Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Àngel Porres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Àngel Porres. Mostrar tots els missatges

dimecres, 29 d’octubre del 2025

EUSES, MANEL FERRÉ I UNA HISTÒRIA POC CONTADA

Fa poques setmanes es va debatre al plenari de l’Ajuntament d’Amposta un tema que va deixar a més d’un amb cara d’incrèdul. Em refereixo al tema del ‘deute d’EUSES’ que, per aquells que no siguin d’Amposta, es tracta d’una escola universitària de la salut i l’esport que es va establir a la nostra ciutat l’any 2011.

Durant el ple es va portar a aprovació una addenda (*) al conveni subscrit entre l’ajuntament i EUSES l’any 2011 en el que, entre altres coses, l’escola universitària havia de fer-se càrrec de les despeses de la llum i del manteniment de les instal·lacions que ocupa i ocuparà gratuïtament durant un període de cinquanta anys. Ho heu llegit bé, gratuïtament durant un període de cinquanta anys!

Quan va intervenir el portaveu de Junts per Amposta Manel Ferré i alcalde de la ciutat entre 2007 i 2015 va demanar a Adam Tomàs, l’actual alcalde, que li aclarís si només se n'havia de fer càrrec de la despesa de la llum o també del manteniment. La resposta de l’alcalde va ser taxativa: ¿Vostè m’ho pregunta? Sí va ser vostè qui va signar el conveni! 

La patinada de qui va ser el cap de llista de Junts per Amposta a les darreres municipals va inundar les xarxes socials al cap de poc d’haver passat. El mateix Adam Tomàs ho va compartir al seu compte de Facebook així com també altres regidors i militants del seu partit.

Cal dir, però, que EUSES mai ha pagat i que el deute acumulat durant tot el temps que ha ocupat l’edifici que ubica entre altres dependències l’auditori municipal, és de quasi 300.000 €.  

L’any 2016, la Federació de Veïns d’Amposta, ‘comandada’ per Llorenç Navarro i Àngel Porres, ja van denunciar l’incompliment del conveni per part d’EUSES i en demanaren la revisió. Davant d’aquestes crítiques, EUSES va amenaçar en abandonar la capital del Montsià i incorporar els estudis de Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport que s’imparteixen a la seu de Tortosa.

Fins aquí un resum de la situació. Ara la història poc contada de com va arribar EUSES a Amposta.

L’antecedent universitari a Tortosa va ser l’escola infermeria de la Universitat Rovira i Virgili (d’ara endavant URV) ubicada a l’Hospital Verge de la Cinta. L’any 2005, el claustre de la URV va aprovar la creació del Campus de les Terres de l’Ebre amb seu a Tortosa per al curs 2005-2006.

A ningú sé li escapa la rivalitat entre Tortosa i Amposta i, encara més durant l’època de la que estem parlant en què, des de Tortosa, es liderava el moviment antitransvasament de l’Ebre, mentre que l’Ajuntament d’Amposta feia seguidisme de la política marcada per la Generalitat de Catalunya governada par CiU favorable a la venda de l’aigua a canvi de concessions per al territori. Era el temps del lema ‘Amposta capital’ de Joan Maria Roig. 

Per tant, Amposta no podia quedar-se enrere i havia de ser seu universitària tant sí com no. Primer es va parlar de l’establiment d’una facultat d’INEF depenent de la Universitat de Lleida. Però vet-ho aquí que Cambrils també aspirava a tenir-la i, dos facultats de la mateixa matèria a la província de Tarragona eren multitud...

L’any 2003, coincidint amb el quart mandat de Joan Maria Roig al capdavant de l’Ajuntament d’Amposta, la Generalitat de Catalunya canvia de color per primera vegada des del seu restabliment després de la dictadura franquista i n’és elegit president el socialista Pasqual Maragall, mentre que Josep Lluís Cardo-Rovira, d’ERC, esdevé conseller en cap. Posteriorment, ja amb José Montilla com a president, ostentaria els càrrecs de conseller de la vicepresidència i més tard vicepresident. 

Aquest fet va significar un sotrac per a les aspiracions d’Amposta de tenir una facultat vinculada a l’esport, ja que Carod-Rovira era (és) fill de Cambrils i, suposadament, treballava perquè la facultat d’INEF s’establís a la població del Baix Camp. Amposta jugava en camp contrari.  

A l’Ajuntament d’Amposta no li quedava més remei que negociar amb EUSES i acceptar totes les condicions que li va imposar. Així, el nou edifici de l’auditori, que en un principi havia d’ubicar la seu de l’Escola d’Art i Disseny d’Amposta (ESARDI) va acabar sent la seu en exclusiva d’EUSES, ja que ESARDI es va negar a compartir instal·lacions. Era això o no res! Era tenir seu universitària a qualsevol preu o no tenir-ne.

