Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris L'Aldea. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris L'Aldea. Mostrar tots els missatges

divendres, 14 de novembre del 2025

A LES TERRES DE L’EBRE, PROJECTES...

Després d’estar tallada l’AP-7 durant 33 hores el passat cap de setmana a l’altura de l’Ametlla de Mar, dimarts 11 es va haver de tornar a tallar per l’accident de tres camions a l'altura del terme de l’Aldea amb el balanç d’un mort i un ferit greu. Els accidents al tram ebrenc de l’AP-7 són tan habituals que quasi deixen de ser notícia almenys que es tracti d’accidents excepcionals com els dos que acabo d’esmentar.

Com activista la plataforma Prou! AP-7 gratuïta, ja! Recordo que quan tallàvem l'N-340 per a demanar la gratuïtat de l’autopista, sovint començàvem amb un minut de silenci per les morts que es produïen a la nacional.

Amb la gratuïtat de l’AP-7 a partir de l’1 de gener de 2020, el volum de trànsit va augmentar considerablement i, per tant, també els accidents (mortals i no mortals), tot i que l’autopista és més segura que la nacional. Penseu que el tram ebrenc de l’AP-7 està pràcticament col·lapsada al circular diàriament 12.000 camions en cada sentit.

Des de la plataforma ja advertíem que això passaria i que, per tant, el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible hauria de prendre les mesures més adequades per a solucionar el problema que els venia a sobre. Han passat sis anys des de l’últim tall i les mesures no han arribat, almenys les que caldria que s’haguessin pres que no és altra que la construcció d’un tercer carril en cada sentit al pas pel nostre territori.

Després dels dos accidents greus esmentats, el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible ha anunciat la construcció del tercer carril, però és que l’any 2022 ja ho havia fet...

Tot i reconèixer que mai s’havia invertit al nostre territori com quan van governar els dos tripartits a la Generalitat de Catalunya, amb la construcció estrella de lo Passador, el pont que uneix les dues ribes de l’Ebre entre Deltebre i Sant Jaume d’Enveja, ara us passaré uns quants projectes que van quedant amb això, amb projectes.

El desdoblament de la C-12 o l’Eix de l’Ebre. Una carretera que ja va néixer coixa, perquè quan es va construir ja se sabia que en pocs anys quedaria desfasada. Van anunciar que la farien de tres carrils i més tard que seria un 2+1, és a dir, trams d’un carril i trams de dos que és molt més segura que les anteriors de tres carrils.

Desdoblament i perllongació de la C-12 entre Amposta i el port de la cimentera d’Alcanar. S’anunciava la construcció de forma immediata.

La construcció de l’autovia A-7 seguint el traçat de la nacional. Des de fa anys acaba a l’Hospitalet pel nord i Cabanes pel sud, deixant el nostre territori sense una via que podria ser fonamental.

Una sortida d’autopista a la comarca del Montsià. Potser hi ha gent que no se n'ha assabentat encara, però la comarca del Montsià no té cap sortida a la nostra comarca. El Baix Ebre en té 4, dues d’elles dintre del terme de l’Aldea. Una d’aquestes sortides està molt propera Amposta, és veritat, però és tan inútil que els que ens ho coneixem preferim entrar i sortir per l’altra per a evitar rotondes i més rotondes. Fa anys que es ve anunciat una sortida a la part de dalt d’Amposta per a donar servei als pobles de l’interior de la comarca. És una mesura que va sortint de tant en tant, però que mai veu la llum.

Un tren (que a les vegades s’aprofitaria com a turístic) entre l’Ametlla de Mar i la Ràpita aprofitant part de l’antic traçat de la Val de Zafán. Vosaltres l’heu vist? Jo tampoc! Ara ja és segur que no es farà perquè l’antic recorregut de la Val de Zafan s’ha acabat reconvertit en via verda. 

El ‘nou’ hospital de referència. Va ser una promesa electoral de la Marina Geli l’any 2006. El canvi de govern i la crisi econòmica va fer que s’ajornés sine die, però de tant en tant se’n torna a parlar. Al principi s’havia de construir a la zona de la Farinera de Tortosa, al costat de la C-12, un emplaçament molt ben comunicat. Fa sis mesos sé li va trobar una nova ubicació, la raval de la Llet, un barri a l’est de Tortosa i on està, per exemple, el Consell Comarcal del Baix Ebre. Paral·lelament, s’han anat anunciant ampliacions, s’ha construït un aparcament i s’està treballant per a millorar l’accés per a vianants des del centre de Tortosa. ¿Algú es creu que hi haurà un nou hospital mentre s’hi estan fent noves inversions?      

Les Terres de l’Ebre som el territori de les promeses incomplides, de projectes que mai s’acaben portant a terme. Potser és la manera que els nostres polítics tinguis promeses per fer-nos cada cop que venen eleccions.






dissabte, 22 de febrer del 2025

LA VIA VERDA DEL ‘CARRILET DE LA CAVA’


Fa temps que s’està treballant a diferents indrets prop d’Amposta per a habilitar nous trams de via verda perquè caminadors i ciclistes puguin gaudir de noves rutes on practicar l’activitat.

