AMPOSTA ARA: 10 LLISTES PER A LES MUNICIPALS DE 2019

Fa unes setmanes me van filtrar que a hores d’ara (o d’aquell dia) hi havia en marxa 10 llistes de cara les properes municipals de maig del 2019. Poden ser moltes (són moltes!), però ja sé sap que tothom porta dintre seu un egocèntric que aspira sortir a la llum en qualsevol moment.

Aquestes candidatures serien:



1. ERC-EA-AM: Adam Tomàs.

2. PDeCAT: Manel Masià. (1)

3. PSC-PM: Francesc Miró.

4. PxC (o amb el nom que finalment se presenti): Germán Císcar.

5. Demòcrates de Catalunya: Rosita Pertegaz. (2)

6. PPC: Antonio Baz.


I a partir d’aquí les novetats:


7. ICV: Rosabel Recio. (3)


8. C’s: Cecília Castelló. (4)


9. Nova Convergència (partit creat per Germà Gordó: Pere Vidal. (5)


10. CUP?: ? (6)


És evident que els 4 partits que tenen representació al Pla de l’Ajuntament d’Amposta presentaran llista: ERC-EA-AM, PDeCAT, PSC-PM iGermán Císcar que, segurament no serà amb les sigles de PxC i caldrà esperar a veure com se dirà l seva candidatura.

(1) Tradicionalment Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya s’havien presentat conjuntament com a Convergència i Unió arreu de Catalunya (també a Amposta)

(2) Durant aquesta legislatura Rosita Pertegaz (l’única representant d’Unió) va deixar el grup i va passar a ser regidora no adscrita. De totes formes caldrà veure si se presenten amb el nom de Demòcrates de Catalunya o un altre.

(3) Rosabel Recio se va presentar les passades eleccions dintre de la candidatura que va encapçalava Adam Tomàs gràcies a un gran pacte que se va formalitzar per a poder derrotar CiU. Als pocs mesos va abandonar l’acta de regidora al·legant motius de salut. Ara sembla que ICV concorreran en solitari.

(4) Fa 3 anys Guillermo Martínez va voler ser el cap de cartell de Ciudadanos i, tot i que se va fer la foto amb els altres caps de llista, al final el partit d’Albert Rivera no se va presentar a Amposta. Ara sembla que ho podria fer Cecilia Castelló, filla d’Alberto Castelló (ASAJA)

(5) Si finalment Pere Vidal (va ser primer tinent d’alcalde durant la primera legislatura de Manel Ferré) encapçala una llista seria una de les sorpreses (si s’ha desvetllat potser no tant) del panorama polític ampostí.

(6) I el gran misteri segueixen sent les CUP. Seran capaços de configurar una candidatura. A les passades eleccions un membre destacat de l’assemblea local com era Oriol Fuster (son iaio patern i Calaix eren germans) va formar part de la candidatura de l’actual alcalde. Però no fa gaires dies, un altre membre de les CUP, Pep Simó (fill de Josep Maria Simó, que va ser alcalde pel PSC), va qualificar d’anomalia política que una ciutat com Amposta que és la capital de la comarca del Montsià i la segona més gran del territori, no pogués presentar llista a les properes municipals.

Després de dir això a mi encara me queda un dubte:

-Què faran els comuns? Àngel Porres no tractarà de configurar una candidatura?

Suposo que d’aquí a quan sobri el termini de presentació de candidatures encara hi haurà alguna sorpresa. No pot ser possible que quan encara queden més de 10 mesos per a les eleccions sé sàpiga tot.

MILLORES QUE NO ARRIBEN

Diumenge, abans de començar l’assaig que la colla castellera Xiqüeos i Xiqüeles del Delta va fer amb motiu de les festes del Grau d’Amposta, una parella de convergents de tota la vida (no com la majoria que es van apuntar al carro quan van veure que hi podien treure alguna cosa) explicaven a tots aquells que els volien escoltar que l’Ajuntament d’Amposta es gasta 900.000€ mensuals en despeses de neteja de carrers i places.

