OLE THORSON & CIA

Qui va ser Ole Thorson? Amb motiu del seu traspàs el passat 30 de març, el Periódico de Catalunya es referia a Ole Thorson com un barcelonès del Nord que va somiar amb una ciutat per a les persones. Tot i que Ole Thorson va néixer a Copenaghe l’any 1941 es va establir a Barcelona a partir de 1970. Era enginyer de camins però sobre tot un expert en mobilitat urbana. Rebuscant en l’hemeroteca he trobat titulars com aquests: -Referent en mobilitat i defensor dels vianants (El País 31-03-2023). -Un referent en mobilitat i seguretat viària (Cadena Ser 31-03-2023). -Activista pel transport públic a Barcelona (Metrópoli 31-03-2023). -Símbol de la lluita per la seguretat viària (BTV 31-03-2023). -Hem de buscar fórmules de mobilitat sostenible i més democràtiques (Fundació Irla 17-09-2019). I per què us parlo d’ell? Perquè Ole Thorson va ser l’ideòleg del primer pla de circulació d’Amposta allà per les acaballes dels segle passat quan Joan Maria Roig n’era l’alcalde. Atenent els titulars de premsa anteriors es fa evident que alguna cosa no s’ha fet bé ja que, pel que sembla, cap de les premisses d’Ole Thorson s’han fet efectives a la nostra ciutat. Per dir-ho clar i català: Amposta és un caos circulatori en hores punta com son les sortides dels centres educatius i dels llocs de treball. Els punts més conflictius a l’hora de circular son les rotondes, com per exemple la de la plaça de la Castellania d’Amposta, ja que als agreujants anteriors cal sumar-hi la proximitat de diversos centres comercials. Durant les dues darreres legislatures que ha estat EA-ERC al capdavant del govern de la nostra ciutat una de les seves prioritats en matèria de mobilitat ha estat l’ampliació dels carrils bici. Ara hi ha carrils bici per tot a arreu tot i que és difícil veure-hi circular bicicletes. El motiu segons he pogut esbrinar és els ciutadans tenen temor d’agafar la bicicleta per a desplaçar-se per la nostra ciutat per la perillositat que suposa ja que una part dels conductors no respecten les normes de transit ni tampoc les de civisme. Només cal fixar-se amb els patinets elèctrics que, tot i ser considerat vehicles a motor son pocs els compleixen amb la normativa específica per aquest tipus de vehicles. Amposta és una ciutat insegura per a vianants i bicicletes i molt permissible amb la resta de vehicles. Ja l’any 1999, després de l’aprovació del pla de circulació d’Amposta vaig escriure un article d’opinió proposant una sèrie de millores. Entre aquestes estava l’habilitació d’aparcaments a les entrades d’Amposta i un servei de bus urbà que apropés els usuaris al centre d’Amposta. En aquella època el bus urbà encara no existia ja que Amposta ja que no s’havia arribat a la xifra de 20.000 habitants i no era obligatori disposar-ne. Aquestes mesures servirien per a descongestionar el centre de la ciutat alliberant-la de cotxes guanyant així espai per a les persones. També proposava posar semàfors a les cruïlles on més intensitat de transit s’hi registrava. És prou evident que després de més de dos dècades des de la redacció del primer pla de circulació, la reforma que es va fer quasi immediatament i els diversos retocs posteriors que s’han anat fet durant tots aquests anys que Amposta necessita un nou pla de mobilitat urbana per a corregir els errors comesos al passat per a donar pas a una Amposta més amable i més segura per a totes les ampostines i ampostins.

LA INTENCIÓ ERA BONA, EL RESULTAT NO TANT

Després de 240 talls a l’N-340, la plataforma veïnal Prou!, AP-7 gratuïta ja! va donar per assolits els seus objectius: el final dels peatges de l’AP-7. Primer el tram entre Alacant i Vila-seca (a partir de l’1 de gener de 2020) i posteriorment entre Vila-seca i la Jonquera (1 de setembre de 2021). Però avui la pregunta és: Ara que l’AP-7 és gratuïta, ¿la situació (en general) ha millorat o ha empitjorat? La resposta és contundent: ha empitjorat molt! I és així perquè l’Estat no ha fet els deures que tocaven. Durant les mobilitzacions es va reclamar insistentment un tercer carril allà on només n’hi havia 2, com al tram que passa per les Terres de l’Ebre. Evidentment no s’ha fet i això és inqüestionable ja que només cal anar a veure-ho i comprovar-ho. Si abans de ser gratuïta, l’AP-7 ja suportava un considerable volum de transit, ara que ho és encara n’ha de suportar més perquè hi passen molts d’aquells que abans preferien no haver de pagar i buscaven vies alternatives. A més volum de transit, els problemes s’incrementen: més accidents, trams amb marxa molt lenta (el cas més comú és quan un camió n’avança un altre). També és nota la degradació de les instal•lacions, sobre tot del ferm. El manteniment actual és deficient. Molt abans del final dels peatges ja es va començar a parlar de la vinyeta. La vinyeta és una taxa que es pagarà per l’ús i manteniment de les autopistes, tot i que encara s’està estudiant el com i el quan es començarà a aplicar. Ja que no ho fa ara, esperem que almenys quan s’apliqui la vinyeta l’Estat es posi les piles i faci el que ha de fer: millorar la seguretat de les autopistes. I la millora de la seguretat només passa per la construcció de més carrils allí on fan falta i també per un manteniment constant.

