A AMPOSTA TAMBÉ ES FAN COSES BÉ

Encara que sembli impossible, a Amposta també s’hi fan coses bé.

En refereixo a la pista de skateboard que fa uns mesos es va instal·lar a l’avinguda Aragonesa, molt prop del cementiri i que fa poc sé li va col·locar un nou element.

La pista és modesta, és cert, però quan passes per allí i jo ho faig bastant sovint, sempre veus a algú sobre un patinet que hi està jugant. Perquè de jugar es tracta, no?

Aquesta mena de instal·lacions fomenten la convivència i les relacions entre els joves, una cosa que semblava que s’havia deixat enrere des de que es van popularitzar els videojocs i els telèfons mòbils.

No obstant, i des del meu punt de vista, amb aquesta infraestructura no n’hi ha prou.

No fa gaires dies i molt prop d’allí, mentre passejava a la meva gosseta, hi vaig trobar 4 jovenetes a dos de les quals conec perquè formen part de la colla castellera. Tenen 14 anys i estaven deambulant per Amposta perquè no tenien res millor que fer...  

I és que a Amposta ho vas al cinema o vas al cinema. Hi ha alguna cosa millor que fer al hivern? Perquè, afortunadament, a l’estiu fa el dia més llarg i tenim les platges a tocar de casa, perquè si no fos així, el problema encara s’agreujaria més.

Quan jo era jove, al pobles una mica grans recordo que hi havia salons de futbolins, billars i altres màquines automatitzades, no tan sofisticades com les que fan ara. Moltes tardes, amb pocs diners, t’hi podies passar hores, sobre tot al futbolí que hi jugaves 4 i, normalment, els que guanyaven la partida es quedaven i els que entraven pagaven.

I encara us diré més. El més grans segur que recordareu la OJE (Organización Juvenil Española) Ja sé que sona una mica fatxa, però hi feia un paper important. He de dir-vos que a mi ningú mai em va intentar inculcar la doctrina del règim.

Aquesta organització tenia a la majoria de pobles un local anomenat hogar rural on hi havia (al menys a la Galera) un ping-pong i diversos jocs de taula: escac, dames, parxís... I també llibres. Més tard fins i tot hi va haver una tele amb 2 canals!

També tenia de bo que cada anys s’organitzaven campionats provincials amb la participació de la majoria de pobles. Llavors s’ampliava a tir en carabina i arc.  

Amb l’arribada de la democràcia aquests centres van tancar, però no es van substituir per res.

En alguns llocs hi ha centres cívics on es poden trobar espais que fan la funció de salons recreatius o, fins i tot locals destinats exclusivament al lleure per als joves. Recordo haver vist un lloc així a Alcanyís fa uns anys.

Alguns partits com el PSC ho han portat al programa, però desgraciadament va dirigit a una franja d’edat que no poden votar i la majoria de partits mimen més a la gent gran que sí que pot fer-ho.

Ja sé que és molt demanar, però no es podria habilitar un lloc així? Recentment la Federació d’Associacions de Veïns d’Amposta va inaugurar l’edifici Terres de l’Ebre. No hi podria tenir cabuda? Evidentment el més difícil és poder responsabilitzar-se d’un lloc així i fer que el civisme sigui el comú denominador dels joves que hi puguin assistir.

EL VERMUTS DE LA GARBA 17-11-2013

Aquest migdia he assistit al “Vermut de la Garba” a la plaça del mercat d’Amposta, una interessant iniciativa que ha posat en pràctica el col·lectiu autoanomenat la Garba i que reuneix joves (i no tan joves) de diferents moviments i partits de la nostra ciutat.

El format consisteix en una taula on diferents contertulians opinen sobre temes d’interès local mentre una sèrie de gent asseguda mentre consumeixen un vermut, els escolten per a després opinar sobre el que han dit.

El vermut d’avui era sobre el model de festes majors a la nostra ciutat i (per ordre d’intervenció), la taula estava formada per: Llorenç Navarro, president de la Federació de Veïns d’Amposta, 2 membres femenines de Surt al Castell (*), Manel Ferré jr, com a representant de Club de Joves d’Amposta (**), Paco Palmer, propietari d’una ramaderia bovina i Mari Mar Panisello, Regidora de Cultura i Festes. Moderava el debat Cristina Solà.  

