 |
| Ajuntament de l'Ampolla. |
Darrerament, us he parlat, ni que fos per damunt, de dues coses que avui també seran protagonistes d’aquest escrit, de la Llicència Fiscal, un impost directe que gravava les activitats comercials, industrials, professionals, artístiques i algunes de ramaderes i del municipi de l’Ampolla que va independitzar-se del Perelló l’any 1990.
La data exacta de la independència de
l’Ampolla va ser el 5 de maig de 1990 i, per tant, fins a l’exercici econòmic
d’aquell any, la llicència fiscal de les activitats econòmiques i professionals
de la pedania, anàvem incloses amb les del municipi d’el Perelló.
Tot i tractar-se d’un impost municipal, la
gestió de la Llicència Fiscal es duia a l’Administració d’Hisenda de Tortosa i
la recaptació, encara que no vingui al cas, normalment BASE de la Diputació de
Tarragona tret d’alguns pocs municipis que la gestionava el mateix ajuntament,
com per exemple Ulldecona.
La Llicència fiscal va ser una de les tasques
que se’m va encomanar durant la meva vida laboral primer a l’Administració
d’Hisenda de Tortosa i, posteriorment a l’Administració de l’Agència Estat
d’Administració Tributària (AEAT).
Un dia, va venir el cap de l’oficina i ens va
dir que, a correcuita, s’havia de separar les activitats de l’Ampolla del padró
d’el Perelló i que per tal de facilitar-nos la tasca vindria un tal Macario
(nom fictici) que era de l’Ampolla i treballava per a l’Ajuntament d’el Perelló
i que, per tant, coneixia molt bé ambdós municipis. Ens va alleugerar molt
tenir ajuda de fora, ja que, sense aquesta, ens hauríem pogut estar dies i
s’havia de fer ràpidament.
Els volums del padró eren de mides
considerables (aproximadament d’uns 60x40 centímetres en horitzontal) i, si no
recordo malament n’hi havia quatre per a les activitats comercials i
industrials i un, molt més menut, per a les professionals i artístiques. Per
tant, a cada volum hi havia diversos municipis que estaven ordenats
alfabèticament.
El que calia era buscar el d’el Perelló i amb
un regle i un retolador negre anar ratllant els que s’havien de quedar i
deixant sense cap mena de marca les que passaven a ser del nou municipi. A
priori tot seria molt fàcil amb l’ajuda de Macario.
Posteriorment, vam haver de fer fotocòpies
disminuint-les a DIN A 4 per a poder-les enviar per fax a la Delegació de
Tarragona amb la finalitat de què, per al següent padró ja sortís correctament,
amb els dos municipis separats.
Segurament, aquestes operacions us han pogut
semblar una mica estranyes, però era com es treballava en aquella època en què
la informàtica encara estava en un període molt incipient i Internet no havia
arribat al gran públic. Avui en dia és pràcticament impossible trobar algú que
no tingui Internet al seu mòbil; l’any 1990 era impossible trobar algú que el
fes servir.
La feina que ens havien encomanat estava
llesta i, amb tota seguretat ben feta. Almenys és el que ens pensàvem
nosaltres...
Sorprenentment, quan va sortir el rebut
corresponent a l’exercici de 1991, una gran quantitat d’autònoms d’el Perelló
van vindre a Tortosa a queixar-se que no tenien cap activitat a l’Ampolla, tal
com havia sortit al rebut, sinó que la tenien a el Perelló, com tota la vida.
La conclusió que vam treure és que Macario, davant del dubte (o no, qui
ho sap!), va tirar cap a casa, és a dir cap a l’Ampolla.
Tots aquests errors es van haver de resoldre
per mitjà de diligències on la persona interessada manifestava l’error que
apareixia al rebut perquè, posteriorment, es pogués solucionar i quedés
arreglat per als anys següents.
Crec que va ser pitjor el perjudici causat per
Macario que no la solució que, en teoria, ens havia
d’aportar.