A GRANS MALS, GRANS REMEIS

El que vaig a explicar-vos avui no és una anècdota més, és un exemple de manca de responsabilitat per part de les autoritats municipals d’Amposta. Entre l’Eix de l’Ebre i la carretera de Santa Bàrbara hi ha un camí que passa pel darrere del col•legi Sagrat Cor i pel costat del supermercat Mercadona. Fins fa poc a l’encreuament d’aquest camí amb la carretera hi havia un senyal d’stop i un altre d’obligació de girar cap a la dreta. Tot i això, eren molts els conductors (la majoria venien de comprar del supermercat) que sortien i, en lloc de girar cap a la dreta, esperaven el moment oportú per a girar cap a l’esquerra amb el perill que això suposava, ja que a menys de 50 metres hi ha una rotonda i la intensitat de circulació sol ser molt gran. Però fa uns dies, algú va decidir no només treure el senyal de sentit obligatori, sinó també la d’stop i col•locar-ne un altre de cediu el pas. També va pintar-se línia discontinua a la calçada. Des del meu punt de vista aquests fets signifiquen una manca molt gran de responsabilitat ja que no només es pot girar cap a l’esquerra amb el perill que comporta normalment fer aquesta maniobra, sinó que el conductor ja no té la obligació d’aturar-se per a poder avaluar bé la intensitat de la circulació i les distàncies que hi ha respecte als vehicles que circulen per la carretera. La meva opinió és que les nostres autoritats no volen aplicar les mesures correctores oportunes als conductors infractors posant-los si cal les sancions corresponents i han optat per un recurs molt més permissiu però a la vegada molt més temeràri. A grans mals, grans remeis! Aquest no és l’únic cas on es pren una mesura dràstica i irresponsable en lloc de buscar una solució més raonada i eficient. Recordo que ja fa anys, al davant del poliesportiu municipal d’Amposta hi havia un pas de vianants elevat. No cal dir que els passos de vianants elevats comporten un plus de seguretat per als vianants. Però resulta ser que quan plovia molt l’aigua es quedava aturada en aquell lloc. La solució no va ser construir-hi un embornal, no... La solució va ser treure el pas elevat en detriment de la seguretat vial. Un altre exemple que recordo va passar a Tortosa. Prop del lloc on treballava i al costat d’un pas de vianants hi havia una paperera. La majoria de matins dintre de la paperera hi havia una bossa de brossa que algun mandra solia dipositar en lloc de tirar-la al contenidor corresponent. Fart de veure aquella situació li ho vaig dir a un company de treball que per aquella època era regidor de l’ajuntament tortosí. Solució: Treure la paperera! Com ja he dit abans, a grans mals, gran remeis! Fets així demostren la manca de resposta que tenen una gran part de les autoritats municipals per a lluitar contra l’incivisme, una de les xacres de la nostra societat.

UN SENSE SENTIT

Si un es troba circulant per una via urbana sense alteracions no té cap tipus de lògica que de sobte es trobi amb un senyal d’accés prohibit i més encara quan només falten uns pocs metres per accedir a una intersecció. Això és el que passa des de fa uns mesos al tram comprés entre el carrer de Murillo i l’avinguda de Catalunya del carrer de Cervantes. El carrer Cervantes sempre ha estat un carrer de doble sentit de circulació fins arribar al carrer de Sebastià Juan i Arbó, amb aparcaments en línia a tots dos costats. Potser recordareu que temps enrere vaig fer un escrit sobre la remodelació de l’avinguda de Catalunya. Criticava la manca d’ambició del consistori a l’hora d’afrontar unes obres que, de fer-se com cal, significarien una millora considerable per a una de les principals vies urbanes de la nostra ciutat. Però la remodelació (al menys el que s’ha fet fins ara) sembla un vull i no puc, es a dir, no passa d’unes modificacions puntuals com per exemple pintar passos de vianants o habilitar més aparcaments. No obstant hi ha coses que me fan pensar que el projecte (jo no l’he vist) encara no està del tot executat. Quan vaig publicar l’escrit a les xarxes socials hi va haver un comentari que deia que precisament, circulant pel carrer de Cervantes i en arribar a l’avinguda de Catalunya, el gir cap a la dreta per a incorporar-te al carril de pujada era del tot impossible... Efectivament és així, ja que al bell mig del carrer hi ha un aparcament i ratlles horitzontals pintades a la calçada que dificulten, per no dir que impossibiliten continuar cap a la dreta. Segurament per això s’ha hagut de posar el senyal d’accés prohibit a l’últim tram del carrer. Si observem amb deteniment les ratlles pintades al terra ens en adonarem que sembla que en un futur potser s’acabi construint una rotonda. Confirma aquesta sospita l’escurçament d’un petit tram de la mitjana del carrer d’un metre i mig aproximadament. De no ser així el retallament de la mitjana tampoc tindria cap sentit. Si la finalitat dels experts en mobilitat d’Amposta és construir una rotonda, la dificultat circulatòria en aquell punt serà màxima, al menys que es prenguin altres mesures correctores adequades, ja que, a part de la confluència de l’avinguda de Catalunya i el carrer de Cervantes cal sumar-hi la del carrer de Velázquez. Des de la remodelació (per dir-ho d’alguna manera) de l’avinguda de Catalunya ja han passat 4 mesos... Si finalment s’ha de construir una rotonda, ¿no trobeu excessiu què durant tot aquest temps els vehicles que circulen pel carrer Cervantes no puguin arribar a l’avinguda? ¿Quant de temps haurà d’estar aquesta provisionalitat? Des del meu punt de vista trobo que la col•locació del senyal d’accés prohibit que s’ha posat al carrer de Cervantes és un sense sentit. I si la mesura fos definitiva me semblaria un autèntic disbarat. Que algú m’ho expliqui per favor...

