ESCENES QUOTIDIANES D'AMPOSTA

Una de les escenes més quotidianes d'Amposta és veure envasos per tot arreu. Majoritàriament, són llaunes de refresc, amb un alt percentatge de begudes energètiques, però també ampolles i bosses de plàstic, brics, etc. Majoritàriament, se'n veuen per terra, però també a les lleixes de les finestres, sobre els bancs del parcs (encara que hi hagi prop una paperera), etc. Des del meu viatge a Alemanya a finals de maig, quan veig una llauna pel carrer, no puc sinó recordar el que passava allí. Per terra no se'n veia cap, però és que les que hi havia dintre de les papereres duraven ben poc. Segur que us estareu preguntant el motiu. La resposta és perquè hi ha gent que en lloc de pidolar van amb bosses de súper recollint-les perquè després les bescanvien als mateixos súpers per diners. Al nostre país l'associació responsable del reciclatge d'envasos es diu ECOEMBES. De tant en tant, mentre navego per Internet em surten anuncis d'aquesta associació on se m'invita a reciclar i a canvi guanyar suculents premis. Però per aconseguir-ho he d'escanejar el codi QR que hi ha als contenidors grocs i el dels envasos. Tot i que suposo que després els hauré de dipositar al contenidor, ningú m'ho diu i tampoc ningú en controla que ho faci així. Però encara hi ha un altre problema: els codis QR dels contenidors estan mig esborrats i molt em remo que són il·legibles. Recordo que fa uns mesos per una xarxa social li van demanar a l'alcalde que fes que ho solucionessin. Passat el temps tot continua igual. La diferència entre Alemanya i d'altres països d'Europa i Espanya és que allà, com ja he dit abans, portes els envasos als súpers i els diposites a unes màquines que et donen diners en efectiu segons la quantitat d'envasos que hi deixes. I aquí per què no es fa? Ara al·lucinareu... Resulta que s'han fet proves pilot dintre del pla RECICLOS. Ja l'any 2015 se'n van instal·lar pel campus de la Diagonal de la Universitat de Barcelona, tal com recull la pàgina oficial de la mateixa universitat. Fins i tot inclou un plànol de la distribució de les màquines dintre del campus. Però també l'any 2020 se'n van instal·lar a 10 estacions dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) segons el diari El Punt/Avui de 21 de novembre. No sé com es va valorar el funcionament del servei, el que és cert és que a Amposta així com a la resta de pobles de la zona no han arribat mai (algú les ha vist?) i d'aquesta manera el reciclatge no avança. Encara més, des del meu punt de vista retrocedeix al mateix ritme que avança l'incivisme humà.