La quantitat em sembla una mica exagerada (no vaig ser l’únic en pensar-ho) ja que la gran part de la neteja la fa el personal de la brigada amb els equips de neteja del propi Ajuntament. Només en caps de setmana fa el servei una empresa contractada encara que a la roba de treball hi portin l’escut de la nostra ciutat, a part del nom de dita empresa.

No obstant van dir una cosa que, com sabeu tots aquells que en seguiu, jo també penso: (en general) la gent d’Amposta som molt bruts. Segons aquesta parella els més bruts de la comarca...

Hi ha una màxima que diu: No és més net qui que neteja sovint, sinó qui no embruta. M’agradaria, amics lectors, que la tingueu ben present. Segurament sou dels segons, però m’agradaria que si teniu l’oportunitat de pronunciar-la, no dubteu en fer-ho.

Amposta, efectivament, és una ciutat molt bruta, per la qual cosa la imatge que donem de cara els que ens visiten, és molt negativa. No n’hi ha prou que els equips de neteja passin diàriament pel centre de la ciutat (tal i com ho han estat fent durant molts anys), sinó que és necessari que també ho facin més sovint per la resta de la ciutat i no periòdicament con ho estan fent.

Però anem al moll de l’os; al quid de la qüestió... El que cal és no embrutar Amposta. És evident que si no calgués netejar els treballadors municipals haurien de fer altres tasques d’acord amb la seva categoria i formació, però potser no caldria pagar una empresa externa per a fer-ho els caps de setmana.

L’incivisme a la nostra ciutat és un mal endèmic que porta molts anys enquistat. La majoria dels ciutadans, desgraciadament, ho troben normal perquè sempre ho han vist així i no els molesta veure tota mena de brossa pel carrer i les illes de contenidors plenes de deixalles de tota mena. Però embrutar només és una part de l’incivisme. L’altre seria el comportament de molts ciutadans en altres aspectes com per exemple la circulació (tan important com la neteja) Perquè la circulació, és a dir, les infraccions de trànsit poden arribar a ocasionar accidents.  

Diumenge al Facebook us explicava  com la setmana passada es va encarar amb mi un motorista a qui li vaig recriminar que m’avancés per la dreta, amb l’excusa de que no m’havia ocasionat cap molèstia...  

Aquesta mena d’infraccions són les que no puc captar amb la càmera del meu mòbil. M’agradaria poder enregistrar aquesta mena de comportaments, sovint molt més perillosos que ocupar amb el cotxe un pas de vianants o aparcar massa prop d’una cantonada.

L’incivisme al volant (o al manillar) és un tema d’aquells que donen per a molt. Què comences, però que no saps quan has d’acabar. Per tant, aniré acabant, però abans us vull explicar (ja que no puc mostrar-les) dues situacions que he vist darrerament.

Els que sou d’Amposta sabeu que fa més d’un any que es va col·locar un senyal d’accés prohibit a la interjecció entre l’avinguda de Catalunya i el carrer Saragossa. Si ens passéssim una estona observant aquest punt, segur que veuríem algun cotxe, moto o bicicleta que se’l saltés a la torera. Jo vaig veure creuar per aquell punt a una furgoneta d’una fundació municipal (i no n’hi ha tantes)

Diumenge passat anava amb el cotxe per l’avinguda de Catalunya. Mentre m’apropava a la rotonda que hi ha davant l’església del Sagrat Cor (o església nova), me’n adono que la circulació estava parada tot i que per la rotonda no hi circulava ningú. Els conductors de dos turismes estaven parlant i, per tant, bloquejant la circulació. És possible que un li preguntés a l’altre la ruta per anar a no sé on... Però estareu d’acord amb mi que no és el lloc més apropiat per a fer-ho. Finalment van arrancar. Un va girar cap a l’esquerra continuant pel carrer Sebastià Juan i Arbó en sentit descendent, mentre que l’altre va seguir per l’avinguda de Catalunya. En aquell punt, només passar la rotonda, hi ha un pas de vianants. Bé, en aquell moment un vianant estava creuant per allí (per cert veí meu) quan el cotxe en qüestió, en lloc de parar-se va optar en esquivar-lo... El vianant, perplex, se’l va quedar mirant durant un instant.
Tampoc veig que s'hi col·loquen més papereres, tal com es va parlar mesos enrere... 