Com he dit abans, el primer en prendre la paraula ha estat Llorenç Navarro que, com sempre, ha estat força crític amb el model de festes que ve organitzant l’ajuntament any rere any i ha demanat canvis contraposant-ho a les festes que organitzen algunes associacions de veïns. Després, de forma alternativa, han pres la paraula les joves de Surt al Castell i han explicat el motiu de la seva iniciativa, ja que, des de l’ajuntament, es deixa al marge als joves i, difícilment pots trobar actes dintre del programa de festes pensat exclusivament per a ells.  

Acte seguit ha pres la paraula Manel Ferré jr i s’ha limitat a dir que a les festes no hi ha actes per als joves i per això es van posar en contacte amb l’ajuntament i els hi va donar suport. El Club de Joves d’Amposta va organitzar a la zona del port fluvial unes nits de concert.

Paco Palmer ha defensat el seu. Igual que Francisco Umbral amb la seva famosa frase He venido ha hablar de mi libro, el ramader ha intervingut per a defensar el model bous. Segons ell de bous encara se’n fan pocs i ha retret a Navarro que els eliminessin d’alguns programes de festes dels barris com per exemple l’Acollidora i el Grau. Ha dit també que els bous, degudament promocionats, poden atreure turisme que garantirien el futur de les nostres comarques.

La Regidora de Cultura també ha defensat el seu lloc de treball. Ha dit que l’ajuntament té el dret d’organitzar les festes i ha demanat més implicació de la ciutadania.

(*) Surt al Castell, des d’aquest any s’ha convertit en associació. La mitjana d’etat estaria sobre els 30 anys i, normalment és gent jove amb moltes inquietuds. Molts d’ells venen de moviments com el 15-M i de partits com els CUP o les JERC.

(**) L’Associació de Joves d’Amposta deu de representar l’enèsim intent de crear un moviment juvenil a l’entorn de les joventuts filoconvergents. Primer van ser els 3 Gats Blaus i poc després Kamàlics. Evidentment, pel qui són i el que representen, sempre tindran el suport de l’Ajuntament d’Amposta.

JOVES I EMPRENEDORS

Segurament, la crisi, canviarà moltes coses. Fins i tot la mentalitat de moltes persones, d’aquelles que formaven part de la generació ni-ni o, simplement, els deien passotes.

Aquests joves,  la majoria sense formació de cap tipus, durant alguns anys van trobar feina a l‘emparo de la construcció. Per a fer de manobre no fien falta estudis ni tant sols ser massa treballador o fer bé la feina. La construcció ho absorbia tot. Qualsevol trobava feina i aviat es podia comprar un SEAT León per a poder fer de Fernando Alonso per les carreteres.

Ara estan tots a l’atur i reneguen dels immigrants que, com ells, tampoc tenen una base formativa que els impulsi a l’hora de trobar feina. Solien ser ma d’obra barata i carn d’atur en potència.

En aquests moments ens trobem amb una dura realitat: més del 50% dels joves de menys de 35 anys no tenen feina ni perspectives de trobar-ne.

Vagi per davant que a mi tots els impulsos oficials que es donen per fomentar l’emprenedoria i l’ocupació, en principi em semblen bé, però dubto de la seva eficàcia. La realitat és la que és i les classes mitjanes prou fan en poder arribar a final de mes després de haver pagat la hipoteca i el préstec del cotxe.

Per tan, i com a primera premissa, el que cal fer és reactivar l’economia. Aconseguir això passa per diversos factors, com ara aconseguir estabilitat laboral i que pugui fluir el crèdit tan a empreses com a particulars.

Si s’estimula la emprenedoria creant mesures que la puguin afavorir, però després resulta que el mercat no pot absorbir l’oferta, ens quedem pràcticament igual.

