VACANCES A ESCÒCIA: I EL MONSTRE DEL LLAC NESS?

L’amic Brian Cutts (un anglès que viu a Tortosa) me va deixar un comentari als post en el que parlava del llac Ness. Trobava a faltar que no parlés de Nessie, el monstre del llac. Li vaig dir que tenia reservat un capítol propi per aquest tema.

Efectivament visitar el llac Ness i no parlar de Nessie és pràcticament impossible, tot i que jo ho vaig fer...   

Segurament el llac Ness no seria tan conegut si no fos pel misteri del monstre. Un monstre del que mai s’ha pogut constatar la seva existència... Però que als escocesos ja els hi va bé que se’n parli.

Tot i que pel que sembla ja fa molts segles que se parla de l’existència d’un monstre al llac Ness, no va ser fins la dècada dels anys 30-40 dels segles passat quan va començar a fer-se a gran escala. En aquella època va ser molta gent la que van afirmar que l’havien vist. Coincidència o no, l’any 1933 se va projectar la primera pel·lícula de King Kong i hi ha qui creu que tots dos fets podrien estar relacionat.

De totes maneres no va ser fins els anys 60 quan van començar a fer-se investigacions serioses sobre l’existència o no d’un monstre. I jo pregunto: I per què no van fer-se abans, quan sembla que el va veure tanta gent?

Segons ens van explicar al centre d’interpretació sobre el llac, l’última gran recerca de Nessie va fer-se a finals del segle XX.   

Vist des de fora penso que son ganes de emprar temps i diners, però a la vegada mantenir la incertesa del monstre, com ja he dit, els hi va bé per a traure públic que, d’una altra manera, tal vegada no hi aniria.

Mentre fèiem la travessia pel llac, un senyor anava explicant tot allò que ens trobàvem i de tant en tant deia:

-We are looking 

for the monster ... 

But for the moment 

we still can not find it (Estem buscant al monstre… 

Però de moment encara no el trobem). 

Un dels enganys més grans va ser col·locar una mena de coll i cap de dinosaure enganxat a un petit submarí. Però també se parla d’ombres, de formacions d’ànecs... En fi, de tantes coses que podrien haver confós voluntària o intencionadament els habitants de la zona.  

De fet els últims resultats sobre la recerca de l’hipotètic monstre se van saber el passat divendres dia 6. Un equip de científics de Nova Zelanda, en analitzar l’ADN dels llac, va concloure que d’existir, podria tractar-se d’una anguila gegant, ja que al llac hi ha moltes anguiles.

Segur que no serà la darrera recerca que se farà de Nessie, el monstre del llac Ness.

VACANCES A ESCÒCIA: LES MEVES IMPRESSIONS

-Els anglesos son molt d’ells...

Aquesta és una de les afirmacions que havia escoltat abans de viatjar a Escòcia. I no una, sinó moltes vegades.

Dir-li a un escocès anglès és com dir-li a un català, castellà... Per tant potser millor parlar d’anglosaxons o en aquest cas, senzillament escocesos.

De totes maneres trobo que l’afirmació no anava gens desencaminada: els anglosaxons són molt d’ells!

Uns exemples. Quan les hostesses de l’avió donen les instruccions sobre que fer en el cas de qualsevol incident, només ho fan en anglès. Fins ara sempre havia volat en companyies espanyoles i ho feien al menys en dos idiomes: espanyol i anglès. Aquesta vegada ho vam fer amb Jet 2 que és una companyia  anglesa de baix cost.  

No vam trobar a ningú que malgrat conèixer la nostra procedència ens parlés amb espanyol. Dic mentida, el propietari d’un bar d’Edimburg perquè era italià.

Una altra de les afirmacions que me van dir sobre els habitants de la Gran Bretanya va ser: El que per a nosaltres ens sembla lògic, ells fan tot el contrari... Un bon exemple és conduir per l’esquerra. En altres circumstàncies hauríem llogat un cotxe per a poder veure els penya-segats de les Terres Altes (Highlands). Ens vam quedar amb les ganes de veure més paisatges que els que vam veure dalt del tren o quan vam navegar pel llac Ness.

Tal com us deia l’altre dia, me pensava veure moltes més banderes escoceses a les cases particulars i m’esperava una altra reacció dels nadius al saber que érem catalans. 

