Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris el Perelló. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris el Perelló. Mostrar tots els missatges

dimarts, 29 de setembre del 2026

EL PADRÓ DE L’AMPOLLA

Ajuntament de l'Ampolla. 

Darrerament, us he parlat, ni que fos per damunt, de dues coses que avui també seran protagonistes d’aquest escrit, de la Llicència Fiscal, un impost directe que gravava les activitats comercials, industrials, professionals, artístiques i algunes de ramaderes i del municipi de l’Ampolla que va independitzar-se del Perelló l’any 1990.

La data exacta de la independència de l’Ampolla va ser el 5 de maig de 1990 i, per tant, fins a l’exercici econòmic d’aquell any, la llicència fiscal de les activitats econòmiques i professionals de la pedania, anàvem incloses amb les del municipi d’el Perelló.

Tot i tractar-se d’un impost municipal, la gestió de la Llicència Fiscal es duia a l’Administració d’Hisenda de Tortosa i la recaptació, encara que no vingui al cas, normalment BASE de la Diputació de Tarragona tret d’alguns pocs municipis que la gestionava el mateix ajuntament, com per exemple Ulldecona.

La Llicència fiscal va ser una de les tasques que se’m va encomanar durant la meva vida laboral primer a l’Administració d’Hisenda de Tortosa i, posteriorment a l’Administració de l’Agència Estat d’Administració Tributària (AEAT).

Un dia, va venir el cap de l’oficina i ens va dir que, a correcuita, s’havia de separar les activitats de l’Ampolla del padró d’el Perelló i que per tal de facilitar-nos la tasca vindria un tal Macario (nom fictici) que era de l’Ampolla i treballava per a l’Ajuntament d’el Perelló i que, per tant, coneixia molt bé ambdós municipis. Ens va alleugerar molt tenir ajuda de fora, ja que, sense aquesta, ens hauríem pogut estar dies i s’havia de fer ràpidament.

Els volums del padró eren de mides considerables (aproximadament d’uns 60x40 centímetres en horitzontal) i, si no recordo malament n’hi havia quatre per a les activitats comercials i industrials i un, molt més menut, per a les professionals i artístiques. Per tant, a cada volum hi havia diversos municipis que estaven ordenats alfabèticament.

El que calia era buscar el d’el Perelló i amb un regle i un retolador negre anar ratllant els que s’havien de quedar i deixant sense cap mena de marca les que passaven a ser del nou municipi. A priori tot seria molt fàcil amb l’ajuda de Macario. 

Posteriorment, vam haver de fer fotocòpies disminuint-les a DIN A 4 per a poder-les enviar per fax a la Delegació de Tarragona amb la finalitat de què, per al següent padró ja sortís correctament, amb els dos municipis separats.

Segurament, aquestes operacions us han pogut semblar una mica estranyes, però era com es treballava en aquella època en què la informàtica encara estava en un període molt incipient i Internet no havia arribat al gran públic. Avui en dia és pràcticament impossible trobar algú que no tingui Internet al seu mòbil; l’any 1990 era impossible trobar algú que el fes servir.

La feina que ens havien encomanat estava llesta i, amb tota seguretat ben feta. Almenys és el que ens pensàvem nosaltres...

Sorprenentment, quan va sortir el rebut corresponent a l’exercici de 1991, una gran quantitat d’autònoms d’el Perelló van vindre a Tortosa a queixar-se que no tenien cap activitat a l’Ampolla, tal com havia sortit al rebut, sinó que la tenien a el Perelló, com tota la vida. La conclusió que vam treure és que Macario, davant del dubte (o no, qui ho sap!), va tirar cap a casa, és a dir cap a l’Ampolla.

Tots aquests errors es van haver de resoldre per mitjà de diligències on la persona interessada manifestava l’error que apareixia al rebut perquè, posteriorment, es pogués solucionar i quedés arreglat per als anys següents.

Crec que va ser pitjor el perjudici causat per Macario que no la solució que, en teoria, ens havia d’aportar.  



