Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Xavi Castillo. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Xavi Castillo. Mostrar tots els missatges

dimecres, 23 de novembre del 2016

MORTA RITA...

Molts respiraran tranquils...

El final de la Rita Barberà és un clar exemple de que podem morir quan menys ho esperem.
Ahir mateix la vaig esmentar al comentari que faig quasi a diari i res me feia pensar que aquest matí, només arribar a l’oficina on treballa me diguessin que havia mort. L’aplicació del Periódico que tinc posada al mòbil també m’ho ha comunitat ràpidament.
Més tard, he sortit a esmorzar i com faig cada dia he passat a comprar el diari. El propietari del local deia que estava trist per la mort de Rita. Una clienta li ha respost que amb ironia que ella ha estat a punt de no sortir de casa del trista que estava. Jo li he dit que de trist, res.

-No me direu que us alegreu de la mort?

-No és que me’n alegre, però a mi m’ha deixat indiferent.

A partir d’avui, quan escolti parlar de Rita no tinc clar la imatge que me vindrà al cap: si la Rita prepotent de l’època en que va ser alcaldessa de València o les paròdies que d’ella feia l’entranyable Xavi Castillo.
Recordo quan el febrer de l’any passat vaig anar amb la meva dona i uns amics a Veure Xavi Castillo a Rossell. Tenia clar que l’alcalde de Rossell no era del PP, ja que la companyia teatral Pot de Plom de la que Xavi Castillo és el seu màxim exponent, estava vetada a tots els pobles del País Valencià governats pel PP.
Aquella actuació va ser una setmana després del famós Caloret i tot i que Xavi Castillo la va parodiar (no podia ser d’una altra manera), va dir que aquella seria la darrera vegada que ho faria, ja que mai podria superar la paròdia que va fer Rita d’ella mateixa...
Suposo que Xavi Castillo serà l’única persona que no hagi tingut mai una relació directa amb l’alcaldessa que sentirà la seva mort, ja que amb ella també sé li haurà anat un des seus personatges. No crec que la torni a imitar mai més, sinó és per anunciar amb el sarcasme que el caracteritza el fet luctuós.
De totes formes com opinador polític que sóc, avui tinc molts dubtes:

-Què passarà ara amb el cas obert contra ella? S’arxivarà o seguirà endavant. La lògica me diu que s’arxivarà.

-Els altres imputats pel mateix cas o d’altres casos on també podria estar implicada Rita, acabaran culpant a ella de tot? No seria la primera vegada que es culpa a un difunt perquè saben que no es pot defensar.

-Tal com deia al començament trobo que hi haurà molta gent del PP que respiraran tranquils, ja que si alguna vegada Rita podia explicar coses (segur que ne sabia moltes), ara ja no ho podrà fer. Com diu la dita, s’emportarà els secrets a la tomba.

-Per a Rajoy i la plana major del PP Rita s’havia convertit en una espècie de gra al cul: molestava. Tot i que l’estimaven, molestava pel que podia fer o deixar de fer al Senat.

-Les Corts Valencianes s’han tret un problema de sobre. Ja sabeu que l’havien designat les pròpies Corts quan el PP encara tenia majoria absoluta, però ara que no la té, els partits que donen suport al govern de Ximo Puig la volien defenestrar i no sabien com. De fet sembla que legalment no podien.

Sovint diuen que se’n van els bons i els dolents sé queden. Com podeu comprovar no sempre és així.  

dijous, 5 de març del 2015

LA PAELLA VALENCIANA, LES FALLES, LA DAMA D’ELX I ELS IBERS

Dissabte a Rossell, ens va explicar Xavi Castillo (Pot de Plom) que una fallera major, va convertir una entrevista a una ràdio en tot un al·legat independentista. Però no us equivoqueu: independentista valenciana respecte als Països Catalans.
Desafortunadament, les declaracions de la fallera independentista, no les he pogut trobar en lloc, segurament per la poca repercussió que va tenir als mitjans de comunicació, però si Xavi Castillo n’ha fet una paròdia, per alguna cosa serà.
Segon la fallera, són molts els que desitgen uns Països Catalans independents i com sabeu, a part de Catalunya, el terme també inclou el País Valencià, les Illes Balears i els Territoris de la Catalunya Nord (França) i fins i tot els de la Franja de Ponent (Aragó)
D’acord amb la ideologia més rància del PP valencià, la fallera independentista va arremetre contra Catalunya i el seu afany de envair (ni que sigui culturalment) la seva Comunitat Valenciana (un terme de consens que en el seu dia no va agradar ningú)
Però difícilment algú havia arribat tant lluny con la fallera major. Durant la seva intervenció va arribar a dir que els catalans els hi acabarien robant les falles, la paella i fins i tot la Dama d’Elx.
La ignorància demostrada és supina i només comparable amb les intervencions estel·lars de Rita Barbarà el dia de l’anunci de les Falles 2015 i Camps en una intervenció institucional que el propis Xavi Castillo va mostrar en vídeo a tots els assistents a la representació.
Anem per parts. Les falles es podrien copiar, tal com ho ja ho han fet algunes poblacions com Borriana, Benicarló, la Vall d’Uixó, Sagunt, Alzira, etc. Però no per això es deixa d’identificar les Falles amb la ciutat del Túria. De totes formes, seria un fet del tot insòlit i sorprenent que algun poble de Catalunya organitzés unes falles, ja que aquí ja tenim el suficient patrimoni cultural com per adoptar tradicions foranes.
Quan va arribar l’explosió fallera a Benicarló, jo treballava a Vinaròs. Els meus companys de treball en parlaven fins el punt que vaig tenir la curiositat per anar-hi. Ja no hi he tornat més. Segurament perquè no m’hi vaig sentir identificat.
La paella valenciana, per la seva banda, ha assolit popularitat universal. Amb tota seguretat és, entre totes les coses d’arrel valenciana, la més coneguda per tot el món, encara que serien molts els que la identificarien més amb Espanya que no amb la regió d’origen. Si preguntés a la gent quins són els ingredients que porta la paella valenciana, estic segur que la majoria me’ls diria quasi tots: arròs, pollastre, conill, tomàquet, garrafons, all, julivert, sal, aigua, colorant... Després en vindrien les variants, amb cargols, ànec, costella de porc, pèsols, gambes o llagostins, etc., etc. Com a curiositat us diré que el restaurant el Racó del Riu de Sant Jaume, té a la carta més de 30 varietats d’arròs, encara que ni ha molts que res tenen que veure amb la paella valenciana. Només faltaria que una de les principals zones productores d’arròs d’Espanya, com és el Delta de l’Ebre, no tingués aquest producte con un dels principals de la gastronomia...
Furtar-los la Dama d’Elx és molt més difícil, encara que usem, com els caos anteriors, un terme ampli. I és així per que l’original de la Dama d’Elx, l’escultura ibera que pot representar una princesa d’aquella tribu. Per què? Senzillament per que no es guarda a Elx, ni a cap altra ciutat o poble del País Valencià. La Dama d’Elx està ben custodiada al Museu d’Arqueologia de Madrid. Per tant, si algú els hi va prendre, van ser els castellans...
Parlant del ibers, potser heu escoltat dir a algun fanàtic valencià, pepero, xufer i anticatalanista, que l’idioma valencià no deriva del català, sinó que és molt anterior, concretament del que parlaven els ibers. Xavi Castillo desmunta contundentment aquesta teoria (i no li falta raó) Resulta que la parla dels ibers encara no s’ha desxifrat i, per tant, és un disbarat fer aquesta afirmació.
Si realment, qui diu burrades com aquestes és perquè realment s’ho creu, només un consell: què s’ho facin mirar!  

Rita en essència... 



I ara Alberto Fabra... 


diumenge, 1 de març del 2015

XAVI CASTILLO A ROSSELL

1.000 persones, mil van ser les que van omplir anit de gom a gom la Casa de la Cultura de Rossell per veure i escoltar Xavi Castillo (Pot de Plom)

-Si us fa il·lusió anomenar això Casa de la Cultua, allà vosaltres, però això sempre s’ha dit ‘almacen’ de garrofes.

Irreverent, provocador, proper, graciós, sarcàstic, espontani... Són alguns dels adjectius que poden definir perfectament Xavi Castillo durant l’actuació de Rossell, encara que, imagino, sempre deu de ser, si fa o no fa igual. En canvi, definir amb adjectius el que varem veure, ja em consta més. Anem a intentar-ho:

-Original, monòleg, humor, paròdia...

La setmana havia començat de la millor manera possible amb els discurs (per dir-ho d’alguna manera) de Rita Barberà a l’acte que va donar el tret de sortida a les Falles 2015. Aquest fet va condicionar la vetllada de l’humorista alcoià (d’adopció, perquè va néixer a Onda) de tal manera que va resultar impossible poder desempallegar-se de l’ombra de l’alcaldessa de València, encara que com va afirmar al vídeo que va gravar el passat dilluns, a partir d’ara penja la perruca (del personatge de la Rita), perquè és del tot impossible poder-ho superar. Personalment no m’ho crec i estic segur que les paròdies de Rita Barberà seguiran formant part dels Veriueu-ho de Pot de Plom.
A part de la Rita Barbarà, va treure a Albert o Fabra, el President de la Cheneralitat Valenciana, al Rei Moro d’Alcoi, tot un referent, a un bisbe de l’Església Catòlica que li va servir per a parlar dels bisbes Cañizares, Reig Pla, etc., així com també del contingut de la nova assignatura de religió catòlica que gracies a Wert inclourà els rés a l’escola, per acabar amb un dels personatges amb qui va donar més joc al públic: la Fallera Major independentista...  


El cert és que Xavi Castillo no va decebre cap dels seus incondicionals. Potser va haver gent que no el coneixien i que van anar sense saber on es posaven. Només uns petit però: No haver pogut fer les fotos que hauria desitjat fer (segurament perquè vaig seure molt lluny de l'escenari, inclòs unes bones fotos amb la seva companyia) 


Un goig poder-lo veure i escoltar.