RECICLAR BÉ

Per a començar una frase contundent: ‘Reciclar bé és impossible”. Fa uns dies al programa Aruser@s de la Sexta, el seu presentdor Alfonso Arús preguntava als seus companys i companyes de plató sobre on es diposita l’envàs dels iogurts i flams. Tot coincidien que al groc que és on van els envasos. I continuava: I la tapa? Aquí hi havia discrepàncies d’opinió. Mentre uns opinaven que també al groc, altres deien que al gris que és on va a parar la fracció de rebuig. Llavors l’Arús aclaria: ‘L’envàs juntament amb la tapa sense separar del tot van al groc’. ¿Ho sabíeu? ¿Ho feu així? Segur que no... Un dels error més freqüents és pensar que al groc hi van tota mena de plàstics i no és cert. Al groc només hi van els envasos ja que aquesta fracció de reciclatge està gestionada per Ecoembes. Què és Ecoembes? Mireu com es defineixen ells mateixos: ‘Som una organització sense ànim de lucre que gestiona el reciclatge dels residus que es dipositen al contenidor groc i blau. Treballem al costat de ciutadans, entitats públiques i empreses perquè el reciclatge d'envasos domèstics sigui una realitat a Espanya. Des del 1996 hem ajudat a impulsar la consciència mediambiental fins a convertir el reciclatge en un hàbit diari per a la població espanyola, contribuint a fer d'aquest món un lloc millor on viure’. Tot i que al seu portal afirmen que son més de 13.000 empreses associades, segurament encara n’hi hauran moltes més que no hi seran. La meva pregunta és: ¿Els envasos d’aquestes empreses (que no tenim perquè saber si en formen part o no) també es reciclen o bé queden excloses d’aquest reciclatge? I ja posats, un altre dubte: ¿Tots els envasos van al groc? ¿També els films de plàstic? Davant d’una botella, una llauna o un ‘tetra brik’ ho temin fàcil: al groc. Però hi ha altres casos que poden presentar molts dubtes. Us en posaré uns exemples: A casa consumeixo formatge fresc de la marca Vall de Catí. Aquest formatge que està envasat al buit porta dues capes de plàstic. La capa exterior on s’hi adhereix l’etiqueta amb la marca, ingredients, caducitat, etc. i la interior que és una capa de film de plàstic que embolcalla el formatge. L’exterior, ¿es pot considerar envàs? I ¿la interior?¿Els dos plàstics van a parar al mateix contenidor? ¿A quin, al groc o al gris? Un altre dubte és la bossa de malla que solen portar productes com les taronges, cebes, etc. ¿On les tenim que reciclar? ¿I les bosses compostables que han substituïts les de plàstic? Ho podríem fer molt més llarg perquè estic segur que vosaltres lectors compartir la majoria dels dubtes que jo tinc... Durant els anys que portem reciclant se’ns ha dit que si ho fem bé se’ns recompensarà amb una rebaixa de la taxa que es cobra pel servei de recollida d’escombraries. Malgrat tot, sembla que mai s’acaben de complir les expectatives i la taxa es va incrementat cíclicament (a Amposta s’apujarà un 36% per a l’any vinent). Potser per això o simplement pel desencís de la població, hi ha molts ciutadans que no fan cas a les campanyes motivadores ni a les recomanacions que ens fan les administracions per a conscienciar-nos sobre la necessitat (diria que imperiosa) de reciclar. La manca de voluntat de reciclar per part de molts ciutadans és un fet contrastable ja que només cal fixar-se en les deixalles que es deixen fora dels contenidors o dintre d’ells quan els obres per tirar la teva brossa i hi veus tota mena de residus. No crec tampoc el programa Reciclos que va posar en funcionament precisament Ecoembes ja fa uns anys hagi servit d’incentiu per millorar el reciclatge d’envasos. Una part important de la ciutadania segur que ni ho coneixen i per a la resta (jo el primer) haver de descarregar-se una aplicació al mòbil i escanejar el codi de barres dels envasos cada vegada que en diposites un al cubell és una tasca afegida que es suma a les raons esmentades en aquest escrit. Segurament que per tot plegat encara hi ha una gran part de la població que no recicla i encara diria més, amb la seva forma de separar els productes encara dificulten més el tractament de les diferents fraccions quan arriben a les plantes corresponents.

TURISME DE RECICLATGE

Per motius familiars viatgem freqüentment a la comarca del Pla de l’Estany i ens allotgem un apartament rural al terme de Fontcoberta. Abans tiràvem els residus que produíem durant les nostres curtes estades als contenidors que hi havia a la mateixa cruïlla de la carretera que va al poble de Fontcoberta amb la de Banyoles. Però actualment només queda el contenidor de vidre, tota la resta els han tret. Vam preguntar-ne el perquè i ens van dir que el motiu és que ara es fa la recollida la porta a porta de les diferents fraccions i així, els veïns, hauran de treure diàriament el cubell que correspongui (orgànica, envasos, cartró i resta). Però hi ha llocs on sembla que hi tenen dificultats (com per exemple on solem anar) i llavors és quan arriba el problema. Què fer en aquests casos? Nosaltres agafem les bosses de la brossa i les tirem al primer contenidor que trobem quan arribem a Banyoles. Cal dir de passada que quasi sempre està ple tot i que pràcticament no hi ha veïns. Tal com ens va dir un regidor de Cornellà del Terri aquesta situació provoca el turisme de reciclatge, ja que molta gent van fins el poble que tenen més prop on encara hi ha contenidors al carrer. Estic d’acord en que hi ha que reciclar (a casa ho hem fet sempre) però cal posar-ho fàcil. De no ser així el ciutadà optarà per la solució que li sigui més còmoda. I després ens lamentarem de l’increment de l’incivisme...

