ZASCA A TV3

De Manel Fontdevila a eldiario.es.

Programa Tot es mou d’ahir per la tarda. Ja sabeu, el d’Helena Garcia Melero, Francesc Sòria i Lluís Marquina. Entre els convidats hi havia el periodista Iu Forn i Alejandro López Fonta, un habitual de les tertúlies de TV3 que, com no acostumo a veure aquest programa així com la majoria dels debats que se fan a la Nostra, no tenia ni idea de qui era. Després m’he informat i he vist que se tracta d’un empresari unionista (o sigui espanyolista o antiindependentista)  

Parlàvem de l’apropament dels presos a Catalunya i d’altres temes relacionats amb la Capital i Cort amb la Verònica Fumeral i de la compareixença conjunta en una roda de premsa d’Òmniun, l’ANC i l’Associació Catalana de Drets Civils (familiars i amics dels presos polítics)

També de l’entrevista que li havia fet Carlos Alsina a Aznar a Onda Cero pel matí. Carlos Alsina té fama de ser un gran entrevistador (recordeu per exemple l’entrevista que li va fer fa un temps a Rajoy on se va parlar de les nacionalitats que tindrien i deixarien de tenir els catalans i que va acabar amb aquella famosos pregunta de Rajoy: ¿Y la Europea?),

L’entrevista anava sobre la situació actual de RTVE i de sobte va Alsina i l’etziba a Aznar que ell havia col·locat al front de l’ens públic un diputat del PP. Aznar diu no recordar-se’n i Alsina insisteix. Aznar segueix sense recordar-se’n i llavors Alsina li fa memòria:

-Vostè va col·locar un diputat al capdavant de TVE. Era diputat del PP i el va nomenar director de TVE: Fernando López Amor...

La resposta d’Aznar és d’aquelles que no pot deixar indiferent ningú:

-Ah, sí... Bé... Jo no dic que Televisió Espanyola fos neutral... (I acaba balbucejant unes incomprensibles paraules)   

Al seu anàlisi, Iu Forn va parlar de fer el ridícul espantós, referint-se a les paraules d’Aznar, mentre que un altre contertulià va parlar qualificar la seva resposta de cínica.

Fins que va intervenir Alejandro López Fonta:

-No hi ha cap televisió pública que sigui neutral... Un zasca en tots els morros de l’Helena Garcia Melero i companyia.

La presentadora va voler-ho arreglar:

-Nosaltres intentem ser neutrals...

Una cosa és voler i un altra molt diferent és poder o saber. I un clar exemple el tenim a TVE. Una gran part dels professionals de la casa estan en total disconformitat amb el que els hi mana la direcció, però han de creure i per això, sovint, no signen les seves pròpies cròniques.

Fins i tot aniria una mica més lluny. No hi ha cap televisió ni pública ni privada, ni cap ràdio, ni cap mitjà de comunicació que sigui neutral. Ningú! Ni tan sols jo... Hi no és la primera vegada que ho dic, ni segurament l’última que ho diré.

Els mitjans púbics estan al servei del govern, ja sigui del país, de la comunitat autònoma o de l’ajuntament... Han estat casos flagrants de manipulació la Radiotelevisió Valenciana, Tele Madrid o TVE. TVE només se salva durant l’època de Zapatero, tal i com van reconèixer els propis contertulians durant el debat.

TV3 i Catalunya Ràdio tampoc són l’excepció. Tot i la importància que pugui tenir el procés i les conseqüències que s’han derivat del mateix, s’ha de reconèixer la seva manca de neutralitat o el que és el mateix, la seva parcialitat a l’hora de parlar d’aquests temes.   

I és que ja sé sap, la informació és poder. Tot i que sovint encara sigui més poder la desinformació.

PER SI VOLEU VEURE LA PART DEL PROGRAMA 'TOT ES MOU': 

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/tot-es-mou/la-reaccio-de-pp-i-ciutadans-al-trasllat-dels-presos-catalans/video/5775225/

CIFUENTES EVIDENCIA UNA PARANOIA

De Vergara a eldiario.es. 

Després de 15 dies d’informacions sobre la Presidenta de la Comunitat de Madrid i el seu màster en Dret Autonòmic i els seus desmentits presentant documentació falsa, he arribat a la conclusió de que Cristina Cifuentes està paranoica. I qualsevol persona que tingui algun tipus de demència queda inhabilitada automàticament per a exercir un lloc de representació i més si aquest lloc és tan important com la presidència d’una comunitat autònoma.