Per a l’equip de govern de CiU de l’època que el ‘capritx’ de tenir seu universitària per a poder equiparar-se amb Tortosa ho acabés pagant la ciutadania, era un mal menor.

Amb el pas dels anys, el campus de Tortosa de la URV, ha anat incrementat els seus estudis i ja en té uns quants, infermeria, ciències empresarials, turisme, magisteri en educació infantil, etc., a part de Fisioteràpia que és el que s’imparteix a EUSES que està vinculada a la URV; mentre que Amposta, tot i que sembla que a partir del curs 2026-2027 també es podrà estudiar el grau d’odontologia (sempre a EUSES), de moment, només té el de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport esmentat amb anterioritat i gràcies. 


(*) Una addenda és un annex a un escrit, en aquest cas al conveni.

dimecres, 28 de setembre del 2016

UN ANY D’ABSÈNCIES

Tall 100.
El passat dissabte dia 24 es va complir el primer aniversari dels talls de trànsit a l’N-340 per a reclamar la gratuïtat de l’AP-7.
Si fem un rapit balanç, des d’aquell ja llunyà 24 de setembre de 2015, s’han fet més de 100 talls (113 el dia de l’aniversari) més dues concentracions al costat de la carretera perquè no es tenia els permisos corresponents, la inauguració de la rotonda Ana Pastor; han participat centenars de persones, algunes d’elles incondicionals, d’altres més esporàdiques i, finalment, aquelles a les que no sé les ha vist més que una o dues vegades...  
Coc, polos, galetes, refrescos, xocolata el dia que sé va celebrar el centenari... Batucadesmotorada, escenificacions, pintura... Són alguns dels ingredients que han mantingut ben viva la flama de les mobilitzacions veïnals que, a part de la Federació d’Amposta, també ha comptat amb la col·laboració d’altres entitats veïnals del País Valencià, així com d’altres poblacions de la província de Tarragona. Però com tots sabeu, la Federació de Tortosa, tot hi haver-hi donat suport al principi, ràpidament es va desmarcar perquè creuen (igual que Ferran Bel –quina coincidència) que s’hauria d’acabar l’autovia (l’A-7) que com sabeu no creua el nostre territori.
Paral·lelament s’ha fet un documental que reflecteix la realitat de la nacional que s’ha projectat a diversos pobles, minuts i minuts de protagonisme a les televisions i ràdios territorials (no tant a la premsa escrita), etc., etc.
Tot i aquest inqüestionable èxit hi ha hagut absències significatives. La primera de totes ja la he esmentat anteriorment: la Federació de veïns de Tortosa guiada des del consistori de la capital del Baix Ebre. La suma d’aquesta federació donaria molta més força al moviment, però segurament hi ha algú a qui no li interessa que sigui així. També s’ha torbat a falta el suport dels polítics territorials fins al punt de que els portaveus veïnals ja s’ho agafen amb bon humor. Així per exemple, Àngel Porres fa ús de la imaginaria aplicació del mòbil Polítics Go, per a cercar el nombre d’ells que hi ha presents als talls. Mentre que Llorenç Navarro ens adverteix que la manca de polítics és deguda a que, segurament, estan reunits tractant temes que són d’interès per als ciutadans de les nostres terres.
Però encara hi ha una altra absència i us reto a que l’endevineu... A veure, a qui trobeu a faltar? No puc estar a la vostra ment, però us equivoqueu, o potser la foto que il·lustra aquest comentari us ha donat una pista... I bona! A la plataforma Que no ens la roben. Us en recordeu d’ella?  
La plataforma Que no ens la roben va néixer a principis de la dècada passada quasi que a l’uníson que la Plataforma en Defensa del l’Ebre. Ara bé, opino sense temor a equivocar-me, que de no haver nascut el moviment antitransvasista, tampoc hauria nascut la citada plataforma.

Enganxina de cotxe. 
Què defensava (en teoria) aquesta plataforma? Què la N-340 continués passant per Amposta. Quan es va parlar de que la carretera nacional es reconvertiria en autovia i que hi  havia la possibilitat de que passés prop de Tortosa, per la qual cosa part de l’antic traçat s’acabaria convertint de facto en una carretera local, un grup d’ampostins, teledirigits des el consistori de la nostra ciutat, van decidir crear-la, tot i que la veritable finalitat era desviar l’atenció dels ciutadans cap a un altre costat i que, així, no es parlés del transvasament, un tema que els polítics de CiU de l’època consideraven tabú.
Si tant defensaven la nacional, ¿per què, ara, no acudeixen en massa a protestar per les 11 rotondes que s’acabaran construint o els 66 Km de doble línia continua que s’han pintat? És aquesta la n-340 que volien? Segur que no...  
I com sé què no ho fan? Perquè segur que els coneixeria... A Amposta ens coneixem quasi tot i més a aquells que s’han significat en alguna cosa.
A què no hi havíeu pensat?

dilluns, 19 de setembre del 2016

S’EQUIVOCA... QUI S’EQUIVOCA?

