Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris parles. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris parles. Mostrar tots els missatges

divendres, 12 de juliol del 2024

NO ENTENC EL CATALÀ

Quan algú s'obsessiona amb una idea, al final aconsegueix el seu propòsit. Fa anys, al País Valencià va aparèixer un partit anomenat 'Unión Valenciana' liderat per Vicente González Lizondo que ni tan sols era valencià de naixement. Un dels 'mèrits' d'Unión Valenciana va ser fer president Eduardo Zaplana que havia nascut a Cartagena iniciant així l'etapa dels diferents governs del PP a aquesta comunitat. L'ideari d'Unión Valenciana es pot resumir en un punt: anar en contra de tot allò que es pogués identificar amb Catalunya o amb el català. Aquest partit va ser finalment 'engolit' pel PP que va fer seva la doctrina anticatalanista. Primer va ser el PP sol i més tard sé li uniria Vox per a continuar la campanya iniciada per 'Unión Valenciana' en contra del català/valencià fins al punt de presentar el valencià com un idioma diferent del català. Passats els anys aquest missatge ha anat calant dintre de la societat valenciana fins al punt de què, sobretot en els sectors més joves, s'ho han acabat creient i acceptant com una veritat inqüestionable. Us posaré dos exemples. El primer el vaig viure en primera mà. El segon li va passar a una neboda. Llegiu atentament. El 17 de febrer a Borriol (comarca castellonenca de la Plana Alta) hi va haver la III Trobada de Muixerangues amb la participació de Conlloga Muixeranga de Castelló (que era qui organitzava l'acte), Muixeranga de Cullera i la colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta. En acabar la diada i mentre es feia un aperitiu a la plaça de la Font que és la que està enfront de la Casa Consistorial, la canalla de la Muixeranga de Cullera anaven venent diferents peces de marxandatge com per exemple mocadors, xapes amb el seu logotip, etc. Un parell de xiquetes d'uns deu anys me se van apropar per a vendre'm alguna cosa. En donar-les-hi un bitllet em van dir que no tenien canvi, així que ràpidament en van anar a buscar. Mentrestant, la meva dona em va dir que ella ja els hi havia comprat un mocador... En un moment donat de la conversa una de les xiquetes ens preguntà: -Sou catalans -visiblement estranyada-. -Sí, què tu com et pensaves que parlaven els catalans...? -li vaig respondre-. Quan algú et digui que el valencià i el català són idiomes diferents els dius que no és veritat que tu vas parlar amb uns catalans i ens enteníem perfectament. -li vaig acabar dient- La segona anècdota li va passar a Paula, una neboda nostra un dia que va anar a Port Aventura aquesta passada primavera. Mentre feia cua per a muntar a una de les atraccions que més fan augmentar l'adrenalina. Al costat seu una valencianeta que també es disposava a muntar a la mateixa atracció sé li va dirigir amb aquestes paraules: -Ens podem agafar de la mà...? És que tinc una mica de por... Però he de dir-te que jo el català no l'entenc. Es van agafar de la mà, van pujar a l'atracció i van continuar parlant amb tota normalitat.

dimarts, 12 de setembre del 2023

UNA LLENGUA, MOLTS ACCENTS

Davant la celebració de la Diada Nacional de Catalunya d’enguany, la Generalitat de Catalunya va iniciar una campanya anomenada: Una llengua, molts accents. Aquesta campanya era per a donar a conèixer la diversitat de les parles existents als diferents territoris de parla catalana a través d’unes poques paraules sí, però amb uns exemples molt clarificadors. Aquesta campanya consistia principalment en col·locar verticalment quatre sinònims d’una mateixa paraula en lletres roges sobre un fons groc configurant una mena de senyera. Anem a veure’n un exemples: A dalt he escrit la paraula ‘roges’, però no a tot arreu diuen roig o roja quan es refereixen al color (un bolígraf roig, una jaqueta roja). Una majoria de ciutadans del Principat en lloc de roig li dirien vermell però també grana o carmesí. Ja tindríem el primer exemple... Un altre grup de paraules seria: festa, gresca, xerinola i sarau. Aquí hi trobo a faltar l’ebrenca xalera (no recollida pels diccionaris), però és evident que de vegades el lèxic és tan divers que és impossible recollir tots els sinònims i més encara si no estan reconeguts oficialment. Aquesta és la infinita riquesa dels idiomes. Altres grups de paraules son: patata, pataca, trumfa i creïlla, tal com s’anomena a molts indrets del País Valencià. En aquest cas, el mot pataca, com diem a l’Ebre, tampoc està recollit als diccionaris. Un altre grup: nosaltres, natres, nosaltres i matros... Natres i matros tampoc estan al diccionari. Aquí també faltaria la forma ebrenca natros. Com podeu apreciar son moltes les formes dialectals no contemplades al diccionari i que, per tant, quan les escrius el corrector té les marca com a incorrectes. El grup papallona, palometa, voliana i parpallol (aquesta última tampoc està contemplada) per un moment em va fer retrocedir a la meva infantesa ja que a la Galera a la papallona li dèiem palometa i vaig deixar d’usar-la perquè a cap lloc més la vaig escoltar i em pensava que era incorrecta. La web que van habilitar per a l’ocasió contemplava la possibilitat de formar altres grups diferents als que anaven sortit sistemàticament quan consultaves alguna cosa per Internet, però ho vaig intentar i no me’n vaig sortir. El regidor de Deltebre d’ERC Joan Alginet, al seu compte d’Instagram recollia d’una tacada quatre paraules ebrenques tot i que no eren sinònimes entre si: granera (escombra), poval (galleda o poal), barraca i arrossal per arrossar. . A mi m’hagés agradat poder formar un grup de quatre a partir de bicicleta: màquina, tal i com se l’anomenava al Delta i mecu, en la parla d’Ulldecona (potser usada en ambients més familiars). Però me’n faltava una... No se si tu, amic lector, pots ajudar-me a completar les quatre i em pots dir algun sinònim de bicicleta, tot i que no estigui recollida a cap dels diferents diccionaris publicats arreu dels territoris que compartim el català com a parla comuna.