Després de que ahir la fiscalia demanés investigar tot l’enrenou que s’ha format al voltant de Cristina Cifuentes i els seu màster vaig pensar que la Presidenta madrilenya tenia les hores comptades, que dimitiria... Però el temps passa i no se’n va. Ni amb la que li està caient té la gallardia d’acceptar que va mentir i marxar cap a casa més o menys amb el cap alçat.

De Vergara a eldiario.es.

Aquest matí m’han dit que amb tota seguretat la filtració sobre el seu no màster va sortir de dintre del seu propi partit. D’algun rival que aspira ocupar el seu càrrec o el que bé podria haver ocupat Cifuentes en un futur. Perquè s’estava parlant de que aspirava a ocupar el càrrec orgànic que ara ocupa M. Rajoy i que com sabeu, també aspira Alberto Núñez Feijoo. És que no hi ha ningú normal dintre del PP?

Al final arribes a la conclusió que la honradesa política no existeix. Aquells que aspiren a fer carrera política sembla importar-los poc falsificar currículums o buscar la merda entres els seus rivals (i perdoneu l’expressió, però és que és la més apropiada per al cas)

A Cifuentes sé la compara sovint amb la seva antecessora al càrrec. O sigui amb Doña Esperanza Aguirre Gil de Viedma. Mentre Doña Espe va dir que va ser ella qui va destapar el cas Gürtel, la segona ha afirmat aquests dies que va ser ella la primera en portar aquest afer als tribunals... Quan l’única cosa que va fer és presentar una querella contra eldiario.es. Bé, de fet dues querelles davant l’estupefacció dels seu director Ignacio Escolar i la resta de membres de la redacció. Dues querelles? Quin sentit té? De totes formes, segons el propi Escolar, ahir encara no havien rebut cap notificació. Suposo que només se tracta d’una fugida cap en davant de la Cifuentes per a mirar de silenciar la premsa hostil.     

De Manel Fontdevila a eldiario.es.Afegeix la llegenda

I parlant de premsa... Mentre TeleMadrid ha informat puntual i extensament, a TVE han mirat de silenciar-ho bastant. Com canvien les coses! Quan el PP governava Madrid després del Tamayazo, callaven (o hi passaven de puntetes) els casos de corrupció (que no són pocs!) que afectaven al partit del govern. Però com que ara el PP ja no compta amb majoria absoluta i no  controla el consell de televisió de la televisió pública madrilenya, la parcialitat de les informacions ha desaparegut.  

DIARI DE L’AGOST. DIJOUS 31

De Vergara a Eldiario.es

'EL TEMA QUE ENS OCUPA'

Per a Mariano Rajoy hi ha tema, però no hi ha Gürtel... Per a la resta dels partits hi ha Gürtel, però no hi ha alternativa.

Després del paperot que va fer Rajoy davant el jutge amb la complicitat del fiscal, si algú s’esperava que al Congrés aclarís alguna cosa més sobre la corrupció del seu partit, es va equivocar. Jo no. Jo ja m’esperava que Rajoy parlés molt i no digués res. És el que acostuma a fer... Es el que acostumen a fer molts polítics que no volen parlar del tema que els ocupa.  

Però és trist, molt trist que l’oposició no sigui capaç de configurar una majoria alternativa al PP de Rajoy. Els uns pels altres i Espanya sense endreçar.

Sembla ser que al debat d’ahir un dels diputats més lúcids que va intervenir va ser Joan Baldoví de Compromís: Hem estat capaços de fer comparèixer avui Rajoy i no som capaços de fer-lo fora.

Per cert, TVE estava emetent en directe el debat parlamentari. Quan estava intervenint Pablo Iglesias, els seus responsables van creure convenient connectar amb Bunyol per oferir-ne la Tomatina. Com es pot comprovar, TVE sempre va al darrere d’allò que és notícia de rabiosa actualitat...

VERITAT O MENTIDA

Segons els Periódico, la CIA va avisar els Mossos d’un possible atemptat terrorista a Barcelona, especialment a les Rambles, van matissar.

De fet el Periódico ve insistint sobre aquest tema des de el dia següent dels atemptats, però Puigdemont a la Sexta, Forn a RAC-1 i Trapero a Catalunya Ràdio, ho van desmentir.

