N’ANAVEN DOS I VA CAURE EL DEL MIG

D'Alfons López a úblico.es. 

Aquesta frase sense sentit la repetia molt un dels meus fills de menut.
M’ha vingut al cap després d’assabentar-me de la filtració de la reunió que van tenir l’any 2014 el Ministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz i el cap de l’Oficina Antifrau de Catalunya Daniel de Alfonso publicada pel diari digital Público.
Segons les informacions periodístiques que han transcendit, sembla ser que la reunió va ser per a conspirar contra polítics de CDC (com Felip Puig) i ERC com el vicepresident del Govern Oriol Junqueras.
Ràpidament la majoria dels polítics d’aquests i d’altres partits van aprofitar el seu mítings de campanya per a demanar la dimissió tant de l’un com de l’altre.
Anit, de Alfonso va ser entrevistat per Toni Cruanyes al començar el TeleNotícies i va negar taxativament que la reunió que va tenir amb Fernández Díaz fos per a conspirar i va suavitzar molt (moltíssim) les informacions que s’estaven donant pels diversos canals d’informació. De Alfonso va semi acusar al PSC d’haver filtrat aquesta informació ja que s’estaven en vies d’investigar un possible finançament irregular del partit.
A ningú sé li escapa que si s’ha filtrat aquest afer en plena campanya electoral i quan només quedaven 5 dies per a votar, és perquè hi ha algú que hi estava interessat i no crec que, en aquest cas fos el PSC.
Què hi guanyava el PSC? Des del meu punt de vista res. I a part d’això, el PSC, disposava dels mitjos per a obtenir la informació? Ho dubto. L’explicació que donava de Alfonso és que el diari que ho va filtrar tindria una línia editorial propera als socialistes... Una raó molt dèbil des del meu punt de vista. Público és un diari progressista que igual pot donar suport al PSC com a Unidos Podemos. I no estic senyalant (Ni molt menys!) a la coalició d’Iglesias i Garzón.
La setmana passada van assassinar a Jo Cox, la diputada laborista anglesa favorable a la permanència de la Gran Bretanya a la Unió Europea. Tot i que les enquestes sobre el referèndum que s’ha de celebrar demà mateix estan molt igualades, la seva mort les va capgirar una mica i si abans semblava que guanyaria l’opció favorable a la sortida, ara sembla que pot guanyar la de que tot continuï igual com està.
De vegades detalls aparentment sense importància (mai consideraré que una mort no tingui importància) poden ser molt significatius i alterar en gran mesura una situació. Un exemple van ser les eleccions de 2004 que van portar a Zapatero a la Moncloa. Els atemptats de Madrid (gravíssims) van donar pas a les mentides del govern en funcions d’Aznar, la qual cosa va fer reaccionar a una gran part de l’electorat i quan semblava que el PP tornaria a vèncer, les urnes van donar la victòria al PSOE.
Ara podria passar alguna cosa similar. Des del meu punt de vista els grans beneficiats de la filtració són Convergència i Esquerra, curiosament els dos partits que estan al govern de Catalunya i que disposen de més mecanismes oficials... No acuso a ningú, només ho deixo anar per a què me digueu malpensat.
Si el fons de la conversa filtrada és el que ha transcendit (i tot indica que efectivament ho és), demostra que l’aparell de l’estat en mans del PP actua com una veritable Màfia. Si algú tenia algun dubte i diumenge, malgrat tot, encara pensava votar al PP perquè els considerava un partit moderat de centre (tal com ells mateixos es defineixen), que s’ho repensi.
A algú sé li va escapar l’expressió de clavegueres de l’Estat. Es va quedar curt: clavegueres embossades i plens de merda potser seria molt més adequat.
Perquè si són capaços de coses com aquesta em fa pensar que poden ser capaços de tot i quan dic de tot em refereixo a TOT!

BOI ‘FUIG’

Recordeu d’on li ve l’apel·latiu de Fuig a Felip Puig (Felip Fuig)?

D’un plenari del Consejo General del Agua que havia de votar sobre el Pla Hidrològic Nacional impulsat pel govern d’Aznar i on Felip Fuig no va assistir excusant-se en una indisposició per no haver de votar en contra dels interessos de la gent de l’Ebre.  

