DIARI DE L’AGOST. DISSABTE 4

M’HO COMENTA LA GENT

De vegades penso que igual tinc superpoders... Resulta que la gent me para pel carrer i me diu: 

-Mira, tu que fas fotos i té queixes de les coses, podries...

Jo els hi dic que no sóc la persona més adient per a fer-ho, però sembla que això els importi poc. També penso que igual com m’ho diuen a mi per a que me queixi del seu problema se podrien queixar ells i donar la cara. De vegades tinc la sensació de que només me queixo jo, tot i que, darrerament, també tinc la sensació de que cada cop hi ha més gent que veu l’incivisme manifest que campa pel poble.

Quan pensem que d’incivisme només n’hi ha a Amposta, hem de defugir d’aquest pensament, ja que n’hi ha per tot arreu. Però això no treu que vulguem una Amposta neta i molt més humana i confortable. Dit això me faré ressò de les dues darreres queixes.

La primera me la va fer una veïna del carrer Brasil, de la casa que hi ha tot just davant l’illa de contenidors. Resulta que quan recullen la fracció orgànica, del contenidor raja un suc putrefacte i pestilent (ho he pogut comprovar personalment) i com que el carrer fa una mica de pendent, va a parar baix mateix de les finestres de la casa. Només demanen que vagi algú amb mànegues d’aigua i que ho netegen. Que consti que després de comprovar-ho els entenc perfectament.

La segona queixa és sobre els arbres que se moren i que ningú els talla. Al parc de tota la vida, el de les antigues escoles n’hi ha diversos.

Ara crec que l’Ajuntament vol contractar una nova empresa per a fer el manteniment dels parcs i zones enjardinades. Particularment m’agradaria més que ho fes personal de la brigada que per alguna cosa els tenim. Ara bé, sigui qui sigui qui se’n ocupi, que ho faci bé. L’actual situació frega la vergonya.

CÀRREC DE NOVA CREACIÓ

La Generalitat ha creat un nou lloc de treball per a l’exconseller Lluís Puig amb un sou brut de 85.000€/any. No està gens malament, no! El càrrec en qüestió és el de director del Programa per al Desenvolupament de projectes culturals d’àmbits internacionals... I per a mi, després d’escriure tota aquesta parrafada, no me doneu ni que sigui 8 euros?  El càrrec és equivalent a director general.

  

Jo no dic que no sé li doni alguna cosa. Penso que va ser una injustícia el que se va fer a Catalunya (per molt legal que fos l’aplicació de l’article 155 de la Constitució) i que, per tant, d’alguna cosa han de viure mentre estiguin exiliats. Però crear-los un càrrec que no ha existit mai representa que s’ha de destinar una partida nova dels pressupostos i quan això passa s’ha de retallar per un altre costat.

MILEURISTES

Recordeu quan fa 10 anys parlàvem de mileuristes? Llavors cobrar 1.000€ al mes era sinònim de pobre, ja que en aquest país lligàvem els gossos amb llonganisses...

Va arribar la crisi i de sobte cobrar 1.000 euros no estava a l’abast de tothom. Qui els cobrava podria considerar-se afortunat!

10 anys després tornem al mateix nivell en sou i en altres coses, però me dona la sensació de que hem malbaratat tot aquest temps. I el que és pitjor: ens hem fet 10 anys més grans... 

CANVIAR-HO TOT PER A QUE NO CAVIÏ RES

De Faro a Diari de Tarragona.

Quan un porta tants i tants d’anys seguint la política de ben a prop, al final se’n adona que mai hi ha grans canvis. Potser si canvis de formes, d’aparences, d’imatges... Però al fons tot segueix igual.

Vaig treballar pràcticament 32 anys a l’administració pública. Quan vaig entrar l’any 1986 el president del govern era Felipe González; 10 anys després ho va ser Aznar; van passar 8 anys per a que tornés un president socialista (Zapatero) i, finalment, 7 anys i mig després va entrar Rajoy.

L’administració pública és una maquina ben engreixada. Com aquell que diu funciona tota sola gràcies a l’experiència dels seus treballadors. Els canvis dels caps no tenen pràcticament incidència en el dia a dia.

Sempre que hi ha un canvi de govern, automàticament canvien tots o quasi tots els càrrecs de lliure designació començant per dalt: ministres, subsecretaris, directors generals... En el cas de l’Agència Tributària fins arribar al delegat provincial.

Pensar que tots els càrrecs de lliure designació que se nomenen quan hi ha canvi de color al govern són afins, és senzillament una fal·làcia. Sobre tot quan ha entrat un govern del PSOE. Trobar gent propera al govern no sempre és fàcil. De fet estic convençut que amb els canvis que se faran ara s’acabaran posant molts independents (per dir-ho d’alguna manera) o fins i tot moderats de dretes.

A l’Agència Tributària és difícil trobar inspectors (l’estament més alt) que siguin progressistes. No dic que no n’hi hagin, el que dic és que n’hi ha pocs.

Però s’han de canviar les cares per a què no continuen els mateixos que han col·laborat estretament amb el partit que acaba de sortir del govern. No dubto per un moment de la seva professionalitat, però és evident que davant del dubte o de la pressió política sempre se donaran suport al partit que està al poder.

Sembla ser que el primer càrrec en ser cessat i, per tant, a qui sé li buscarà un relleu és el de Fiscal General de l’Estat. Un càrrec clau per a poder canviar les línies mestres de la judicatura. Com sabeu, de vegades, a la Justícia tot és qüestió d’interpretacions i sempre és millor que qui hagi de prendre la decisió final sigui algú de mires més àmplies que els caps actuals de cada institució.      

Els grans canvis s’hauran de fer des de l’executiu encapçalat per Pedro Sánchez. La veritat és que no tinc massa esperances de que hi hagi un daltabaix polític. Però estic convençut de que al menys canviaran les formes. La prepotència, l’arrogància i la xuleria (aquesta darrera paraula va ser emprada divendres per Carod Rovira) tenen que deixar pas al diàleg, a la comprensió, a la pluralitat...

Tot i que sembla que no serà de forma immediata, un altre dels càrrecs que ha de caure properament és el de director de Radio Televisió Espanyola. La parcialitat del mitjà cap al PP ha estat tan vergonyosa com la de Tele Madrid quan governaven Esperanza Aguirre i Gallardón.

L’altre dia la Celia Villalobos els hi deia als de la Sexta (de les poques televisions amb un mínim de pluralitat que hi ha actualment) que ara s’avorriran molt. Tot i el canvi de govern, no ho crec. El PP, però també Ciudadanos, seguiran generant tanta tensió que la Sexta haurà de seguir amb atenció el dia a dia d’aquest partits per a informar els seus espectadors per a que continuem traient foc pels queixals de veure tanta injustícia i corrupció.