LA REMODELACIÓ DE L’AVINGUDA DE CATALUNYA

L’Ajuntament d’Amposta està portant a terme una remodelació de l’avinguda de Catalunya. Cal dir que la remodelació era del tot necessària i que, des del meu punt de vista, s’ha trigat molts anys en fer-la. Segurament massa. Si la memòria no me falla en els darrers anys només hi havia hagut dues actuacions puntuals que, ni de lluny, han resolt els problemes de circulació d’aquella zona. En veure que passava el temps i que les millores no arribaven, ara fa poc més d’un any vaig fer un escrit opinant sobre el tema (https://www.vinarosnews.net/vora-lebre-remodelacio-de-lavinguda-de-catalunya/). Finalment, només fa uns dies, uns operaris de la brigada municipal van començar a pintar ratlles al llarg i ample de l’avinguda. LA REMODELACIÓ ES QUEDA A MIG CAMÍ (O MENYS...) L’actuació comporta, principalment, l’augment de les places d’estacionament, ja que les que hi havia en paral•lel s’han reconvertir en bateria invertida. També s’han reconvertir en aparcaments en bateria invertia els de bateria normal. Finalment s’han delimitat zones on no es pot aparcar per a facilitar la circulació dels vehicles i passos de vianants. Una altra actuació ha estat a la conflictiva cruïlla entre l’avinguda de Catalunya i els carrers, Cervantes i Velázquez. Conflictiva perquè abans estava prohibit creuar l’avinguda en sentit ascendent i constantment (sí, sí, constantment!)hi havia cotxes infringint la prohibició. Ara s’ha adoptat una solució salomònica: barrar el pas per a tots, impedint així que els que baixin per l’avinguda i vulguin girar a l’esquerra , hagin d’arribar fins la rotonda de l’església nova amb les dificultats que això sempre comporta. Com diu la dita: han acabat pagat justos per pecadors! I tot per no multar els infractors... MILLORES QUE HAN COMPORTAT ELS CANVIS -Més aparcament. Sempre són benvinguts nous aparcaments, però precisament per aquesta zona no sol haver-hi massa dificultat a l’hora d’aparcar. I ho dic per pròpia experiència, ja que hi visc. -Més seguretat. Allà on abans s’aparcava en paral•lel i ara s’aparca en bateria invertida, l’avinguda ha perdut un carril de circulació dels dos que hi havia en cada sentit de circulació. Aquest fet comporta córrer menys i evita els avançaments i, per tant, es guanya en seguretat. També aparcar en bateria invertida fa que el conductor tingui més visibilitat a l’hora de sortir de l’aparcament. Els passos de vianants, tot i no ser una assegurança de vida, sempre comporten més seguretat per als vianants. QUINES MILLORES S’HAURIEN POGUT FER I NO S’HAN FET? -Reconvertir l’avinguda en una rambla. Tot indica que l’eix central de l’avinguda (elevat i estret) es quedarà tal com està. Havent-hi espai suficient s’hauria pogut guanyar un passeig central per on passar per exemple les bicicletes ja que en tota l’avinguda no existeix cap carril bici. També es podrien plantar arbres, cosa que sembla que tampoc es farà. COCLUSIÓ -Hi guanya els conductors, mentre que els vianants i els ciclistes es quedaran si fa o no fa igual. Actualment, a les ciutats, els nous plans de circulació van, precisament en sentit contrari, es a dir, a fomentar l’ús de la bicicleta creant més carrils bici i delimitant zones on els vianants tenen preferència sobre els vehicles a motor. També crec que els incívics tornaran a fer-ne de les seves. A veure el que tardaran en no respectar les zones on no es pot aparcar, deixant-hi el cotxe aturat o aparcat amb el consentiment implícit de la policia local.

EL PERQUÈ DE LA NECESSÀRIA REMODELACIÓ DE L’AVINGUDA DE CATALUNYA

Encreuament entre l'avinguda de Catalunya i els carrers
Velázquez i Cervantes. 

Sense cap mena de dubte un dels principals reptes urbanístics de cara un futur proper és la remodelació de l’avinguda de Catalunya.

L’avinguda de Catalunya és una de les principals artèries de circulació de la nostra ciutat juntament amb les avingudes de la Ràpita i de Santa Bàrbara i els carrers de Sebastià Juan i Arbó, de Josep Tarradellas, de Barcelona, de Mestre Joan Suñé, de Navarra i d’Innocenci Soriano-Montagut.

Però mentre en alguna d’aquestes avingudes o carrers hi ha molt poc marge de maniobra per a poder-los remodelar, l’avinguda de Catalunya sí que té moltes possibilitats que passarien o bé per eixamplar la mitjana o bé les voreres, a part d’altres actuacions com per exemple plantar-hi arbres.  

I si dic això és perquè me’n adono que els conductors que hi circulen cometen un gran nombre d’infraccions, la majoria d’elles evitables si s’adoptessin les mesures correctores necessàries.

Començaré explicant el cas més recent de conducció temerària que he viscut. Tenia el meu cotxe aparcat a la part superior del carrer de Murillo. Només sortir de l’aparcament ja vaig observar pel retrovisor que baixava pel mateix carrer un vehicle blanc  a una velocitat diguem-li inadequada. Me vaig incorporar a l’avinguda de Catalunya i el vehicle que me venia al darrere, poc a poc m’anava xafant els talons. En arribar al carrer de Velázquez, i vaig veure que una vianant anava a creuar l’avinguda sense mirar si hi baixava algú. Com que vaig preveure la situació i anava a poca velocitat, me vaig aturar per a cedir-li el pas. Mentrestant, el vehicle que me precedia va ocupar el carril interior (que només està permès per als que han de girar cap a l’esquerra) i sense tenir en compte per a res que hi havia una persona creuant, me va avançar. Va ser llavors quan vaig veure que era una furgoneta de l’empresa de missatgeria MRW. Devia de portar molta pressa...

Precisament en aquest punt és on, segurament més infraccions se comenten ja que, a part dels que usen el carril interior per avançar, estan els altres que creuen l’avinguda sense respectar el senyal de sentit prohibit.

Un altre punt conflictiu és l’encreuament amb el carrer d’Amèrica. En aquest punt s’hi va fer una petita intervenció fa uns anys i se va donar preferència als que circulen pel carrer d’Amèrica col·locant senyals d’stop tant verticals com horitzontals per als que circulen per l’avinguda de Catalunya. Ignoro si una avinguda té rang superior a un carrer i, per tant, qui circula per una avinguda hauria de tenir sempre preferència. És igual...

El cas és que els que la majoria dels conductors, quan arriben al carrer d’Amèrica, no fan el consegüent stop si no és que hi venen cotxes. També és força normal que els que venen pel carrer d’Amèrica i han de continuar per l’avinguda de Catalunya, no avisin de la maniobra posant el corresponent intermitent.

Una altra situació que no està ben resolta són els que baixen per l’avinguda de Catalunya i giren cap a l’esquerra sense tocar el carrer d’Amèrica. En teoria aquesta maniobra no se pot fer, però s’hauria de poder. Com? Habilitant i senyalitzant correctament aquest punt. Un exemple: a la Rambla de Tarragona hi ha passos habilitats per a fer canvis de sentit abans d’arribar a les places o rotondes i així s’evita la incorporació a les mateixes ja que sempre solen ser zones d’alt risc circulatori.

Amposta, tradicionalment, ha estat una ciutat sense semàfors. Potser caldria posar-ne alguns en punts on la incidència del transit és elevada per a rebaixar-ne la perillositat, ja que els conductors, sovint, passen olímpicament de la preferència que puguin tenir els altres. Me refereixo, sense abandonar l’avinguda de Catalunya, a les rotondes que hi ha davant de l’església del Sagrat Cor i a la cruïlla amb el carrer de Josep Tarradellas. Segurament s’alentiria el transit, però donaria més seguretat.  