Bé, ahir, al Parlament de Catalunya, el Conseller de Sanitat Boi Ruiz tampoc va acudir. Segurament seria un detall sense importància si no fos perquè, justament a la sessió d’ahir, s’havia de debatre una moció d’ICV-EUA sobre la gestió de l’ICS on es demanava també la reprovació del conseller.

No s’ha explicat on estava Boi Ruiz (al menys jo no me’n he assabentat). No sé sap si va ser una indisposició o bé una reunió d’aquelles que surten al darrer moment i de els que no et pots escapar... Però em fa l’efecte de que el primer és el primer i Boi Ruiz hauria d’haver donar la cara i enfrontar-se a l’oposició. Encara que el més ètic seria dimitir d’una vegada sense haver d’esperar les mocions de reprovació.

I els republicans? A què juguen? Primer, amb la seva abstenció, van fer possible que es censurés la gestió del departament de Salut, però més tard, juntament amb CiU van impedir la reprovació del conseller (de Boi Fuig, recordeu?)

I Junqueras? A Què juga Junqueras? Per matí, a les ones de la ràdio del poble on és alcalde (Sant Vicenç dels Horts), va posar en dubte que es celebressin eleccions el 27 de setembre. Després de l’enrabiada de CiU i alguna trucada, ja al Parlament (on va votar la no reprovació del Conseller de Salut –recordeu?-), va dir que no dubtava que s’acabarien celebrant, ja que hi havia massa gent compromesa.

Segurament Junqueras és un polític con cal, però també és possible que pequi de passerell. Sembla ser que encara no se’n ha adonat (o sí i per això va dir el que va dir pel matí...) que de Mas no te’n pots refiar. Recordareu que després de signar protocolàriament i amb tota la pompa el decret de convocatòria de la consulta, es va desdir. I no va ser la primera vegada. També recordo que després de que el ple del Parlament en una sessió solemne el dia 30 de setembre de 2005, va aprovar el nou Estatut de Catalunya promogut pel President Maragall i on CiU hi estava d’acord, Mas es va entrevistar amb Zapatero y van rebaixar considerablement les pretensions catalanes.

Per a que ens vagi demanant que hi confiem... Jo no, Sr. Mas i Gafarró.

SOBRE LA REFUNDACIÓ DE CONVERGÈNCIA

Diumenge passat, el Periódico de Catalunya va publicar un article d’Astrid Barrio amb el títol de Convergència ja s’ha refundat.

Segons l’article, CDC hauria deixat enrere el seu passat (monopolitzant en gran mesura pel seu president-fundador Jordi Pujol) i, per l’altre costat, n’hi hauria prou en postular-se a favor de la independència de Catalunya.

Com a articulista que sóc, entenc que de tant en tant ens puguin faltar idees o bé dissertar sobre un tema encara que la visió que li podem donar potser no sigui la més encertada. Penso que una cosa així li ha pogut passar a la senyora Barrio.

No crec que es pugui parlar de refuncació només a partir d’aquestes dues premisses que, per un altre costat, difícilment sé sostenen en lloc.

Sóc del parer que Convergència conserva intacte el mateix esperit de quan va ser fundat: tenir poder per aconseguir diners. Controlar Catalunya ha proporcionat als líders de la formació l’status suficient per a garantir el seu futur lluny de la política. Quan Maragall va parlar al Parlament de les comissions del 3% que s’emportava el partit de l’obra pública que es feia a Catalunya, només va ser una anècdota. Maragall, per un costat va dir el que qualsevol ciutadà de Catalunya sospitava i per l’altra, tal i com s’ha dit reiteradament, es va quedar curt, ja que les comissions solien ser superiors al 3%.

Imagino que per a la senyora Barrio el cas Palau de la Música deu de pertànyer al passat. Per molt que ho neguen, el jutge considera provat que hi va haver finançament il·legal i per això va manar embargar-ne la seu central del partit.

Només fa uns dies, un empresari francès va acusar a Felip Puig d’haver-li demanar una comissió d’un 5% per a poder realitzar una obra. Passat o present?        

