LA INFORMACIÓ CADUCADA NO ÉS NOTÍCIA

El passat 29 de maig, el dia següent a la jornada electoral de les municipals, vaig escriure un article d’opinió amb el títol: 28 de maig de 2023, la nit on ningú va guanyar a Amposta. Com és habitual el vaig enviar a Vinaròs News, mitjà de comunicació amb el que porto col·laborant quasi 16 anys. Emili Fonollosa, ‘l’ànima màter’ de la publicació en rebre’l em va dir que, per la seva actualitat l’anava a publicar immediatament. Quasi que al mateix moment el vaig enviar a la Revista Amposta. Al cap de poc vaig rebre un missatge un tant sorprenent d’una de les responsables de la publicació. Em va dir que mirarien de publicar-lo al número del mes de juny, però com que sortiria en plena campanya de les eleccions generals, abans ho havien de consultar amb la Junta Electoral de zona perquè al tenir contingut polític no fos que tinguessin algun problema. Sí, ho heu llegit bé. Un escrit de finals de maig sortiria a mitjans de juliol si ho hi havia cap contratemps. Què hi té a veure la valoració que vaig ver sobre les eleccions municipals de la meva ciutat amb la campanya de les generals? No vaig entendre res... Un fet habitual de la Revista Amposta és portar inserida publicitat electoral entre les seves pàgines del número que coincidia amb eleccions polítiques (generals, autonòmiques i municipals). El passat 31 de juliol em va arribar a casa el número de juny (durant el mes de juny no va sortir cap número) que, en teoria, hauria d’haver sortit abans de les eleccions generals, però oh sorpresa! ni rastre de publicitat electoral. La conclusió que en trac és que quan el número de juny que va sortit al juliol (insisteixo per a que ningú es perdi) va estar llest per a portar a la impremta ja se sabia que sortiria després de les eleccions... A la portada de la Revista Amposta s’hi poden veure una foto amb els 21 regidors i regidores electes el dia de la presa de possessió. Ja en pàgines interiors hi ha un ampli reportatge sobre la tercera victòria consecutiva per majoria absoluta d’ERC-EA i la presa de possessió d’Adam Tomàs com alcalde de la nostra ciutat. Uns fets que van passar el 17 de juny... Seguidament publica el nou cartipàs municipal per a la legislatura 2023-2027. A partir d’aquí notícies i esdeveniments acorreguts a la nostra ciutat, la segona part del treball de Montse Soriano-Montagut ‘La Història de l’emblemàtica botiga ‘del Gall’, regentada, durant gairebé 80 anys, per la nissaga familiar dels Figueres. També és destacable el treball ‘Ramon Argentó Pedrol: Fent memòria als desapareguts a la Guerra Civil’. I a l’apartat de cartes al director se’n poden llegir dues, però ni rastre del meu escrit! En el món del periodisme una informació caducada no és notícia; perd el seu interès quan ja ha passat un determinat temps des de el moment en el que es va produir. Igual passa amb un escrit d’opinió sobre un fet puntual. No és el mateix publicar un escrit valorant les eleccions municipals d’Amposta els dies següents al de les votacions que publicar-lo al cap de 3 mesos! Passat el temps no té cap mena de sentit opinar sobre aquell tema. No sé si el meu escrit a hores d’ara està pendent de publicar o ja ha passat a millor vida. Si és el primer cas voldria demanar a les persones responsables de la Revista Amposta que, per favor, no el publiquin. No m’agradaria que els hipotètics lectors poguessin fer una valoració errònia de la meva persona i, per extensió, del meu escrit. Moltes gràcies!

SENSE NOTÍCIES DE LES TERRES DE L’EBRE

Part de la delegació de Mèxic (i un inflitrat). 

Engegues la televisió pública de Catalunya (DE CATALUNYA!!!) i no hi ha TeleNotícies en que no se parli del campionat de World Roller Games de Barcelona. Cap! Aquest esdeveniment aglutina totes les modalitats mundials d’esports sobre rodes menudes.

Mentrestant, al Sud de Catalunya, a la reserva comanxe de Tortosa, tenia lloc un altre esdeveniment mundial de nom molt semblant a l’anterior, el World Sports Games, del que curiosament no se’n parla a cap TeleNoticies. Deu de ser que amb l’incendi de la Ribera d’Ebre, les Terres de l’Ebre ja van completar la seva quota de pantalla per aquest any. D’aquí a cap d’any ja no cal que se’ns esmenti més, ja s’hi van dedicar prou hores...  

A diferència dels exitosos Jocs del Mediterrani que van tenir lloc l’any passat a Tarragona i que se van oblidar per complet de les Terres de l’Ebre (quina novetat!), els que organitza Tortosa, sí que compten amb diferents subseus al llarg del nostre territori: Deltebre, la Ràpita, Amposta, l’Ampolla, Roquetes i l’Aldea. I també Salou, al Tarragonès.

En total hi participen uns 3.000 esportistes de més de 50 països que competiran en 17 disciplines diferents.   

Però no és notícia!

EXCLUSIVA PER A LES TERRES DE L'EBRE

Avui la casualitat ha volgut que passés per davant de la casa de Sandro Rosell, qui va ser fa uns anys el president del Futbol Club Barcelona.
Ja sabeu que a primera hora del matí s'ha sabut que l'havien detingut per blanqueig de capitals...
Sandro Rosell viu al carrer Deu i Mata de Barcelona, no massa lluny d'on la HIFE té la parada de busos a Barcelona.
Jo ja ho sabia, perquè fa uns mesos ja vàrem estar dinant al restaurant que hi ha al costat de casa seva i la meva dona el va veure entrat.
A l'entrada que vaig fer al Tripadvisor ja ho vaig fer constar. Després, una companya de treball m'ho va confirmar.

Com podeu apreciar a les fotos l'interès informatiu era molt gran. Les dues primeres són d'abans de dinar i les altres de després, la qual cosa vol dir que l'escorcoll a casa seva ha durat diverses hores.
Per cert, avui el restaurant estava ple. Suposem que per l'espectació mediàtica del cas.

LA NOTÍCIA DE 29-10-2016

Potser ja ho heu vist... O potser no... 

Aquests darrers dies (trobo que divendres) es va obrir a Amposta una 'Base assistencial' d'ambulàncies al local on va estar tants i tants d'anys la botiga d'animals Bichos. 

No sé que comportarà això i si tindrem un millor servei...
Espero que algú ens ho aclareixi.

Vull pensar que no es tracta d'un simple aparcament. 

PETIT INCENDI VORA L'EBRE (LES FOTOS DEL DIA 17-04-2016)

M'he parat a fer unes fotos de la posta de Sol des de l'embarcador de l'Aldea al pot penjant i la sorpresa ha estat verue allí una dotació de bombers. 
Els hi he preguntat si ja el tenien controlat i m'han dit que sí. Serien les 8 de la tarda aproximadament. 
No m'he pogut estar de fer-los unes fotos. 

DIARI DE L’AGOST. DIVENDRES 21

De Leonard Beard al Periódico de Catalunya. 

Crear necessitats

Una de les notícies que s’han donat avui a TV3 anava d’un brot de contaminació a les aigües subterrànies d’uns determinats pobles de la Conca de Barberà. Aquesta contaminació seria deguda a la utilització d’herbicides, plaguicides i altres productes que fan servir els pagesos a l’hora de fer tractaments a les seves explotacions.

Degut a això, els veïns dels pobles afectats no poden veure aigua de l’aixeta i l’han de comprar quan van al municipi d’Esplugues del Francolí aprofitant el dia que hi ha mercat a dita població.

Com a solució del greu problema no s’ha parlat de prohibir o limitar l’ús dels productes químics, sinó de perllongar el canal Segarra-Garrigues fins aquella zona.

He buscat la notícia per Internet i no l’he trobat ni a la pàgina de TV3 ni en lloc. Segur que alguna cosa ha de dir, però no ho he trobat...

Curiosament, a la pàgina de l’Agència Catalana de Notícies, he llegit aquest titular: Ciuraneta reclama un ‘front comú’ de la societat civil lleidatana per ampliar els usos del canal Segarra-Garrigues.

O sigui, primer es crea la necessitat i se’ls hi dóna la solució a la població. Després, si tot va bé, es perllongarà el canal per a que les empreses constructores puguin realitzar les obres i problema solucionat. Veieu si és fàcil!

Per a situar-vos, el canal Segarra-Garrigues capta l’aigua directament del Segre, un dels afluents de l’Ebre i que, a sobre té un aigua de gran qualitat. Com menys aigua porti el Segre, menys aigua arribarà a l’Ebre i, evidentment, menys sediments, encara que el problema dels sediments està més amb els embassaments que no en els metres cúbics d’aigua que arribin al delta.  

Si des del territori ens oposem al perllongament del canal, enseguida ens diran que som uns insolidaris... Són ganes d’enfrontar a la societat catalana, als de les comarques de Lleida i com es veu, també de Tarragona, amb els de les del Baix Ebre i Montsià.

Com veieu, Convergència segueix posant al capdavant de la conselleria a gent molt fidel i que fan el joc a Mas i els seus interessos. És així de senzill. 

Recurs arxivat

És evident que els del PP no volen que sé sàpiga el tema de la reunió entre el responsable d’Interior Jorge Fernandez Díaz i qui va ser el vicepresident primer del govern d’Aznar Rodrigo Rato. Per això, davant la denúncia que van presentar els socialistes la setmana passada, la fiscalia del Tribunal Suprem, l’ha manat arxivar.

Des del meu punt de vista és una prova més de la submissió que hi ha ara mateix del Poder Judicials cap al Poder Executiu. I si tenim en compte que l’Executiu també controla el Legislatiu, tanquem el cercle. Afortunadament els resultats de les darreres eleccions municipals i autonòmiques van canviar el color dels grans municipis així com de les comunitats autònomes. I és que el PP ha fet molt de mal a aquest país: el que es veu i els que no, però que està allí.

Sortir d’Amposta

Si no sou d’Amposta segur que em donareu la raó i si ho sou, segurament també. I és que circular per Amposta no és gens fàcil. I més en època de festes on durant determinades hores (o dies) es tallen carrers i accessos degut als actes taurins que s’hi fan.

Jo que no sóc ampostí (i potser per això sigui més crític que la majoria) encara que porti quasi 27 anys vivint-hi, de vegades, de les poques que agafo el cotxer per a desplaçar-me per la població, m’he de fer un croquis mental per tal d’arribar a la meva destinació pel lloc més curt i més òptim.

Darrerament he viscut dues experiències. Divendres de la setmana passada, una nebot de França que va estar uns dies de visita, se’n havia d’anar. Tenia el cotxe aparcat al carrer Ruiz de Alda (a veure si el nou govern li canvia el nom) i se’n havia d’anar cap a casa. En lloc d’enviar-lo pel pont penjant, la qual cosa hauria significat dir que fes diversos girs cap a l’esquerra i cap a la dreta, el vaig enviar cap a la rotonda del bou (que ve tot recte) i d’allí que continués fins sortir d’Amposta i seguís els senyals per anar cap a Tarragona i Barcelona. Se’n va sortir ja que a les poques hores em va enviar un missatge de que ja havia arribat.

Diumenge ens va visitar un dels metges que em porten per la meva malaltia amb la seva dona i uns amics. Després d’una intensa jornada, finalment varem aparcar a carrer del canalet de la Ràpita i des d’allí anàrem a prendre alguna cosa als Xiribecs.

A l’hora de marxar els vaig acompanyar fins la sortida. Tot i que veníem del delta i que no feia gaire havíem passat per sota el pont de la N-340, com que no es podia fer un canvi de sentit degut a la quantitat de circulació i cotxes aparcats, vaig optar per anar cap al canal, d’allí al Mestre Sunyer, Carles I, plaça de la Pau, avinguda de Sant Jaume i, en arribar al ramal que puja cap al pont, els vaig deixar indicant-los-hi que ja podien sortir sense problemes.

Per cert, pel matí, el GPS els va deixar al mig dels arrossars amb la indicació: Ha llegado usted a su destino...   

FOC AL TERME DE L'ALDEA

Ha començat sobre les 20:00 i fa uns moments encara estava actiu.
S'està cremant un canyar de la part de l'Aldea, sembla ser que dintre de la finca de FADESA, la qual cosa ha provocat que els bombers triguessin més del compte, ja que l'accés està tancat.
Des d'Amposta es veu perfectament des del carrer Buenos Aires.
Segons un dels veïns que ha trucat als 112, el foc s'ha ocasionat al trencar-se un cable de la torreta d'electricitat que hi ha allí mateix. Això ha provocat una petita interrupció de la llum a les cases, tal com han manifestat els veïns de la zona que han acudit a veure-ho.
Una parella que han arribat passejant ens han dit que per l'avinguda de la Ràpita, la llum també se'n ha anat per uns moments.

LES FOTOS DEL DIA 8-03-2014

Diari Ebre (l'edició de Diari de Tarragona per a les comarques del Sud) recull la notícia de l'atorgament del Premi Amposta a la colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta.

LA NOTÍCIA CURIOSA DEL DIA 23-11-2013

Sabeu quan grans de la magrana? Exactament 613! Sembla ser que totes les magranes tenen el mateix número de grans. Curiós no?

Segurament que, tret de la dada curiosa, el fet no et produirà cap tipus més sensació i, segurament també que sense conèixer la notícia hauries pogut viure tranquil·lament com ho estàs fent ara. Cert?

Però no tots som con tu i com jo. Sembla ser que el número és màgic per als jueus (de fet, diuen, jo sóc d’ascendència jueva pel meu cognom) i, per tant, consideren la magrana com una fruita pràcticament sagrada.

Fins i tot he trobat una pàgina on posa que un estudi fet a diferents magranes de diferents països va demostrar que, efectivament, totes tenen la mateixa quantitat de grans: 613.

L’article del Periódico és de Joan Barril i es titula 613 grans de fe.

DIARI DE L’AGOST. DISSABTE 17

CARRER. Ahir em vaig oblidar de dir-vos una cosa. Sabeu que varem anar als estudis de Catalunya Ràdio de Tarragona. Després de donar alguna volta, finalment varem deixar el cotxe a l’aparcament que hi ha al costar de l’estació d’autobusos. Des d’allí als estudis de Catalunya Ràdio al carrer Ramón y Cajal, està relativament a prop. Coneixíem el número (el 36), però desconeixíem quin era l’edifici exacte. Per tant anàrem buscant: 32... Això ja deu d’estar per aquí... 34 i el 36 estava a l’altre costat de carrer (crec que del Pere Martell) Però oh sorpresa! Els parells estaven a l’esquerra del carrer. No sé si és l’únic carrer on passa o n’hi ha d’altres, però si no ho sabíeu, us hi podeu fixar: els imparells sempre a l’esquerra (Bé, ja s’ha vist que no) i els parells a la dreta.

DIADA CASTELLERA DE LA SÉNIA. Aquest matí la colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta ha estat a la Sénia fent una demostració castellera. Fins i tot l’alcaldessa ha fet pinya! Per uns dies, imagino, intentarà oblidar-se de l’entrebanc que li ha suposat la sortida de CiU de l’equip de govern i haver-se quedat en minoria. Ara toquen uns dies de xalera i cal suposar que l’actuació castellera d’avui ha estat un digne començament de la festa major. A passar-ho bé seniencs i senienques!!

FUTBOL BARAT. Llegeixo al Periódico que la majoria dels equips de futbol han abaixat el preu de les entrades per a no perdre més gent als camps de futbol. Sabeu que us dic? Què per a mi aquesta notícia no em causa ni fred ni calor. La majoria dels equips de futbol estam endeutats fins les orelles (amb les entitats financeres, amb la Seguretat Social, amb el fisc...) La major part dels seus ingressos s’aconsegueixen via drets televisius, així que el detall de vendre les entrades més barates (el Barça i Madrid no) només beneficiaran als seus seguidors i poca cosa més.

Però els jugadors, sobre tot les grans estrelles, cada cop volen guanyar més i els clubs, si cal pagaran 100 milions d’euros per a fitxar un jugador que fins ara ben pocs coneixien (i no miro a ningú...) És una vergonya i ho seguirà sent mentre els tontos de torn estiguin disposats a pagar per veure els partits per la televisió.

TOTS EN ROIG. En llegir el Periódico, una cosa m’ha sorprès. No recordo cap fet igual: A l’apartat de Noms Propis, on es valora positiva o negativament els principals personatges del dia, avui suspenen tots: Abdul-Fatta Al-Sisi, Ministre de Defensa Egipci (4 estrelles roges –la puntuació més negativa que es pot donar a algú), Abdul·là Abdul-Aziz, Rei de l’Arabia Saudita (3 estrelles roges), Tamim Al-Thani, Emir de Qatar (3 estrelles roges), José Manuel D. Barrosso, President de la Comissió Europea (2 estrelles roges) i, finalment, Barck Obama, President dels Estats Units (2 estrelles roges)  Quina tropa!!

PER A RICS. També el Periódico es fa ressò de que Enrique Iglesias va tancar anit el millor Cap Roig. Està clar que la crisi no afecta a tothom per igual, ni de forma pareguda... HI ha qui pot gastar-se sense importar-li gaire, un bon grapat de calers. Per a veure un concert de qualitat i, segurament, gaudir d’un bon sopar i de dormir una nit en un lloc encisador, mentre els altres haurem d’esperar que actuïn Quico el Celio, el Noi i el Mut de Ferreries o Pepet i Marieta per anar-los a veure amb un entrepà sota el braç i tornar a casa per a dormir. M’agradaria ser ric!      

LLEGINT EL DIARI D’AVUI

Avui és un d’aquells en que la premsa va carregada de notícies que, per diversos motius, m’han cridat l’atenció. Us en donaré una mostra:

Professor te desejo um salario de um deputado e o prestígio de um jogador de futebol (foto) Us en haureu adonat que la frase no està escrita ni en català ni en castellà. Es pot veure a una improvisada pancarta que sosté un manifestant brasiler. Li dono tota la raó.

El govern afirma que la recessió ha arribat al seu punt d’inflexió (titular) No sé amb quins índex es basen per a dir això. En canvi jo en tinc un d’infalible: la paga extra de Nadal dels treballadors públics. L’any passat a principis de juliol es va decretar suprimir-la. Si aquest any no ho fan, voldrà dir que alguna cosa ha canviat... Per a bé.

Les pèrdues de les preferents es podran compensar fiscalment (titular) Aquest titular, que a priori sembla una bona notícia, a la pràctica no ho serà tant. Les disminucions patrimonials, des de fa uns quants lustres, només es poden compensar quan hi ha increments patrimonials, és a dir quan, per exemple vens una finca amb benefici o et desfàs d’unes accions d’una determinada empresa també amb guanys. Hi més casos, però només per a que m’entengueu. Quan llegeixes la notícia, però, diu que t’ho podràs restar dels interessos bancaris que t’han donat els estalvis. Jo no ho veig tan clar, però és evident que si hi ha voluntat de fer-ho, es podrà fer.

Però quan llegim la notícia ens trobem amb el següent: Només se’n beneficiaran, no obstant,en el cas que els rendiments de capital superen aquests 2.000 euro, cosa que no sempre és freqüent entre els petits estalviadors. Es a dir, com sempre se’n beneficiaran els rics.

Set dones i dos homes jutjaran a José Bretón (titular) El titular en si no em diu gran cosa, però si que voldria fer esment a unes paraules que va dir l’acusat: el jutjat neix contaminat pel ressò mediàtic que ha tingut el cas. És cert. Sabeu de qui us parlo, no? Del presumpte assassí dels seus dos fills. Si jo formés part del jutjar, segur que emetria un vot de culpabilitat, però més pel que s’ha dit que no per les proves a favor que pugui aportar l’acusació.

Rigau deriva als col·legis concertats famílies que no ho havien demanat (titular) És que jo al·lucino! Si demano un col·legi públic i no hi tenen plaça, em toca anar a un de privat que, normalment, al menys per aquí, és religiós. El que haurien de fer és crear més línies als públics i no ajudar tant els privats, però la gent van donar la confiança a CiU per a governar. Us en recordeu?

Vetada la publicitat d’un llibre contra Mas en dues línies de bus (titular) Aquesta notícia ja us la vaig avançar ahir al Facebook, però segur que hi ha qui encara no se’n ha assabentat. D’això se’n diu pura i planament, CENSURA. L’Ajuntament de Barcelona, governat per un convergent, ha impedit que dos línies de bus urbà puguin fer publicitat d’un llibre que, de ben segur no es del gust d’Arturo. Mando y ordeno!!  

EUROPÀNIC

Recordeu el meu escrit d'ahir on us parlava dels alts interessos que havia de pagar sobre tot Grècia, però també Irlanda Portugal i Espanya... 
Aquí podeu veure la notícia del Periódico d'ahir.

COSETES DE LA GALERA

Dissabte passat, mentre dinava amb bons amics i amigues a Ulldecona, em van preguntar que sabia sobre les cases dels costat del barranc que corrien perill de caure. Em va explicar el meu interlocutor que va sortir per la televisió tot just després d’unes imatges de Barberà de la Conca que, com sabeu, una gran esquerda està partint el poble en dos. Ell no ho havia vist, però li havia dit un familiar seu. Li vaig dir que no sabia res, però que de cases al costat del barranc sempre n’havien caigut. No era cap novetat. Ell mateix recordava que varem parlar d’aquest tema no feia gaires setmanes en una visita conjunta que férem al pont per a, posteriorment, anar veure altres restes arqueològiques de la Via Augusta i també a la partida de l’Arion.

Però aquesta setmana la meva dona em va portar un full del Diari de Tarragona de dilluns 30 d’abril amb el titular: “Els despreniments al barranc de la Galera posen en perill cases pròximes”.

Recordo que quan era menut, un dia, mentre estàvem a l’escola, algú va dir que havien caigut cases del costat del barranc, les més properes al pont, al començament del carrer Soledat. Va ser la primera vegada que vaig tenir-ne coneixement. Des d’ençà han caigut cases d’altres vegades, per sort, sempre deshabitades. Imagino que els geòlegs trobarien les claus del problema en dos factors principals: el tipus del terreny on “descansen” les cases y l’efecte de l’aigua, bé sigui per les pluges o bé per l’efecte de les barrancades.

El setmanari la Veu de l’Ebre, en la seva darrera edició d’ahir mateix, fent balanç de l’edició d’aquest any de la fira de la terrissa, ho titulava així: “El nucli antic de la Galera es queda menut en la dinovena edició de la Fira de la Terrissa”. Què? Com? Hi ha un cas antic a la Galera i jo sense assabentar-me! I eixample, n’hi ha?

A la Galera, des de sempre el que hi ha hagut és “raval”. Els galerencs hem anomenat sempre “la raval” a les cases que hi ha més enllà del barranc, segons es va cap al Sud.

No crec que millor que “cas antic” s’hauria d’haver dit “centre de la població”. Els “quatre cantons” que és la cruïlla entre el carrer Major i el carrer Centre, sempre s’ha considerat el centre de la població. La Galera no ha patit grans canvis per haver de recórrer a canviar alguns conceptes del poble.     

Més informació: http://www.324.cat/noticia/1724158/montsia/Una-vintena-de-cases-de-La-Galera-estan-en-perill-desfondrar-se-pels-despreniments-i-el-mal-estat-del-barranc

UNA XAFARDERIA SOBRE L’AJUNTAMENT D’AMPOSTA

Aquests darrers dies, segurament, haureu llegit que el sinyó ancalde d’Amposta reparteix unes quantioses productivitats als qui, segons ell, s’ho mereixen.

Curiosament sempre són els mateixos. I, entre tots, n’hi ha quatre que s’emporten la millor part.

Segons el sinyó ancalde això és perquè s’ho mereixen, perquè són els que més treballen, perquè dediquen a l’Ajuntament bona part del seu temps.

¿I si us digués que alguns d’aquests (no sé si 1, 2 o 3...) estan estudiant un màster universitari i podrien aprofitar part del temps que, en teoria ocupen treballant a la “casa gran” de la nostra ciutat?

I, evidentment, el màster els paga, en part, l’ajuntament, què és el mateix que dir que el paga el poble d’Amposta.

(La font, ho sento, no ho la penso rebel·lar; ja sabeu que cal preserva el dret a la intimitat de les persones) Mentre duri aquest dret, es clar...   

AVUI, 22 D’AGOST

Oficialment, ja s’han acaba les festes d’Amposta d’aquest anys. Ara, molts d’ampostins i ampostines ho aprofitaran per fer uns dies de vacances, alguns només durant aquesta setmana.

Jo he tornat a treballar. Crec que és la primera vegada en la meva dilatada vida de treballador (només a l’administració hi porto 25 anys) que treballaré aquestes dues setmanes (curtes) del mes d’agost. Però les combinacions amb els companys per tal de cobrir el servei, així ho ha fet necessari.

Tal i com vaig avançar ahir, per la tarda va tenir lloc el Cosso Iris o desfilada de carrosses. Mai he entès l’èxit que té a Amposta, ja que la pràctica totalitat de carrosses que hi participen, són llocades (ahir, totes) Suposo que és per veure el lluïment de les pubilles i pubilletes d’aquest any i de l’any passat.

I per la nit, “nit de focs”. És la cloenda “oficial” a les festes, encara que després sempre hi hagi algun acte més, com per exemple el ball. Des del meu punt de vista els focs d’aquest any els vaig veure “pobrets”. Als instants finals sempre hi ha una pujada d’intensitat per a que et quedi un millor “regust de boca” i arranqui els aplaudiments del públic concentrat a les immediacions del riu. En canvi, per a mon fill, els focs van estar fantàstics, dels millors que havia vist mai. Veieu com hi ha gustos per a tot!

I ja parlant d’altres temes que res h¡tenen que veure amb Amposta, avui en vull destacar-ne dues: la imminent caiguda del règim libi del coronel Gadafi i la proposta del candidat del PSOE a les properes generals Javier Pérez Rubalcaba d’eliminar les diputacions.

Sembla ser que la caiguda del regim dictatorial de Gadafi és imminent. No així la seva captura, ja que a hores d’ara pot estar amagat a qualsevol lloc. Recordo que fa uns anys, quan volia meditar, se’n anava a una haima al bell mig del desert. No hi pot ser ara també? Aquesta tarda anunciaven la detenció d’un segon fill i, a hores d’ara, Trípoli està pràcticament tota en mans dels opositors. Personalment penso que, tal i com va passar amb l’Iraq, de vegades les caigudes dels dictadors no són la solució ideal del problema, ja que després arriba el caos i les lluites internes per fer-se amb el poder vacant.

L’altre tema, és la supressió de les diputacions que proposa el candidat Rubalcaba. Sabeu que és una mesura en la que hi estic d’acord. Així ho he dit moltes vegades, fins i tot abans d’ocupar el càrrec de regidor ja ho vaig dir en un debat a Visió 3 als antics estudis de la vora del riu. Ja ha plogut! Però diu Rubalcaba que s’hauria de substituir per un consell d’alcaldes sense poder executiu. Bé, però sinó recordo malament, un consell d’alcaldes també hauria de substituir els consells comarcals en el cas de que també s’optés per la seva supressió. Com es menja, això? És que ara hi haurà consell d’alcaldes per tot arreu, com a les tribus indis que hi havia un consell d’ancians?

És evident que tal i com estan ara les diferents administracions no poden continuar i es necessària una reestructuració a fons del sistema públic espanyol. Sovint se’n han creat per complementar sous i col·locar amics per agrair-los el servei i la fidelitat. I una vegada creades s’ha seguit creant llocs de confiança, assessors, gerents i adjunts a la gerència. Per tant, no és d’estranyar que, quan les coses van maldades i hi ha tanta gent a l’atur, tots els ulls d’aquests mirin cap als polítics i els serveis públics.   

Però la solució a tots els mals no només passa per aquí. Amb la supressió de funcionaris públics només fem que incrementar les llistes d’aturats, per tant, els empresaris han de “posar-se les piles” i crear ocupació en sectors productius que incrementin el producte interior brut de la nació.

Sinó es fa així, no sortirem mai del clot.         

AVUI, 3 D’AGOST

Per fi he pogut aparcar a l’ombra.  No és que hi haguessin massa aparcaments, però sembla que l’èxode de Tortosa per les vacances ha començat. Que els seves festes patronals siguin el mes de setembre fa que tinguin tot el mes per a marxar al Port o a l’Ampolla, les dues destinacions més habituals per als de la capital del Baix Ebre.
Abans, quan arribava a la rotonda “dels nusos” he vist tres cotxes parats al voral, prop del vial que va a la raval de Cristo i un home (suposat conductor) parlant pel mòbil (el ‘cel·lular’ que diuen els sud-americans) Mentre feia la rotonda i mirant tot allò que es pot mirar (que evidentment no és molt), no m’ha paregut veure cap desperfecte a cap dels cotxes, per la qual cosa he pensat que estaven allí parats per algun altre motiu, cosa que no es pot fer...
Informativament parlant, avui és un dia de notícies força importants. No només a Tortosa hi ha gent que no va vacances, També a Madrid i Barcelona. Ahir a Madrid, la policia va retirar un punt d’informació que tenia el col·lectiu 15-M o “indignats” o “Democràcia Real, ja!” a “Sol”. Això va provocar la concentració de diversos centenars de membres del col·lectiu que es van enfrontar amb la policia que va fer algun detingut. Finalment, es van tallar tots els accessos a “Sol” (fins i tot per als veïns) i també es va tancar temporalment l’estació de metro. Alguns es van traslladar a la plaça Major amb la intenció de quedar-se tota la nit.
Un tema important que s’ha tornat a posar sobre la taula, tan a Madrid com a Barcelona, torna a ser la pujada d’impostos. Ahir deia el candidat socialista a la presidència del govern Javier Pérez Rubalcaba que s’hauria de tornar-se a instaurar l’impost sobre el Patrimoni. I per què el van suprimir fa només 2 anys?

Al Parlament de Catalunya els hi recordaven ahir al govern que no només s’han de reduir despeses, sinó també incrementar ingressos i d’això el govern de CiU pareix que no vulgui sentir-ne a parlar. Pareix normal que en època de vaques flaques, els que més tenen, haurien de fer un esforç extra per ajudar una mica a la depauperada economia del país. Però amb això no n’hi hauria prou. També s’hauria de pujar l’impost sobre la Renda. Actualment el tipus màxim de l’IRPF es situa en un 43 % (21,5 estatal i 21,5 autonòmic) quan als anys 80, en l’època que vaig entrar a treballar a Hisenda, va arribar a ser d’un 54 %.  Certament, quan les coses van bé i es tenen d’altres vies per recaptar impostos, pot fer-se una política per abaixar-los, encara que, des del meu punt de vista, no és aconsellable, ja que sempre és bo poder disposar d’un cert “coixí”.

Una de les “millors” notícies econòmiques és la baixa de l’atur. He posar la paraula “millor” entre cometes, però tampoc no és que sigui òptima. Centrant-nos en la nostra demarcació (província administrativa), l’atur ha baixat ens uns 1.000 treballadors, sobre tot gràcies al sector serveis (tal i com és previsible a l’estiu), però també a la construcció i la indústria. A la mateixa informació s’ha dit que l’any passat, a pesar de tot, es van perdre més de 6.000 llocs de treball.
Els sindicats ja avisen que a partir del mes de setembre, les llistes de l’atur, tornaran a incrementar-se perquè 9 de cada 10 llocs de treball creats a l’estiu són temporals. De totes formes, aquest increment quedarà reduït per aquells treballadors, sobre tot de la construcció que tornaran a incorporar-se, després de que l’empresari els donés de baixa a finals de juliol per estalviar-se pagar-los les vacances.    

MOLTA TELA QUE TALLAR...

Avui és un d’aquells dies que més o menys tenia pensat el tema del que parlar, però en obrir el diari me’n he adonat que la quantitat de notícies sobre les que podia opinar eren moltes. Per això he titulat l’entrada “Molta tela que tallar...”.

Com he fet alguna vegada, posaré el titular tal i com apareix al diari (en aquest cas i com quasi sempre el Periódico de Catalunya” i faré un petit comentari (molt breu) sobre quina és la meva opinió sobre el tema. Anem a pams...

“Berlusconi serà jutjat per abús de poder i prostitució de menors”. De totes ha estat l’única notícia que he comentat esmorzant amb el meu company de taula. De fet ha estat ell qui m’ha dit: “Amb totes les ‘animalades’ que ha fet Berlusconi i tot just l’han de jutjar per això...”. La meva resposta ha estat: “També van d’haver de jutjar a Al (d’Alfons) Capone per frau fiscal...”.

“¿La família? Bé, gràcies”. “El govern situa al germà de Puig al capdavant del Servei Meteorològic de Catalunya”. “La dona de Macias és la nova directora de Qualitat Ambiental i la del president de Ferrocarrils ha ascendit”. ¿Us en recordeu l’enrenou que va muntar CiU quan van fer Ernest Maragall conseller, a Manel Nadal director general de Política Territorial o Apel·les Carod Rovira “ambaixador de Catalunya a París?

“Ciu aprofita l’aval del PSOE a les seves xifres per avergonyir el PSC”. És la resposta de la federació nacionalista a les batzegades que fins ara està tenint el govern de Mas (el govern dels “millors”) La setmana passada els diaris es feien ressò del neguit que hi havia dintre del govern per les constants indecisions i “fotudes de pota”. És una fugida cap en davant.

“Duran compara la victòria sobre Hereu amb la fi d’una dictadura”. Menys mal que a Duran se’l considera una persona moderada i assenyada (personalment no el considero així) I sort tenen els socialistes d’haver governat amb altres partits d’esquerres. Com cal qualificar els anys amb que CiU va governar amb majoria absoluta la Generalitat?

“’Conjura’ a la xarxa”. El partit de Laporta encara el primer congrés entre divisions i guerra bruta. Els oficialistes amenacen d’expulsar els crítics. És un partit petit i ja hi ha desavinences internes. Què passarà el dia que siguin un gran partit’ Si és que ho arriben a ser...

“Rajoy insta la direcció del PP a rebaixar la tensió amb Camps”. Són com dos puntals que s’apuntalen mútuament. Si Camps cau, qui diu que la seva caiguda no acabarà arrastrant Rajoy?

“El Govern s’avé a renegociar el finançament dels ordinadors”. Voler aturar la campanya no crec que sigui una decisió encertada del govern. Esta bé que als actuals responsables del departament d’Ensenyament no els acabi d’agradar (més que res, segurament, perquè va ser una decisió presa amb un conseller socialista) però en la societat actual crec imprescindible que s’aprenguin les noves tecnologies des de la responsabilitat i el sentit pedagògic.

“Recoder obre la porta a apujar la factura de l’aigua a empreses”. Dissabte en parlava amb el meu amic Paco d’Ulldecona. El seu gendre que treballa a SOREA li va dir que el consumidor més gran d’aigua és l’empresa “Laboratorios Maverick” que fabrica els productes Deliplus per a Mercadona. És igual si s’apuja a les empreses i no als particulars, al final, la pujada de l’aigua l’acabaran pagant els consumidors. O és que les empreses no apujaran els seus productes?

“Els pares de la llei del tabac demanen tolerar obres com la de ‘Hair’”. I amb aquesta noticia acabo. Sabeu que estic en contra del tabac i, per tant, a favor de la llei. Però hi ha coses que no les acabo d’entendre. La pel·lícula Furtivos va portar polèmica perquè si havien matat un gos o, simplement ho havien simulat. Ahir, la ministra de Sanitat Leire Pajín, va dir que “Si és simulen els trets i les morts, perquè no es pot simular que fumen sobre l’escenari”. Amb tots els respectes penso que no és el mateix i, si el guió ho exigeix, crec que s’hauria de tolerar i deixar-se de bajanades inútils.