I segur que encara n’hi trobaríem més...     

CONDUIR (PER AMPOSTA) AMB UNA MA

L'avinguda de Catalunya. 

Des de l’1 de gener d’enguany, si t’atrapen conduint i manipulant el mòbil, a part de la multa econòmica corresponent, seran 6 punts menys del crèdit que un té.

Tot i incrementar el nombre de punts (de 4 a 6) sembla ser que una gran majoria dels conductors que solien manipular el mòbil (parlar, escriure missatges, mirar continguts, etc.) ho segueixen fent.

No puc afirmar en rotunditat que coses així passin mentre van per la carretera. Les situacions són més difícils de veure i, per tant, no se poden analitzar. En canvi, per la ciutat (recordeu que a Amposta som ciutat, després sempre hi ha algú que s’enfada) no he notat que hagi disminuït l’ús del mòbil al volant.

La situació que més me crida l’atenció és quan un conductor surt d’un aparcament i acte seguit el veus agafant el mòbil. I jo pregunto: Què costaria fer-ho estan aparcat i sense moure’s d’allí?

-Ei! Ara surto... És que estic fent tard, però arribo de seguida... Ja esteu tots?... Només falto jo?...

Com comprendreu és una conversa fictícia, perquè, què se jo del que estan parlant, però deu de ser molt important quan no pots perdre ni un minut!

I el que me pregunto sempre: Aquestes situacions només les veig jo? Fa algun control la nostra policia local, sí, sí, la de la ciutat d’Amposta. Perquè molta ciutat, però realment sembla més un república bananera que una ciutat. De ciutat només tenim el títol!

Evidentment si condueixes amb una ma i amb els ulls posats al mòbil, no estàs el pendent de la circulació i les incidències amb les que t’hi pots trobar com si ho fas amb les dues mans i pendent de la situació. M’estranya que no hi hagin molts més accidents que els que hi ha. I no vull cridar el mal temps, però o els conductors són molt bons i tenen moltes més facultats que jo o tenen molta sort.

El pitjor de tot són les lamentacions quan assa una desgràcia. A la pàgina de Facebook  Prou!!, AP-7 gratuïta ja! (què recull les incidències viàries que tenim al territori, no només els accidents), cada vegada que se penja la notícia sobre un accident, s’omple d’emoticones emprenyats i plorant.

Accidents sempre n’hi haurà. Qui me digui que mai en la vida s’ha despistat mentre conduïa, li diré que no m’ho crec, però si tothom tingués més precaució a l’hora de conduir, segur que se’n evitarien molts.

Però no tothom fa el que hauria de fer. Inclosa la policia.     

PER ALGUNA COSA SE COMENÇA

Un exemple d'allò que no s'hauria de permetre. 

Quan ja estem a les acaballes de la legislatura, el govern municipal d’Adam Tomàs sembla que ha començat a posar fil a l’agulla en el tema dels aparcaments de cotxes.

La nit passada, prop les 12, mentre feia l’última sortida amb la meva gosseta Electra, me’n vaig adonar que un cotxe aparcat a la part de dalt de l’avinguda Catalunya tenia un paperet enganxat  al parabrises.

Encuriosit el vaig desenganxar i el vaig llegir. Era un avís de la policia municipal advertint-lo que tenia el cotxe mal aparcat (indicava el tipus d’infracció) i que era susceptible de ser multat. Ja era hora! –vaig pensar-.

Tot i que hi havia molts altres cotxes aparcats en llocs no permesos pels codis i normes de circulació, a cap d’altre vaig observar que tingués cap paperet d’advertiment.

Han passat quasi 4 anys des de que l’actual equip de govern va prendre possessió del càrrec i tot i que en reiterades ocasions han manifestat que volen millorar l’estat de la via pública (estic parlant no només de temes que afecten a la circulació rodada, sinó també de tot el relacionat amb la brutícia), la veritat és que s’han pres molt poques mesures per a solucionar-ho i les que s’han pres han tingut una efectivitat zero.   

DIARI DE L’AGOST. DIJOUS DIA 2

De Faro a Diari de Tarragona. 

‘NO’ AL MÒBIL

El Periódico d’ahir publicava una carta de Jaume Porta (Amposta) He de pensar que se tracta del mestre del col·legi Agustí Barberà. A la carta Jaume aplaudia la mesura de penalitzar més les infraccions comeses per parlar pel mòbil o manipular-lo (missatgeria instantània, jocs, etc.)

He de dir que tot i que sembla molt bé la mesura no serà efectiva si no va acompanyada d’un control més exhaustiu per part de les policies. Jaume diu textualment: Observo cada disbarat amb el cotxe a les mans , que fa esgarrifar. Sí Jaume i jo també. Però crec que només ho veiem persones com tu o com jo que res podem fer. Si la policia que és qui té la potestat de sancionar no ho fa, la gent se relaxa i després passa el que passa.

TORRA S’APUJA EL SOU UN 5%

Tot i que després diu que ho destinarà a fins benèfics...

Tot i que la macroeconomia fa temps que diu que hem sortit de la ciris, el cert és que encara hi ho moltes famílies que viuen al llindar de la pobresa i molts treballadors a qui se’ls contracta per dies o per hores... Per tant va molt bé per a uns i molt malament per als altres.

Després de recuperar la paga extra que no recuperaran (al menys aquest any) el treballadors de la Generalitat, Torra cobrarà 146.925 euros bruts que no està gens malament. Un 5% més del que cobrava Puigdemont.

Des de les eleccions municipals de 2015 han estat molts els polítics, sobre tots alcaldes i regidors que se’l han abaixat, però com podeu veure no és el cas de Torra.

Que després el destinarà a fins benèfics? Ens haurem de creure la seva paraula, perquè no ens ensenyarà la seva declaració de la renda.

Fixeu-vos. L’any 2011 me van retallar el sou i els anys successius me’l van congelar. Tot i això vaig seguir mantenint la meva col·laboració amb la Creu Roja, ACNUR i Amnistia Internacional. I una vegada vaig recuperar (més o menys) el que m’havien retallat, he augmentat les quotes, sobre tot aquest any.

FELIP VI NO ÉS EL REI DELS CATALANS

O al menys això és el que diu el President Torra.

