SOBRE LES DIVISIONS ALS MAPES

Sovint els mapes que publiquen els diversos mitjans de comunicació no reflecteixen tota la realitat. Us posaré un exemple. El Periódico de Catalunya va publicar dijous passat dos mapes de Catalunya on es podia veure el risc d’incendis forestals per aquell mateix dia i per al següent. Curiosament (o al menys a mi m’ho sembla) és que les divisions de les diferents zones de risc estan fetes seguint els límits comarcals, es a dir, comarques com el Montsià i el Baix Ebre per exemple no tenien risc d’incendis per dijous i passava a ser moderat per divendres. Com a coneixedor que soc de les dues comarques no crec que el risc d’incendis sigui igual al Parc Natural del Delta de l’Ebre on l’arbrat és escàs i l’aigua abundant com al Parc Natural dels Ports on predomina la massa forestal o els camps d’oliveres del Pla de la Galera. Aquesta informació em dona peu a afirmar que, sovint, les divisions administratives no tenen res tenen a veure amb la realitat ja sigui quan hi ha avisos per emergències derivats de la climatologia o ja sigui per qüestions de la parla, les tradicions o la cultura. Quan vaig treballar a Vinaròs (finals de la dècada dels anys ’70 i principis dels ’80) li vaig sentir dir al desaparegut amic Toni Fabregat Miralles que el gran filòleg valencià Manuel Sanchís Guarner que en, en arribar a Vinaròs i fer l’estudi morfològic de la seva parla va constatar que es tractava d’una variant dialectal del català. ¿Quina diferència hi ha entre la parla de Vinaròs i la d’ Alcanar? Possiblement molt menys que la que hi ha entre la d’Alcanar i la de Tortosa. Tot i que es diu que les regions i les comarques son fruit d’una divisió per raons històriques, de vegades aquestes divisions s’han fet més de forma arbitrària que científica. Hi ha clars exemples com el de Sant Jaume d’Enveja que històricament havia format part de la comarca del Baix Ebre perquè pertanyia al municipi de Tortosa i que en obtenir la independència va demanar incorporar-se a la del Montià ja que es troba a la part dreta de l’Ebre. O els municipis de Torà i Biosca que pertanyen a la comarca lleidatana de la Segarra i que porten anys demanant incorporar-se al Solsonès. De fet a Catalunya s’han creat comarques noves amb pobles que no es sentien identificats amb la comarca que se’ls hi va assignar. Son els casos del Pla de l’Estany amb Banyoles com a capital i el Moianès que té per capital Moià. ¿Què hauria passat si la frontera que separa les regions històriques de Catalunya i el País Valencià en lloc d’establir-se al riu Sènia s’hagués posat, posem per cas, al barranc d’Aiguadoliva? O a l’Ebre... Sigui on sigui la frontera administrativa els veïns d’ambdós costats del riu Sénia sabem bé que el riu no és frontera tal com diu al petit cartell que hi ha al pont de les Cases del Riu de Rossell: ‘Un pont d’unió entre dos pobles i una mateixa cultura’. Vull pensar que l’apel•latiu ‘pobles’ va més enllà de la Sénia i Rossell i es refereix a la gent dels pobles valencians i catalans que viuen prop del riu Sénia.

EL MOLÍ DE L’HOSPITAL

Tot i que també se’l ha conegut com el molí de Marco, de Pontons o com las Reales Fábricas de Sant José, el Molí de l’Hospital es troba a la mateixa llera del riu Sénia, molt a prop de l’antic camp d’aviació, dintre del terme de Rossell.

El nom de l’Hospital li ve, molt provablement, perquè originalment va ser propietat de l’ordre de Sant Joan de Jerusalem, també coneguda com l’ordre dels Germans Hospitalers, ordre dels Cavallers Hospitalers o bé ordre de Malta.   

La primera referència que es té d’ell és un document de l’any 1332.

L’imponent edifici consta de diverses estances com ara 5 habitatges, una quadra i un corral. També hi ha una capella dedicada a Sant Josep (patró de la finca) i al menjador i a la sala gran s’hi poden veure pintures murals. Tot indica que ens trobem davant d’un edifici que va tenir una gran importància històrica.

Pel que sembla, durant la guerra Civil espanyola, els oficials alemanys de la Legió Còndor van establi allí la seva residència durant el temps que va durar la batalla de l’Ebre. Tal com he dit abans, l’antic camp d’aviació es troba molt a prop.  

PER A SABER MÉS:

file:///C:/Users/uSER/Downloads/271012-Text%20de%20l'article-383939-1-10-20140902%20(1).pdf

http://www.rossell.es/web/llocs-de-interes

https://ca.wikipedia.org/wiki/Orde_de_Sant_Joan_de_Jerusalem

https://ca.wikipedia.org/wiki/Camp_d%27Aviació_de_la_Sénia

ALGUNES QÜESTIONS SOBRE EL CONFINAMENT

De Faro a Diari de Tarragona. 

Porteu-vos bé i estigueu-vos a casa; no sortiu sinó és per necessitat. Però...

