HOMENATGE A LES VÍCTIMES DE LA TRAGÈDIA DELS ALFACS

La Plataforma Prou! AP-7 Gratuïta Ja!! Ha fet aquesta tarda un homenatge a les víctimes de la tragèdia del Càmping els Alfacs en el 40è aniversari. 

DE LES CUNETES I DEL CEL

Han passat 78 anys i mig des del final de la guerra Civil Espanyola. Des d’aquella contesa fratricida que va deixar mils de milers de morts al front de batalla, però també a la rereguarda. Tots som ben conscients de que aquella barbàrie mai s’hagués tingut que produir i esperem que mai més se torni a repetir.

Han passat més de 78 anys i encara hi ha qui demana justícia. Justícia pels actes que se van fer, majoritàriament per part dels guanyadors després d’haver vençut en la batalla.

Sovint aquesta justícia només se tracta en recuperar les restes d’un avantpassat assassinat al costat d’una carretera i enterrat a la mateixa cuneta o a una fossa comuna de totes les que hi ha al llarg i a l’ample de la geografia espanyola, moltes d’elles a Catalunya.

Tot i haver una llei de Memòria Històrica des del govern de Zapatero i una llei de Fosses Comunes des de l’època del segon govern Tripartit, no s’ha fet el que calia, en gran part pels entrebancs que han posat els governs del PP que no han destinat ni un sol euro per a fer complir la llei.  

En canvi, l’Església Catòlica gran aliada del franquisme així com també del PP, després de més de 78 anys (segueixo insistint en el temps transcorregut) encara segueix beatificant a aquells que anomena màrtirs.

Per a la meva sorpresa, perdut entre les pàgines del Periódico del passat diumenge 22, me vaig trobar amb el següent titular: Beatificats 109 màrtirs a la Sagrada Família.

Què voleu que us digui! A mi particularment me sembla molt for que 78 anys després se segueixi reconeixent (tot i que només sigui en cerimònies canòniques) a determinades persones que van prendre part pel bàndol guanyador que, recordem-ho, va ser qui va donar el cop d’estat contra el règim legal de la Segona República Espanyola.

És lamentable que en ple segle XXI segueixin passant aquestes coses: els rojos enterrats a les cunetes i sovint sense pressupost per a buscar-los i desenterrar-los i els fatxes declarats beats (per a ser-ho el Papa en persona ha de reconèixer i certificar les seves virtuts) i, segons les lleis catòliques, enviats directament al cel.