TORNAR EL PRESTEC EL MÉS ENLLÀ

Paral•lelament a l’exposició la Revolució dels Transports que es pot visitar al Museu de les Terres de l’Ebre d’Amposta, el propi museu va organitzar dues taules rodones moderades per Manel Ramon, director d’Amposta Ràdio. A la primera anomenada els Transports terrestres a l’Amposta dels inicis del segle XX: carros cotxes i trens, hi van intervenir Anton Pujol, membre de Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica, Àlex Farnós, director del museu i Joan Sabaté, president del Casino Recreatiu i Instructiu d’Amposta i a la segona, que portava per títol Viatgem pel Delta amb els vapors i lo Carrilet, els ponents van ser Elena Fabra, historiadora i membre del Centre d’Estudis Tirant lo Rall, Maite Subirats, historiadora i Maria Carme Queralt, Conservadora d’Etnologia del museu. És difícil fer-ne un resum de tot allò que es va parlar durant les dues taules rodones (incloses les anècdotes i les intervencions del públic), però, no cal ni dir-ho que totes dues van ser força interessants i instructives. A la segona, en parlar-ne de lo Carrilet, a part d’explicar-ne alguna anècdota, es va fer incís en les moltes vivències que se sap que van passar i d’altres que segurament mai s’han explicat. El que ara us explicaré no sé si va passar en realitat o és només un simple acudit sobre uns fet que podrien haver passat perfectament. Tal com m’ho van explicar passo a explicar-ho. Diu que un dia que lo Carrilet anava replè de de gent, uns pagesos de la Cava es queixaven del preu tan baix que venien els seu productes i del sobre cost que patien fins arribar al mercat, del barats que eren els jornals i del cara que s’estava posant la vida (una conversa que, perfectament, s’hauria pogut portar en els nostres dies). De repent, va prendre la paraula la dona del Bou (d’una família benestant d’Amposta): -Vinga homes... No cal que es queixin tant... Els qui en aquesta vida son pobres, a l’altra vida seran rics... I els qui en aquesta vida som rics, a l’altra serem pobres... Llavors, amb una gran dosi de sorna, un dels caveros li respongué: -Pos... Mana, deixa’m 1.000 duros que jo ja te’ls tornaré a l’altra vida!

SUPOSITORIS I LATRINES

La casa Miralles d'Amposta. 

Quan era menut ma mare sovint me contava una història.

Resulta que D. Vicent, que era el metge de la Galera va receptar supositoris a Nel·lo. Els supositoris era un producte desconegut en aquella època i en arribar a casa Carme, la seva dona, li va preguntar:

-Ja t’ha dit el metge com t’ho has de prendre?

-No. No m’ha dit res...

-Hauries d’anar a preguntar-li.

Així que Nel·lo torna a la consulta i li pregunta a D. Vicent:

-I això com sé pren?

-Tens que posar-t’ho pel recte.

De tornada a casa li diu a la Carme:

-M’ha dit que m’ho he de posar pel recte...

-I tu saps que és el recte?

-No. Ni idea...

-Hauries de tornar a preguntar-li.

Així que Nel·lo torna a la consulta.

-I què és el recte, D. Vicent?

-L’anus, és l’anus...

-Ah!

I de volta cap a casa.

-I ara què t’ha dit? -Lli pregunta la Carme-.

-M’ha dit que per l’anus... Però és que tampoc sé que és l’anus...

-Home! Caldria que li haguessis preguntat... Torna a preguntar-li!

-No que si torno me dirà que pel cul!

No obstant Nel·lo torna a la consulta un cop més.

-Don Vicent: I l’anus que és?

-El cul home! El cul!

Després aquesta història l’he sentit contar alguna vegada més amb diferents personatges i diferents indrets. Això vol dir que són aquelles històries fictícies que s’expliquen a tots els pobles i sempre posant de protagonistes algú molt conegut i sempre poc intel·ligents. Segurament a la nostra era digital una notícia així la qualificaríem com a fake new (notícia falsa)  

Sembla que coses així no puguin passar, veritat? Però com sempre se diu, la realitat supera la ficció.

Latrines de l'antic palau episcopal de Segorb. 

Fa uns dies vaig penjar al Facebook unes fotos de la casa Miralles d’Amposta. La casa té un origen medieval i encara conserva alguns elements (pocs i ves a saber si són originals) d’aquella època, com per exemple un element que se veu a simple vista i que jo vaig qualificar com a latrina (*)

Un amic me va dir que era un matacà (**). Com que desconeixia la paraula, ràpidament la vaig buscar i vaig trobar que era un element de defensa i tot i que, en alguns casos, s’hi pot semblar, trobo té un disseny diferent. No vull dir però que, algunes vegades, no se pogués usar amb la mateixa finalitat. Crec però que a la casa Miralles no li feia cap falta un matacà.

Bé, un membre del grup on ho vaig penjar va dir-me que no sabia que eren les latrines i llavors, de la manera més gràfica possible li vaig identificar l’element, fins i tot fent servir les que hi ha l’antic palau episcopal de Segorb. Però va seguir insistint.

-Quina utilitat tenen?

Llavors, com hauria fet D. Vicent, li vaig dir:

-Defecar amic. Podria haver posar ‘cagadero’, però m’ha semblat més fi posar latrines.

No he sabut res més d'ell... Trobo que li va quedar clar. 

(*)    Latrina: https://ca.wikipedia.org/wiki/Latrina

(**) Matacà: https://ca.wikipedia.org/wiki/Lladronera