Al principi de la crisi i durant molt de temps vaig crear una secció al meu blog titulada “Idees imaginatives per a superar la crisi”. Vaig arribar a fer més de 20 entrades. Algunes d’elles relacionades amb el món de la informàtica i les noves tecnologies. Penso que davant de la situació que patim, idees originals i innovadores no en falten; el que falta són diners per a poder, primer, posar-les en pràctica i després consumidors que estiguin disposats  pagar el seu cost.

La jornada del passat dimarts, a París es repartia una milionada d’euros per a fomentar l’atur dels joves. Espanya, com a nació més afectada per aquesta xacra, n’esperava obtenir una mena de primer premi de la rifa. Al final pensaré que aquí, el que volem fer realment és viure de les subvencions i de l’esforç de la resta.

Fa anys, els joves ebrencs més preparats es quedaven prop d’on havien estudiat (Barcelona, Tarragona...) Només uns pocs trobaven feina a les nostres contrades. Ara, segons el Periódico de dimarts passat, són més de 50.000 joves catalans. Cal suposar que tots aquest joves tenen, la gran majoria, una àmplia formació acadèmica i, en menor grau, professional. Són el que se’n diu persones qualificades que, una vegada a l’estranger han de competir amb els nadius per un lloc de treball de qualitat. Alguns d’aquests joves catalans són, segurament, de les Terres de l’Ebre que han anat a buscar feina fora amb la impossibilitat de trobar-la prop de casa.

Fa molt que es donen idees per a evitar casos com aquests; com ara crear industria innovadora i adaptada a les peculiaritats del nostre territori. Algú ens ha fet mai cas? Jo no ho he vist, no sé si vosaltres sí.

ELS NOUS FENÒMENS DE LES XARXES SOCIALS

L’evolució d’Internet és imparable. Antigament, les notícies podien trigar anys en recórrer la curta distància que unia dos pobles veïns. Ara, gràcies a la xarxa, qualsevol usuari pot assabentar-se en temps real del que està passant a qualsevol punt del planeta Terra.

Qualsevol novetat és ràpidament copiada i obté milers d’usuaris en pocs dies. Les xarxes socials, com per exemple Facebook i Twitter, s’han convertit en els mitjans de comunicació més acceptats entre els usuaris d’Internet per la seva agilitat, comoditat i rapidesa.

Però les generalitzacions comporten riscos. Sempre hi ha qui en fa un ús malèvol aprofitant-se de la bona fe o de la innocència dels usuaris. Casos com el phising (suplantació d’identitat amb finalitats fraudulentes) han donat més d’un ensurt a molts d’usuaris. I poden donar gràcies si tot queda amb un ensurt, ja que molts han vist com es buidaven els seus comptes corrents sense saber el motiu ni poder-ho impedir.

Aquesta mateixa setmana han estat notícia dos nous fenòmens socials relacionats amb Internet: el Gossip i l’Informer.

El primer es tracta d’una aplicació per a mòbils de darrera generació que permet enviar missatges de forma anònima amb el requisit previ de ser supervisat pel l’administrador de l’aplicació. Els missatges enviats són de  tot tipus: rumors, xafarderies, declaracions... El límit el posa o l’hauria de posar l’administrador. No obstant, tal com informa avui el Periódico, hi ha hagut les primeres denúncies per sobrepassar-se en alguns comentaris poc ètics.

En el segon cas es tracta d’una pàgina de Facebook que també requereix d’un administrador que va penjant els missatges rebuts (imagino que via WhatsApp) de manera que es publiquen de forma anònima. Es poden deixar comentaris, però en aquest cas, funciona com una pàgina normal de Facebook: s’ha d’estar registrat.

La curiositat em va portar a entrar a el Informer d’Amposta (sic) i alguns dels missatges penjats eren pura poesia. El que més em va cridar l’atenció va ser el d’un noi que li deia a una noia: te comería el chochete como si fuera un donette.  

No recordo haver llegit res tant poètic i sentimental des de fa molts d’anys. Tants que em tinc que remuntar a la meva adolescència quan recitàvem:  

Te quiero, te amo, te adoro y te compro un loro.

Tú eres la vaca y yo el toro.

Té levanto el rabo, te meto el nabo

Y a los nueve meses, un toro bravo. 

Lírica per als sentits... Després posarem en dubte les capacitats de la nostra joventut.