És cert que molts catalans ens sentim allunyats de la Corona d’Espanya. Catalunya, en general, mai ha estat monàrquica, però després del 3-O, quan el Rei Borbó va carregar contra Catalunya en lloc de fer el paper moderador que li atorga la constitució, els desafectes encara van apujar.

No sé si heu vist la resposta del president de l’Obra Cultural Balear rebutjant la invitació que li va fer arribar la casa reial per a la seva recepció a Marivent, però n’hi ha per a sucar-hi pa.

Sense cap dubte és la resposta que se mereixia un Rei que va demostrar que no és el rei de tots els espanyols i encara menys d’aquells que no ens hi sentim.

QUI TÉ PREFERÈNCIA?

Els carrers Murillo i Canadà conflueixen a l’avinguda de Catalunya.

El conductor que surt pel Canadà ho té molt fàcil que ja només té que mirar cap a la seva esquerra i veu si baixen cotxes del carrer Murillo o bé per l’avinguda de Catalunya.

Ara bé, els conductors dels cotxes que baixen pel Murillo no ho tenen tan fàcil ja que se poden trobar amb cotxes que baixen per l’avinguda Catalunya (a la seva esquerra) i cotxes que venen pel Canadà (a la seva dreta)

És cert que normalment pel carrer Canadà no n’he circulen massa, però la situació és més que possible.

Què passa llavors? Qui té preferència? A tots dos carrers hi ha un cediu el pas pintat al terra. Evidentment té preferència aquell que surt per la dreta (o sigui pel carrer Canadà), però com qui baixa pel Murillo no mira quasi mai a la seva dreta, sol sortir sense deixar passar a l’altre.

Per tant és un punt conflictiu i trobo que mal resolt. Des del meu punt de vista la circulació pel carrer Canadà hauria de ser de sentit contrari.   

AMPOSTA: NOVA SENYALITZACIÓ HORITZONTAL

Només fa uns dies que se va acabar amb l’asfaltat de part dels carrers Brasil, Bolívia, Amèrica, Murillo i Velázquez. Després va arribar l’hora de la senyalització horitzontal que, hem de tenir-ho ben present, forma part de la senyalització vertical i que, evidentment, s’hauria de respectar.

Els més ample dels carrers que he esmentat és l’Amèrica i per tant va ser allí on els pintors se van poder lluir més... Suposo que algun expert va ser qui va prendre les decisions i que els pintors només van fer allò que els hi van manar.

Així, el tram que va des del carrer Murillo al Sebastià Juan i Arbó, a la part esquerra segons el sentit de la marxa, els aparcament se van pintar en bateria de marxa enrere o espiga, segons la terminologia pròpia de la circulació. És el mateix tipus d’aparcament que ja existeix al tram del carrer Gran Capità del costat del parc municipal o al començament del Josep Tarradellas, al costat del parc dels Xiribecs.

Com tot a la vida, aquest tipus d’aparcament ´te les seves avantatges, però també algun inconvenient. La principal avantatja és que s’han guanyat places, sobre tot entre el carrer Velázquez i el Sebastià Juan i Arbó, tot i que també s’ha de dir que en aquella zona sempre se’n hi podien trobar. Segurament l’inconvenient més gran és la dificultat a l’hora d’aparcar, ja que és més difícil aparcar marxa enrere que marxa avant. Aquest fet pot produir cues, sobre tot en hores punta. He llegit un informe que he trobat per Internet i conclou que els sistema té moltes més avantatges que inconvenients. Un dels inconvenients (aquest és fàcil de comprovar) és que si s’aparca una furgoneta de les grans, a part d’envair part del carril de circulació, també pot arribar a ocupar part de la vorera i reduir la zona de pas dels vianants. Si teniu curiositat en llegir-lo, us enllaço la pàgina al final de l’escrit.

Una de les coses que ha comportat la nova senyalització és la delimitació de les places d’aparcament. Ara ´se pot veure perfectament on comença i acaba la zona. Però sempre hi haurà que ho respectarà i d’altres que no ho faran.

Al carrer Murillo s’ha perdut un pas de vianants, en canvi no s’ha guanyat cap nova plaça d’aparcament, ja que, en teoria, poden seguir aparcant els mateixos cotxes que abans. Això sí, d’una forma molt més adequada. De totes formes ja n’he vist que aparquen entre Pinto i Valdemoro, es a dir, mig dintre i mig fora. També n’he vist que en llos d’aparcar en espiga, aprofitant que hi havia aparcament suficient, estaven estacionat de la forma tradicional, o sigui, paral·lels a la vorera.

Aquest matí he vist que pintaven nous passos de vianants per a creuar els carrers perpendiculars al Sebastià Joan i Arbó pel costat dret segons se puja, ja que a l’altre costat ja estaven pintats. Potser no ho recordareu però fa mesos que vaig parlar de la necessitat de pintar aquests passos de vianants. Per pura lògica. Penseu que amb la posada en marxa de la nova estació d’autobusos entre l’avinguda de Santa Bàrbara i el mateix Sebastià Juan i Arbó, molts d’estudiants se dirigeixen cap els instituts ho fan precisament per aquesta part del carrer (d’altres ho fan per Velázquez) Tot i que l’existència o no de passos de vianants a una ciutat com Amposta pot semblar que sigui un tema menor, ni que sigui per seguretat (viària i jurídica si hi ha un atropellament) val més pecar per excés que per defecte.  

PER SI VOLEU SABER MÉS SOBRE ELS APARCAMENTS EN ESPIGA: 

https://ecomovilidad.net/global/aparcamiento-espiga-ventajas-e-inconvenientes/  

UNS RESULTATS PREVISIBLES

Barcelona.

L’Ajuntament de Barcelona va donar a conèixer el passat dimarts un estudi sobre mobilitat. Tot i que no he pogut analitzar els resultats perquè no els he trobat publicats en lloc (potser és que no els he sabut buscar), pel que vaig escoltar primer a la ràdio i després a la tele, els resultats eren més que previsibles.

L’estudi es va fer dividint els usuaris en 4 grups (normal): vianants, bicicletes, motos i cotxes.

Primer que res sé van poder extreure dues conseqüències:

-Què tots els grups culpen als altres dels problemes diaris que pateix la ciutat.

-Que cap grup (en general) accepta les seves pròpies infraccions.