És veritat o és mentida que la CIA havia avisat els Mossos? Les policies sé comuniquen amb altres policies i no amb serveis d’intel·ligència, va dir el Major dels Mossos.

No obstant, sembla que la notícia és veraç, tot i que cal puntualitzar alguna cosa. La Cadena SER així ho constata, però Julián Assange, fundador de Wikileaks afirma que la nota que publica el Periódico no és verídica, ja que l’ús de comentes i la forma d’escriure Iraq no és propi de la forma d’escriure anglosaxona.

Segons el digital E-Notícies, Enric Hernández, director del Periódico i signant del reportatge d’avui, ha hagut de desmentir la veracitat de la nota, però en canvi ha puntualitzat que s’ha textualitzat l’escrit original, però que la informació és veraç. Mentre que des del grup parlamentari de Juts pel Sí, acusen al Periódico de voler embrutar la imatge dels Mossos...  

De fet ja fa temps que des de els partits i entitats independentistes van darrere del Periódico, potser perquè no els hi fa el joc...   

LA PUBLICITAT D’INTERNET

Si ets usuari d’Internet i segur que ho ets, perquè sinó no estaries llegint aquesta entrada, te’n hauràs donat compte de que la majoria de pàgines tenen publicitat (jo mateix ne tinc a la Via Augusta) i potser també que, normalment, hi surten productes pels que tu t’has interessat o potser comprat alguna vegada. Casualitat? Res d’això. El Sr. Internet coneix bé els nostres gustos i per tant ens ho presenta de tal manera que sigui fàcil per a nosaltres. Si vols ne pots fer alguna prova...

Mireu, de tant en tant per mig de Booking miro alguna destinació, ni que sigui per curiositat, ja que la majoria de les vegades no ho acabo contractant. Després d’això i durant setmanes, aquella destinació va apareixent a les pàgines que solc consultar. Un altre exemple. A la meva dona en canvi li sol sortir un determinat complement vitamínic que compra habitualment.  

CONTROVÈRSIA AL CONGRÉS PER LA MISSA DE LA 2

Potser serà un tema menor... O potser no... Però el que tinc clar és que algú havia d’obrir el meló i ha estat Podemos.

El partit lila va registrar al Congrés una proposició no de llei per a que traguessin de la programació de la Segona Cadena de TVE la missa dels diumenges. El motiu pel qual se presenta la proposició no de llei, és que un canal públic de televisió no hauria d’emetre programes de contingut religiós ja que la Constitució diu que Espanya és un estat aconfessional i, en lloc de la missa, se’n podria emetre algun de contingut cultura, per exemple.  

Què serà que sempre que es toquen temes religiosos es crea controvèrsia? Mentre el PP parlava de postures dictatorials per part de Podemos (evidentment), el PSOE apel·lava a la llibertat d’expressió i, finalment, Ciudadanos en boca del seu President, deia que no és un tema prioritari i que n’hi ha d’altres que ho són molt més.

Si us sembla obviaré l’opinió del PP (Rafael Hernando), ja que des del meu punt de vista es desqualifica per ella sola. La del PSOE (no vaig reconèixer quin diputat va ser el que la va donar), espero i desitjo que només sigui una opinió de la minoria de socialistes. No entenc com des del PSOE es pot arribar a donar una opinió així. I no, no és que estigui en contra de la llibertat d’expressió, es clar, però me sembla més correcta la motivació que dóna de Podemos. Tot i que a mi, personalment, no me molesta... Total en no mirar-ho... Igual que Tele 5. M’importa un rave la programació de Tele 5 i d’altres com 13Tv si no les miro mai ni penso mirar-les en el futur.

Ara, la resposta amb la que vaig al·lucinar amb colors va ser la de Ribera, la de què hi ha coses més importants... I tant què hi ha coses més importants! El que passa és que no prediquen amb l’exemple. Mentre el programa amb el qual C’s es va presentar a les eleccions deia una cosa, a l’hora de la veritat en fan una altra ben diferent. El punt principal del seu programa era acabar amb la corrupció, però a l’hora de la veritat segueixen tolerant-la. Un exemple és el cas del President de Múrcia, imputat pels 4 costats i pendent d’una moció de censura que C’s es resisteix a donar-li suport... No sigui que Rajoy i companyia s’empipen...

Des de que l’any 2010 Zapatero va prendre les primeres mesures ordenades per Brussel·les i que va continuar Rajoy, la majoria de les mesures que s’han pres per a pal·liar el que ells anomenen crisi, han estat contraries als interessos de les classes populars.