Anem al present (encara que és difícil parlar-ne sense fer continues referències al passat) Ara, Convergència ha abraçat al fe independentista que fins fa poc sembla ser patrimoni, única i exclusivament d’ERC. Però la transformació de nacionalista a independentista va tenir un procés relativament curt. De fet, tan curt com el temps que va entre els dies 11 i 12 de setembre de 2012. El dia 11 de setembre, Mas era nacionalista, però en veure l’èxit de la manifestació de Barcelona, després de consultar-ho amb el coixí, el dia següent va decidir que seria independentista. I a partir d’aquell dia, a independentista no el guanya ningú: ni Carod, ni Junqueras, ni...

Això sí, encara que ells mai ho admetran, són uns independentistes de conveniència. Ho són perquè els interessa ser-ho, perquè és el corrent que predomina i per tant, millor nedar a favor que fer-ho en contra. I ells ho saben perfectament. És igual que la seva reconversió d’estar enfrontats a la gent de l’Ebre fa una mica més d’una dècada a convertir-se anys més tard en els seus grans defensors. L’any 2008, en ple govern del Tripartit, alguns regidors de CiU es van deixar veure per la manifestació que hi va haver a Amposta. Això sí, eren càrrecs que poc tenien que veure amb l’antiga animadversió que tenien anys enrere la majoria de càrrecs de CiU del territori.

No vull acabar la reflexió d’avui sense mencionar una entrevista de Fidel Masreal que, el mateix Periódico va publicar dilluns al diputat de CDC a Madrid Carles Campuzano.

Campuzano afirma durant l’entrevista: Els rumors (sobre els Pujol) sempre han existir. I no només rumors. El cas afecta la credibilitat de CDC.

Tu mateix...

DIARI DE L’AGOST. DIMARTS 5 (Primera part)

La Fatarella 1938. El curtmetratge la Fatarella 1938 encara dóna que parlar. Aviat (els dies 19 i 20 d’octubre) farà un any del rodatge i el 21 de desembre serà l’aniversari de la presentació a l’auditori de la Lira Ampostina.

Però ara, a l’Aguaita, podeu llegir un interessant article d’Antoni Royo que explica amb prou detall les troballes que s’han fet al llarg dels anys de les restes que va deixar la batalla de l’Ebre pels voltants de la població terraltina. A part de la línia fortificada, s’hi va trobar un poble amb els carrers pavimentats, cases amb parets enguixades i finestres, dos forns de pa, etc. El pas dels temps va acabar engolint-se el poble que es va cobrir de tot tipus de vegetació fins el punt de que es va fer invisible fins i tot als ulls dels pagesos que conreaven les terres limítrofes.

Un altre dels episodis dignes de menció és el descobriment del cos del soldat al que es va anomenar Charlie i a qui, anualment, sé li ret un homenatge amb la voluntat de fer-lo extensiu a tots aquells soldats que van lluitar al front de l’Ebre defensant els interessos de la II República Espanyola.

  

Victoria Álvarez. Ahir dilluns dia 4, el Periódico de Catalunya va publicar una entrevist a Victoria Álvarez, l’exparella del fill gran de Jordi Pujol (Jordi Pujol Ferrusola) El cert és que a l’entrevista no hi aporta grans novetats, però si que diu alguna cosa sucosa i de la qual, se’n està parlant darrerament.  

A la pregunta si de les comissions que cobrava també eren per a finançava Convergència, Álvarez va explicar que això no ho sabia, però que el seu germà Oriol li feia de contacte amb el partit, així com també Felip Puig que, a part, és el seu amic. 

Cal recordar que la UDEF (la Unitat de Delictes Monetaris) relaciona a Felip Puig amb el finançament irregular de CDC. Sabeu el que jo pensa sobre aquest particular? Que Puig porta molts d’anys aguantant al govern tot i les peticions de dimissió que ha tingut per diversos casos de mala gestió. En Pujol va ser conseller de PTOP, que era el departament que s’encarregava del Medi Ambient i és el que va vendre les Terres de l’Ebre en aquella reunió de la Comissió Nacional de l’Aigua a la que no va assistir teòricament per indisposició. Ja amb Mas va ser conseller d’Interior i també va tenir els seus problemes, sobre tot els derivats d’algunes actuacions del Mossos d’Esquadra. Una vegada Mas va ser reelegit President de la Generalitat, al tornar a formar govern, va renovar la confiança amb Puig i, en aquest cas, el va posar al capdavant d’un departament, a priori, molt menys complicat com és el d’Empresa i Ocupació.