El grup dels motociclistes és el que més sé queixa , sobre tot del poc respecte que els hi tenen els altres grups. Però paradoxalment és el grup que més infraccions comet.

El grup dels automobilistes és el que més segur sé veu.

Els ciclistes estan molt criticats per la manca de civisme, ja que hi ha llocs on solen conviure amb els vianants i aquests sé veuen molt insegurs davant la presència de les bicicletes.

Una vegada un alcalde d’Amposta me va dir que era un expert en temes de mobilitat. Va ser un elogi gratuït perquè de cas no me’n va fer gens ni mica. No sé si sóc o no un expert, però si sovint opino sobre aquest tema vol dir, al menys que m’interessa. A part d’això trobo que les meves conclusions solen tenir sentit.

Barcelona.

Podria presumir dels 15 punts que encara conservo del carnet de conduir, però és perillós fer-ho, perquè qualsevol dia n’he puc fer alguna i veure com me’n treuen uns quants i deixo de ser verge (be, sempre me quedarà el cognom)   

Ho he dit alguna vegada. El col·lectiu que ha de vigilar més són els vianants, ja que és el col·lectiu més feble. Fa 4 anys vam anar a Zagreb i allí les bicicletes solen compartir les voreres amb els vianants. Davant de la proximitat d’alguna (quan la veies, perquè de vegades te venen pel darrere i no les veus), m’espantava. Però no sé si serà per la experiència que tenen, durant els 3 dies de la nostra estada no vaig veure cap accident.

Zagreb. 

Els grup dels ciclistes és els que va a continuació dels vianants. La bicicleta és un element poc estable i les proteccions que té (tot i que darrerament és obligatòria anar en casc), són similars a les dels vianants o sigui nul·les.

Després venen els motociclistes que tot i que es veritat que van millor equipats que els ciclistes, la velocitat, la imprudència i el pes de la màquina (quan sé tracta de motos de gran cilindrada) fan que també sigui un grup molt feble. He de reconèixer que no he tingut mai carnet de moto i, per tant, mai he conduit una moto. Però sóc prou equànime per a valorar les actituds de una gran part dels motociclistes i sí, estic molt d’acord amb l’estudi: els motociclistes són els que més temeràriament circulen per la carretera. Encara recordo una carrera que vaig trobar fa uns anys mentre baixava pel port de la Teixeta baixant de Montblanc.

El darrer grup, els dels automobilistes són, sense cap mena de dubte els que poden sentir-se més segurs, sobre tot pel que es coneix com a seguretat passiva (airbag, cinturons de seguretat, reposacaps, etc.) Tot i això no vol dir que no cometin infraccions. Si voleu, un dia podeu fer una proba. Seieu una llarga estona prop de la cruïlla entre l’avinguda de Catalunya i el carrer Amèrica d’Amposta. Tant per als que pugen com per als que baixen per l’avinguda, hi ha un stop (en vertical i en horitzontal) La majoria dels cotxes que s’aturen  és perquè veuen els cotxes que s’apropen pel carrer Amèrica. Sinó ne ve cap, se’l salten a la torera.     

Zagreb.

DIARI DE L’AGOST. DILLUNS 21

LA CIUTAT TANCADA

No és el títol de cap llibre però ho podria ser. Una bona part dels establiments d’Amposta tanquen el dia del bou (normalment dissabte) i s’estan dues setmanes tancats: La de festes i la següent. D’altres (la majoria d’alimentació) la setmana de festes tanquen per la tarda i la següent s’agafen festa tota la setmana. Dels establiments on vaig habitualment, ha tancat la fruiteria, el quiosc, la perruqueria... Això vol dir que m’hauré d’anar a buscar la vida a d’altres llocs.

No he estat al mercat, però si la setmana de festes ja hi havia moltes parades tancades, tampoc seria tan estrany que aquesta setmana també n’hagin tancat moltes. Menys mal que sempre queden els súpers.  

UNA ALTRA VISIÓ DE LES FESTES

Fa uns anys ens havíem d’esperar que sortís la Revista Amposta del mes de setembre per a poder veure l’àlbum fotogràfic de les Festes Majors. Ara es poden veure en directe o quasi bé. La gent publica per les xarxes socials fotos dels actes que va a veure i alguns, els més atrevits (o atrevides) se fan fotos amb els protagonistes.

Punt i a part (mai millor dit) per a Ramón Bel, el nou Ramon Cardús de les Terres de l’Ebre, segons el qualificava un periodista de cuyo nombre no quiero acordarme... Com professional de la comunicació que és, Ramon publica fotos i vídeos de tots els actes, fins i tot hores abans de que comencin, com és el cas dels preparatius dels focs artificials d’anit que, com sabeu, solen marcar el final de festes, tot i que sempre queden actes. I més enguany degut a la cancel·lació de gran part dels actes de divendres a causa de l’atemptat de Barcelona que ens va deixar a tots i a totes marcats per sempre més.

UNA MICA MÉS DE MANTENIMENT

Tots recordareu el greu doble atropellament que hi va haver al pas de vianants on comença l’avinguda de Catalunya. Què fa dues setmanes?

Avui he creuat el pas de vianants que creua la carretera de Santa Bàrbara i uneix els establiments de la zona comercial que hi ha a tots dos costats. La veritat és que per allí hi passo moltes més vegades en cotxe que a peu i per això estic més pendent de la circulació que no de l’estat de la pintura. Avui me’n he adonat que aquest i molts més estan mig esborrats.

Els passos de vianants han d’estar sempre el suficientment senyalitzats i visibles: Ben pintats i amb senyalització vertical que ho anunciï. Si tot i això hi ha gent que no els respecta (per a res!), si estan mig esborrats ja tenen l’excusa perfecta per a dir que no els han vist.

Aquest precisament de la carretera de Santa Bàrbara (per on passen milers d’alumnes durant el curs lectiu) i d’altres (com el que creua l’avinguda de Santa Bàrbara tot just davant de la parada de busos), per l’afluència de vianants que tenen haurien d’estar sempre impecables.

EL PARANY D’ABAIXAR IMPOSTOS

Dissabte llegia els següent titular del Periódico: Hisenda xifra el cost de la rebaixa fiscal en 12.473 milions.  

Això que vol dir? Què mentre uns pagaran menys impostos (normalment els més rics), els altres rebrem menys ajudes i tindrem uns serveis públics més deficients.

Aquests darrers anys s’ha comentat molt que el Govern de l’Estat ha hagut de pegar ma moltes vegades a la guardiola de les pensions fins esgotar-ne pràcticament el seu capital. I per a què ho ha fet’ Per a tapar forats (com diríem en termes domèstics)

Si ara, damunt, es disposa de més de 12.000 milions menys, ja ma direu a mi...

Hi ha solucions? Sí, evidentment què hi ha. La primera serà apujar els impostos a les rendes més altes, però com són els que voten el PP, o ho faran. I segona lluitar contra el frau, tant fiscal com de la Seguretat Social.

Però tal com denuncien sovint els sindicats, l’Estat destina pocs recursos a lluitar contra el frau. Només cal veure que les plantilles de treballadors de l’Agència Tributària i de la Tresoreria General de la Seguretat social disminueixen anys rere any. ¿Quants anys ha estat congelada l’oferta d’ocupació pública adduint motius d’estalvi a causa de la crisi?

Com sempre passa, no ens expliquen tota la veritat. 

DIARI DE L’AGOST. DILLUNS 14

ME QUEDARÉ SENSE FEINA...

Segons sembla l’equip de govern d’Amposta s’ha posat en marxa respecte a la lluita contra l’incivisme a la nostra ciutat. Segons l’alcalde Adam Tomàs i el regidor de Governació Miquel Subirats van declarar la guerra als incívics.  

-No es tracta de fer una campanya cada dos anys, s’ha de fer una campanya continuada! –Va dir l’alcalde-.

Cert! Però si és així me quedaré sense feina... Hauré de tancar al meu espai La ciutat que volem... Bromes a part, ja m’agradaria. Si durant anys he vingut denunciant l’estat dels espais públics i la poca consciència que tenen molts conductors a l’hora d’aparcar i realitzar d’altres accions, veure l’Amposta ideal, aquella on tothom compleix les normes  de civisme (ja no parlo de lleis, ni d’ordenances) seria com tenir un orgasme sense sexe.

PERÒ DE MOMENT TOT SEGUEIX IGUAL (O QUASI BÉ)

Al Ple del mes d’abril, l’únic al que he assistit des de que vaig deixar de ser regidor, es va presentar un prec (crec recordar) demanant que es prenguessin mesures als voltants de la benzinera que hi ha sortint cap a la Ràpita, ja que s’hi cometien moltes infraccions de trànsit. L’alcalde va respondre que ja se’n havien pres.

Per aquella zona hi passo sovint i l’única cosa que veig és que abans de la rotonda (sempre en direcció cap a la Ràpita), s’hi va pintar una doble ratlla contínua. Però també veig, per les marques de rodes que es deixen sobre les pròpies línies que son molts els cotxes que hi passen per sobre per entrar a posar carburant. Dijous passat, el cotxe que anava davant nostre (tornàvem de tallar la N-340 a les Cases d’Alcanar) va crear la carretera per aquell punt. Segons les normes de transit, una doble ratlla continua no es pot traspassar: ni per avançar ni per a girar.

Deu de costar molt anar fins la següent rotonda (Quant hi ha, 50 metres?) i fer un gir de 360º.

EL GUARNIMENT DE LA PLAÇA DE L’AJUNTAMENT

Divendres passat, mentre assistia al concert de Pep Gimeno Botifarra, Miquel Gil, Pau Puig, Sílvia Ampolla, Guardet lo Cantador i Suc d’Anguila, vaig veure que als balcons de la casa Vives s’hi podien veure damassos de diferents color amb el Sí dintre del globus (gins i tot n’hi havia una posada de l’inrevés) Res a dir, cadascú pot gaudir la seva casa com més cregui convenient dintre d’unes correctes normes de civisme i educació.

Però dissabte, durant l’acte del pregó, n’hi van aparèixer dos més, però en aquest cas a les finestres petites del primer pis de l’Ajuntament que donen a la plaça. No sé de qui va ser la idea ni si ho ha autoritzar ningú, però me sembla un despropòsit... La Casa Consistorial, seu de l’Ajuntament d’Amposta és la casa comuna de tots els ampostins i ampostines i, per tant, segur que a més d’un i més de dos, aquesta acció no els hi sembla bé (a mi per exemple)

Tot i la importància que pugui arribar a tenir una associació com l’Assemblea Nacional Catalana, un ajuntament, per petit que sigui, hi està per sobre, ja que l’han votat les ciutadanes i ciutadans de la ciutat o del poble.

És igual que la bandera de la plaça del Mercat. Personalment no me fa mal a la vista, per segur que a molts d’altres sí. Imagineu-vos per un moment que algun partit espanyolista demanés a l’ajuntament posar-hi una bandera espanyola... Sé podrien negar? Podrien, però si presentessin un contenciós en contra de l’Ajuntament, ja estarien al lío...   

CARÈNCIES DE PLANIFICACIÓ

Les rotondes solen ser una infraestructura viària d’alta dificultat. Quants de vosaltres esteu convençuts de que les sabeu gestionar bé?... Segur?

Si a part de la dificultat que comporta de per si, sé li suma una gran afluència de vehicles, és fàcil que tot plegat acabi amb un enorme caos. Una prova d’això la puc comprovar a diari a la rotonda dels nusos de Tortosa. No sé si sabeu que el pont de l’Estat, el més vell de Tortosa porta mesos en obres (y los que te rondaré, morena...) Sé li està fent una reforma integral. Com sempre passa en aquests casos, les obres duraran més dl previst inicialment. Mentre es duen a terme, té un carril tallat i, per tant, una part dels vehicles (me sembla que són els que entren a Tortosa), són desviats pel pont del Mil·lenari creant, com us explicava un autèntic caos a la rotonda dels nusos, la que hi ha a la part dreta del riu.

A Amposta, la rotonda més congestionada és la de la plaça de la Castellania d’Amposta, sobre tot durant les hores punta (entrada i sortida del col·legi de les monges, inici i final de la jornada laboral, etc.)

Anem a analitzar què és el que passa a aquella zona. Són veïns de la plaça de la Castellania dos grans superfícies comercials, l’estació d’autobusos i d’alguna manera el col·legi de les monges... I gràcies que el centre comercial Futuro Ciudad Amposta no té pràcticament activitat. A part d’això, molts vehicles que entren o surten d’Amposta en direcció als pobles del Montsià interior i Tortosa també passen per allí.

