PER UN GRAPAT D’EUROS

El que com jo ja teniu una edat segurament recordareu aquell western dirigida per Sergio Leone i amb música de Ennio Morricone que portava per títol Per un grapat de dòlars.  

Els que com jo ja teniu una edat és molt més difícil que ens ensarronin que a un jove passerell que acaba de caure del niu. Ni tant sols un dia com avui que com tots sabeu és el dia dels innocents.

Com que les innocentades avui ja les he fet, ara us parlaré d’una cosa molt més seriosa i tot i que és lícita, els protagonistes han quedat retratats com deia Josep Pedrerol.

Com suposo que sabeu i sinó ho sabeu per això estic jo per a informar-vos, ahir dimecres sé van debatre les mocions de censura dels consells comarcals del Montsià i del Baix Ebre. Què cap habitant de la riba Nord de l’Ebre s’ho prengui a mal si he posat abans el Montsià perquè, cronològicament parlant, sé va anunciar primer.

Ahir va ser un dia trits per al PSC i sobre tot per a Paco Miró i Enric Roig que van veure col els volaven dos dels pocs càrrecs que encara ostentaven els socialistes. Segons els promotors de la moció (ERC i PDeCAT) el culpable de tot plegat és el suport del PSC a l’article 155 de la Constitució pel qual, l’Estat va intervenir l’autonomia catalana. Tal com s’han anat desenvolupant els fets al llarg d’aquest procés independentista que de moment no ha portat en lloc, sinó hagués estat l’excusa del 155 i la pèrdua de confiança, n’hagués estat un altra. El kit de la qüestió era fer fora els socialistes dels seus càrrecs, tot i existir un pacte de legislatura pel qual ERC va tenir les dues presidències els dos primers anys i al PSC li corresponien els dos últims.

A diferència de les grans urbs a les nostres comarques ebrenques ens coneixem pràcticament tots i els que abans eren amics i ara no ho són s’hauran de veure mil i una vegades ja sigui a actes oficials, culturals i esportius o de qualsevol altra mena i m’ensumo que les ferides que s’han obert aquests darrers mesos trigaran en cicatritzar (en aquest cas no cal desinfectar a ningú)

Tal com he dit més amunt, ja tenim una edat per a que ens ensarronen. Ja coneixeu la dita que sap més el dimoni per vell que per dimoni. A mi me passa igual. L’experiència que he anat acumulant al llarg dels anys i també per la meva trajectòria política, fa que conegui molt bé els entrellats de la classe política, sobre tot la de casa nostra. Per tant, tot i les excuses donades, aquí del que es tracta és de diners i de tenir una parcel·la de poder per menuda que sigui.

Per a que vegeu que no vaig tant equivocat, us explicaré una anècdota de la que vaig ser en certa manera protagonista.

Vaig prendre possessió del càrrec de regidor d’Amposta pel PSC el juny de 2003. Com que era el quart regidor, a l’hora de repartir les responsabilitats va ser a qui menys li van tocar. El càrrec de conseller comarcal (consellera en aquest cas) li va tocar a Lluïsa Lizàrraga. Però Lluïsa l’any següent va anar de número 2 a les llistes del Congrés i en va sortir elegida diputada i, per tant, va renunciar al càrrec de consellera comarcal. Llavors Toni me va dir que me tocava a mi ocupar el lloc vacant de la Lluïsa... Però com que hi havia dos pobles que se repartien una plaça al llarg de la legislatura (Santa Bàrbara i Freginals), van reclamar la plaça d’Amposta. Molt amablement els hi vaig cedir:

-Deixa-ho anar Toni –li vaig dir a Toni Espanya-. A mi me dona igual i segur que a ells els hi fan més falta els diners que a mi.

Rics no s’hi faran, però tot ajuda. 

EL DARRER ACTE OFICIAL DE MANEL FERRÉ

Dissabte pel matí, poques hores abans de la constitució dels nous ajuntaments, Manel Ferré assistia al darrer acte oficial com alcalde en funcions. Va ser a la recepció que el consell comarcal va donar a una delegació d’empresaris xinesos.

No sé si per manca de previsió d’aquells que van fixar el dia o bé, perquè estava programada des de feia temps i ningú se’n va recordar de les eleccions municipals, sigui com sigui, dissabte una delegació d’empresaris xinesos van ser rebuts al Consell Comarcal del Montsià per l’alcalde en funcions Manel Ferré i per un tècnic del mateix consell.