Com és que sempre hi ha algun però? És que no està tot clar? Tot, tot clar, no! Per molt que ens ho expliquin, per molt que incideixin en el tema, sempre hi haurà dubtes. Anem a veure’n uns quants.

Tal com us deia l’altre dia tinc la immensa sort de tenir una gosseta. La pobra ja té 15 anys. Cada dia la trec a passejar 3 vegades. De més jove la treia fins a 4 vegades i quasi sempre la tercera sortida anàvem pel Delta i la soltava per a que anés a la seva.

Durant aquest període de confinament, segons diuen, no puc allunyar-me massa de casa ni tampoc durant gaire estona... Però això que significa? Me diuen que puc donar una volta a la mansana... Però totes les mansanes no són iguals. No tenen res a veure, per exemple,  les illes de cases de l’Eixample de Barcelona amb les del barri d’Amposta on visc. Hi ha un parc a uns 300 metres de casa... Puc arribar fins allí? L’altre diu un altre propietari de gos me va dir que no, que me podrien cridar l’atenció... Aquest parc disposa de pipican. Els altres pipicans que hi ha a Amposta encara estan més lluny.  

En segon lloc el temps que s’ha d’emprar. Me van dir que sobre els 20 minuts... Ara pregunto: És que els gossos són màquines i disposen d’un temporitzador? Evidentment que no. I això ho sabem bé els que tenim gossos. Per a fer les seves necessitats de vegades els hi costa més i d’altres menys.  

Un altre cas. La setmana passada m’explicaven que a la Sénia un municipal va multar un veí perquè segons ell anava a tirar la bossa de brossa massa lluny de casa... De vegades els hi poses una gorra ja es pensen que son generals...  

Ara anem a parlar dels serveis essencials. Son serveis essencials les botigues de menjar, les farmàcies, les adrogueries, els serveis de neteja i desinfecció d’espais públics, etc., etc. I els quioscs? Pel que sembla, per a l’Ajuntament d’Alcanar, no. La qual cosa és una solemne bajanada. Si per una part deixen editar diaris, com després no els han de deixar vendre? A part, el President Sánchez, en una de les seves compareixences habituals, als ser preguntat per un periodista, ho va deixar ban clar: el periodisme era un servei essencial. Sense fer cap tipus de distinció entre les diferents maneres de fer periodisme (televisiu, radiofònic, escrit o per Internet)

Legislar és molt difícil, sobre tot a l’hora d’establir límits o excepcions, ja que això pot crear una porta de sortida i ser aprofitada pels més llestos. Però els encarregats de fer complir les normes tampoc han de fer ús de l’autoritarisme aprofitant-se de l’actual conjuntura.

#QuedatACasa

LA ‘CONTRADICCIÓ’ DE NO VOTAR EL PROPI PARTIT

Mosaic formant l'escut del poble de Freginals. 

A part dels resultats electorals més destacats que donen a conèixer els principals mitjans de comunicació, també hi ha notícies curioses.

D’una d’elles se’n feia ressò el canal televisiu Antena 3. Segons aquest mitjà, a Níjar (Almeria) Unión Progreso y Democrácia (UPyD), el partit que va crear Rosa Díez, va obtenir 15 vots, tot i que a la llista estava formada per 21 candidats.  

El resultat té diverses lectures. La més simple d’elles és que hi va haver gent de la candidatura que no la van votar. Això és obvi... Però per què no la van votar. Aquí la resposta és més complexa.

Molts de partits configuren llistes pel simple motiu de presentar-se a les eleccions d’un determinat municipi. Anem a veure uns exemples del nostre territori.

Fa unes setmanes, un amic de Freginals me va dir que s’hi presentava una llista fantasma (així la va definir) on no hi havia ningú del poble. Després de mirar-ho, me’n vaig adonar que la llista no és tan fantasma, simplement és la marca blanca d’ERC: Entesa pels Freginals-AM. La presència d’aquesta candidatura no és cap novetat, tot i que abans s’hi presentava com a cap de llista Lluís Fernández.

No sé si és el cas però sovint aquesta mena de llistes està formada per una part de persones d’altres poblacions (no conec ta bé Freginals com per a poder dir quants de la llista hi viuen i quants no). Com comprendreu, aquestes persones com no viuen al poble en qüestió, tampoc hi poden votar i d’aquí que, tot i que és difícil, pot arribar a passar que la candidatura tregui menys vots que membres té.

A la llista del PSC de la Sénia també hi havia gent que no eren veïns. Estic parlant per exemple d’Alfonso L. Tauroni Padrón (11) i Carmen Benedicto Conte (12). 

Quan vaig veure a Alfonso (a qui conec des de fa més de 30 anys), vaig pensar: Ara Alfonso viu a la Sénia? Però quan darrere seu vaig veure Carmen Benedicto, me’n vaig adonar de la jugada.

A un altre poble que també passen coses com aquestes és a Prat de Comte, el feu de Joan Josep Malràs. Quan Malràs (que era regidor de CiU de Tortosa) no va tenir cabuda a la llista amb l’arribada de Ferran Bel, va ser desterrar a Prat de Comte on, des de 2007 n’és el seu alcalde. Aquesta jugada li va permetre a Malràs seguir sent diputat provincial, càrrec que ostenta des de 1999.