Tot i que l’equip de govern d’EA-ERC va mesos que diu que s’està treballant pe a posar solució a aquestes males pràctiques, el cert és que els millores (tan en la brutícia, com en la circulació) no arriben. Com  ciutadà no en tinc prou amb promeses i bones paraules, vull veure fets. Vull veure (i viure) a una ciutat molt més agradable.

Els anteriors governs de CiU també deien que es multava a la gent i feien campanyes encaminades a conscienciar la ciutadania, però tampoc mai vaig apreciar cap tipus de millora. Segurament és perquè molts el que necessiten és jarabe de palo. 

De vegades penso que si la desídia s'ha instal·lat de forma permanent a la nostra ciutat, igual entre aquells que han de fer cumplir les normes com els que les hem d'acatar. 

EPISODIS ELECTORALS AMPOSTINS. ELS RUMORS

Any 2007. Acabava l’etapa de Roig com alcalde d’Amposta. El feeling que havien mostrar durant tota la legislatura el propi alcalde i Marta Cid, llavors portaveu d’ERC-EA, era tan gran que fins i tot va cridar l’atenció als periodistes.

Recordo que una vegada, cap el final de la legislatura, tot sortint de la casa consistorial, una periodista es va adreçar a nosaltres i ens va dir:

 -Si Ferré ho treu majoria absoluta, el pacte està clar, veritat?

Eren uns altres temps. Llavors l’enemic polític número 1 de CiU era el PSC, tot i que els resultats electorals indicaven que CiU no tenia rival a Amposta, al menys a les municipals. Però CiU mai en té prou i si podia assolir 10 regidors (1 més que la majoria absoluta en aquella època), molt millor. Crec recordar que amb Roig, durant la legislatura 1999-2003 van arribar a tenir 11 regidors (de 17)

Darrerament ERC ha superat al PSC i, de forma automàtica s’ha convertit en la força a batre. Ni les hipotètiques bones relacions entre els cúpules de CiU i ERC, sembla poden aplanar un pacte entre totes dues formacions. Està clar que si CiU torna a treure majoria absoluta no pactarà amb ningú, però i sinó la treu?

Durant el debat a 5 emès pel Canal Terres de l’Ebre, en un moment donat, Ferré va allargar la ma a Miró oferint-li un possible pacte de govern. Va ser quan Tomàs va desvetllar una reunió entre CiU (Ferré i Pere Vidal) i ERC (Tomàs i Jesús Auré) on se’ls hi va oferir als republicans la presidència del Consell Comarcal a canvi de l’alcaldia d’Amposta, passés el que passés...  

Es nota que Ferré està neguitós pensant que pot anar-se’n a l’oposició. Potser per això, al míting de tancament de campanya va treure al santcristo gros per mirar de mobilitzar el seu tradicional electorat: Joan Maria Roig.

Quan l’any 2007 Ferré es va presentar per primer cop com a cap de llista, sembla ser que Roig va demanar al seu electorat un darrer favor: què votessin a Ferré.

En qualsevol joc, Roig ja tindria el crèdit esgotat (després del darrer ja no en queda cap) Però en política, sembla ser que sempre pots trobar una excusa per a fer tot el contrari d’allò que has anunciat. I és que la memòria dels ciutadans, sovint és molt feble i només ens recordem del que va passar ahir... No anem més enllà.  

Durant tota la campanya hi ha hagut rumors que Miró pactarà amb Ferré i fins i tot s’apunta que Miró podria ser alcalde per un any.

Per a mi no deixa de ser una estratègia dels convergents per mirar de desmotivar l’electorat socialista. A CiU l’interessa que hi hagi una gran abstenció, ja que els d’ells sempre van a votar. En canvi, als que fins ara han estat a l’oposició, els interessa una gran participació, ja que elsabstencionistes, és més fàcil que votin una altra opció abans que a CiU.

