 |
| Homenatge a les víctimes de l'accident dels Alfacs pel 40è aniversari per part de la plataforma Prou, AP-7 gratuïta ja! |
Som el país de la improvisació... De la
simbomba i la pandereta!
De res serveixen els simulacres d’accidents,
la formació dels treballadors i els tècnics en riscos laborals si a l’hora de
la veritat passa el que no hauria d’haver passat mai, el que podria haver-se
evitat... I per què de tot plegat? Segurament perquè l’empresa ha dedicat pocs
recursos al manteniment i adequació de la maquinària i els equips.
Això sembla que és el que ha passat amb l’empresa
IQOXE (antiga IQA) tal com denuncien algunes persones estretament vinculades a
la mateixa empresa. Les darreres informacions confirmen que va ser sancionada 4
vegades en els darrers anys i, pel que sembla, sense cap tipus d’efectivitat. Per
què? Potser perquè les mateixes autoritats sancionadores no volen ofendre massa i que acabi tancant i
marxant a un altre lloc.
El succés de Tarragona m’ha portat a recordar
l’accident que hi va haver l’any 1978 a Alcanar Platja, concretament al càmping
Alfacs i a les seves immediacions. Afortunadament el de Tarragona no hi ha
hagut tantes víctimes... Però les hi ha hagut! Els que som simples espectadors
dels fets que ha passat només podem lamentar-ho. En canvi, els que tenen alguna
responsabilitat, no. Els responsables de la seguretat del polígon petroquímic
de Tarragona, ja siguin directius i personal de la pròpia empresa, com aliens a
la mateixa, però que han de vetllar per la seguretat de tots i cadascun dels
treballadors i ciutadans de les localitats més properes, han d’assumir les
seves responsabilitats, entonar un mea
culpa i buscar solucions per a que una cosa així no torni a passar mai més!
Les conseqüències directes de l’accident dels
Alfacs van ser prohibir la circulació de camions amb matèries perilloses per la
N-340 per passar pel mig de ciutats, pobles i urbanitzacions i obligar-los a
circular per l’AP-7, una mica més allunyada dels nuclis urbans.
Quines seran les conseqüències immediates de l’accident
de Tarragona? El nyap ja es va fer quan es va permetre ubicar-lo tan a prop de
Tarragona i la majoria dels seus barris (en aquell moment la Canonja era un
barri de Tarragona), però també de Vila-seca (i del seu barri Salou),
Constantí, etc. etc.
Des de Tarragona es reivindica millorar el pla
d’evacuació (què hagués passat d’haver-se creat un núvol tòxic i el vent l’hagués
portat cap a els nuclis de població? -d’aquí que se decretés el confinament dels
ciutadans-); millorar el servei ferroviari per a poder utilitzar-se en cas d’una emergència
greu, així com evitar també el transit de matèries perilloses per la façana
marítima de la ciutat i millorar la xarxa de vies interurbanes; i, finalment,
dotar a l’Hospital Joan XIII, el de referència de la ciutat, dels equipaments i
protocols adients per a atendre els afectats d’un hipotètic accident greu.
Com sempre, la resposta la té l’Administració.
Els governs haurien de prendre’s seriosament les greus conseqüències que poden
derivar-se de la perillositat de la petroquímica i començar a treballar per a
evitar qualsevol futura tragèdia (ni que sigui només una víctima!)
Els ciutadans del Camp de Tarragona tenen una
bomba de rellotgeria al costat de casa. Però potser només se’n adonen quan
passa alguna cosa com l’accident del dimarts 14 de gener.