El PSC presentava a Prat de Comte un únic candidat: Josep Espinós Gabriel que viu a Paüls, tot i que la seva dona sí que és d’aquest municipi. 

LA VIA AUGUSTA DES DEL BARRANC FONDO (VINALLOP) AL RIU SÉNIA (SANT JOAN DEL PAS) 5a PART

Passat el Km 8 de la carretera de la Miliana hi trobarem una bifurcació un tant irregular. A l’esquerra una empinada i prolongada costa ens portarà a la carretera que va d’Ulldecona a la Sénia, tot just davant del prestigiós restaurant les Moles, a la dreta, un camí asfaltat a la carretera de Santa Bàrbara a la Sénia, la que passa pel Pou Jua i al davant, cap al S una carretera que ens portarà a Sant Joan del Pas. Però atenció, també hi ha un estret camí. Es precisament per aquí per on passava la Via Augusta. Possiblement sigui el tram més intacte de tot el recorregut. No obstant no s’observen restes de l’antic empedrat.

Entre Sant Joan del Pas i el terme de Sant Jordi (prov. de Castelló) hi devia d’haver un pont, però no s’han trobat restes.

(Continuarà)

LES OLIVERES MONUMENTALS DEL TERRITORI DEL SÉNIA. L'OLIVERA DEL CATXO (LA SÉNIA) 5

LES OLIVERES MONUMENTALS DEL TERRITORI DEL SÉNIA. L'OLIVERA DEL CATXO (LA SÉNIA) 4

LES OLIVERES MONUMENTALS DEL TERRITORI DEL SÉNIA. L'OLIVERA DEL CATXO (LA SÉNIA) 3

LES OLIVERES MONUMENTALS DEL TERRITORI DEL SÉNIA. L'OLIVERA DEL CATXO (LA SÉNIA) 2

LES OLIVERES MONUMENTALS DEL TERRITORI DEL SÉNIA. L'OLIVERA DEL CATXO (LA SÉNIA) 1

PER LA TINENÇA DE BENIFASSÀ

Pantà d'Ulldecona (la Pobla de Benifassà)

Avui diumenge de Pasqua hem anat a dinar al restaurant Molí l’Abad 2, al costat del pantà d’Ulldecona (terme municipal de la Pobla de Benifassà) Tot i que sabíem que no hi ha pràcticament aigua, la imatge que hem vist és d’allò més  colpidora.

Després de dinar hem decidit anar fins a Bel, l’únic poble de la Tinença de Benifassà que per anar-hi no has de passar per la Sénia, sinó que s’ha de fer per Rosell, municipi al que pertany.

Des del mirador de n'Arques. Al centre el Montsianell. 

Pujant ens hem parat un breus moments al mirador del barranc de n’Arques, des d’on s’hi poden veure unes vistes impressionants: al davant la moleta de la Ballestera; a la seva dreta Vinaròs, Benicarló i Peníscola, i a la seva esquerra la serra del Montsià amb el Montsianell a tocar d’Amposta, la Sénia i una part del Delta de l’Ebre. D’es d’aquest lloc fins a Amposta hi ha aproximadament 30 Km, si fa o no fa, els mateixos que a Vinaròs.

Des del mirador de n'Arques: Vinaròs, Benicarló, Peníscola...

De Bel destaca sobre tot l’església de Sant Jaume que, tal com ens ha explicat un visitant és d’estil romàtic tardà. A l’arc de la porta d’entrada, el seu principal component, s’hi pot veure la figura d’un penitent, que representa una raresa a les obres d’aquest estil arquitectònic.

Després de creuar el carrer Major on s’ubiquen la Casa de la Vila i el restaurant la Font de l’Os, des d’un altre mirador s’hi poden veure els següents cims: Tossal dels Tres Reis (o del Rei), Portell de l’Infern, Tossal de Cervera, lo Negrell, les Vallcaneres Altes, etc., tots dintre dels Ports de Tortosa-Beseit.  

Panoràmica de Bel. 

Al Tossal dels Tres Reis conflueixen els termes de la Sénia (Tarragona), Vall-de-Roures (Terol) i la Pobla de Benifassà (Castelló) o el que és el mateix: Catalunya, Aragó i el País Valencià.

Diu la llegenda que en aquest lloc s’hi reunien els reis de cadascun dels tres territoris i podien parlamentar sense haver de sortir dels seus respectius dominis.

Antigament, a tocar del Tossal d’en Cervera hi havia el poble de Rafelguerí que se va despoblar definitivament al segle XVI. Rafelguerí, juntament amb el Carrascal (terme del Mas de Barberans), són els únics pobles de la comarca del Montsià que van desaparèixer durant l’Edat Mitjana.    

Església de Sant Jaume de Bel. 

Els Ports de Tortosa-Beseit. Al centre el Tossal dels Tres Reis. 

Porta romànica de l'església de Sant Jaume. 

Figura del penitent.