Això precisament és el que va demanar durant el debat el candidat socialista Francesc Miró. Per a créixer en vots (i regidors) ha de mobilitzar el vot desencantat d’antics votants socialistes, però també d’aquells que, en els darrers anys, s’han cansat de CiU (què també els hi ha) Només així pot ser alcalde, què és al que aspira. No obstant, costa pensar que el PSC, a part de millorar resultat, pugui obtenir una victòria incontestable que permeti a Miró ser envestit alcalde. A Godall, les primeres vegades va haver de pactar amb ERC. Però tal i con sé li va recordar al debat, Amposta no és Godall. Mentre a Godall era alcalde i vivia aliè de la majoria dels problemes dels socialistes ampostins, a Amposta havíem de patir tota mena de desconsideracions i abusos de poder per part de l’alcalde i el seu equip.

No, no s’entendria que Miró fes alcalde a Ferré. Ni per un any d’alcaldia ni per tota la legislatura. Jo al menys no ho entendria... I crec que no sóc l´únic.

EPISODIS ELECTORALS AMPOSTINS: LA PROPAGANDA DE CAMPANYA (Tercera part)

ESQUERRA D’AMPOSTA-ACORD MUNICIPAL (EA-AM) Candidat Adam Tomàs.

Cartells. Sí.

Banderoles. De moment, no.

Mupis. Tampoc n’he vist.

Lema electoral. Junts pel canvi. I és que Adam Tomás ha aconseguit unir en una mateixa candidatura ERC, EA, ICV-EUA i una plataforma cívica amb un integrant de les CUP.

Seu electoral. Sí. Va entrar en funcionament a principis de mes i està las Quatre Cantons, allà on hi va haver una immobiliària i molt abans una entitat financera.

Des del meu punt de vista, Adam Tomàs és el que dóna una imatge de candidat més proper, a la vegada que genera més confiança amb el seu semblant rialler.

Com fa 4 anys, aspiren que el seu candidat es converteixi en l’alcalde d’Amposta. Sinó guanyen les eleccions, al menys que CiU perdi la majoria absoluta i així poder pactar amb altres forces i enviar a CiU a l’oposició després de 28 anys. 

  

CONVERGÈNCIA I UNIÓ (CiU) Cap de llista Manel Ferré.

Cartells. No n’he vist.

Banderoles. Sí.

Mupis. Sí.

Lema electoral. Dos lemes, el primer ja el van usar en precampanya (Amposta Sí) i Amb tu fem camí.

Seu electoral. A diferència d’altres vegades, aquest any no n’he vist cap.

Després d’analitzar les altres candidatures, la de CiU és la que m’inspira més comentaris. Serà per alguna cosa? Primer que res, em va cridar l’atenció en veure la imatge de Manel Ferré, mirant cap a un costat. Sempre he sentit dir no te’n refiïs d’aquella persona que no et mira als ulls. Després de 8 anys com alcalde, estareu d’acord amb mi que Manel Ferré no inspira confiança.

El lema Amposta Sí, es contraposa a les polítiques del No que, normalment fa servir l’oposició. Però és que a Amposta no hi pot tenir lloc una altra forma de fer oposició, ja que, la majoria absoluta de CiU, atura qualsevol bona iniciativa (en forma de mocions) que puguin fer els grups de l’oposició.

Però dir sí a tot, potser contraproduent. Sí a la corrupció? Sí a les comissions il·legals? Sí a una manera despòtica de govern? Sovint s’ha de saber dir que no per a rebutjar polítiques autoritàries i conductes aparentment dubtoses.

Com he dit més amunt, el segon lema de campanya és Amb tu fem camí... I tant de camí que han fet. De moment, gràcies als vots d’una part important de la població, fa 28 anys que governen Amposta i, pel que sembla, col·lectivament no els hi ha anat gens malament. Això sí, a uns més que al altres...

Els de CiU necessiten el teu vot per a seguir al cap davant dels destins d’Amposta, però i tu?També necessites votar-los? No va sent hora de deixar d’acompanyar-los?

