PROHIBIT PROHIBIR

Prohibit prohibir és en si mateix una figura literària coneguda com a oxímoron, és a dir, una contradicció, ja que, sí prohibim prohibir, estem fent tot el contrari del que anunciem. Que bé que es viuria en un món sense prohibicions!

Prohibir és posar límits a la llibertat. Quan una administració, una empresa o qualsevol altre ens prohibeix fer alguna cosa, quasi sempre ho fa en benefici seu i coartant la llibertat de l’individu, normalment com a col·lectiu. Tot i que sovint, és necessari establir normes de conducta perquè, de no ser així, cadascú faria el que li vendria de gust contravenint la bona convivència del grup.

Us preguntarem per què m’he posat tan filosòfic i perquè he escollit avui aquest tema tan poc freqüent amb mi. Molt senzill; ara ho veureu. Em va venir al cap quan vaig veure a la Ràpita uns cartells prohibint l’entrada dels gossos a determinades zones enjardinades, com per exemple les que hi ha als voltants de l’avinguda dels Alfacs.

Entenc que la Ràpita amb tres flors d’honor de les Viles florides vulgui preservar els seus jardins per a poder mantenir la distinció, però penso realment que s’equivoquen. La solució no és prohibir que entrin els gossos. Els gossos no són bruts, els bruts són alguns dels seus amos i, a part de bruts, molt incívics. En lloc de prohibir entrar els gossos el que s’hauria de fer és sancionar els propietaris que no recullen els excrements. Hi ha formes d’identificar-ho, però no ho volen aplicar.   

A Catalunya es calcula que hi ha més d'1.250.000 gossos, al País Valencià una mica més, 1.270.000, I aquests animalets, com la resta dels animals domèstics que conviuen amb els humans, tenen uns drets, per això hi ha una llei de benestar animal (BOE de 28 de març de 2023). 

Als gossos, com a les fures i no tant els gats, a part de cuidar-los se’ls ha de treure a passejar i quan tenen ganes de fer les seves necessitats les faran on creguin convenient.

A Amposta tenim tres zones adaptades perquè els nostres amics peluts puguin fer les seves necessitats i relacionar-se amb els altres de la mateixa espècie, els coneguts vulgarment com a ‘pipicans’. D’aquestes tres zones, dos estan a l’extraradi i l’altra, la més cèntrica, és la que menys serveis disposa (per exemple no té font d’aigua). Les possibilitats que als matins el gos pugui arribar a una d’aquestes zones sense haver fet pel camí les seves necessitats és pràcticament nul·la.

A la Ràpita, fins al que jo conec, hi ha quatre àrees per a gossos, tot i que dos dels quals són molt menudes. La més gran, inaugurada el 2016, té una superfície de més de 6.000 m², però també està a l’extraradi de la ciutat, al costat del carrer de Vinaròs, prop del barranc de l’Aiguassera. La quarta àrea és una zona de platja exclusivament per a gossos situada al límit del terme d’Alcanar. Cal dir que aquesta platja es va posar en funcionament fa uns anys, però les protestes veïnals la van fer clausurar. Aquest 2025 s’ha tornat a obrir.

Vull recordar als propietaris de gossos que les deposicions que fan dintre dels ‘pipicans’ també s’han de recollir.

Per acabar, i enllaçant una mica amb el començament de l’escrit, us explicaré una anècdota que va passar els darrers anys de la dictadura franquista. Me la va explicar un tal Lluís que des de fa molts anys viu precisament a la Ràpita, tot i que és de Godall.

A l’època de Franco, als passaports hi posava la següent Frase: ‘Apto para viatjar por todo el mundo excepto Rusia y paises satélites’ (en alguns, en lloc de ‘mundo’ posava Europa). Els països satèl·lits eren els d'ideologia comunista que, juntament amb Rússia, conformaven l’anomenat ‘teló l’acer’, encara que, en aquells anys, Rússia no existia com a país, ja que, formava part de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS).

A Lluís i els seus amics els agradava fer turisme per l’estranger i, de tant en tant, feien una escapadeta a un d’aquests ‘països satèl·lits’ que no els hi posava cap trava per a entrar. A la tornada d’un d’aquests viatges, en passar per la frontera, la policia duanera es va adonar del visat d’entrada a un país comunista, crec recordar que de Txecoslovàquia (que ara tampoc existeix com a país) i van decidir registrar el cotxe de dalt a baix buscant ‘material subversiu’. L’única cosa que els hi van trobar que els va fer aixecar sospites va ser una revista satírica de l’època anomenada el Papus. La contraportada de la revista estava tota ocupada per un cartell que deia: ‘Por orden dels señor alcalde se prohibe fijar carteles’. L’agent de duanes, en veure-ho, va entrar esperitat a l’oficina per a ensenyar-ho al seu cap. Aquest en reconèixer la revista editada a Espanya i adonar-se que tenia el corresponent número de ‘dipòsit legal’ (*), els va deixar continuar el seu camí.

 

(*) El dipòsit legal a Espanya era un sistema de conservació documental que obligava les editorials i autoeditors a lliurar les seves publicacions a institucions designades, com la Biblioteca Nacional d’Espanya. Aquest sistema tenia com a objectiu garantir la preservació del patrimoni cultural i facilitar l’accés a la informació.  

