TORTOSA, EL ‘MONUMENT’ I D’ALTRES COSES

Al bell mig del riu Ebre, a l'altura de Tortosa i aprofitant una base de l’antic pont de la Cinta, l’any 1966 s’hi va alçar un monument en honor als vencedors de la batalla de l’Ebre per a commemorar el que el règim franquista va anomenar com els ‘XXV años de paz’ i que va ser inaugurat pel propi dictador Franco.

La Llei de la Memòria Històrica, aprovada el 2007, insta a retirar tota la simbologia franquista dels llocs públics, però a la pràctica encara en queda molta als seus emplaçaments originals, sobretot a les esglésies. Per unes coses o per altres, hi ha municipis que són reticents a l’hora de complir la llei amb l’excusa que ‘ha estat aquí tota la vida i és una cosa històrica’.

A Catalunya, el cas més significatiu és, precisament, el ‘monument de Tortosa’. Certament, al llarg dels anys se l’ha desproveït de bona part de la simbologia feixista que tenia originalment com ara l’anomenat ‘víctor’ que era una mena de logotip que identificava la victòria del dictador (d’aquí el nom) o l’àliga de Sant Joan, un altre símbol icònic del franquisme.

Però no tothom està d’acord amb el desmantellament del monument. D’aquí que alguns tortosins van constituir una associació anomenada ‘Tortosins pel Monument’ i, fins i tot, es van presentar a les darreres municipals. Aquesta associació demana que, en lloc de ser retirat sigui ‘reinterpretat’, tal com s’ha fet en altres llocs, com per exemple amb el monòlit (popularment ‘el monolito’) de Santa Bàrbara que hi ha al mig d’una petita rotonda al començament del carrer Major.

Però, ¿hi ha alguna cosa més a Tortosa susceptible de ser eliminada?

És cert que a Tortosa, com d’altres poblacions d’arreu del país, s’han eliminat del nomenclàtor antics noms posats durant en època de la dictadura, com per exemple el nom del barri que hi ha l’entrada segons s’arriba des de l’Aldea i que es deia ‘13 de gener’ (el dia que l’exèrcit franquista va entrar a Tortosa) i que va recuperar l’antic nom de barri del Temple, l’avinguda del ‘Generalísimo’, avui de la Generalitat o la plaça Joaquín Bau que va ser alcalde de Tortosa durant la dictadura de Primo de Rivera, diputat a les Corts franquistes, president del Consell d’Estat i vici-president del Consell del Regne per plaça ‘1 d’octubre’.

Un dels instituts de Tortosa també portava el nom de Joaquín Bau i va ser substituït per Dertosa (el nom que rebia l’actual Tortosa en temps de l’Imperi Romà).

Tanmateix, des del meu punt de vista, encara hi ha diversos carrers susceptibles de ser canviats com per exemple els que porten el nom dels conqueridors d’Amèrica Hernán Cortés i Francisco Pizarro, tots dos a Ferreries. Però els més flagrants són, segurament, el de la plaça de Pius XII, la que hi ha darrere de l’església del Roser i no massa lluny del riu Ebre, al barri de Ferreries i el carrer Marquès de Comillas, també a Ferreries.

Pius XII va ser un papa de Roma que va simpatitzar amb el règim nazi i el primer marquès de Comillas va ser Antonio López y López, un controvertit empresari càntabre que, tot i que no té res a veure amb el franquisme ni el feixisme (va morir l’any 1883), va fer gran part de la seva fortuna com a ‘negrer’ o ‘esclavista’, és a dir, com a comerciant d’esclaus. Cal recordar què, quan l’Ada Colau va ser alcaldessa de Barcelona, a la plaça que portava per nom Antonio López, no massa lluny de l’estació de França, sé li va canviar el nom pel d’Idrissa Diallo, un migrant guineà mort en un Centre d’Internament per Estrangers de Barcelona. També es va retirar l’estàtua del marquès que presidia la plaça.  

Monument a Antonio López a Comillas (Cantàbria). 

     

NOSTÀLGIA D’UNA ALTRA ÈPOCA

Davant les eleccions municipals del proper 28 de maig crida poderosament l’atenció una de les 8 candidatures que es presenten a la ciutat de Tortosa: ‘Tortosins pel Monument’. A les Terres de l’Ebre i m’atreviria a dir que a tota Catalunya quan es parla del ‘monument de Tortosa’ tothom sap a quin monument ens referim: al que hi ha al bell mig de l’Ebre, sobre la bases del que un dia va ser el pont de la Cinta, al costat del pont de l’Estat, també conegut com 'el monument de la vergonya'. Quan es va aixecar aquest andròmina va ser per a commemorar els ‘XXV años de la paz de Franco’, un concepte que no hem d’oblidar! A partir d’aquí, per moltes reinterpretacions que es puguin fer i per molta parafernàlia feixista que sé li hagi pogut treure, com ara l’anomenat ‘Victor’, símbol de victòria franquista, el fet inicial segueix invariable. La història no es pot canviar.

Però l’andròmina de Tortosa no és l’únic monument franquista reinterpretat que encara queda en peus a les nostres terres, tot i que la resta son més menuts. Un exemple és el conegut com el ‘monolito’ de Santa Bàrbara. El motiu pel qual va ser col·locat al començament del carrer Major va ser la commemoració de la mateixa efemèride. Fa anys també va ser reinterpretat per a convertir-se en un ‘Monument a la pau’, tal com apareix a la inscripció. Fa poc es va remodelar aquell espai i s’hauria pogut aprofitar l’avinentesa per treure’l i posar alguna cosa més adequada ja que, ‘el monolito’ no té cap mena de valor artístic... Però segueix en peu per a la glòria d’alguns. Ningú diria que dintre d’un any i mig aproximadament estarem celebrant el mig segle de la mort del dictador vist la molta simbologia feixista que encara avui exalta la seva persona o a aquells que van lluitar al seu bàndol durant la guerra derivada del cop d’estat contra la II República Espanyola. D’algun d’ells us en parlaré a mode d’exemple. -A Castelló, a un lateral del parc Ribalta hi havia una gran creu que va ser retirada a principis d’aquest mateix any.

-A Palma de Mallorca, al parc de la Feixina, un monòlit recorda els mariners morts durant l’ enfonsament del creuer Baleares que evidentment formava part de marina de guerra ‘nacional’.

-A Cinctorres, a la comarca del Ports, és un dels pobles que encara conserven la creu de ‘Caidos por Dios i por Espanya, presentes’. No sé si com en el cas de la Galera la creu ha estat sempre ‘despullada’, es a dir, sense els noms de les víctimes del bàndol franquista tal com passava a una bona part dels pobles.

-A Xerta, comarca del Baix Ebre, hi ha un rètol fet amb rajoles que també recorda els ‘XXV años de Paz’. Tot i ser bastant menut si el comparem amb la majoria em va cridar poderosament l’atenció ja que per l’ajuntament xertoli han passat alcaldes de diversos partits polítics: CiU, PSC, ERC. Si jo ho vaig vore, suposo que ells també l’hauran vist.

-A Amposta, després de treure quasi totes les plaques del ‘Ministerio de la Vivienda’ amb el jonc i les fletxes falangistes, al carrer Melilla i a la paret d’un edifici construït després de la guerra hi ha un gran rètol amb la mateixa simbologia.

Altres.

Bornos (Cadis).

Tarifa (cadis). Etc...