Queda clar que volen conservar la majoria absoluta que ja han tret en 6 vegades més de forma consecutiva per a poder conservar els seus privilegis. Molts dels seus candidats han fet de la política la seva professió. I un polític ha d’estar per a servir a la ciutadania i no per a servir-se de la ciutadania.    

EPISODIS ELECTORALS AMPOSTINS: ELS INDECISOS

-No sé a qui votaré les properes eleccions… Però dels que es presenten no me’n agrada cap… Al final me penso que tornaré a votar als mateixos...(O sigui, a la llista de CiU, a Manel Ferré)

És molt curiosa l’actitud d’alguns ampostins que es passen 4 anys criticant l’equip de govern (a qui han votat en les darreres eleccions), però sembla que després se’n penedeixen. Però res de tot això. Simplement és una actitud per a justificar el seu vot davant d’aquells que no l’han votat ni els votaran mai.

Com imagino que tots sabeu, CiU (realment CDC) té tota una xarxa clientelar que no ho dubten a l’hora de posar la seva papereta a l’urna. Normalment són els que més callen, els que diuen que passen de la política i sovint els que més els critiquen (o al menys no es queden endarrerits comparativament parlant amb els que realment no els votem) Demostren, diguem-ho clar, una actitud hipòcrita, digna de ser estudiada pels més prestigiosos sociòlegs.

I com s’aconsegueix tenir un vot fidel elecció darrere elecció? Evidentment no es fa en un dia i no sempre és pels mateixos motius.

Els motius més habituals són el haver trobat feina a algun dels membres de la família, sobre tot en moments difícil, però també a joves que tot just han acabat d’estudiar o que busquen la primera feina. Si ens fixem amb l’actual equip de govern, en podrem veure alguns casos. També si fem una visió retrospectiva i mirem unes legislatures enrere. No vull donar noms, però si sou una mica llestos, segurament els acabareu detectant.

Però encara hi ha més formes, com per exemple treure a algun membre de la família d’algun entrebanc (no sempre econòmic) o haver-los donat alguna subvenció a través dels canals habituals, es a dir, d’aquells organismes creats per la Generalitat pujoliana amb aquesta finalitat.

HI ha d’altres casos també remarcables. De sobte, una família sencera abraça la fe convergent. L’excusa del patriarca sol ser sempre la mateixa:

-No sóc polític, no tinc el carnet de cap partit, però el que m’agrada és treballar per Amposta.

Al cap de pocs mesos el veus ocupant algun càrrec o, també potser que l’acabi ocupant algun fill o filla que acabarà fent carrera política... Ves per on!    

Mireu, si sé li vol donar la volta al mitjó, s’ha d’aconseguir mobilitzar a una part del sector més abstencionista. L’altre dia em deia una persona molt propera que CiU traurà, al menys, 3.500 vots a Amposta. D’aquí no baixarà. Per tant, són els altres partits els que s’han d’espavilar per a treure’n, conjuntament, al menys més 4.000 (sense comptabilitzar els vots dels partits que no treguin representació, els blancs i els nuls) Des de que CiU treu majoria absoluta, només en dues vegades, la suma de vots de l’oposició ha estat superior als vots aconseguits per CiU i tot i això, primer Roig (2003) i després Ferré (2011) van aconseguir sumar més regidors que la resta de les altres forces polítiques.

Ara fa 4 anys, si ho recordeu, el consistori va passar de 18 regidors que havia tingut des de les primeres eleccions de 1979 a 21. Això comportava que un regidor es pogués aconseguir amb un nombre menor de vots. ERC-EA va fer la seva feina i de 4 va passar a 6, però el PSC-PM, es va veure afectat per la davallada general patida pels socialistes a nivell de l’Estat i també de Catalunya i només va treure 3 regidors. D’haver conservat el 4t que havia tingut les dues legislatures anteriors, CiU no hauria revalidat la majoria absoluta.  