HISTORIETES DE L’AMPOSTA PROFUNDA XI

Feia temps que tenia abandonat aquest espai, tant que no tinc la certesa que sigui el capítol XI. Avui us parlaré del pipicà que hi ha al parc de Valletes, tot just darrere del col•legi Miquel Granell. Des de fa relativament poc s’ha col•locat un cartell on hi diu que queda limitat el seu ús entre les 6 del matí i les 12 de la nit. O sigui, entre les 12 de la nit i les 6 del matí no s’hi pot entrat amb el gos/gossa sota l’amenaça de 300€ de sanció. Fins i tot sembla que hi ha una ordenança municipal que ho regula... A Amposta hi ha dos pipicans més: un al costat del cementiri (el més gran) i l’altre dintre del parc dels Xiribecs. Del segon, la meva gosseta Greta i jo no en som usuaris, però del que hi ha al costat del cementiri, sí... I en aquest no hi ha cap regulació d’horaris! I aquest fet ja em sembla del tot inversemblant... ¿És què s’ha fet una ordenança específica només per al pipicà de Valletes? Evidentment hi ha un motiu per a que s’hagi arribat a aquesta situació. Cal dir que jo no m’hi he trobat, però pel que m’han explicat diversos usuaris hi ha una veïna a qui sembla que li molesta la presència dels gossos prop de casa seva. Li molesta fins el punt que de vegades surt a maldar els propietaris dels gossos que en aquell moment es troben al pipicà i fins i tot els ha arribat a gravar amb el seu telèfon mòbil. Quan m’ho van explicar no hi donava crèdit ja que resulta que allí mateix, a les taules de pic-nic que hi ha al costat del pipicà, divendres i dissabtes per la nit s’hi concentren grups de joves, alguns dels quals hi arriben en sorolloses motos. Intrigat, vaig preguntar si és que aquests joves amb el soroll de les motos i la seva xerrameca no la molestaven i em van contestar que sí, que també... Llavors? L’explicació per la qual ‘tolera’ la presència dels joves és que quan els va maldar, aquests la van increpar i fins i tot li van llançar ous (suposo que seria en una ocasió posterior, ja que ningú porta ous a la butxaca...). Les darreres informacions son que ara està recollint firmes per a que treguin el pipicà de davant de casa seva. Sense comentaris...

DIARI DE L’AGOST. DIA 18 (dissabte)

S’HAN ACABAT LES FESTES. POBRE DE MI?

Quan s’acaben les festes de San Fermín a Pamplona, els mossos entonen el pobre de mi com a comiat. Val la pena acomiadar-se de unes de les pitjors festes que recordo?

Ahir, dos dies abans del que era habitual, cosso iris i focs, el final de festa tradicional a Amposta.

Què voleu que us digui de les carrosses? Només entenc que hi vagi tanta gent perquè a aquella hora no hi ha cal altre acte i moltes famílies acudeixen a veure a les filles i netes amb el vestit llarg de pubilla.  

Quan es parlen d’alternatives a l’actual model de festa major, sempre me’n recordo que quan vaig arribar a Amposta es guarnien molts de carrers, la qual cosa fomentava el bon veïnatge. Tampoc estaria malament fer carrosses artístiques per a implicar associacions, entitats o simplement grups d’amics.

Un model basat amb els toros i el ball, perdoneu-me, però em sembla caducat.

I què dir dels focs? Ara us sorprendre. Els darrers 5 minuts van valer la pena. Al menys em va quedar un bon regust de boca. Acabat dels focs i després de passar per la terrassa del bar dels Xiribecs, tota una novetat d’aquet any, per escoltar sons cubans, varem passar per primera i última vegada pel recinte del ball. Hi arribarem a la mitja part quan la gent ja hi tocava el 2, però encara vaig poder gaudir d’una bona companyia i d’un moments de música. 

EL FUTBOL QUE VE

Ja us podeu anar acomiadant del model tradicional de futbol d’aquest país. D’ara endavant, qui vulgui veure el Barça o el Madrid, s’haurà de rascar la butxaca, ja que tots seran de pagament, ja sigui pel Canal Digital + o per alguna de les plataformes especialitzades. Com sabeu, em vaig donar de baixa del Plus i no em penso donar d’alta de cap canal de pagament. Serà la meva manera de fer boicot al futbol que, juntament amb els del PP, viuen una altra realitat.

CALOR SUFOCANT

Per aquests dies s’anuncia una calor sufocant amb elevades temperatures. Ahir anunciaven per TV3 que retiraven les barbacoes de la zona d’esbarjo del Mas de la Franqueta, al terme d’Horta de Sant Joan. Un fort aplaudiment per a qui ha tingut la idea. I ho dic seriosament, no en conya.

El mes d’octubre de l’any passat hi varem anar juntament amb els nens i educadors de lo Carrilet i la direcció va demanar a l’autoritat competent si hi podíem fer foc. Tot i ser, com he dit abans, a l’octubre, ens van dir que no, que encara hi estava prohibit. Hi va haver gent que no van preguntar res i quan hi arribarem, les barbacoes estaven totes enceses. Per tant, davant l’incivisme, el millor és clausurar-les per evitar-ne mals irreparables. 

MEDICAMENTS FORA DE LA SS

El BOE d’ahir publica una llista de 407 medicaments (si no me’n recordo malament) que s’exclouen de la cobertura de la Seguretat Social, alguns d’ells molt populars. És una forma més de repagament sanitari. A l’increment del percentatge (del 30 al 40 i més) i a l’euro per recepta, ara caldrà rascar-se la butxaca quan el metge ens recepti algun dels medicaments inclosos a la llista. Popularment es diu paga que és gat. I és el que estem fent des de fa mesos... Des de quan? Des de que Rajoy (amb la inestimable col·laboració de la Merkel) dirigeix els destins d’aquest país.