Per tant, tot i que no sóc ningú per a donar consells, li diria al senyor Ribera que es preocupés més pels ciutadans d’Espanya i una mica menys pels seus interessos electorals i de crear controvèrsies inútils. Les classes populars del nostre país necessitem i exigim que se’ns retorni tot el que se’ns ha estat robant. Per un costat el que van comportar les retallades i per l’altre el que es van emportar els corruptes (polítics, galtes i aprofitats) I sóc del parer que mentre Ribera pul·luli per la política espanyola, la classe treballadora, el que abans es denominava la classe mitjana, seguirà afonada i a disposició dels capricis de l’empresari de torn.

Per cert, al programa de la Sexta Más vale tarde, un tertulià va dir que no era el mateix un estat aconfessional que laic. Si fos laic, no caldria finançar les diferents confessions, sobre tot la catòlica que és de llarg qui més diners reb i més prebendes té. 

Per acabar us explicaré un acudit sobre el tema del dia: La missa de la 2. Sabeu que un dels estereotips que tenim els catalans és que som uns agarrats.

Un català devot de la Santa Mare Església, Catòlica, Apostòlica i Romana, tenia per costum veure i escoltar la missa que emet la 2 els diumenges. Però com a bon català que era, quan l’escolanet es disposava a passar la plàtera entre els assistents, tancava la tele.        

QUI NO TÉ FEINA EL GAT PENTINA

De Ferreres, al Periódico. 

Hi ha una sèrie de televisió, d’aquelles que es passen als canals temàtics que es diu Caso abierto. Va d’una unitat policial especialitzada en esclarir casos que encara no estan tancats tot i el temps que ha passat des de que es va produir el crim. A aquesta sèrie la vaig batejar com Qui no té feina el gat pentina, ja que s’ha de tenir molt poca feina per desempolsar casos que van passar fa 20, 30 o més anys.

Actualment, qui s’han quedat pràcticament sense feina han estat els periodistes relacionats amb el futbol (tret dels de TVE), ja que les respectives televisions on treballen pràcticament no poden oferir imatges dels partits de futbol de la jornada, ja que, com sabeu, la Lliga de Futbol Professional va vendre els drets dels reportatges a la televisió pública estatal que cedeix petits resums a les altres televisions para passar-los, exclusivament, dintre dels informatius generalistes i mai en programes esportius especialitzats.

I es clar, com que no poden recrear-se amb els gols, penals i jugades polèmiques, han d’omplir l’espai d’altres notícies i mirar detreure-li punta al llapis.  

Dilluns passat, la Sesta, es va recrear (i quan dic recrear vull dir el que esteu entenent) amb la mascarada que van fer els jugadors del Barça al camp del Getafe. Ja sabeu que la majoria dels jugadors (per no dir tots), es van disfressar per a celebrar la nit deHalloween.

Per molt que el fet hagués pogut molestar als jugadors i afició del Getafe (normalment el grau d’empipament és directament proporcional a la divulgació que se’n fa), trobo totalment desproporcionat estar 10 minuts (no ho vaig cronometrar, però no me’n puc anar de molt) parlant del tema. De l’indret i del revés; de cap per amunt i cap per avall... Repetien les imatges una vegada i un altra... Al final em van resultar cansinos...      

Els jugadors del Barça, que van aparèixer, sembla que per error a la sala de premsa, van demanar disculpes a tots aquells que s’haguessin pogut sentir ofesos... Ni així sembla que en va haver prou, ja que el president del Getafe (soci del Real Madrid), un parell de dies més tard encara va sortir per televisió visiblement empipat.

El cert és que veure segons quins canals de televisió o potser caldria dir millor segons quins programes, de vegades et fastigueja. La majoria de les televisions tenen un marcat caràcter ideològic que al final també cansa. No cal donar noms ja que crec que no se’n salva ningú.

Com cada dia miro menys TV3, d’alternatives en tinc ben poques. Potser l’única la Sexta. Però com ja us he dit, les imatges a les que em refereixo les vaig veure, precisament en aquesta cadena... Està clar que en qüestions de futbol no és neutral (cap és neutral!) I en política tampoc. Potser la Sexta sigui la més objectiva, però darrerament el Gran Wyoming també es passa amb alguns comentaris que fa respecte al procés català... És evident que defensa la unitat d’Espanya davant la defensa fèrria que es fa des de TV3 a la independència...