Segons el tècnic, a Manel Ferré el va veure consternat i amb el semblant trist. També em va explicar que va aprofitar l’ocasió per a lamentar la dura campanya que sé li ha via fet i que no entenia els motius pels quals sé li havia fet. Una vegada més (i ja ho he dit en més d’una ocasió) poca o gens autocrítica.

Tal com diu una dita, cria corbs i et trauran els ulls. I això és el que va fer Ferré durant els 8 anys d’alcalde. El 4 anys que vaig coincidir amb ell a l’ajuntament quan l’alcalde era Roig, semblava una altra cosa. Les meves confrontacions primer amb Roig i més tard amb Ferré tenen, en tots dos casos, un origen clar.

En el cas de Roig, va ser com a conseqüència d’una reunió que varem tenir l’any 1999 a petició seva. El motiu va ser una carta que vaig adreçar a la revista Amposta proposant una sèrie de millores al pla de circulació que tot just s’estava enllestint. Després de fer-me esperar durant una llarga estona, durant la qual vaig trobar a Ferré que em va dir que aquella era la forma de fer les coses, finalment Roig em va fer entrar al seu despatx. En aquella època a mi se’m identificava amb ICV, ja que l’any 1995 m’havia presentat de número dos per darrere d’Anselmo Cano. No recordo exactament la duració de la reunió, però va ser força llarga, al menys ½ hora, durant la qual, el 95% del temps, va estar parlant Roig i només al final em va dir unes poques coses. Quan vaig sortir d’allí vaig pensar: El que m’ha fet Roig ha estat pegar-me una esbroncada perquè no li ha agradat gens el contingut del meu escrit. També vaig pensar que l’interès de Roig per conèixer-me era sobre tot, per avaluar la meva capacitat com a possible rival. Suposo després de la reunió va quedar tranquil en veure que no li significava cap competència.  

A partir d’aquell moment la meva relació amb Roig va ser molt tensa, fins i tot durant el 4 anys de regidor amb ell d’alcalde. L’evitava tot el que podia i quan tenia ocasió, no dubtava en criticar les seves formes.

Amb el relleu de Ferré vaig pensar que la situació canviaria. Ferré tenia una carrera universitària mentre que Roig només era simple un botiguer sense pràcticament estudis. Però aviat es van diluir les meves esperances de canvi.

La gota que va fer vesar el got va ser un dilluns de festa major durant un acte del programa. A la saleta que hi ha a l’entrada del Museu de les Terres de l’Ebre, es feia el lliurament de regals als vellets de la residència d’avis per haver participat al concurs de pintura. Aquell dia em vaig sentir menyspreat com mai m’hi havia sentit. Entre l’alcalde, la regidora de Serveis Socials i la resta de regidors presents de l’equip de govern, em van obviar totalment, com si jo no fos un regidor de l’Ajuntament d’Amposta.

Imagino que no he estat l’únic cas que ha rebut un tracte degradant dels nostres edils. Personalment en conec algun més, però la majoria ni han transcendit ni transcendiran mai, al menys dels cercles més íntims dels afectats.

Ja ho anuncio, quan pugui parlar més clar, ho faré i llavors sé sabrà del tot el que són capaços de fer. Tot al seu temps.

GODALL. OLIVERES MIL·LENÀRIES I

RIUS, REHABILITAT?

Segons informa la Veu de l’Ebre, Daniel Rius, el qui va ser durant molts d’anys regidor de l’Ajuntament d’Amposta i ma dreta de l’avui senador espanyol, podria ser el proper gerent del Consell Comarcal del Montsià de la ma de qui, amb tota probabilitat, serà investit nou president, l’alcalde de la Ràpita Joan Martín Masdeu.

A principis de la setmana passada el rumor (de fet encara no està confirmat) ja corria entre els treballadors del consell. De fet, ahir mateix, abans de llegir la notícia, ja li vaig avançar en privat a un regidor de Tortosa.

Si fem memòria, Rius ja va ser el primer gerent del Consell Comarcal del Montsià que es va crear aquest organisme l’any 1988. En aquell temps ell era regidor de l’Ajuntament d’Amposta. El primer president era el llavors alcalde i ara senador espanyol.