EL RECICLATGE UNA ASSIGNATURA PENDENT

Un dels grans problemes del nostre temps són les deixalles que generem. A casa només som 2 i pràcticament no hi ha dia que no tiréssim alguna bossa de brossa als contenidors. Des de fa molts anys intentem separar les deixalles per a poder-les reciclar correctament. Fins i tot l’oli de fregir, les piles i les càpsules de cafè. Quants anys fa que es va posar en funcionament el reciclatge a nivell municipal? No ho recordo amb exactitud però diria que uns 40. El que si que recordo és que la primera fracció que es va reciclar va ser el vidre. He fet la pregunta perquè, tal com dic al títol d’aquest escrit, el reciclatge és una assignatura pendent. I no és que ho digui jo, sinó que està extreta d’una entrevista que Núria Bonet li va fer a Joan Pons, director d’innovació de Sorigué i que va publicar el Periódico de Catalunya el passat 19 de desembre. Diu una llegenda popular que som els homes els que acostumem a baixar les escombraries. Si això és cert, podem deduir fàcilment que, en general, som més bruts els homes que les dones, entenent bruts a aquells que deixen tot tipus de deixalles fora dels contenidors. El dia de Nadal de l’any passat a la pàgina de Facebook Digues la teva es va obrir un interessant debat sobre el tema. L’Ajuntament d’Amposta havia anunciat que aquell dia no es passaria a recollir la brossa, la qual cosa entenc perfectament. Però és que pel matí ja hi havia contenidors plens i les primeres bosses deixades fora dels contenidors. La deducció que en faig és que, segurament, el dia anterior ja no es van passar a recollir determinades fraccions. De totes maneres l’incivisme de la gent que deixa les deixalles i els voluminosos al costat dels contenidors és constant. No hi ha dia que no se’n vegin, tot i les amenaces en sancions que de tant en tant anuncien les nostres autoritats municipals. Mireu, els nostres governants viuen de la propaganda.I la propaganda ven! O, en aquest cas, dona vots. Diuen que prenen les mesures adients per a evitar-ho i que sancionen els infractors. D’aquesta manera acontenten a una part dels seu electorat, el més fidel. Però a la pràctica no deu de ser així perquè la gent no escarmenta i si es sancionés més, els infractors corregirien la seva actitud. Els mateix passa amb altres coses com per exemple els excrements dels gossos que no s’arrepleguen, els conductors que aparquen on no s’hi pot o els qui van conduint amb el mòbil a la ma o els qui incompleixen les normes per a prevenir la propagació de la pandèmia del COVID-19. Però tornen al tema del reciclatge. El passat 14 de gener, també al Periódico de Catalunya, s’hi podia llegir el següent titular: Fórmula per al reciclatge que triomfa als municipis catalans. Parlava del projecte Reciclos, segons la qual, se recompensa a tota aquella persona que recicla llaunes i envasos de plàstic. Aquest programa està impulsat per la Conselleria de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i actualment ja serien una vintena de municipis adherits a aquesta campanya, entre els quals està Amposta. Recordo el dia que va presentar-se en societat a la nostra ciutat. Com és habitual, va ser l’alcalde qui es va dirigir als mitjans de comunicació per a explicar en que consistia la novedosa manera de reciclar. Per a fer-ho correctament hi ha que connectar-se a una webapp i escanejar el codi de barres de l’envàs que vas a reciclar i, finalment, dipositar-ho als contenidors grocs als que se’ls hi ha incorporat la tecnologia necessària. Sabeu que és el que vaig pensar jo quan ho vaig escoltar? Ja ho he fet! I és que aquells que tenim el costum de reciclar no necessitem d’incentius. Però... Sabeu què us dic? Què segurament aquells que habitualment no reciclen, la recompensa no els hi serà cap incentiu i preferiran seguir com sempre. Ara bé, amb tota seguretat quan algun governant faci balanç de la campanya dirà que ha estat tot un èxit que el volum reciclat a augmentat considerablement. El que us he dit més amunt: propaganda! La prova de que res del que ens diuen és veritat, és que el temps passa i les illes de contenidors segueixen plenes de deixalles, els propietaris dels gossos segueixen sense recollir els excrements, els conductor incívics continuen fent de les seves i es segueix incomplint les normes de portar mascareta pel carrer, d’entrar als comerços més clients dels permesos per l’aforament o de saltar-se a la torera el toc de queda. Però a les properes eleccions tornarem a votar els mateixos perquè quan passa l’alcalde pel carrer ens somriu i ens saluda... Conclusió: si després de 40 anys (o més) de reciclatge encara avui és una assignatura pendent, Houston tenim un problema.