Però tornen al començament, a la celebració del Halloween per part dels jugadors del Barça. De fet només em queda per fer una pregunta que, si vols pots contestar. S’hauria fet el mateix tractament informatiu si s’haguessin disfressat els jugadors del Madrid?  

Va i una pregunta més: Com s’ha tractat el cas de Benzema? Personalment ho ignoro, perquè si bé miro la Sexta sovint, tampoc es que em passi el dia assegut mirant tota la programació.

AMB EL PSOE NO PASSAVA

Sovint, sobre tot els joves amb pensament d’esquerres, tendeixen a equiparar el PSOE amb el PP. Segons ells apliquen les mateixes polítiques i no hi ha diferències.

Darrerament hem tingut un cas que evidencia les enormes diferències que hi ha entre uns i altres. Es tracta, segur que us heu assabentat de la polèmica de les paraules que li va dir el director del canal 24 Horas de TVE Sergio Martín a Pablo Iglesias en el decurs d’una entrevista que li va fer l’altre dia al programa que ell mateix presenta la Noche en 24 horas:

- "Hemos visto a Pablo Iglesias defender la salida de los presos de ETA de las cárceles, esta semana está usted de enhorabuena entonces".

Evidentment Pablo Iglesias es va mostrar molest i li va respondre:

-"No es un problema de enhorabuena, que nadie juege con el dolor de las víctimas para hablar de un tema".

Ràpidament, les seccions sindicals de la UGT i de CC.OO., així com el Consell d’Informatius del l’ens públic van demanar la dimissió de Martín o, en el seu cas, la destitució per part de la direcció de TVE.

El Consell d’Informatius va adreçar a la direcció un dur comunicat on entre d’altres coses deia:

- "Por comprometer la credibilidad e independencia de los Servicios Informativos de TVE".

Evidentment, la direcció de TVE escollits pel PP i, per tant, lacais d’aquest partit, ha rebutjat destituir-lo.

Vaig voler documentar-me sobre qui era Sergio Martín. Em pensava que era un de tants que havia treballat a Tele Madrid (una de les cadenes públiques on més manipulació informativa hi ha), però per la meva sorpresa, aquest personatge ha treballat tota la seva vida a TVE i fa uns anys, fins i tot va rebre un premi d’àmbit nacional al periodista jove que més havia destacat en la seva tasca.

Evidentment, un no pot deixar de recordar un altre cas que també va passar a TVE durant l’època d’Aznar. Segur que ho recordareu. Llavors el director d’informatius era Alfredo Urdaci i, el seguiment de la vaga general del 20 de juny de 2012 per part de la radio i televisió públiques va ser escàs. De fet, a primera hora del matí, fins i tot es va arribar a afirmar que no hi havia vaga.

Aquest fet va portar al sindicat CC.OO. a presentar una denúncia davant els tribunals que, finalment, van fallar a favor de la central sindical. Entre d’altres coses van ordenar a TVE llegir un comunicat que va llegir, a desgana, el propi Urdaci.

¿Per què serà que durant les èpoques de governs socialistes les programes de TVE –sobre tot els informatius- guanyen audiència i la perden durant els governs del PP?

¿Per què serà que durant les èpoques de governs socialistes molts dels seus programes –també els informatius- guanyen premis i durant eles governs del PP, no?

Per a ser fidel a la veritat, recordo un cas que es va produir durant els primers anys de govern de Felipe González. Durant la transició, un dels programes més vistos era la Clave que dirigia José Luís Balbín, sobre tot, el debat que hi havia al finalitzar la pel·lícula sempre relacionada amb el tema que es tractava.

El govern socialista, ja sigui per que no es tractés el tema de l’entrada a l’OTAN (tal i com afirma Balbín), ja sigui per la pèrdua d’audiència com va al·legar la direcció de TVE, va fer clausurar el programa. 

ELS MITJANS INFORMATIUS PÚBLICS

Tots sabem que els mitjans informatius es deuen, primer als seus propietaris i segon a la publicitat.

Segur que tots tenim unes cadenes de televisió favorites i llegim (ja sigui en paper, ja per Internet) uns determinats diaris. També a l’hora d’escoltar la radio tenim unes determinades preferències.