Àngel Porres diu que té una aplicació al mòbil que es diu polítics go i que li troba els polítics que assisteixen a les concentracions per reclamar l’AP-7 gratuïta.
El cert és que molts pocs polítics acudeixen als talls, ni tan sols representants els partits més esquerrans i que sempre s’han caracteritzat per ser molt més susceptibles als problemes socials. Àngel considera polítics a aquells que cobren pel càrrec que exerceixen. Dels altres, dels que alguna vegada hem ocupat algun càrrec o han format part d’alguna candidatura n’hi més, però tampoc massa... Dels polítics i també sindicalistes que de tant en tant venen, suposadament a fer-nos costat, alguns d’ells, el que realment volen és fer-se la foto per a poder dir que hi ha estat.
Avui ha tingut lloc el tall 109 i alguns d’aquest que busquen la foto han aparegut una o dues vegades, al menys estan jo i al lloc on he estat jo. Recordo que dijous sé fan 3 talls simultanis: l’Ametlla de Mar, les Cases d’Alcanar i Sòl de Riu (Alcanar) I durant els mesos d’agost i setembre, la resta de dies (inclosos dissabtes i diumenges) a Amposta, davant del restaurant Baix Ebre.
El passat divendres hi va assistir un expolític (perdoneu-me, però ometré el seu nom, encara que potser algun dels assistents sabran de qui estic parlant) i en acabar el tall, me va dir:

 -Llorenç s’equivoca... No es pot anar en contra de tothom...

-Ja m’ho ha dit algú més –li vaig respondre jo-

Llavors es va apropar una tercera persona i es va acabar aquella curta conversa.
Els polítics sempre parlen de negociar... El problema és que no sempre arriben a acords satisfactoris. Sovint es passen negociant temps i temps i al final, al ciutadà li queda la sensació de frustració en veure que els seus representants són incapaços de resoldre la situació. Suposo que tots teniu al cap la situació política espanyola que després de dues eleccions, sembla que anem a unes terceres el dia de Nadal si algú no li posa remei...
En quan al tema de infraestructures cada alcalde vol que els seus votants estiguin contents i per tant les reclamen en clau local, quasi mai pensant en la totalitat del territori...
Durant els talls, sovint Llorenç parla de la nul·la eficàcia que tenen les taules o comissions d’estudi. I la veritat és que raó no li falta. Un clar exemple d’aquesta situació el podem trobar a l’IDECE, el que havia de ser l’òrgan dinamitzador de les nostres terres.
A principis de la passada dècada, quan tot just començava el moviment blau de lluita contra el Pla Hidrològic Nacional, una tarda la plataforma va ser convocada a una reunió a la seu de l’IDECE a Tortosa. Primer hi havia hagut una reunió del plenari o com es digui en aquest cas. Quan nosaltres arribàvem hi sortien els alcaldes de Batea, l’amic Joaquim Paladella i el de Vilalba dels Arcs Joaquim Vidal. Amb el primer dels Joaquims hi tinc una bona relació des de fa molts anys i li vaig fer una pregunta que es pot considerar la mare els ous:

-Per a què serveix l’IDECE?

-De moment només fem estudis, però que no porten en lloc.   
   
Vull recordar que de l’IDECE va sortir el Pla Territorial Parcial de les Terres de l’Ebre que anys més tard es va convertir en Pla Territorial de les Terres de l’Ebre.
Per a què a servit? Quines millores heu trobat d’uns anys cap aquí? Ha millorat la nostra economia?
Només vull recordar el que ja apuntava la setmana passada: 16 dels 20 municipis més pobres de Catalunya són de les Terres de l’Ebre!
S’equivoca Llorenç (i per extensió tots aquells que li donen suport)? O s’equivoquen els polítics i els que pensen com a tals?
Com diu la dita castellana obras son amores y no buenas razones i de moment els resultats són més aviat escassos.
Potser és l’hora per part dels polítics d’actuar més pensant amb el poble que els ha votat i perdre menys el temps el llargues i infructuoses negociacions.  

Ho veieu com jo?