dimarts, 6 d’agost del 2024

GUANYEM EL FUTUR ARA

Sabeu que són les Viles Florides? A la seva pàgina web es pot llegir el següent: 'Viles Florides és una iniciativa de la Confederació d'Horticultura Ornamental de Catalunya (CHOC) que promou la transformació de racons, pobles i ciutats de Catalunya i Andorra a través d'espais verds urbans i enjardinats. Aquest moviment vol mostrar i valorar la riquesa natural i paisatgística del país mitjançant el reconeixement públic de tots aquells projectes d'enjardinament, mobiliari urbà i espais lúdics que, tant en l'àmbit públic com privat, esdevinguin un exemple a seguir'. Dos municipis veïns d'Amposta pertanyen a l'associació de 'Viles Florides': la Ràpita amb 3 Flors d'Honor i l'Aldea amb 2. Però també hi ha d'altres pobles de les Terres de l'Ebre que hi formen part: Arnes (1), el Perelló (2), Horta de Sant Joan (2), l'Ampolla (1) i Tortosa (2). A França per exemple ja fa anys que existeix un projecte similar. Al país transpirineu s'anomena 'Villes et villages fleuris' i el seu lema és: l'etiqueta nacional de la qualitat de vida. Quedeu-vos amb aquesta frase. Per a formar part dels municipis que formen l'associació de 'les Viles florides' s'han de reunir unes certes condicions i, evidentment, sol·licitar-ho. Quan ja en formes part et concedeixen les 'Flors d'Honor' que van d'una a quatre depenent de les condicions ornamentals i mediambientals i polítiques de sostenibilitat de cada municipi. Tal com passa amb les Estrelles Michelin, si deixes de complir els requisits pels quals han estat concedides les pots perdre. Per tant, això suposa que els municipis s'han d'esforçar al màxim per tenir els parcs, zones enjardinades, carrers i places endreçats per a poder així conservar o augmentar de categoria. Hem de fer nostra la filosofia de les Viles Florides i anar cap a unes ciutats i pobles molt més sostenibles ecològicament parlant, tant perquè les persones com per als animals de companyia perquè puguem gaudir plegats d'una millor qualitat de vida, tal com diu el lema de les 'Villes et villages fleuris'. I per aconseguir aquest objectiu ens hem d'arromangar totes i tots (polítics i ciutadans) i col·laborar amb la transformació dels nostres municipis per a fer-los molt més verds i amables. Per al cas d'Amposta el 'model de ciutat' per al futur hauria de ser així. Perquè això sigui possible s'hauria de recuperar i fer nostra d'una vegada per totes la façana fluvial, l'espai natural més important de la nostra ciutat, així com els parcs i jardins de què disposem (i dels que pràcticament no aprofitem perquè no reuneixen les condicions òptimes per a fer-ho) i, de passada, construir-ne més pels voltants de la nostra ciutat que siguin veritables 'pulmons verds' que ens permetin gaudir de la natura i poder fer-hi activitats en família o amics. Qualsevol altra versió d'Amposta ens portarà al fracàs com a ciutat i ens quedarem ancorats al segle XX tal com continuem ara mateix.

dimarts, 1 d’agost del 2017

DIARI DE L'AGOST. DIMARTS 1

‘AGUA PARA TODOS’


Diari de Tarragona publica que la Regió de Múrcia reclama 500 Hm3 d’aigua de l’Ebre per a pal·liar la sequera... Res de nou.
Múrcia seguirà demanant aigua de l’Ebre fins que no tingui cobertes les seves necessitats i molt me temo que no les tindrà mai... M’enteneu?
La setmana passada es va declarar un gran incendi per aquella zona. Ja sabeu com se donen les notícies: S’ha declarat un incendi a Yecla... –Me van dir-. La meva resposta va ser:


-Per a després requalificar els terrenys, convertir-los en regadiu i seguir demanant més aigua.


No era Yecla, un des pobles on més mobles se fabriquen sinó Yeste en plena serra de Cazorla, a la província d’Albacete.  
L’Ebre no té excedents d’aigua. És més, el delta de l’Ebre necessita més aigua que la que porta normalment el riu. Estic content en veure que les obres del canal Xerta-Sénia segueixen aturades. Això vol dir que per a fer un transvasament s’hauria de fer una inversió tan gran que resultaria antieconòmica. Cal buscar d’altres solucions.


ALCALDES DEL PERELLÓ
Fa només unes setmanes ens vam assabentar que un jutge havia dictat pena de presó contra l’exalcalde del Perelló Salvador Pallarès (CDC) per haver permès construir un xalet il·legal a la pianista Mari Cruz Soriano que també ha estat condemnada.
Avui, Diari de Tarragona també informa que jutjaran a l’actual alcalde del Perelló Ferran Cid (ERC) igualment per haver autoritzat unes obres il·legals quan era el primer tinent d’alcalde i posteriorment, quan ja era l’alcalde, haver-les executat.   
   

AGOST, MES D’OBRES A LES CARRETERES
Aquest matí, en arribar a la torre de la Carrova he vist una màquina parada a la vorera de la carretera i, una mica més avant una sèrie de senyals d’obres i operaris trafegant. És possible que vulguin substituir la tanca que separa la carretera del canal. Quan ho he vist he dit:


-Ja ha arribat l’agost, ja comencen les obres.


A la tornada he pogut comprobar que efectivament estaven treballant a la tanca... Bé treballant és un dir perquè eren les 3 de la tarda i no hi havia cap operari...
Seguiré informant...  


ROBATORI DE TAPES DE REGISTRE?


Ahir pel dematí (encara juliol), al carrer Ulldecona de Tortosa, el carrer on està el meu centre de treball, hi faltaven dues tapes de registre. Quan jo ho vaig veure ja estaven senyalitzades amb cons, però és de suposar que des de que les van sostraure, fins que van donar l’avís i fins que van posar els cons, van haver de passar diverses hores amb el risc que comporten situacions així.


MÉS INFORMACIÓ: