AMPOSTA SERÀ TAURINA O NO SERÀ

 

Navegant per Internet a la recerca d’informació per a complementar un dels meus escrits, fa uns dies em vaig ensopegar amb un titular de la Marfanta que, o em va passar per alt el seu dia o, simplement, tal com el vaig llegir me’n vaig oblidar.

El titular a què em refereixo porta data del 16 de gener de 2023 i diu així: ‘L’únic model de ciutat que hi ha damunt la taula és el d’Esquerra’. Aquest titular va sortir d’una entrevista a Adam Tomàs feta al Canal 21 Ebre pocs mesos abans de les eleccions municipals previstes per aquell any. En aquells moments aquesta asseveració potser tenia una part de veritat, però no era del tot certa. Ho analitzem.

Com he dit anteriorment érem a pocs mesos d'unes eleccions municipals i la composició del consistori ampostí era mot diferent del que sortiria després dels comicis. El PSC tenia dos regidors i el PDECAT (abans CDC i ara Junts) un únic regidor, mentre que ERC tenia la majoria absoluta més aclaparadora que ha tingut mai Amposta, 16 regidors. Els altres dos regidors eren de Som Amposta.

Amb 16 regidors, 5 per sobre de la línia que marca la majoria absoluta a la nostra ciutat permet fer i desfer sense pràcticament haver de donar explicacions a l’oposició, tot i que per cortesia i sobretot obligació s’ha de fer.

Vull dir amb això que durant el temps que porta al govern ERC-EA, hauria pogut transformar Amposta i donar-li la volta com un mitjó. Però pel que sigui no ho ha volgut o no ho ha sabut fer i Amposta continua sent la mateixa que es van trobar quan van començar a governar l’any 2015.

No sé el resta de partits, però dels del PSC, que és el partit que conec més, en el que vaig militar durant anys i amb el que continuo tenint una millor relació, sempre s’ha tingut clar quin era el model de ciutat: una ciutat amable, amb més zones arbrades, amb parcs i jardins per a gaudir-los i, sobretot, que prioritzés el benestar de les persones.

Fa un temps, jo, particularment, encara vaig anar més enllà i vaig proposar que, una vegada completades les prioritats enumerades amb anterioritat, es sol·licités la integració a la xarxa catalana de ‘Viles florides’, tal com passa a poblacions tan properes com la Ràpita, Tortosa, l’Aldea, el Perelló, l’Ampolla, Horta de Sant Joan, Arnes o Roquetes, només per posar uns exemples. La idea la vaig llençar per si hi havia algun partit que se la volgués fer seva, però cap partit dels que formen el consistori va replegar el guant. Tampoc ERC-EA.

Finalment, després de veure els últims esdeveniments, a saber, el projecte de Centre d’interpretació de la cultura i la festa dels bous o la publicació a les xarxes socials que va fer el mateix Adam Tomàs dient que després de molts anys havia ‘baixat’ a la plaça de bous i com havia ‘xalat’, he tingut clar que de continuar governant ERC-EA, Amposta serà taurina o no serà. Aquest, i no d’altre, és el seu model de ciutat!    

Per cert, digui el que digui Adam Tomàs, algunes persones que estan treballant amb ell, reconeixen en privat que ERC-EA no té cap projecte de ciutat. Això és perquè anar fent coses, per moltes que se’n facin, si no tenen com a objectiu millorar Amposta en conjunt, no és tenir un projecte de ciutat, és anar a ‘escopeta de lladre’ (en castellà a salto de mata) o també fer coses a la tum-tum.     

EL MEU MODEL DE CIUTAT

Començaré fent una mica d’història. Era l’any 2003 i estàvem immersos en plena campanya electoral de les municipals. Un grup de joves enganxaven les banderoles als fanals que ens havien assignat. Jo n’era el responsable de dirigir l’equip per a que tot es fes segons el que estava previst. Una nit, mentre estàvem pel barri de Valletes, m’acompanyava Joan Gavaldà, que va ser el primer tinent d’alcalde en les dues primeres legislatures, la primera amb Josep Gil (PSUC) i la segona amb Josep Maria Simó (PSC) com alcaldes.

-La idea de com havia de ser el barri de Valletes era molt diferent a com és en realitat –em digué-

Josep Maria Simó, arquitecte de professió, va ser el primer alcalde que va impulsar a Amposta un Pla General d’Ordenació Urbana, el que es coneix com a POUM. En aquella època el creixement natural de la nostra ciutat era precisament per la zona de Valletes. Encara recordo que quan varem posar-nos a viure per aquella zona, on encara vivim després de 22 anys, més enllà del col·legi Miquel Granell tot eren camps d’ametllers amb camins i marges. Avui en dia encara hi queda alguns solar sense urbanitzar amb restes dels antics camps de conreus.

Però a l’hora de la veritat, Valletes es va convertir amb un barri sense ànima. Més aviat, diria jo, un conjunt de vivendes unifamiliars i blocs de pisos sense cap tipus d’ordre ni harmonia. Per no haver, no hi ha pràcticament comerços; només uns quants bars, algunes empreses de serveis i poca cosa més.  

Evidentment, quan una ciutat té molts d’anys, reconvertir-la al model que un voldria, no és que sigui difícil, és impossible.

Què caldria fer amb el cas antic? I amb la zona comercial i de serveis?

A la majoria de les ciutats el cotxe li ha guanyat espai al vianant, quan hauria de ser a l’inrevés. Sempre he defensat que els cotxes s’han de deixar (sempre que sigui possible) a l’entrada de la ciutat. Per això és necessari la construcció de pàrquings a llocs estratègics per a, posteriorment, entra a peu o en bus fins al centre urbà.

Son necessàries les avingudes amb arbres i els parcs on els xiquets puguin gaudir jugant amb la terra, mentre els pares o acompanyants parlen dels temes que realment importen a la nostra societat.

Cal treure tots aquells obstacles de la via pública que dificultin el pas dels vianants, sobre tot d’aquells que tenen problemes per caminar (minusvàlids, gent gran...)

De sempre, una de les meves preocupacions és la pulcritud (molt diferent a la neteja) que hi hauria d’haver. Quan alguna cosa es neteja vol dir que abans s’ha embrutat. Per tant, caldria evitar embrutar qualsevol lloc freqüentat per les persones (carrers, places, parcs, etc.) I això només s’aconsegueix adquirint uns bons hàbits de civisme, molt allunats de les formes de comportament que tenen ara la majoria de les persones.

Si el teu model de ciutat s’ha sembla al que tinc jo, segur, amic meu, que no vius a Amposta. Però encara et diré més, segur que no vius a cap lloc de l’estat espanyol, perquè aquí la majoria de la gent és bruta i incívica i pensen més amb ells que amb el col·lectiu.

Ja he dit que, urbanísticament parlant és molt difícil canviar una ciutat o un poble, ja que per adequar-lo al model ideal faria falta gastar-se molts diners i no sempre es disposa del capital necessari per a poder dur a terme la transformació. No cal ni dir que dita transformació passaria per fer una ciutat sostenible mediambientalment.  

Però de moment, sempre queda la possibilitat de poder-les humanitzar. Caldria començar per educar els nostres fills des de l’escola, però amb plena implicació dels pares i resta de la família.

No sé si mai arribarem a tenir uns pobles i ciutats així, però mentre, deixeu-me que somiï una mica.