El passat dijous 7 de novembre, els Serveis
Territorials de Treball, Afers Socials i Família va convocar a tota una sèrie
de gent a una reunió que tindria lloc al Casal d’Amposta. En total vam ser uns
40 els que hi vam assistir. Allí ens van rebre el cap de serveis del
departament Marius Pont juntament amb dues tècniques que foren les encarregades
de dirigir-la.
El motiu de la trobada era recavar informació
(ja fossin peticions, queixes, suggeriments o d’altres opinions) per a que el
Departament pogués elaborar un pla estratègic a mig i curt termini (2020-2024).
El grup d’assistents era molt heterogeni i hi
estaven representats tant els usuaris que reben atenció directa per part del
Departament com familiars que anaven en representació dels usuaris.
A part dels familiars i alguns educadors i
cuidadors, hi havia malalts mentals, discapacitats psíquics, discapacitats visuals, amb malalties
degeneratives, etc. En resum, gent que percep tota mena d’ajudes per part del
departament per a que el dia a dia els hi sigui molt més suportable.
Després de presentar-nos un per un se’ns va
donar la paraula per a que poguéssim exposar les nostres experiències, mentre s’enregistrava
el so de tot el que s’estava parlant.
Prompte ens adonàrem tots plegats que el
principal problema eren els diners que disposava el departament per a poder
cobrir totes les necessitats dels diferents col·lectius.
Com sabeu a Espanya hi tenim uns pressupostos
prorrogats des de l’època de Montoro i a Catalunya també passa el mateix. Amb
aquesta situació és pràcticament impossible poder augmentar les partides
pressupostàries destinades a cobrir les necessitats vitals dels col·lectius més
desafavorits. Una trista realitat...
Només començar la reunió ja se’ns va advertir
que tot el que allí demanaríem per a millorar el servei seria com una mena de carta als Reis Mags.