Tan vàlid és Felip Puig? O és que sap tantes coses que millor tenir-lo dintre que fora? Jo m’inclino per aquesta segona opció i em recorda un cas ja dintre d’un àmbit molt més local.

Durant els diversos governs de Roig a Amposta, hi va haver diversos regidors que el vanacompanyar sempre. Un d’ells, el que acabaria sent el seu substitut al càrrec (Manel Ferré), però també Daniel Rius, sense cap mena de dubte un des regidors més controvertits. No obstant, repetia com a regidor en cada contesa electoral.

Igual de l’un que de l’altre, sempre he pensat que deuen de saber moltes coses d’aquelles que millor que no es facin públiques. Com la fortuna de Pujol en paradisos fiscals? Per exemple. Però l’important no és saber si són uns quans milions més o menys, el que realment s’ha d’esbrinar és quins mètodes es feien servir per aconseguir-los.

Aquest matí, sense anar més lluny, un excapdellista  de CiU per un poble de la Terra Alta, m’ha definit a Roig con un mafiós. Que ho digui jo és normal, però que ho digui un que és o va ser dels seus, té molta més credibilitat.

PUIG LI TREU CREDIBILITAT AL NOU GOVERN

Les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch

No m’agrada el nou govern, però vagi per davant que encara que no haguessin posat a Puig de conseller, el govern tampoc no m’hauria agradat.

Cóm es possible que Mas no sàpiga formar un govern sense Puig? O és que aquest és imprescindible més pel que sap i pel que aporta. De vegades a certes persones val més tenir-les prop de tu per a controlar-les millor. És el que pensa Mas? Molt probablement.

Una pregunta sobre Puig: És un superhome? Amb Pujol va ser conseller de Medi Ambient primer i de Política Territorial i Obres Públiques després (tots dos càrrecs amb Pujol) i amb Mas d’Interior durant dos anys i ara d’Empresa i Ocupació. Sap de tot!!  

Tampoc m’agrada que en temps de retallades mas hagi optat per crear una nova conselleria. Això vol dir més despesa què, evidentment, s’haurà de buscar d’un altre lloc. Dels interins? De l’ensenyament, de la sanitat? O potser de tot plegat.

També he de dir que no he notat la ma d’ERC. Es deia, per exemple, que des d’ERC no els agradava la continuïtat del Conseller de Cultura Ferran Mascarell i segueix al seu lloc.

De fet, el nou govern, en la majoria de conselleries, no serà tan nou. Continuen la majoria dels antics conseller i, segons diuen, n’hi qui han guanyat pes, com per exemple Mas-Colell i, sobre tot, Francesc (Quico per als amics) Homs. No sé si us en heu adonat, però en el moment de prometre el càrrec, Homs li ha picat l’ullet a Mas com a prova, entenc jo, de complicitat. Ser l’home fort, vol dir alguna cosa més? Serà el nou candidat de CiU quan Mas decideixi deixar-ho? Potser a CDC no veuen a l?oriol Pujol preparat encara? O serà per una altra cosa?

Una vegada més Mas s’ha oblidat de les Terres de l’Ebre. Ni Ferré ni Bel i això que semblava que l’alcalde d’Amposta entrava en alguna travessa. De totes formes estaria bé que sé sabés qui va filtrar a la premsa el nom de Manolito. Els més malpensat opinen que va ser ell mateix qui ho va passar per a veure si així el President el tenia present. Sigui com sigui, de moment cap dels dos homes forts del territori ha entrat al nou govern, tal vegada quan hi hagi una remodelació d’aquí un temps. L’altre home fort (i també metge) Francesc (Paco per als amics) Sancho, exalcalde de l’Ampolla, tampoc ha estat agraciat en aquesta mena de rifa que ni és la de Nadal ni tampoc la del Nen. Menys mal que el govern no s’haurà constituït demà, el dia dels innocents.

Encara que parlant d’innocents, no n’hi ha de més grossos que tots aquells que esperaven alguna cosa més i no ho han obtingut. Però per a innocents, innocents, tots aquells que el dia 25-N van posar tota la seva confiança amb l’opció que representava Mas i que al final s’emportaran una gran decepció. I quan serà el final. Ara per ara encara no estic en condicions de dir-ho, però avia, ja ho veureu. Potser més del que s’espera la majoria.