La sensació és que aquesta vegada, una part de l’electorat que preferia abstenir-se, no ho farà, motivat per les mostres evidents de que l’equip de govern demostra un tarannà absolutista afavorint a aquells als qui considera seus.  

De totes maneres, aconsello als diferents partits que no se’n refiïn i que, si cal, que aquest mes que queda, facin un darrer i gran esforç per a sumar seguidors. El missatge que surt de CiU és molt clar: tornaran a governar. Per això ja hi ha qui planifica el futur.  

EPISODIS ELECTORALS AMPOSTINS (II)

La divisió al si de l’agrupació local de les CUP a Amposta ha tingut, al menys dues conseqüències: que el partit no es presentés a les eleccions municipals i que un des seus militants (ja exmilitant) hagi acabat integrant-se a la candidatura d’Esquerra d’Amposta-AM, això sí, en un testimonial 14è lloc.

Per a tots aquells que no coneguin massa l’actualitat política d’Amposta, els hi diré que es tracta d’Oriol Fusté, un jove que, com el van definir fa pocs dies, desperta passions...  

I és que la seva presència a la candidatura que encapçala Adam Tomás, no ha passat desapercebuda per alguns.

Qui són aquests alguns? Normalment, els que li fan el joc brut a CiU a Amposta. Aquells que sempre amagant la seva identitat, deixen missatges als diferents canals que parlen de política municipal, sobre tot, quan s’apropa el període electoral.

De sobte, sembla que a Amposta sinó tothom, eren molts els que votaven a la CUP, ja que li retreuen a Oriol que s’hagi passat a una altra formació política. Li diuen des de que no el votaran a que l’única cosa que busca és una cadira...

Tots aquells que coneixem a Oriol sabem que és un animal polític (com ho puc ser jo) És d’aquelles persones que ha viscut la política de ben a prop i jo diria que des de sempre. Per tant, no és lícit que quan un té vocació política s’hi vulgui dedicar? La política, si no fos pels polítics corruptes o d’aquells que n’acaben fent una professió, és una activitat molt gratificant i que pot arribar a donar moltes satisfaccions personals.

Però els tentacles del poder ampostí poden ser molt llargs i abundants. No és com els pops o els calamars que només en tenen 8, en aquest cas el nombre és indeterminat, però molt coordinat i poderós.

Mireu, us explicaré un exemple que vaig viure de ben a prop fa 8 anys i fins i tot us donaré el nom d’un altre afectat que us ho pot confirmar. Des de fa molts anys, existeix un portal a Internet de contingut exclusivament ampostí. Fins fa 8 anys hi havia un fòrum on els ciutadans podien expressar la seva opinió. Però algunes de les opinions que es podien llegir eren, directament, insults cap a aquelles persones que, com jo, tenim l’atreviment de criticar els dirigents municipals de CiU.

Us he dit que diria qui era l’altra persona: Ismael Piñas (número 20 a la llista actual d’ERC-AM) Ismael era per aquella època (recordeu que estic parlant de 8 anys enrere, es a dir de l’any 2007) director territorial d’Acció Social i Ciutadania. Al fòrum esmentat s’assegurava que Ismael havia dit que si CiU guanyava les eleccions, es traurien els ajuts a al gent gran. La reacció per part de l’exdirector de serveis, va ser adreçar-se a l’administrador de la pàgina i amenaçar-lo en emprendre accions penals.

Jo també m’hi vaig adreçar enviant-li un correu on li deia pràcticament el mateix (encara en guardo còpia) Uns dies més tard es va clausurar per sempre aquell fòrum.

D’haver estat un administrador imparcial (evidentment no ho era), hauria esborrat per pròpia iniciativa qualsevol comentari despectiu i/o injuriós, en canvi, no va actuar fins que no sé li va advertir de prendre accions en contra seva. Evidentment, tots aquells comentaris, com els que ara s’han publicat sobre Oriol Fusté, es van fer de forma anònima.

I jo sempre m’he preguntat: Si manant com manen i amb les majories absolutes que treuen, no s’atreveixen a donar la cara (propi de persones covardes), què faran el dia que perdin el govern municipal i s’hagin d’estar a l’oposició?  