L’ascens del senador espanyol va fer que Rius fos nomenat president de l’ens i ho va ser fins el 2003 quan un pacte entre PSC, ERC i ICV va donar la presidència a Miquel Alonso, alcalde de la Ràpita que ho va ser durant uns dos anys aproximadament.

A part de regidories importants, com la d’Urbanisme, Rius va ocupar càrrecs professionals importants, com el d’advocat de la Comunitat de Regants del Canal de la Dreta de l’Ebre, d’on va ser-ne cessat quan va perdre tots els poders polítics. De fet ja feia anys que havia caigut en desgràcia dintre de CiU.

Ara, sembla ser, pot tornar a ocupar el càrrec de la ma del seu soci de bufet. Ah! Què no ho sabíeu? Efectivament, l’actual alcalde de la Ràpita i Rius ja fa anys que comparteixen despatx.

LES MUNICIPALS AL MONTSIÀ. ELS CAPS DE LLISTA DE CIU

Aquesta setmana es van presentar a Amposta els caps de llista de CiU a la comarca del Montsià. Com és normal hi tindran llistes a tots els pobles.

Després de veure els candidats cal dir, en primer lloc, que cap sorpresa pel que fa a Amposta, Santa Bàrbara i Masdenverge, els tres únics municipis on tenien l’alcaldia. A Amposta, tal i com ja s’havia anunciat, repetirà com a cap de llista Manel Ferré, Jordi Boronat ho farà per Santa Bàrbara i Alvaro Arasa, per Masdenverge.

Pel que fa a la resta, moltes novetats.

A Alcanar s’hi presentarà el masdenvergenc Ivan Romeu, pel que m’han dit un home molt de missa, a més de futbolista.

A Freginals Josep Roncero. És el primer cop que s’hi presenta. Pareix que al poble més petit dels Freginals hi ha una pugna oberta entre l’actual alcalde Josep Lluís Fernández i els altres dos partits que formen par del consistori Progrés Municipal, la marca blanca del PSC i CiU.

A la Galera repeteix Ramón Muñoz, més conegut com Ramoncín. Abans d’encapçalar la llista de CiU ho havia fet per una candidatura independent.

A Godall Estefania Lleixà. Crec que també és la primera vegada que es presenta de cap de llista.

A Mas de Barberans, després de un temps d’incertesa, s’hi acabarà presentant Sònia López, amb l’objectiu d’arrabassar-li l’alcaldia a Josep Maria Lleixà. Al Mas sempre hi ha hagut alcaldes socialistes.

Per Sant Carles de la Ràpita Joan Martín. La marxa de l’històric Miquel Alonso fa que les eleccions d’aquest any estiguin força obertes. Tots els ànims del món per a Josep Pitarch, el candidat del PSC.

Per Sant Jaume Josep Maria Fumadó. Difícilment desbancaran a l’actual alcalde del PSC Joan Castor Gonell. Sant Jaume va ser un dels pocs pobles on no hi va vèncer CiU en les passades autonòmiques del mes de novembre.

A la Sènia també és novetat Eduard Robert, fill del militant socialista de Tortosa Pere Robert. La Sénia és un feu tradicional de les esquerres i on CiU, crec recordar, només va tenir l’alcaldia 4 anys de la ma de Julio Allepuz. Amb diferents novetats, inclosa la del cap de llista socialista en la persona de Manel Tomàs, potser també sigui un dels pobles on més obert està el resultat.

Finalment a Ulldecona, crec que també és novetat, s’hi presenta un altra dona, Núria Balagué.

Segons les informacions que disposo, i com ja he dit abans, al Mas de Barberans fins no fa gaires dies, no sé sabia qui seria definitivament el cap de llista (en aquest cas la cap de llista) Segons sembla, des d’Amposta li tenien que donar el “vist i plau”.

Certament des de la capital de Montsià hi ha molt que dir a l’hora de formar les candidatures. CDC no només “controla” la vida ampostina, sinó que també és la que “remena les cireres” a molts dels pobles de la comarca. A la Galera, per exemple, m’ho va dir el propi Ramoncín, va ser l’exalcalde Roig en persona qui li va anar a parlar per a que abandonés els projectes independents i es presentés per CiU.      

UNA FILTRACIÓ INTERESSADA?