Vull pensar que aquesta zona es va haver de planificar amb els corresponents informes dels tècnics municipals... Però jo que no sóc tècnic (ni era polític amb poder de decisió), trobo que es va planificar malament, ja que l’acumulació de serveis ocasiona, com ja he dit, una gran afluència de transit que congestiona sovint aquella zona, on sol imperar la llei del més fort que és el que sol sortir primer sense mirar cap a l’esquerra que és d’on sempre venen els cotxes.

Normalment els més forts de tots són els autobusos de la Hife. Quan entren a l’estació (han d’envair el carril contrari), no solen cedir el pas dels vehicles que pugen pel carrer Sebastià Joan i Arbó i quan surten i s’incorporen a la rotonda, encara menys... Ja pararàs, deuen de pensar els conductors, tal i com m’ha passat a mi alguna vegada.

El mal ja està fet. El que tenim allí no es pot treure... Per tant, el que cal es buscar solucions per a alleugerar de trànsit la zona. Quines solucions? Tot i que puc tenir alguna idea, aportar solucions no és la meva responsabilitat. Suposo que quan l’actual regidor de Governació Miquel Subirats constitueixi la comissió per a estudiar els punts negres d’Amposta, aquest serà un dels que s’hauran de resoldre.

De totes formes me vaig a mullar... El principal és, molt possiblement, millorar els accessos amb el col·legi de les monges. Crec que el POUM que es va aprovar en temps de Roig ja contempla alguna cosa al respecte. Una altra solució seria la instal·lació de semàfors que regulin la circulació en aquest punt.  

A part de tot el que he dit, vull recordar que, també en aquesta zona, s’ha començat a construir el nou CAP. Això vol dir que una vegada entri en funcionament el nou equipament sanitari, els vehicles dels usuaris ajudaran a col·lapsar encara més aquella zona.

Una de les assignatures pendents que tenim a Amposta és l’ús del transport públic urbà, tot i que en aquest cas, no crec que pugui ser una solució eficient. Hem de pensar que té una capacitat reduïda i la freqüència de pas és de cada ½ hora aproximadament.  

La meva conclusió és que queda molt per fer i quan abans es comenci, millor, ja que correm el risc que si es triga en actuar, quan es faci ja s’anirà endarrerit.          

QUI SÓC JO PER A CANVIAR LES NORMES?

Avui començaré per explicar-vos una anècdota. Durant els anys que vaig ser regidor a l’Ajuntament d’Amposta, quan venien eleccions i es posaven les banderoles, solia ser el responsable d’acompanyar els operaris que havien vingut de Barcelona expressament per a dur a terme aquella labor. Previ sorteig que es feia al saló del Plens de l’Ajuntament, cada partir disposava d’uns espais per a col·locar la propaganda electoral, normalment banderoles, pancartes i cartells.  

Des de l’Ajuntament se’ns facilitava unes fulles on hi havia tota la relació del punts on el nostre partit podia enganxar les banderoles, ja que les pancartes i cartells va acabar sent residual. Així a un carrer important, igual es podien arribar a posar més de 20 banderoles, mentre que a d’altres molt més curts, només se’n podien ficar 3 o 4. La col·locació solia durar molts hores i tot i que intentaves anar preparat: plànol de la ciutat, il·luminador, etc., la labor era llarga i feixuga. Suposo que us en heu adonat que aquesta tasca es porta a terme per la nit. Quan pensava que la situació estava dominada, donava les darreres instruccions als operaris i me’n anava a dormir.  

Un vegada me va trucar el responsable de la mateixa feia de CiU queixant-se de que a algun carrer havíem posat 2 o 3 banderoles més de les que tocava... Ves i explica-li que ho van fer després de que me’n hagués anat a dormir... Ell m’insistia que hi havia una normativa al respecte i que s’havia de complir... Al final li vaig dir:

-Mira: Les lleis estan per a incomplir-les!

Uf! Què li vaig dir!! Semblava que li hagués dit que no era fill de sa mare...

Ara jo us pregunto? Coneixeu alguna llei que no s’hagi incomplit alguna vegada? Jo cap.

Les autoritats redacten i promulguen lleis i normes, però després el ciutadà sempre les acaba incomplint.  

Cal dir que aquella normativa de col·locar determinades banderoles a cada carrer, personalment me semblava ridícula i antiquada. Els partits destinaven una quantitat de banderoles depenent de la importància de les eleccions. No dóna igual col·locar-les en uns pocs carrers que repartir-les per tota la ciutat? Algú té un estudi sobre la transcendència que tenen les banderoles amb els resultats electorals?

Però aquella normativa, com les ordenances de tot tipus que hi ha a Amposta o la que regula la circulació han estat elaborades pels nostres polítics amb l’assessorament (vull creure) de tècnics i responsables de cada àrea.

És evident que tota la normativa s’hauria de revisar de tant en tant per adequar-la als nous temps i les noves necessitats de la ciutadania. Però no sempre sé fa. Hi ha coses que no tenen el més mínim sentit, però tot i que va haver un pla de mobilitat, una revisió al cap de poc temps i diverses modificacions puntuals, és evident que hi queden molts de punts on caldria fer algun tipus d’actuació.

Però mentre això no passi, si al terra hi ha unes ratlles que no permeten aparcar o un senyal que prohibeix el pas, s’haurien de respectar, per més que a un (o a una) no els hi sembli bé. 

Quan la brigada municipal, complint les ordres que els hi ha donat, pinta al terra uns aparcaments o bé unes ratlles grogues per evitar precisament tot el contrari, es a dir, que s’aparqui, vull entendre que ho fan capritx, sinó perquè està més que justificat de que ha de ser així.

Podeu discrepar d'això que dic, però estareu incomplint la normativa i podrieu ser sancionats per això... Desgraciadament aquí a Amposta sé sanciona poc...   

Ja per acabar, voldria deixar-vos molt clar que jo no tinc cap competència per a moure ratlles pintades al terra o canviar senyals de lloc. Si algun dels meus lectors té aquesta potestat, que m’ho digui que mirarem de canviar alguna cosa.    

Ah! M’oblidava dir-vos que els vehicles que circulen i aparquen per Amposta no tots tenen les mateixes mides. De vegades per allí on un cotxe pot donar la volta perfectament, una furgoneta, no. Enteneu?