DESÍDIA I HIPOCRESIA CLIMÀTICA

A casa fa molts anys que reciclem: vidre, paper i cartró, envasos, orgànica i fins i tot oli vegetal.

Un dels fills, quan va a comprar embotit, agafa la carmanyola de casa per a evitar els envasos i els plàstics. La meva dona ha decidit deixar de beure aigua embotellada i beu la de l’aixeta per a reduir el consum de plàstics...

Tot sigui per al bé del planeta Terra i amb la mesura que ens és possible, alleugerar  l’emergència climàtica.  

Però vet-ho que un dia compres el diari i té torbes amb el següent titular: “La desídia internacional agreuja la crisi del clima”. I continua: “La meitat dels països rics incompleixen el compromís de reducció d’emissions”.

O sigui, els mateixos governs que surten demanant-nos tenir més consciència a l’hora de reduir, reciclar i reutilitzar les nostres deixalles, incompleixen sistemàticament la part que els hi pertoca.

Aquesta omissió de les seves funcions essencials només té dos qualificatius. El primer, ja esmentat, desídia i el segon, hipocresia.   

LA CEBA ENVASADA

Foto: el Periódico de Catalunya. 

De vegades una simple cosa ens pot arribar a fer replantejar-nos-en moltes. Com per exemple una ceba envasada amb una safatade porexpan i recoberta de plàstic d’embolcallar.

La pregunta que se va fer molta gent quan ho van veure, va ser: Cal tant d’envàs per a una sola ceba?

Com sabeu, des de l’any passat, als súpers, però també a qualsevol botiga on venguin productes d’alimentació, higiene, etc.  està prohibit donar de franc les bosses de plàstic tant tradicionals en aquests tipus d’establiments. Ara si les vols les has de pagar. I ja sabeu, pagant Sant Pere canta... O el que és el mateix, el que vulgueu...

Quan se va anunciar la mesura de cobrar les bosses, ja vaig dir que se quedava curta, ja que quotidianament ens arriben a casa molts d’altres envasos i plàstics que potser no caldria.

Quan parlo d’aquest tema no puc deixar de recordar que passava quan jo era menut. Per a començar no hi havia súpers. A la Galera hi havia la botiga de la tia Curra, la del tio Eduardo de Moquilla, la de Pontil i l’estanc on també s’hi venien queviures. També recordo encara que molt de passada les del tio Verge i la de la tia Maria Teresa. Quan compraves aliments de tall (pernil salat, mortadel·la...) o sardines salades, etc. t’ho embolcallaven en paper. En canvi, si compraves cigrons, fesols, fideus, etc. t’ho posaven dintre d’una paperina també de paper, ja que tot se comprava a granel. Per tant, no hi havia bosses de plàstic.

El que si que hi havia de plàstic eren les ampolles de lleixiu. Però, sabeu que passava amb les ampolles de lleixiu buides? Les retornaves a la botiga on les havies comprat i té les bescanviaven per plats i gots de duralex. Allò si que era reciclar.