TREBALLEN COM FORMIGUETES…

Que jo sàpiga no hi ha enquestes, però si sensacions. Als carrers, als bars, a molts de llocs de la nostra ciutat ja es parla de les eleccions municipals que tindran lloc el proper 24 de maig.

Una vegada més, els ciutadans d’Amposta desencantats i cansats dels governs de CiU esperen un canvi que només els ciutadans de la nostra ciutat en dret a vot, acabaran per decidir.

Les he sentit de tots colors, des que ERC ho té coll avall, a que el PSC només en traurà 1, passant per que CiU tornarà a renovar la confiança del seu electorat.

Perquè això sí, a CiU només la vota la seva parròquia, aquells que com una senyora amb qui vaig compartir transport sanitari pensen i diuen frases com aquest: L’alcalde s’ha gastat molts diners per a salvar les palmeres de l’avinguda Aragonesa... Com si Ferré hagués pagat de la seva pròpia butxaca el tractament contra la plaga d’escarabats coneguts com morruts rojos.

Mentre que la majoria de partits i coalicions que tenen intenció de presentar-se estan ultimant acords per mirar de configurar les candidatures, els de CiU encara no han fet públic qui serà el seu cap de llista, encara que fa anys que sé sap.

L’altre dia un amic em va dir: els de CiU treballen com a formiguetes. I és que estan en campanya permanent. Viuen d’això i han de conservar la menjadora al preu que sigui, fins i tot prometent coses de forma individual, a mida.

Sinó son naps són cols, però sempre s’ho fan vindre bé a l’hora de buscar motius per a continuar al capdavant del govern municipal.

Recordo que quan Roig ho va deixar i Manolito va ser, per primera vegada, el cap de llista, l’alcalde sortint demanava als seus que li fessin un darrer favor: que votessin per Manel Ferré.  

Ara, el motiu és que aquest any es commemora el centenari de la col·locació de la primera pedra del pont penjant. No és que sigui un argument de pes, però suficient per a demanar que se’ls torni a votar. Sembla ser que l’acció de govern quedaria relegada a un segon pla.  

Tornant a les candidatures opositores, ERC-EA sembla que renunciarà a les seves sigles tradicionals a efectes d’incorporar sàvia nova, però sobre tot, buscar el vot de una part de l’electorat que mai votaria a ERC. Podria ser que la candidatura es quedés amb EA (Esquerra d’Amposta), germen de la formació actual. Des de fa uns anys, la candidatura que encapçalarà Adam Tomàs, sembla ser, que és l’única que pot fer ombra a CiU i lluitar per arrabassar-li l’alcaldia.

Potser serà per això que ja córrer el rumor de que, darrerament Adam Tomàs no fa res. La qual cosa, evidentment, no seria certa, si ens atenem a les darreres peticions que ha fet aquesta formació: auditories a l’Hospital Comarcal i FUSSMONT per esbrinar si hi ha cap tipus de connexió al l’entramat Innova de Reus, focus de corrupció.

Els de CiU usen la mateixa estratègia amb es republicans que només fa uns anys usaven contra el PSC: política de difamació i desgast. Amb aquesta tàctica pretenen contrarestar una hipotètica pèrdua de vots de la seva formació: Si el rival també en perd, la balança es compensarà.

Però una vegada més, està en mans del PSC donar la volta a la truita. Només el daltabaix que va patir la formació que va encapçalar Toni Espanya els dos darrers comicis, fa fer que CiU tornés a obtenir majoria absoluta, amb la qual cosa és perden totes les opcions de que hi hagi un canvi de govern. Em temo que al maig serà igual. De la recuperació del vot socialista per part del nou cap de llista Francesc (Paco o Sisco) Miró, passen moltes de les possibilitats de canviar de govern. Em consta que s’està treballant dur per aconseguir-ho.

Si el PSC no assoleix, com a mínim, retenir els 3 regidors que té actualment, possiblement CiU revalidarà la majoria absoluta i, com diu la dita castellana: mi gozo en un pozo.