Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Benassal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Benassal. Mostrar tots els missatges

diumenge, 8 de juliol del 2018

EL TOMBET DE BENASSAL


Va ser Pepita, una companya de treball la primera que me va parlar del  tombet de Benassal.

-Si vas al restaurat Novella, demana un tombet (*) –me va dir- És un guisat de conill amb caragols.  

Estàvem de vacances al càmping de Tirig i, des d’allí, ens anàvem desplaçant per aquella zona entre les comarques castellonenques del Baix i Alt Maestrat i dels Ports. Finalment ens van decidir anar al restaurant Novella de Benassal.
Si heu estat a Benassal, però no al restaurant Novella, us diré que aquest se troba després de l’entrada al balneari, tot just a la primera corba de la carretera de Culla.
Per aquell temps (sobre els anys 2000 o 2001), el restaurant tenia l’aspecte de vell, però prou endreçat i hi destacaven els motius taurins, sobre tot cartells de corrides.
Recordo que de primer fam menjar la sopa típica de Benassal i de segon vam demanar un tombet.

-El tombet ha de ser per encàrrec... De totes maneres els d’aquella taula n’estan menjat i potser els hi podem servir una ració, ja que sempre fem que ne sobre una mica...

-El vull per a mi –va dir el nostre fill Albert-.

-Com que porta molta salsa, vostès podran sucar-hi una mica de pa...

Ens el va servir un noi jove, d’uns quinze anys, fill dels propietaris de l’establiment. En veure els caragols li vaig preguntar al jove:

-Son vaquetes aquests caragols?

I mirant-me en cara de no entendre res, me va contestar:

-Caragols, caragols...

Per cert, vam poder sucar una vegada i prou, al nostre fill li va agradar tant que s’ho va menjar tot ell.
Després d’aquell dia hem anat al Novella 3 o 4 vegades mes i mai m’he descuidat d’encarregar el tombet. Tot i que com he dit és un guisat de conill, també s’hi pot posar pollastre i la salsa és d’ametlles.
L'establiment va ser totalment reformat farà uns 10 anys. 
És també un hotel de muntanya. 



RECEPTA DEL TOMBET DE BENASSAL

Ingredients:

• 1 conill tallat a trossos
• 1 pollastre també a trossos
• 1 dotzena de caragols blancs per persona (també s’anomenen vaquetes de muntanya o simplement vaquetes)
• 1 ceba
• 1 cabeça d'alls
• 1 fulla de llorer
• 2-3 culleradetes d'ametlla molta
• Oli d'oliva

Rentar els caragols amb abundant aigua i coure a foc lent amb una branqueta de romaní i farigola. Quan estiguin "enganyats", treure del foc i reservar.
Fregir la carn en una cassola de fang fins que estigui ben daurada i retirar-la. En el mateix oli sofregir la ceba, el cap d'alls, la fulla de llorer i l'ametlla.
Quan estigui a punt, introduïm la carn i els cargols i afegim una mica del brou dels caragols (només si són blancs). Es va coent a foc lent, durant una hora aproximadament, sacsejant la cassola sense remoure fins que la carn estigui a punt.
Hi ha gent que afegeix al final una picada d'all i julivert però en aquesta recepta no cal ja que s'ha sofregit una cabeça d'alls.
Una altra possibilitat és posar una culleradeta d'allioli, però quan el tombet ja està fet, i s'agita un parell de vegades abans de treure-ho del foc.


(*) El tombet no és igual a tots els llocs. Només a Culla, a pocs quilòmetres de Benassal ja és diferent. Al restaurant la Carrasca, al costat de la carrasca monumental, el tombet el fan de corder.
A Mallorca anomenen tombet a un guisat vegetarià que té per ingredients patates, albergínies i pebrots rojos. Tot i que sovint s’acompanya amb carn de porc.

diumenge, 1 de juliol del 2018

CONEIXES... BENASSAL?


L’altre dia vaig poder descobrir per mi mateix  que Benassal és alguna cosa més que el balneari de la Font en Segures.

Demà hem d’anar a Tortosa amb el cotxe de Benassal (amb el cotxe, no amb l’autobús o l’autocar, amb el cotxe), deien a la Galera quan parlaven de l’autobús de línia de la Hife. I és que molts no saben que darrere de les sigles Hife s’amaga la raó social de La Hispano de Fuente en Segures SA, que és precisament una font que se troba a un petit turonet dalt de Benassal, a tocar de la carretera de Culla. Aprofitant l’efecte crida de la font s’hi va construir una mena de poblet, amb balnearis, hotels, apartaments, bars i restaurants i alguna botiga.

Des de la primera vegada que vaig escoltar aquella frase, encara havien de passar molts anys per a que anés a Benassal per primera vegada. I és que de la Galera a Benassal hi ha, pràcticament dues hores de viatge. A part d’això, si tenim en compte que allà pels anys 60 i 70 a la majoria de cases no hi havia cotxe, comprendreu la dificultat afegida per a poder-hi anar.
Des d’aquell primer viatge als començaments de la dècada dels 80 hauré anat a Benassal 3 o 4 vegades més. Sempre a la font, mai al poble... Fins el passat 24 de juny. Que vaig triar l’opció de visitar el poble deixant al marge la zona de la font.
Prèviament havia estat mirant que podíem visitar del poble i me va cridar l’atenció el barri musulmà de la Mola del que destaca un edifici amb un gran porxo que sembla que va ser l’origen de la població actual, així com les restes de la muralla, sobre tot les dues torres que encara queden en peu: la de la Presó i la de la del Planet. Tot i que també és molt destacable l’arc de ferradura de la porta de la Mola que dona accés al barri.

