’idem (es a dir, pel territori), després cada ajuntament ha de fer la seva guerra de guerrilles i mirar com pot atreure industria cap el seu terme municipal.
Recordo que quan elaboràvem el programa de Pasqual Maragall hi havia d’haver tres grans polígons repartits per les Terres de l’Ebre per a dinamitzar-lo de dalt a baix. Un d’ells el Catalunya Sud. Segurament la crisi va frenar les inversions, els afanys dels emprenedors i l’expansió de les grans empreses que són les que dominen el mercat. Però ja va sent hora de posar-se a treballar i mirar de portar feina cap aquí per a que els nostres joves no se’n hagin d’anar cap allà.

Com sabeu a Amposta hi ha dos polígons industrials: el de Tosses i el de l’Oriola. El de Tosses crec recordar que se va començar a construir durant el primer ajuntament democràtic (i progressista) de després de la dictadura.
El de l’Oriola és molt més recent. L’any 1995 vaig anar de número 2 a la candidatura de ICV que encapçalava Anselmo Cano. Al nostre programa ja parlàvem de construir un polígon industrial a la zona de l’Oriola per les comunicacions amb la N-340 sobretot, però també amb l’AP-7.
El sòl industrial lliure del polígon de Tosses és molt gran. Tant que quan CiU va veure que hi havia negoci a fer, una part del mateix el va reconvertir en zona d’oci. Però encara n’hi ha molt més.

El de l’Oriola va començar bé. Va venir Antaix (tot i que se va començar dient Coenia) i més tard Laminats de Catalunya (Lamicat)que havia de ser una mena de panacea per Amposta segons se desprenia de quan Joan Maria Roig parlava del tema. Tan important devia de ser per als convergents que va venir el propi Jordi Pujol quan ja no ocupava cap càrrec rellevant. Aquell dia, a corre-cuita, els regidors vam haver de modificar les nostres agendes ja que se van anular les comissions informatives que s’havien de fer.
Quan puc m’agrada fer treball de camp. Tot i que tinc fotos dels dos polígons, vaig pensar que era més fàcil anar-ne a fer que estar remenant l’arxiu de fotos que guardo agrupades per mesos.
Primer, aprofitant que havia d’anar a la deixalleria vaig passar pel de Tosses i acte seguit pel de l’Oriola. Allí me va sobtar la quantitat de sòl i naus que hi ha propietat dels bancs.
I llavors vaig pensar: Està bé que PIMEC s’impliqui amb la reindustrialització d’Amposta, però els bancs no podrien també donar un poc de ma... Així se podrien matar dos pardals d’un sol tret; ells vendrien o llogarien les seves propietats i vindria indústria a Amposta.   


MÉS INFORMACIÓ: