Mal que pesi a la majoria d’espanyols, els dos estats de la península Ibèrica, sovint van de la ma, encara que Portugal ens sol portar una petita avantatge.
Exemples? La dictadura portuguesa del general Espinola va acabar el 23 d’abril de 1973 amb al revolució dels Clavells, aproximadament dos anys i mig abans que l’espanyola que es va produir amb la mort de Franco. Els dos països van entrar el mateix dia a la Comunitat Econòmica Europea (ara Unió Europea) La pròxima coincidència pot passar dintre de poc...
Com sabeu, Portugal va fer eleccions legislatives fa relativament poc. No contra pronòstic, però si que va significar un fet sense precedents, es va imposar el partit de la dreta que estava al govern. Les enquestes així ho anunciaven, però era el primer país europeu on guanyava el mateix partit que havia estat governant durant els anys de crisi (amb l’excepció d’Alemanya)
Però contra tot pronòstic, el partit guanyador es pot quedar sense governar. Són els inconvenients de no treure majoria absoluta. Si la resta de formacions s’avenen, poden arribar a pactar i prendre’t el govern. A Catalunya això ja va passar amb els governs Tripartits o d’Entesa, però a Espanya no ha passat mai. De moment, el líder socialista Antonio Costa diu comptar amb una majoria suficient que li permetria encapçalar un nou govern.
A Espanya estan convocades les eleccions generals per al proper 20-D. Les enquestes no reflecteixen un clar vencedor i tot i que la majoria d’elles es decanten pel PP (manda huevos!)
Fa temps que el PP volia regular per llei que fos el partit guanyador qui governés. Ara per ara, amb una esquerra sempre molt més dividida que la dreta, el PP de Rajoy és el que té més possibilitats de guanyar, però no ho fa ni molt menys amb majoria absoluta (ara sí que la té) ni amb una majoria còmoda que li permetés pactar amb alguna altre partit com C’s.
A menys de dos mesos de les eleccions, els Populars europeus han aterrat per Madrid per a celebrar el seu congrés, en un intent de donar-li a Rajoy una empenteta per veure si millora les previsions. Ja es veurà...
La por dels populars és guanyar i no governar (com potser passi a Portugal) Imagineu-vos que s’acabi unit l’oposició i Rajoy es quedi sense corona. Personalment ho veig difícil, ja que C’s tira al monte, es a dir, cap a la dreta i per tant bé podria pactar amb el PP si hi hagués un compromís per part de Rajoy i els seus que no tornaran a delinquir... Encara que això em semblaria una fal·làcia, ja que qui porta als gens un determinat atribut, és molt difícil que en un moment o altre no surti.
El problema del PP (com de tota la dreta –nomé cal que us fixeu amb l’actitud dels convergents d’Amposta-) és que no reconeixen mai errors. A part d’això busquen tapar-los i posen tota mena d’excuses per a mirar de desviar l’atenció cap a un altre lloc.
Quan va esclatar el cas Gürtel, ràpidament ho van negar i van dir que hi havia orquestrada una campanya contra el partit. Ha passat el temps i encara, de tant en tant, surten ramificacions.
Les darreres notícies són que Correa i d’altres van voler estirar de la manta a canvi de veure reduïda la seva condemna. Al final no va ser així i, es clar, la boca es tapa amb diners...
També em sembla molt fort que la Fiscalia hagi fet públic un informe on es posa en dubte la imparcialitat dels jutges designats per al cas Gürtel, pe les vinculacions que tenen amb els populars...
No sembla que coses així passin a Portugal...