Però els productes alimentaris no era l’única cosa que se podia comprar a granel. Me’n recordo que una vegada vaig anar a comprar oli de motor a una tenda especialitzada del passeig marítim de Vinaròs. Si portaves la llauna (en aquell temps hi havia molta gent que se canviava a casa l’oli –tot i que després l’acabàvem tirant a qualsevol lloc-), té l’estalviaves i per tant l’oli te sortia bastant més barat.

Ja sé que eliminar els plàstics immediatament no és possible, però tampoc és impossible que puguin acabar desapareixent. Només fa falta voluntat política i empresarial.

Com sabeu el plàstic se fabrica a partir del petroli. Però hi ha matèria primera per a poder fabricar envasos ecològics i biodegradables i, per tant, respectuosos amb la natura. Per exemple de la pellofa de l’arròs se’n fabricaven... Per què no van tenir èxit? No vull pensa que per cars, que potser si que eren una mica més cars. Vull pensar que per comoditat de les grans distribuïdores: és més fàcil trobar plàstic que un producte substitutiu que serveixi per al mateix.

Però mentre això arribi, ja sabeu: R.R.R.R.: Reduir, Reutilitzar, Reciclar i Recuperar.     

PER A QUÈ RECICLAR?

La foto és del mes de març de 2016. 

No us penseu... Tot i que a casa separem els diferents tipus de fraccions (orgànica, vidre, cartró, plàstic i rebuig), de vegades, quan vaig a tirar segons quina fracció me faig la pregunta:

-Per a què reciclar?

I no és que no estigui convençut que ho he de fer. De no estar-hi ja no separaria les fraccions, no trobeu? Per tant, el problema és ben diferent.

Diumenge per la tarda vaig anar a tirar el plàstic als contenidors que tinc més prop de casa, al carrer Brasil i me vaig trobar que el contenidor estava ple fins a dalt i, es clar, fora hi havia tota una muntanya de plàstic i el que no era plàstic. Davant d’aquests casos només hi ha tres opcions: deixar la bossa fora tal com faria la majoria de la gent, tirar-la al contenidor de rebuig o tornar-la a casa. Com comprendreu cap de les tres solucions m’agrada, però n’havia d’escollir una i ràpid. Vaig optar per tirar-la al contenidor de rebuig.

En arribar a casa li vaig comentar a la meva dona que me va comentar:

-Si no passen a recollir el plàstic en tot el cap de setmana, perquè no són previsors i buiden els contenidors divendres?   

         

Dilluns, també per la tarda, me vaig trobar en un cas similar. Aquesta vegada anava a tirar diaris, revistes i petits cartrons domèstics (caixes de te, galetes, etc.) i me vaig trobar amb el mateix panorama: el contenidor ple (o embossat) i caixes amuntonades pels voltants. Caixes de grans dimensions que, no dic que no se puguen generar a casa, però és més fàcil que siguin d’algun establiments dels voltats que tenen l’obligació de gestionar els seus propis residus... Me va tocar fer el mateix: Tirar les bosses al contenidor de rebuig.  

Situacions així provoquen les queixes del veïnat. De tant en tant, quan vaig a tirar la brossa i me trobo en situacions similars. De vegades faig fotos, d’altres rebo queixes dels veïns que me coneixen i saben el que faig. La setmana passada, mentre la meva dona i jo estaven asseguts a al terrassa de l’establiment que hi ha pràcticament al davant, una veïna ens va dir:

-Ara el poble està més brut que mai...

Com la coneixíem, tots dos vam pensar que vota als que governaven abans... Però acte seguit ens va dir.

-L’altre dia vaig caure a la plaça del Mercat... Vaja nyap que van fer allí.

Per tant n’hi va haver per a tots...

Però tornant a les deixalles, està clar que l’equip de govern actual ja triga massa en trobar una solució. És cert que a la web de l’Ajuntament hi ha un espai habilitat per a poder enviar queixes, però no sempre és efectiu. Hi ha situacions que perduren amb el temps i que per tant, presentar una queixa a través de la web pot resultar efectiu. En canvi n’hi ha d’altres que són temporals i que mentre se tramita la queixa i s’acudeix al lloc, és possible que l’anomalia ja no existeixi. Això pot passar amb les deixalles. Els dos casos que he explicat, al matí següent ja no existien, ja que per la nit els equips de neteja ho havien retirat.

