 |
| Patates braves a Burgos. |
El comentari d’ahir va ser com una mena d’introducció
al d’avui. Ja us avanço que seré crític, tot i que de forma positiva per a que
de cara una propera edició sé pui millorar.
Us parlaré de la iniciativa que va tenir l’Associació
de Restauradors d’Amposta organitzant el Black Friday Ruta & Tapes.
En primer lloc m’agradaria conèixer la
valoració que n’han fet els organitzadors així com també des de l’Ajuntament.
Sempre estar bé tenir referències i valoracions com a punt de partida, però a
la pàgina de Facebook que se va obrir no hi posa res. De fet no m’han
autoritzat ni l’entrada que vaig penjar jo mateix sobre la nostra pròpia
experiència. Així és difícil conèixer el veritable abast de la idea.
Dedueixo que voler fer coincidir una ruta de
tapes amb l’anomenat Divendres Negre va ser com una manera d’omplir el
calendari i una forma de fer participar els restauradors a part dels botiguers.
Per a tenir la certesa de si l0’experiment
funciona o no, crec que s’hauria de repetir alguna vegada més durant l’any i
fer-lo en altres èpoques on passejar per Amposta apetís més que durant l’època de finals de
novembre i principis de desembre on, fins i tot amb el canvi climàtic que estem
vivint, sé corre el risc de patir fred.
La presència de restaurants està bé, però la
elaboració de tapes és més pròpia dels bars o al menys d’aquells establiments
que siguin les dues coses. La presidenta de l’associació va dir que no es forcés els clients a sopar... Però si tu entres a un establiment sobre les 9
del vespre que ja és hora punta de servir sopar a fer una tapa, al menys que
tinguin un lloc específic, d’entrada ni tu mateix t’acabes de sentir còmode. A
manca d’espai interior, alguns van optar en posar cadires a l’exterior, però de
tant en tant necessites entrar en calor i per tant prendre la consumició dintre
del local. La primera nit vam acabar a un bar de menjar ràpid de tota la vida
quan hauríem preferit fer-ho a un altre lloc, però que no havia col·locat la
carpa quan altres vegades si que ho fa. Ens va semblar una mica increïble que
en aquest cas, quan trobo que més preparats havien d’estar, no ho estaven.
Un altre inconvenient és la distància que hi
havia fins alguns dels establiments col·laboradors. Haver d’anar fins el
polígon de Tosses o el club de Tennis a degustar una tapa ho trobo fins i tot
un despropòsit.
Com ja vaig explicar ahir, normalment, a les
poblacions que són conegudes per la seva ruta de tapes, els establiments sé
solen concentrar a un lloc determinat. Amposta no hauria de ser diferent. Per
la plaça del Mercat i els carrers propers trobo que seria un bon lloc per a
fomentar la costum de fer tapes. Algun dels establiments que hi ha per allí ja
ho feia i quan demanaves una beguda te treia alguna tapa. Parlo en passat per
que les darreres vegades que ens hem assegut, no ho van fer. Això sí, cal
especialitzar-se una mica i posar-hi una mica més d’imaginació. Posar unes olives
o unes patates fregides no seria suficient.
I què passa amb els establiments que s’allunyen
del centre d’Amposta? No tenen perquè quedar marginats. Si quan s’organitza (a
mi ja m’aniria bé que sé fes tot l’any) fa bo, a la gent els apeteix caminar i
fins i tot pot ser beneficiós en tots els sentits ja que no cal prendre’s una
cervesa (o un vi o un vermut) darrere de l’altra.
Per acabar vull incidir que una tapa no és una
ració. És molt més petita i hauria de ser més elaborada i cada establiment li
podria donar un toc personal per a fer-la diferent a la de la resta.