Del conjunt de cases senyorials que hi ha per la part més antiga del poble, els anomenats carrerons, cal destacar les de Grau i Gras, Matutano, però sobre tot la de Sánchez Cotanda amb dos portals barrocs. Està molt a prop de la torre de la Presó. És una pena el seu estat de conservació.
L’església de la Mare de Déu de l’Assumpció és d’estil barroc i va ser parcialment destruïda durant la guerra civil degut al bombardeig que va patir la població per l’aviació alemanya (*) (com també va passar amb altres cases del poble)  
Altres edificis i elements destacats que vam poder veure són: la casa Abadia, els rentadors (hi ha molt poques poblacions d’aquestes comarques que no els conservin) l’antic balcó cobert que hi ha al costat de la torre de la Presó (mirant cap els rentadors), la casa de Miquel Espasa,  la casa Serrador i el mural que hi ha a la paret de l’església que dona a la casa consistorial.


LA CURIOSITAT: 

A la plaça d'Espanya hi ha una mena de barana semicircular pintada de roig i blanc. Tancant els accesos i adequant-la correctament, durant alguns dies a l'any s'hi fan tota mena d'espectacles taurins. Per tant, se pot dir que és una plaça de toros urbana. 



(*) El mes de maig de 1938, durant la guerra Civil Espanyola, quatre poblacions del Maestrat van ser objectiu de l’aviació Còndor alemanya que els va bombardejar amb bombes de 500 quilos cadascuna d’elles. Crida l’atenció que aquests pobles estaven molt lluny del front de guerra i, per tant, no eren llocs estratègics. Els pobles en qüestió van ser: Benassal, Albocàsser, Ares del Maestrat i Vilar de Canes.
El motiu dels bombardejos no van ser altres que provar els nous bombarders Junkers Ju 87 Stuka de caiguda en picat i que tan determinants van ser durant la Segona Guerra Mundial.
Aquest fets eren pràcticament desconeguts fins l’any 2010, l’historiador britànic Antony J. Beevor ho va explicar al seu llibre La Guerra Civil Espanyola.  



MÉS INFORMACIÓ: 

https://ca.wikipedia.org/wiki/Benassal

https://guias-viajar.com/espana/castellon-benassal-maestrazgo/

http://ilercavonia.wikia.com/wiki/Bombardejos_del_Maestrat_de_maig_de_1938

https://es.wikipedia.org/wiki/Bombardeos_del_Maestrazgo






dimarts, 23 de gener del 2018

VII JORNADES GASTRONÒMIQUES DE LA TRUFA

Des del passat dia 13 de gener i fins l’11 de març, els restaurants de les poblacions de Catí, Benassal i Culla (l’Alt Maestrat) organitzen les VII Jornades gastronòmiques de la trufa, un fong molt apreciat a la cuina i que se pot arribar a pagar a més de 300€/quilo.
Els restaurants participants són: Hotel restaurant Novella i hotel restaurant la Piqueta de Benassal, Casa Carbó, Casa de Banys l’Avellà, restaurant el Pirgó de Catí i hotel Mas el Cuquello i restaurant la Carrasca de Culla i els preus dels menús especials oscil·len entre el 28 i 35 euros depenent del restaurant.
Per el passat diumenge 21 vam quedar amb l’amic José Fuster de Cervera del Maestre i la casualitat va voler que reservés taula al restaurant la Casa de Banys l’Avellà de Catí, un restaurant que ja coneixia perquè hi havia anat un parell de vegades. Quan vaig trucar per a reservar taula me van preguntar si faria el menú normal (la darrera vegada que el vaig fer costava 18 euros i cal dir que està molt bé) o el menú especial de la trufa. Vaig pensar que ja que hi anàvem, el segon.
El menú degustació constava dels següents plats:
-Torradeta de pa a la brasa amb oli i tòfona (aperitiu)

-Amanida de perdiu en escabetx amb oli de tòfona.

-Taula de formatges de Catí trufat.

-Torrada de pernil de Jabugo amb tòfona.

-Nous torrades, guisat de cresta de gall i tòfona.

-Caneló de confit d’ànec trufat.

-Manetes de porc amb cigrons saltejats amb allioli trufat.

-Arròs del senyoret amb tòfona.  

I les postres a escollir entre:

-Minicollada i llet fregida amb mel trufada o

-Illes flotants amb clara d’ou trufat.


Quan arriba l’hora del cafè, sempre hi ha una safata de pastes típiques de la zona: minipastissets, rosquetes. Aquesta vegada també l’hi havia, però com té servien una trufa de xocolata i un trosset de braç de gitano d’ametlla, ja ningú anava a picar de la safata.
Inclou el vi i el cafè. El vi per cert, de la bodega Vicente Flors de les Useres. Ja havíem provat vi de la mateixa bodega  a la Tasca del Puerto del Grau de Castelló i a l’Escudella de Vilafranca del Cid.

Per acabar cal dir que estava tot exquisit i el personal molt professional i atent. Sense cap mena de dubte molt recomanable.