Una de les notícies polítiques d’aquesta setmana a les nostres comarques, més concretament a la comarca del Montsià ha estat l’informe que la Sindicatura de Comptes va emetre sobre els números del Consell Comarcal del Montsià.

Una vegada més va ser Debatmorenc qui ho publicava a la seva pàgina. Al dia seguen ho portaven altres diaris com el Punt.

Va ser una filtració interessada? Evidentment de CiU d’Amposta? Tot fa pensar que va ser així. La setmana abans la capital del Montsià va ser la protagonista negativa. Les obres al centre de la ciutat que provoquen el caos circulatori i l’escàs negoci dels comerços de la zona, així com també la construcció del carril bici a empreses de fora de la ciutat, van crear un cert “nerviosisme”, sobre tot, a l’equip de govern de la nostra ciutat. En privat van arribar a dir que els nous delegats territorials revisarien com s’havien gastat els diners en els darrers anys. “Mirarem fins el darrer cèntim”, pareix que van dir.

Més d’una vegada, als plens de l’ajuntament d’Amposta, en hem degut de sentir aquest tipus d’amenaces. Per tant, res de nou i tot és possible.

Davant d’aquesta informació segurament interessada, hem van fer el següent comentari: (el text que segueix ja no ha estat escrit per mi)

Els resultats de la sindicatura de comptes internament ja se sabien, segons intervenció (comentat d'una manera informal) amb mi, hi havien recomanacions de millora bàsicament per la forma, no tant per ser irregularitats greu.

Evidentment si llegeixes aquest article i no saps com funciona l'administració i la sindicatura pareix que al consell hi hagi hagut un desfalc de la hòstia. i no és així.

La sindicatura et demana la perfecció, i l'administració a vegades tira pel dret per intentar ser un pèl més operativa (sinó imaginat!!!!). per exemple jo ara mateix per contractar empreses del meu projecte, hagués tingut que fer un procés interminable però m'aprofito de la competència del president per fer decrets per contractes menors de 18.000 euros. Això la sindicatura no ho veu bé però és legal.

Ara bé, dit tot això crec que la vostra obligació com a partit es demanar comptes a la persona responsable de la gestió, que ja saps qui és.

I després va continuar dient:

1.- El Consell Comarcal és un entitat finalista, això significa que tots els fons que rep són per a gastar en projectes i accions que una vegada implementats s'han  de justificar correctament a l'administració superior que ens l'ha atorgat, per tan es casi impossible que hi hagi un desfalc econòmic. (tindrien que fer-ho molt bé, i sincerament no tenen tanta capacitat per fer  això). per cert el consell es finança de dues vies: les aportacions dels ajuntaments (crec que es diu fons de cooperació) i subvencions d'administracions superiors per tant com no recaptem estem bastant controlats.

2.- Temes de personal; el consell te una plantilla fixa de com a molt 10 treballadors, la resta som subvencions de la generalitat o diputació, per tant el dia 1 de gener el consell no sap mai com serà la seva plantilla al llarg de l'any, ja que s'aprofita de programes de la generalitat que permeten la contractació de personal per a contractar gent. Un exemple molt clar sóc jo si es fes el que diu la sindicatura segurament jo no podria treballar. I per tant és impossible publicar al DOGC la previsió de plantilla per aquell any. Ja veus l'administració fa que la pròpia administració faci les coses malament.

3.- La sindicatura en l'informe i jo l'he vist en cap moment parla de irregularitats, parla sempre d'incidències i recomanacions.

4.- Per tant opinió personal, o el periodista té molt mala folla o bé hi ha una filtració a fer mal, i jo opto per la segona. Que estrany que la setmana anterior és publiques al punt una notícia sobre irregularitats en l'adjudicació d'obres a Amposta, filtrada per ERC i mira per a on aquesta setmana es filtra aquesta notícia parlant d'irregularitats (falses) al Consell l'any que governava ERC al Consell. Que estrany que aquest informe està al consell des del mes de octubre - novembre i es filtra ara que s'ha canviat de govern. Aquí el PSC “prigueu” per estar al mig, “sé siente”....

Definitivament la meva opinió és que això és una venjança política de CIU per el soroll de la setmana passada en les obres, “España en directo”, noticies d'adjudicacions irregulars ...... i marca l'inici de campanya electoral, que me dona la sensació que serà bruta........ pot ser tenen temor si utilitzen aquestes armes.