Segur que no es dirà gaire, però l’actual govern de la Generalitat, també és tripartit: CDC, UDC i ERC (encara que, formalment, no hi formi part) Jo també sóc dels que penso que ERC governarà a l’ombra. Optaran (si no han optat ja) per no sortir a la fot i donar poc que parlar, però controlaran als consellers de CiU i, sobre tot, a Mas.

Els d’ERC estan convençuts que Mas complirà la seva part del pacte i que la consulta sobiranista es farà en el termini previst.

Però, i si no és així? I si de Madrid es colla el govern de la Generalitat i se’l obliga a renunciar als seus principis. A part de crear més independentistes, també crearà més desencisats. Finalment es pot entrar a una espècie d’espiral de difícil sortida. L’única alternativa tornaria a ser un avançament electoral. 

Per cert, PUIG DIMISSIÓ!!         

DE FELIP, FUIG!

Foto les Altres Veus.

El Conseller de l’Interior en funcions del govern de la Generalitat Felip Puig és un personatge polèmic. Molt abans d’ocupar el càrrec ja ho era i, es de suposar que, sigui quina sigui la seva ocupació a partir de la formació del nou govern, ho seguirà sent.

Felip Puig, també conegut Felip Fuig per la plantada que va fer al plenari de la Comisión Nacional del Agua quan era el conseller de Política Territorial en el darrer govern de papa Pujol per no haver de retratar-se i votar en contra dels interessos de les Terres de l’Ebre en ple debat antitransvasament.

Com a home dur, Mas va pensar en ell a l’hora de formar el seu primer govern per a donar-li una de les conselleries importants: la de l’Interior. El seu antecessor al govern Tripartit Joan Saura havia estat força controvertit i, el nou conseller, anava a acaparar moltes mirades des de dintre i fora del departament.

Puig, entre d’altres escomeses, havia de ser el responsable màxim dels Mossos d’Esquadra i dels Bombers de la Generalitat (el cos de bombers de Barcelona pertany a l’ajuntament)

El desallotjament dels acampats del moviment 15-M de la plaça de Catalunya va ser considerada per molts com a desproporcionada. Alguns agents del cos de la policia autònoma (seguint o no instruccions al peu de la lletra) sembla que es van excedir en les seves funcions.

Les queixes dels moviments alternatius i d’alguns partits polítics van ser contundents i van arribar a demanar la dimissió del conseller.

Aquells fets van significar el començament d’una llarga trajectòria de fets semblants. Cal recordar, per exemple, les detencions del dia de vaga general del 29 de març amb detencions de diverses persones, fins i tot dies després. Entre aquestes cal recordar la del tortosí Andreu Curto del col·lectiu Arran i que va estar a la presó durant uns quans mesos fins que el van posar en llibertat.

L’altra polèmica es va suscitar després de que Ester Quintana perdés un ull, suposadament, com a conseqüència d’una pilota de goma disparada pels Mossos.

Felip Puig va haver de comparèixer davant de els diputats de la mesa permanent del Parlament per a donar explicacions; unes explicacions que només van convèncer als seus. Pugi va dir que el Mossos no havien disparat cap pilota de goma on Ester va ser ferida. Però noves proves gràfiques desmentien el conseller i demostraven que no havia estat així.

Finalment, Puig va fer saber que li havia presentat la dimissió dues vegades a Mas i que aquest no li havia acceptat. La qual cosa em fa pensar que poques ganes de dimitir tenia...

Les dimissions poden ser de caràcter irrevocable i, per tant, ningú pot anar en contra la voluntat del dimissionari. Si Puig continua al seu càrrec és perquè vol. Més clar l’aigua.

L’altra possibilitat és que Mas li hagi demanat a Puig que continuï fins la formació del nou govern que, previsiblement, es produirà durant la propera setmana. De moment Puig no figura entre els noms dels possibles candidats. No obstant, que no es preocupi Puig, ja que el seu partit de ben segur que li agrairà tota la feina feta fins la data i li buscaran una ocupació adient a les seves característiques.

FELIP PUIG DIMISSIÓ IMMEDIATA I IRREVOCABLE, JA!!!