Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Canal Terres de l'Ebre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Canal Terres de l'Ebre. Mostrar tots els missatges

divendres, 29 de març del 2019

JOC BRUT A L’EBRE


Diu la dita: Difama que alguna cosa queda.
Això és el que sembla que s’està fent des de el grup de comunicació Ebre Digital SL que inclou el setmanari l’Ebre, el canal de TV Terres de l’Ebre i el diari d’Internet Ebredigital.cat, a més d’estar vinculat a Imagina Ràdio i al diari gratuït Més Ebre. Tot un poderós grup de comunicació territorial estretament lligat a ERC.
El passat dilluns 25 de març, l’Ebredigital.cat portava el següent titular: “El pànic a Paladella està impedint llistes electorals a Batea”. Si entraves a la notícia te’n adonaves del poc rigor informatiu sobre tot al moment d’identificar-ne les fonts: “Fonts autoritzades d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i del PDeCAT” (sic). Vaja que ha pogut ser qualsevol o tal vegada ningú...
S’hi podien llegir coses tan grosses com aquestes referides a l’Alcalde de Batea Joaquim Paladella: “Hi ha una temor molt exagerada, quasi que extrema. Quan tens convençut a un cap de llista, al cap d’uns dies fa marxa enrere, possiblement fruit de les pressions que rep”.  També parlava del tracte vexatori i humiliant de l’alcalde cap els regidors de l’oposició. S’acusava a l’alcalde d’utilitzar fons de l’ajuntament per a pagar-se els advocats i de moure fils per a perjudicar els seus rivals amb denúncies a les inspeccions de l’Agència Tributària i a la Tresoreria General de la Seguretat Social, tot i que afegien que eren coses difícils de demostrar. També se’l  tractava de mala persona i cacic.  
La controvèrsia entre l’alcalde de Batea i els màxims exponents del grup de comunicació ve de lluny... De fet en algun cas fins i tot han arribat als tribunals que han hagut de dirimir el litigi. La darrera vegada ho van fer-ho a favor dels periodistes, potser per això ara van crescuts...   
Però és un fet inusual que algú valent-se de la seva influència informativa, l’usi en contra d’un alcalde del territori. Per tant se’n ha de treure’s una conclusió: de forma voluntària o involuntària li estan fent la feina bruta als polítics rivals de Paladella.  
El mateix dia que va sortir la notícia (per dir-ho d’alguna manera) hi havia ple ordinari a l’Ajuntament de Batea, que va emetre Canal 21 Ebre. Abans d’arribar als precs i preguntes, Paladella no va poder estar-se i va treure el tema per a negar els fets. Interpel·lant diverses vegades al regidor de CiU, finalment aquest regidor va negar tenir coneixement de cap pressió per part de l’alcalde i fins i tot va afirmar que ja tenien la llista de cara les properes eleccions de maig, la qual cosa desmentiria la notícia apareguda al mitjà digital.
La clau de la controvèrsia la va poder donar Paladella quan va explicar que després de perdre el canal local de televisió analògica, van haver de recórrer a un canal territorial. Després de no rebre resposta per part del Canal Terres de l’Ebre, l’Ajuntament de Batea va arribar a un acord amb Canal 21 Ebre per a retransmetre els plens, el que representa una prova de transparència informativa.  
Paladella sospita que el rerefons de la qüestió és que el Canal Terres de l’Ebre desitjaria un canvi al capdavant del govern de Batea per a poder tenir una nova font d’ingressos.
I és que els grups de comunicació territorial viuen, precisament i principalment, del que aporten els ajuntaments per retransmetre actes lúdics i festius i altres esdeveniments relacionats amb la seva població. Segurament per això, sempre han tingut l’habilitat de decantar-se cap els partits que han ostentat el poder en cada moment.


Més informació:


Ple de l’Ajuntament de Batea de 25-03-2019 (a partir de 1:17:06): http://canal21ebre.com/noticia/Ple_ordinari_a_lAjuntament_de_Batea/19947

dimarts, 9 de gener del 2018

QUI VOL DIÀLEG?

Anit vaig seguir durant una estona el debat del canal Terres de l’Ebre moderat per l’ampostí Manel Ramon. Els quatre tertulians eren (per ordre d’esquerra a dreta de la pantalla): Josep Maria Simó (exalcalde d’Amposta), Marta Cid (exconsellera d’Ensenyament), Francesc Sancho (exalcalde de l’Ampolla) i Joan Sabaté (exalcalde de Tortosa) Un debat a priori de primeres espases de la política territorial, tot i que a hores d’ara ja estan retirats de tota activitat pública.
Tot i que no vaig seguir-lo durant molta estona, va ser suficient per a poder escoltar la que sense cap mena de dubte devia de ser la pregunta clau de la nit:

-Creuen vostès què encara és possible el diàleg?Canal

Evidentment cada un dels tertulians va dir la seva, però la meva resposta hauria estat una altra pregunta:

-És què entre els independentistes i el govern d’Espanya hi ha algú que vulgui dialogar?

La resposta a la pregunta que formulo jo és: Me sembla que no!
L’actual situació política catalana és semblant a la que hi havia abans de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució per part del govern de l’Estat. I és així perquè ja els hi va bé a tots plegats de que així sigui.
Al govern d’Espanya perquè sé senten poderosos i saben que, ara per ara, tenen la paella pel mànec. Prova d’això és el famós article que va desactivar tota opció independentista i que tot que diuen que el retiraran quan quedi constituït el nou Parlament, ningú pot garantir a hores d’ara que no el tornin a aplicar si hi torna a haver una altra proclama independentista en un futur més o menys immediat.
I als independentistes perquè ja les hi va bé el paper de víctimes. De fet el nacionalisme català sempre ha jugat aquest paper: l’Espanya ens roba ve de lluny, no és un invent de fa quatre dies. Encara recordo una pintada que deia precisament això que hi havia a una casa cantonera del carrer del carrer Terol amb l’avinguda de la Ràpita d’Amposta i que ja va ser pintada a la dècada dels anys 80.
Una vegada més ens trobem amb la mateixa premissa per part de les dues parts: tenim la veritat del nostre costat i, per tant, els altres estan equivocats.
El principi fonamental de tot diàleg és la negociació. Sense negociació el diàleg és del tot inútil. Però quan dos parts negocien a partir d’uns posicionaments de màxims, han d’estar predisposats a trobar un punt d’acord que, finalment, complagui a totes dues parts. I quan això no és possible, és quan se busca un mediador per mirar de trobar l’entesa necessària que permeti desencallar la situació.
Tot i això, a hores d’ara tot està obert i tot és possible. El segon pas al costat en dos anys d’Arturo Mas (avui ha abandonat la presidència del PDeCAT), segons alguns experts ha estat una maniobra per a que, d’entre altres coses, pressionar Puigdemont que cedeixi en el seu afany de tornar a ser president de la Generalitat i deixi pas a un altre polític (home o dona) de perfil molt més moderat i que s’avingui a buscar a acords amb l’Estat. És difícil, ja ho sé, però s’ha d’intentar.   

Com ha dit avui el propi Mas, primer són les persones, després el partit i finalment un mateix. Perdoneu-me però la majoria de les vegades (i com ell mateix ha reconegut també), no sempre és així. Normalment la majoria de polítics anteposen els interessos personals i de partit abans que els dels ciutadans que per a més inri,  els votem.