 |
| Delegació d'Hisenda de Girona. |
La primera estrofa del poema Sonatina de Ruben
Darío diu així: La princeseta està
trista, ¿què tindrà la princeseta?
Pilar
Rahola, la
princeseta de Catalunya (al menys ella se creu que és alguna cosa així), també
està trista... I emprenyada! Però en aquest cas sap el perquè: per la pujada d’impostos
que li ve a sobre.
Tan emprenyada està que va intercanviar
retrets via Twitter amb l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau, defensora, juntament amb el seu partit de que a
Catalunya s’apugin els impostos per a aquelles rendes superiors als 60.000 euros
anuals.
La Rahola
va defensar la seva posició al programa Tot
es mou de TV3, un programa al que acudeix diàriament, sense falta, cada tarda.
Va posar com exemple un metge que guanyi 6.000 € al mes i que actualment ja
paga prop del 40% dient que s’ho mereix perquè per aconseguir-ho ha hagut d’estudiar
molt i a part ha de poder mantenir el seu nivell de vida.
Podríem donar per bo aquest argument (tot i no
compartir-lo). Però resulta que no conec l’opinió del metge. Conec l’opinió de
la Rahola que, pel que sembla s’ha erigit
la defensora del que ella anomena les classes
mitjanes (de Catalunya).
Davant d’aquest argument se’m acut una idea.
Anem a veure... Potser caldria diferenciar entre el sou que guanya un metge i
les retribucions que perceben els personatges com ella i que ara, gràcies a les noves tecnologies,
se’ls sol anomenar influencers.
La Rahola
és periodista i escriptora. També ha estat política, però frustrada... El seu
modus vivendi és anar de plató en plató (quasi sempre de TV3) defensant
aferrissadament l’independentisme i des d’ara defensora de classes benestants
de la burgesia catalana per a no pagar tants impostos.
M’agradaria saber quan guanya la Rahola cada vegada que surt a dir
improperis per la televisió. Però com no ho sé, me tocarà posar com exemple un
altre personatge tan singlar con ella. Me refereixo a Xavier Sala i Martín, l’economista de capçalera de l’independentisme
i que, segurament, empraria els mateixos arguments que la Rahola per no haver de pagar més impostos.
Ens hauríem de remuntar a l’any 2012 ( en plena
crisi econòmica). Xavier Sala i Martín,
juntament amb altres economistes com Germà
Bel i Ramon Tremosa va
participar a la jornada d’Economia i Empresa del Baix Ebre. Sabeu quin va ser el
catxet? 3.000 €! Tres mil euros per a
sortir a fer el paperot durant una estona.
En aquella època Sala i Martín també era un habitual als programes de TV3 on sortia
lluint les seves cridaneres americanes i, de tant en tant, soltant algun
disbarat. Com quan va dir que per a sortir de la crisi el que s’havia de fer
era imprimir més bitllets. Quan havia de guanyar? Quan guanya la Pilar Rahola?
Una bona part dels famosos ho tenen clar a l’hora
de pagar impostos: muntar una societat domiciliada a un paradís fiscal i
facturar a través d’ella. Però queixar-se va en el seu ADN.
En lo que a mi respecta, haver de pagar
impostos no significa cap contrarietat (potser perquè he treballat a l’Agència
Tributària). L’única preocupació que tinc és que els meus impostos se destinin
per a cobrir les meves necessitats i les de les persones més vulnerables: prestacions econòmiques i socials,
sanitat, educació, infraestructures, comunicacions... Desgraciadament no sempre
és així.