Fa anys es va posar un cartell on es comunicava la possibilitat de recollir els trastos vells pel propi domicili, previ avis a un telèfon. En alguns casos serà efectiu, no ho dubto, però la majoria de la gent prefereix portar-los fins l’illa de contenidors i deixar-los allí. La majoria de vegades es fa aprofitant la nit.

Suggeriria a l’Ajuntament que instal·lessin cartells advertint de sancionar els incívics. Però aquestes advertències haurien de ser efectives. De no ser així aquesta mena de situacions aniran a pitjor.    

NO TOT ÉS TAN BONIC COM A TIANA

Contenidors de residus especials a un supermercat francès. 

L’ex Teatre de Guerrilla Quim Mas ferrer ens ensenya a Tiana la cara més amable del reciclatge. Els xiquetes i xiquetes que van a l’escola, a l’hora del pati fan d’agents recicladors i rectifiquen a la resta d’escolars quan aquests dipositen els residus allà on no toca. També surten els més súper recicladors del poble explicant on va a cada cosa. És l’enèsima campanya que es fa per a fomentar el reciclatge i totes o quasi patrocinades per les associacions d’empresaris del sector: Ecoembes, Ecovidrio...

Els que sou bons recicladors, ja sabeu que es pot reciclar cartró i paper, vidre, envasos lleugers, oli de fregir, piles, medicaments caducats, etc. En alguns casos no hi ha problema, en canvi, en altres has d’anar allà on hi hagi punts de recollida (com per exemple en el cas de les piles i els medicaments) En altres casos són els propis professionals del sector qui se’n encarreguen de reciclar, com per exemple l’oli del motor del cotxe.

Ara bé, tot i que, qui vol reciclar ho té relativament fàcil, en alguns casos has d’acudir a la deixalleria com per exemple a portar els bombetes i els fluorescents o els aparells elèctrics d’ús domèstic.  

Però sembla ser que no tot és tan bonic com a Tiana on ensenyen una espècie de paradís del reciclatge. Ara us explicaré una anècdota i opineu vosaltres mateixos.  

E va explicar una parella de jubilats que havien comprar un tros de terra per a ocupar part del temps que disposaven. Resulta ser que a la finca hi havia un dipòsit trencat que van pretendre deixar-lo a la deixalleria.

-No, aquí no és. L’heu de portar a Baix-Mont o a Pellicé.  

Aquestes dues empreses s’ocupen del reciclatge industrial pel que necessiten d’un permís del Departament d’Indústria de la Generalitat de Catalunya.

Primer el van portar al de Baix-Mont i els hi van demanar 150€... Després al de Pellicé i allí els van dir que 70€... Evidentment a la deixalleria no els havien dit res que reciclar coses així tenia un preu... De cost!

Quan me’n assabento de coses com aquestes m’indigno. Recordo quan era menut (i no tan menut) que estaven els anomenats drapaires que es quedaven tota una sèrie de coses i et pagaven uns dinerets... Pocs, però que mai anava malament... També reciclaven les botigues. Potser el més conegut era el reciclatge d’envasos de llegiu pels quals et donaven plats i gots de vidre.

Més tard, allà on avui es troba Dacame a l’entrada de la Galera segons vens de Santa Bàrbara, hi va haver un robaveller (chatarrero) de Godall. Te comprava els diaris i una vegada li vaig portar una nevera i també em va donar uns diners...

En canvi, ara, qui són els que fan negoci. Des del consorci de Residus del Consell Comarcal, el darrer cop que vaig criticar l’actual sistema de reciclatge, se’m va fer una defensa aferrissada explicant-me les avantatges que tenia... Sembla ser que d'inconvenient, cap! 

Com veieu segueixo pensant igual i cada vegada que me’n assabento de coses com la que us he explicat, el meu cabreig creix per moments!         