  

VACANCES A ESCÒCIA: ESCÒCIA I CATALUNYA

Escòcia i Catalunya tenen una cosa en comú: el desig d’independitzar-se d’una part important de la seva població. Però mentre que a Escòcia s’hi va fer un referèndum vinculant fa uns anys (on va guanyar el no), el Govern d’Espanya no té ni la més mínima voluntat de deixar-lo fer.

Al contrari del que passa a Catalunya, a Escòcia, quan vas pel carrer o té desplaces en tren o en autobús d’un poble a un altre, no veus ni de lluny la quantitat de banderes que podem trobar-nos per aquí. I ja no parlem d’altra simbologia, que allí no existeix.

El Parlament escocès 

Me va dir una amic que a Edimburg van veure una botiga on se venia tota mena de material independentista de Catalunya. Jo no la vaig veure. Només a Inverness vam veure una casa (crec que era una oficina tècnica) on hi havia una bandera independentista catalana i la paraula yes. No obstant, a Catalunya de banderes escoceses n’hi ha ben poques...

La bandera blava amb la creu de Sant Andreu (el patró d’Escòcia) només oneja als edificis oficials i, en alguns casos, acompanyada per la de Gran Bretanya. Són molt poques les cases particulars que la tenen.

Escòcia, com Catalunya, també té la seva pròpia llengua, encara que no la usa pràcticament ningú. Tot i això si que hi ha llocs amb doble retolació, com per exemple a les estacions de tren i al castell d’Inverness.  

Precisament va ser al castell d’Inverness on al preguntar-nos d’on érem i dir-los que de Catalunya, se van disculpar per no tenir fullets informatius en català i van acabar donant-nos els que estaven en espanyol.  

Per cert, sabeu com se diu Escòcia en escocès? Alba.

VACANCES A ESCÒCIA: LA GASTRONOMIA

Haggis. 

Abans dels viatge me van advertir que a Escòcia se menjava molt malament. Per tant vaig marxar amb la mentalitat que hauria de menjar qualsevol cosa... I tinc que advertir-vos que sóc molt difícil a l’hora de menjar, ja qui hi ha coses que no m’agraden i d’altres que prefereixo no provar.

Però en acabar el viatge ho vaig fer amb el convenciment de que tan malament no havia menjat. És evident que la cuina escocesa té molt poc a veure amb la nostra, la qual cosa me reafirma que aquí se menja molt bé.

Si busques per Internet l’entrada gastronomia escocesa, el cert és que no diu massa cosa. Diu que és una cuina basada amb els productes de la terra (carn, peix, verdures, hortalisses...) , senzilla, plena de sabors i aromes i que deriva de la cuina tradicional de la gent de la terra i la mar.

També diu que darrerament ha adquirit mala fama perquè els turistes d’aquí quan van a Londres o Edimburg prefereixen el menjar ràpid... No va ser el nostre cas i, no obstant, no li posaria ni de lluny un notable. Tot i que, segurament, la gent d’allí la deuen de trobar exquisida i potser la nostra no tan bona com ens pensem. Tot és qüestió de gustos i dels que estàs acostumat a menjar.

Pit de pollastre farcit de haggis. 

Sembla ser que el producte estrella són els haggis. Ens ho va recomanar uns dels guies i no vam perdre l’ocasió de provar-los. Els haggis són una mena de botifarra (baldana) sense pell. Estan fets amb els subproductes del corder i s’acompanyen amb purés de verdures i patates.

No és una croqueta... És un ou dur arrebossat. 

Una de les coses que més me va cridar l’atenció és la poca quantitat de carn i peix que ofereixen els restaurants, tot i estar prop de la mar. Tampoc és habitual la carn de corder.

És cert que uns dels plats que està més de moda és el fisch and chips (peix amb patates fregides), però ni tan sols vaig tenir curiositat en provar-lo.

Als restaurants s’estila molt el que aquí diríem un plat combinat. El producte principal s’acompanya d’altres productes com per exemple patates (fregides o al caliu), enciam, tomata, bolets, però sobre tot purés.

Els anglosaxons tenen fama d’esmorzar bé. És el que se diu un beakfast. Potser sigui l’àpat més consistent de tots els que fan durant el dia. Us el podeu imaginar: ous revolts amb cansalada i algun altre producte (fesols, xampinyons....), però té moltes varietats: amb ous fregits, salsitxes, etc.  

