 |
| Foto: El Periódico de Catalunya. |
No conec Lluís
Rabell ni falta que em fa. Tampoc recordo que hagi vist mai en persona a Artur
Mas i de les poques vegades que vaig veure a Jordi Pujol, no en guardo cap bon
record, més bé tot el contrari.
De fet, de Lluís
Rabell (no confondre amb el del bolero) o n’havia sentit a parlar fins fa tot
just una setmana quan es va anunciar que encapçalaria la llista de Catalunya Sí
que es pot, integrada per Podem, ICV, EUA i també, suposo per societat civil,
Rabell mateix en seria un bon exemple.
Rabell és un nou
vingut a la política, al menys al que es diu la política activa. Ignoro si
alguna vegada ha format part d’alguna candidatura o ha estat escollit ni que
sigui per a un càrrec menor. En principi hem de dir que bé del món de l’associacionisme
i se’l considera un activista social que ha donat la cara pels més dèbils,
sobre tot en els moments difícils com han estat aquests darrers anys.
Lluís Rabell ja té
60 anys. Potser sigui una mica gran per entrar en política, però l’experiència
acumulada li ha de servir per a fer una bona campanya i mirar de contrarestar
els seus màxims adversaris, entre els qui està Artur Mas.
Sabeu a ciència
certa que Mas no és ni molt menys sant de la meva devoció. Ni me’n he refiat,
ni me’n refio, ni me’n refiaré. D’aquí que pensi que si Rabell té els mateixos
sentiments cap a ell, els enemics dels
meus enemics són els meus amics...
Mentre un s’amaga
fins el quart lloc encara que aspiri a ser el president del nostre país, l’altre,
des del primer dia, ja ha mostrar la seva disposició a governar i oferint-se
com una alternativa solvent, com ho ha estat Ada Coloau, companya en moltes d’aquestes
lluites socials de les que us parlava abans.
Catalunya Si que
es pot, a diferència del PSC, si que inclourà en el seu programa el dret a
decidir para que els catalans ens pugem manifestar si volem o no ser independents.
Ahir, el
Periódico de Catalunya va publicar una extensa entrevista a Lluís Rabell
(quantes més vegades digui el seu nom, més fàcil serà de recordar-me’n, ja que
sovint encara em consta) de la que podem destacar les següents frases:
-El
27-S s’haurà d’escollir entre l’amnèsia i fer neteja. En clara al·lusió
a les retallades dels governs catalans (i d’aquells que els hi ha donat
suport), però també de la corrupció que ha afectat a una part de la classe política
catalana i d’una manera especial a Convergència i el seu entorn.
-Les qualitats de Romeva
serveixen per emmascarar que qui dirigeix la llista de Junts pel Sí és el tapat
Mas.
-Si Catalunya pogués trobar
un encaix i un tracte de igual a igual amb la resta d’Espanya, ¡per què no?
-Som la llista de la gent
que ha lluitat contra la reforma laboral que van recolzar alguns tapats de la
llista que lidera Romeva.
I ja per acabar.
Si Mas vol ser el president de Catalunya peti el que peti, hauria pogut optar
per una altra solució que, segurament no va tenir en compte per desconeixement.
El que ara us
explicaré és un fet verídic que va passar a la Galera durant els anys de la
transició. Després de que en la dictadura, quasi tots el càrrecs els posava o
havien de ser a gust de les autoritats del règim, van arribar les primeres
eleccions lliures. I no només polítiques, sinó a entitats econòmiques socials,
etc.
Així, s’havien de renovar els càrrecs a la junta
de govern de la cooperativa agrícola, la principal entitat socioeconòmica del
poble. Molts de socis tenien ganes de fer net i sobre tot, poder controlar la
entitat per esbrinar si, en el passat havien hagut irregularitats.
Per tant era l’hora de promoure una llista
alternativa a l’oficial on encara hi havia alguns dels antics membres.
Finalment van ser dues les llistes, però amb el
mateix denominador comú: el cap de llista coincidia. Aquesta persona que
encapçalava les dues candidatures se’l coneix al poble amb el nom de Joanàs.
Amb tota seguretat no és legal i fins i tot
impugnable, però no em direu que no és una bona solució per algú que vulgui
arribar a la presidència d’alguns estament.
De fet, si us
pareu a pensar, és força semblant al que ha fet la llista de Mas. Tot i que no és
ell qui l’encapçala, si que ha aconseguit aglutinar partits i entitats socials
per a que entre tots els facin president.