Així per exemple al N d’Amposta s’està construint una passarel·la per a salvar l’obstacle de l’AP-7. Al costat del pont penjant també s’està construint una rampa per a fer més accessible la connexió de la via verda que va d’Amposta a Sant Jaume amb els nous trams que s’estan fent. Però és a l’altre costat de riu, al terme de l’Aldea, on es pot veure millor els resultats, ja que sembla que aquell tram ja està acabat.

Per als qui no ho sàpiguen, l’antic Carrilet de la Cava, com el seu nom indica, anava de Tortosa a la Cava (avui integrada dintre del municipi de Deltebre) i fa funcionar entre els anys 1924 i 1968.

De l’antiga línia que anava pel marge esquerre del riu pràcticament no hi ha vestigis i això que hi va haver 15 estacions al llarg dels 27 km De recorregut. L’edifici de l’antiga estació de Tortosa, prop del parc Teodor González és de les poques coses que han subsistit i la més visible.


Tot i que en alguns trams la via verda ja existien (camino natural del Ebro o GR-99) entre Reinosa i la desembocadura del riu a la zona del Garxal, és ara amb la recuperació de trams abans impracticables quan s’aconseguirà una connexió total.   

Així, a l’altre costat d’Amposta, després de mesos de treball s’ha netejat la zona de la vegetació no autòctona i invasora i se n'ha plantat de nova (bosc de ribera). A part, prop del pont penjant (sempre al costat de l’Aldea), s’han posat una zona de pic-nic amb taules i uns suports per a aparcament de bicicletes i uns bancs per a contemplar l’Ebre i la façana fluvial d’Amposta.  


Al costat del pont s’ha arranjat la rampa ja existent, però amb molt males condicions i també s’han construït unes escales. Des d’aquest punt i a través del pont es podrà connectar amb la via verda del marge dret que, majoritàriament, transcorre aprofitant el traçat d’una altra via fèrria, la de la Vall de Safan.

També s’ha descobert un nou búnquer republicà de la Guerra Civil Espanyola a la part de dalt del pont que se suma al que ja s’havia trobat fa uns anys a la part de baix arran de la crema d’un canyar. 








   

dimarts, 6 d’agost del 2024

GUANYEM EL FUTUR ARA

Sabeu que són les Viles Florides? A la seva pàgina web es pot llegir el següent: 'Viles Florides és una iniciativa de la Confederació d'Horticultura Ornamental de Catalunya (CHOC) que promou la transformació de racons, pobles i ciutats de Catalunya i Andorra a través d'espais verds urbans i enjardinats. Aquest moviment vol mostrar i valorar la riquesa natural i paisatgística del país mitjançant el reconeixement públic de tots aquells projectes d'enjardinament, mobiliari urbà i espais lúdics que, tant en l'àmbit públic com privat, esdevinguin un exemple a seguir'. Dos municipis veïns d'Amposta pertanyen a l'associació de 'Viles Florides': la Ràpita amb 3 Flors d'Honor i l'Aldea amb 2. Però també hi ha d'altres pobles de les Terres de l'Ebre que hi formen part: Arnes (1), el Perelló (2), Horta de Sant Joan (2), l'Ampolla (1) i Tortosa (2). A França per exemple ja fa anys que existeix un projecte similar. Al país transpirineu s'anomena 'Villes et villages fleuris' i el seu lema és: l'etiqueta nacional de la qualitat de vida. Quedeu-vos amb aquesta frase. Per a formar part dels municipis que formen l'associació de 'les Viles florides' s'han de reunir unes certes condicions i, evidentment, sol·licitar-ho. Quan ja en formes part et concedeixen les 'Flors d'Honor' que van d'una a quatre depenent de les condicions ornamentals i mediambientals i polítiques de sostenibilitat de cada municipi. Tal com passa amb les Estrelles Michelin, si deixes de complir els requisits pels quals han estat concedides les pots perdre. Per tant, això suposa que els municipis s'han d'esforçar al màxim per tenir els parcs, zones enjardinades, carrers i places endreçats per a poder així conservar o augmentar de categoria. Hem de fer nostra la filosofia de les Viles Florides i anar cap a unes ciutats i pobles molt més sostenibles ecològicament parlant, tant perquè les persones com per als animals de companyia perquè puguem gaudir plegats d'una millor qualitat de vida, tal com diu el lema de les 'Villes et villages fleuris'. I per aconseguir aquest objectiu ens hem d'arromangar totes i tots (polítics i ciutadans) i col·laborar amb la transformació dels nostres municipis per a fer-los molt més verds i amables. Per al cas d'Amposta el 'model de ciutat' per al futur hauria de ser així. Perquè això sigui possible s'hauria de recuperar i fer nostra d'una vegada per totes la façana fluvial, l'espai natural més important de la nostra ciutat, així com els parcs i jardins de què disposem (i dels que pràcticament no aprofitem perquè no reuneixen les condicions òptimes per a fer-ho) i, de passada, construir-ne més pels voltants de la nostra ciutat que siguin veritables 'pulmons verds' que ens permetin gaudir de la natura i poder fer-hi activitats en família o amics. Qualsevol altra versió d'Amposta ens portarà al fracàs com a ciutat i ens quedarem ancorats al segle XX tal com continuem ara mateix.