Tots sabem que els mitjans informatius es
deuen, primer als seus propietaris i segon a la publicitat.
Segur que tots tenim unes cadenes de televisió
favorites i llegim (ja sigui en paper, ja per Internet) uns determinats diaris.
També a l’hora d’escoltar la radio tenim unes determinades preferències.
Voleu que us digui les meves? En quan a la
televisió, TV3 i la Sexta, en quan als diaris, en paper llegeixo el Periódico
(n’estic subscrit) i per Internet, eldiario.es i publico.com. També el Triangle
que m’arriba per correu electrònic. En quan a les emissores de ràdio (que
normalment escoto quan vaig amb el cotxe) o sintonitzo la SER o Catalunya
informació per estar al corrent de les notícies més recents.
Després d’aquest preàmbul, us parlaré dels
mitjans públics. O sigui, d’aquells que es paguen amb els diners de tots els
contribuents, com per exemple TV3, però sobre tot de TVE.
La televisió catalana, és evident que està al
servei dels partits que governen Catalunya. No em negareu que el temps que
dediquen a la informació de temes com el de la consulta, de vegades no és
excessiu. En canvi, sobre d’altres temes d’interès en passen molt més de puntetes. Ahir mateix us
deia que sobre el Cas Pujol, un programa d’actualitat com .Cat va trigar a
debatre més de 2 mesos i mig. Una mica excessiu, no us sembla? I, a sobre (també
ho recordareu), des del meu punt de vista, no va complir les expectatives. De
totes maneres, potser sí que en l’actualitat, TV3 és molt més imparcial que en
temps de Pujol. Recordo els darrers anys del seu mandat, quan tot just va
coincidir amb la lluita contra el transvasament de l’Ebre, que donava una
informació molt poc rigorosa sobre el tema i no sempre des del punt de vista
dels interessos de les nostres terres.
Us parlava al començament d’aquest escrit del
Triangle. El que m’ha arribat avui mateix, explica que Lluís Foix, que va ser
director adjunt i sotsdirector de la Vanguardia, ha admès ara que Pujol controlava els mitjans catalans. Retornant a l’època pujoliana, el mateix Triangle es va queixar sovint de que no
portava publicitats institucional, aquella que fan els organismes públics i que
serveix per a finançar els mitjans, però que, a la vegada, es converteix en una
arma de doble fil, ja que llavors ja no pots ser igual de imparcial.
Però el summum
de la desinformació i manipulació informativa arriba a aquells mitjans
controlats pel PP. Fa anys, durant l’etapa de Zapatero, quan es posaven
exemples de parcialitat als mitjans públics es parlava sempre de Canal Nou i de
Tele Madrid. De Canal 9 sempre recordaré (Pot de Plom ho va explicar molt bé)
el dia de la dimissió de Camps. No van donar la notícia fins passades diverses
hores. Llavors van emetre un especial explicant fil per randa totes les meravelles
que va fer D. Francisco durant els
seus anys davant de la Cheneralitat Valenciana.
Però en cap moment es va dir que havia dimitit dels seu càrrec de president.
Molt fort!!
De l’antiga TVE, la de l’etapa d’Aznar,
segurament recordareu com es va tractar informativament parlant de la vaga
general de l’any 2002, la guerra de l’Iraq, l’atemptat de Madrid o la lluita
contra el PHN.
Després d’una etapa socialista on els mitjans
públics espanyols van recobrar la credibilitat perduda, amb altes quotes d’audiència,
la tornada al poder del PP va tornar a portar la parcialitat i la manca de
rigor a TVE. Un exemple: Informe Setmanal, tan parcial que el van d’haver de
treure del seu horari habitual de màxima audiència per a portar-lo a la mitja
nit dels dissabtes, un horari de molta menys audiència.
El PP va anar fent fora a tots els
professionals que li feien nosa, com l’Ana Pastor i al seu lloc ha anat
col·locant professionals de dubtosa reputació arribats de Tele Madrid.
Ahir mateix llegia
per Internet que parlant del cas estrella d’aquests dies, l’evola, va emetre
unes imatges d’un hospital alemany com si es tractés d’un d’aquí. Per suposat
l’alemany estava molt millor equipat per a lluitar contra aquesta malaltia
infecciosa.
Però el més greu és que tot això s’està fent
amb diners teus i meus i de manera totalment impune.
Un cosa semblant, però molt més domèstica, és el que passa amb la
Revista Amposta. Algú que visqui a la capital del Montsià em pot dir quan
Convergència treu al carrer alguna revista pròpia del partit? Només en període
electoral. Durant quasi 4 anys no cal, ja que la revista dirigida per l’alcalde
Manel Ferré i que també compta amb la regidora de mitjans de comunicació Rosita
Pertegaz com a sotsdirectora, els hi fa tota la feina. Fa uns anys, no recordo si la Vanguardia o el País, posava d'exemple a la Revista Amposta de parcialitat al servei del govern municipal (CiU)