Però també té restaurants de cuines d’altres indrets del planeta. Per exemple n’hi havia d’espanyols... I de catalans! Però no hi vam entrar i no va ser que no ho demanés. A Edimburg, sense saber-ho vam entrar a un grec. En acabar de dinar vam preguntar-li al propietari si era de Grècia i ens va dir que sí posant-se molt content en veure que ho havíem endevinat.

La sorpresa però la vaig veure a Inverness: a un restaurant s’oferien xurros.  

   

MÉS INFORMACIÓ: 

https://ca.wikipedia.org/wiki/Gastronomia_d%27Escòcia


https://www.exploraescocia.com/noticias-escocia/la-gastronomia-en-escocia/


http://www.viajaredimburgo.com/gastronomia-escocesa-edimburgo.php

VACANCES A ESCÒCIA: EL LLAC NESS

Crec amb tota sinceritat que el dia que vam visitar el llac Ness feia el millor temps possible per a poder gaudir dels paisatges que s’obrien davant de nosaltres. Potser si hagués fet boira hauria posat l’halo de misteri necessari, però no hauríem pogut veure més enllà d’uns metres al nostre costat.

Al centre d’interpretació del llac ens van explicar que se van ajuntar dues plaques tectòniques quedant-se al mig una gran quantitat d’aigua. El llac Ness formaria part de tot un conjunt de llacs disposats pràcticament en línia recta. També ens van explicar que només al llac Ness s’hi acumula més aigua que a tota la resta de llacs d’Escòcia i Irlanda junts.  

Les excursions al llac Ness les fa una empresa concessionària y el recorregut se fa en autocar i embarcació. Però se fan en els dos sentits. Es a dir: un autobús té porta des
d’Inverness fins 
Drumnadrochit d’on s’agafen uns petits creuers que, després de fer la travessia pel canal de Caledònia té porten fins l’emblemàtic castell d’Urquhart. Una vegada allí t’hi pots estar quasi una hora per a després emprendre el viatge de tornada en bus parant al centre d’interpretació del llac. Així va ser com la vam fer nosaltres.

Però com he dit també se pot fer l’excursió a l’inrevés, es a dir, primer se va en autobús fins el castell d’Urquhart i des d’allí amb el creuer fins Drumnadrochit. També he llegit que, en part, pot fer-se el recorregut en cotxe particular i fins i tot a peu a través d’un sender. 

    

MÉS INFORMACIÓ: 

https://masedimburgo.com/2014/02/09/excursion-lago-ness-castillo-de-urquhart/

VACANCES A ESCÒCIA: INVERNESS

La primera cosa que me va sorprendre d’Inverness va ser la seva monumentalitat i la segona la gastronomia.

Certament si comparem els edificis d’Edimburg i els d’Inverness, aquesta segona població sortirà mal parada. No obstant té edificis força singulars com per exemple el castell, l’ajuntament, la catedral, d'estil gòtic victorià, el conjunt d’edificis de Ness Walk, reminiscència de la burgesia escocesa del segle XIX, el mercat victorià de the Town House and Mercat Cross, l’església de Santa Maria... Però també edificis avantguardistes com el the Kitchen Brasserie que, com indica el seu nom se tracta d’un restaurant o l’Eden Court Theatre, el centre cultural de la ciutat.

També l’existència de diversos ponts i passarel·les. Aquestes últimes van ser construïdes a finals del segle XIX. En quan a pots, el més imponent és el de Kessock Bridge, però està molt allunyat de la ciutat i només el vam poder veure des de dalt del castell.

Però un dels llocs més visitats de la ciutat és la llibreria Leakey’s on s’amunteguen (literalment) diversos milers de llibres. A part de la gran quantitat de llibres, de la llibreria destaca l’escala de cargol per a pujar al semi-pis superior i l’estufa de llenya, un element discordant si tenim en compte la perillositat que pot suposar el foc al costat de tant de paper.  

Com us he dit al començament l’altra sorpresa va ser la seva gastronomia. Aquí sí, que des del meu punt de vista, els restaurants superen als d’Edimburg, sobre tot dos que hi ha a la riba dreta del riu, al passeig de les Senyoretes. Però la gastronomia la deixarem per a un altre dia.