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 7-12-2013

Això tan acolorit és una paperera (nom que sé li dóna vulgarment al recipient on hi pots tirar o no deixalles) de l'estació de l'Aldea (Amposta-Tortosa) Si heu anat (segur que sí), imagino que us en heu fixat. 
Com veieu és una paperera ideal per a reciclar: al blau els papers i cartrons, al taronja les llaunes i d'altres envasos i, el vidre, al groc (inusualment) Però no ni ha cap de genèric, ni cap tipus més de paperera en tota l'estació. 
De vegades he anat a buscar a mon fill amb la gosseta i aquesta ha fet una deposició (que fi que m'ha sortit) i llavors ha sortit el problema: On la tiro? 
Vosaltres que faríeu?

QUI ROBA A QUI?

Divendres al Periódico vaig llegar aquest peu de foto:  Robatori als contenidors de reciclatge de paper a Barcelona. Es tractava d’una foto denúncia on es podia veure una furgoneta amb la porta del darrere oberta,mentre una dona estava introduït cartró prèviament extret d’un contenidor de reciclatge. Ràpidament em vaig fer la següent pregunta: Qui roba a qui?

Si voleu faré una altra pregunta. Qui treu benefici del reciclatge? Evidentment no els ciutadans que han vist com any sí, any també se’ls hi ha apujat el rebut de la brossa.  

Qui se’n beneficia són les empreses que es dediquen a aquesta activitat (per exemple a Amposta Pellícé) Però sense oblidar els grans majoristes: Ecoembes i Ecovidrio que són els que promouen les grans campanyes publicitàries. 

De drapaires s’han convertit en empresaris de gestió i tractament de residus sòlids. Perquè reciclar, fa molts anys que es recicla. Encara me’n recordo que a ma mare li regalaven plats de Duralex a canvi de les botelles de llegiu buides. Segur que a la Galera encara en queden, ja que, sinó es trencaven, tenien una vida infinita. També me’n recordo que Ceferino Huerta de Godall comprava botelles de xampany (llavors encara es denominava així, encara que fos vi gasificat) a 1 pesseta i, posteriorment a 1,50 i fins i tot a 2 pessetes. D’altres tipus de residus com ara cartrons, diaris, ferros, etc. te’ls passava a buscar per casa Maria la drapaira de Santa Bàrbara. Primer amb carro i més tard en un vehicle. Més tard, José Maria Verge Ferre, també de Godall, va obrir una deixalleria allà on ara s’ubica l’empresa Dacame. Encara que hi havies d’anar expressament, fins allí podies portar tot tipus de deixalles, fins a tot voluminosos com per exemple electrodomèstics i, en contrapartida, et donava unes monedes. D’aquelles vendes no et feies ric, però al menys es podria treure algun benefici.  

Com que el tema del reciclatge anava en augment (la generació de residus és progressiva sobre l’augment del desenvolupament de la humanitat), les administracions, en connivència amb les empreses del sector, van mirar la manera de treure’n profit.

Al principi va ser el vidre i van dir que el benefici revertiria al barri (en poblacions d’unes certes dimensions) o el poble. Després s’hi va anar afegint les llaunes i el paper/cartró i, més tard, l’orgànica. 

Per a portar a terme de manera òptima tot aquest reciclatge, es van haver de fer contenidors i més contenidors. I sovint s’havien de canviar perquè es modernitzava la flota de camions i s’havia d’adaptar als nous sistemes de buidatge.

Finalment s’ha arribat a les actuals illes de contenidors. Els polítics es van omplir la boca dient que estaven subvencionades al 100% pel ministeri competent de Madrid, però algú va subvencionar la nova flota de camions? Evidentment el cost addicional es va carregar sobre el rebut de la brossa. Certament, per llei, els ciutadans no poden pagar més que el veritable cost del servei, però si el cost s’incrementa, els ciutadans ho noten al rebut.  

Quan val la planta de recollida de brossa que hi ha al Mas de Barberans? Quin cost té el seu manteniment? Quantes persones treballen o cobren (polítics) dels consorcis de gestió de residus?

Totes aquestes preguntes ens haurien de fer pensar sobre QUI ROBA A QUI? –la pregunta amb la que he titulat aquest escrit-