Voleu que us digui les meves? En quan a la televisió, TV3 i la Sexta, en quan als diaris, en paper llegeixo el Periódico (n’estic subscrit) i per Internet, eldiario.es i publico.com. També el Triangle que m’arriba per correu electrònic. En quan a les emissores de ràdio (que normalment escoto quan vaig amb el cotxe) o sintonitzo la SER o Catalunya informació per estar al corrent de les notícies més recents.

Després d’aquest preàmbul, us parlaré dels mitjans públics. O sigui, d’aquells que es paguen amb els diners de tots els contribuents, com per exemple TV3, però sobre tot de TVE.

La televisió catalana, és evident que està al servei dels partits que governen Catalunya. No em negareu que el temps que dediquen a la informació de temes com el de la consulta, de vegades no és excessiu. En canvi, sobre d’altres temes d’interès  en passen molt més de puntetes. Ahir mateix us deia que sobre el Cas Pujol, un programa d’actualitat com .Cat va trigar a debatre més de 2 mesos i mig. Una mica excessiu, no us sembla? I, a sobre (també ho recordareu), des del meu punt de vista, no va complir les expectatives. De totes maneres, potser sí que en l’actualitat, TV3 és molt més imparcial que en temps de Pujol. Recordo els darrers anys del seu mandat, quan tot just va coincidir amb la lluita contra el transvasament de l’Ebre, que donava una informació molt poc rigorosa sobre el tema i no sempre des del punt de vista dels interessos de les nostres terres.

Us parlava al començament d’aquest escrit del Triangle. El que m’ha arribat avui mateix, explica que Lluís Foix, que va ser director adjunt i sotsdirector de la Vanguardia, ha admès ara que Pujol controlava els mitjans catalans. Retornant a l’època pujoliana, el mateix Triangle es va queixar sovint de que no portava publicitats institucional, aquella que fan els organismes públics i que serveix per a finançar els mitjans, però que, a la vegada, es converteix en una arma de doble fil, ja que llavors ja no pots ser igual de imparcial.

Però el summum de la desinformació i manipulació informativa arriba a aquells mitjans controlats pel PP. Fa anys, durant l’etapa de Zapatero, quan es posaven exemples de parcialitat als mitjans públics es parlava sempre de Canal Nou i de Tele Madrid. De Canal 9 sempre recordaré (Pot de Plom ho va explicar molt bé) el dia de la dimissió de Camps. No van donar la notícia fins passades diverses hores. Llavors van emetre un especial explicant fil per randa totes les meravelles que va fer D. Francisco durant els seus anys davant de la Cheneralitat Valenciana. Però en cap moment es va dir que havia dimitit dels seu càrrec de president. Molt fort!!

De l’antiga TVE, la de l’etapa d’Aznar, segurament recordareu com es va tractar informativament parlant de la vaga general de l’any 2002, la guerra de l’Iraq, l’atemptat de Madrid o la lluita contra el PHN.

Després d’una etapa socialista on els mitjans públics espanyols van recobrar la credibilitat perduda, amb altes quotes d’audiència, la tornada al poder del PP va tornar a portar la parcialitat i la manca de rigor a TVE. Un exemple: Informe Setmanal, tan parcial que el van d’haver de treure del seu horari habitual de màxima audiència per a portar-lo a la mitja nit dels dissabtes, un horari de molta menys audiència.

El PP va anar fent fora a tots els professionals que li feien nosa, com l’Ana Pastor i al seu lloc ha anat col·locant professionals de dubtosa reputació arribats de Tele Madrid.

Ahir mateix llegia per Internet que parlant del cas estrella d’aquests dies, l’evola, va emetre unes imatges d’un hospital alemany com si es tractés d’un d’aquí. Per suposat l’alemany estava molt millor equipat per a lluitar contra aquesta malaltia infecciosa.

Però el més greu és que tot això s’està fent amb diners teus i meus i de manera totalment impune.

Un cosa semblant, però molt més domèstica, és el que passa amb la Revista Amposta. Algú que visqui a la capital del Montsià em pot dir quan Convergència treu al carrer alguna revista pròpia del partit? Només en període electoral. Durant quasi 4 anys no cal, ja que la revista dirigida per l’alcalde Manel Ferré i que també compta amb la regidora de mitjans de comunicació Rosita Pertegaz com a sotsdirectora, els hi fa tota la feina.  
Fa uns anys, no recordo si la Vanguardia o el País, posava d'exemple a la Revista Amposta de parcialitat al servei del govern municipal (CiU)