Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fullola. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fullola. Mostrar tots els missatges

divendres, 5 d’abril del 2019

LA VIA AUGUSTA DES DEL BARRANC FONDO (VINALLOP) AL RIU SÉNIA (SANT JOAN DEL PAS) 1a PART


Com sabeu, la Via Augusta era una de les principals artèries de comunicació de l’imperi Romà. Anava des de Roma, la seva capital fins a Cadis (Gades). En una bona part de trams, va estar en ús fins a ben entrada l’Edat Mitjana.  
Però només me limitaré a explicar el que jo sé des de que arribava al nostre territori.
Com sabeu, passava per dalt del Perelló (s’hi ha trobat vestigis), pel costat del poblat de Fullola (no fa massa hi vaig penjar fotos). Pujava fins al coll de l’Alba (Tortosa) i una vegada allí baixava pel que avui és la carretera Simpàtica.

En arribar a l’Ebre se creava per un pot de barques a l’alçada de Vinallop i d’allí continuava recta com un fil travessant el Pla de la Galera fins el riu Sénia.
A la Galera anomenem camí de Tortosa el que va cap Nord i camí de Traiguera el que va cap al Sud.
Un detall: els romans eren agrimensors, es a dir, estudiaven minuciosament el terreny i anaven col·locant vil·les a cada certa distància. D’aquí que n’hi hagin unes quantes dintre del nostre territori (jo ne sé de 3), però segurament n’hi havia moltes més)
I un altre detall: A part de les vies principals hi havia d’altres que comunicaven els nuclis habitats. Per exemple des de Sant Joan dels Pas ne sortia una que circulava quasi paral·lela a la Via Augusta i que passant per l’Arion, Godall i la foia de Masdenverge arribava al que avui és Amposta.

Al costat del barranc Fondo de Vinallop són visibles rodades de carro en la roca. Un carro romà tenia antre 1,15 i 1,25 cm. entre roda i roda (aproximadament). De totes maneres recordeu que per aquí hi van passar carros fins molts de segles després.


  
(Continuarà)

dilluns, 23 de juliol del 2018

L’ARMARI DEL RENAIXEMENT


Dijous passat, Radio Ebre de la Cadena SER, durant la desconnexió que fa al migdia, Sílvia Tejedor i un locutor de Radio la Comarca de Alcanyís, parlaven de la festa del Renaixement que començava tot just aquell dia, amb la presència d’algun convidat com per exemple el regidor de festes Domingo Tomàs.
Un dels convidats (no recordo qui) va explicar que van tenir la gran sort de torbar un armari d’aquella època amb molta documentació sobre la societat d’aquella època. Una de les coses que hi van trobar va ser com anàvem vestits els consellers i que, per tant, el vestit que llueixen les regidores i regidors de l’ajuntament tortosí, són fidels als que portaven els consellers tortosins dels segle XVI.  

L’armari també tenia tota una sèrie de calaixos on s’hi guardava la correspondència que se mantenia amb les ciutats i poblacions amb les que Tortosa tenia relacions. Ho van comparar amb les carpetes del Windows...
Durant la visita que vam fer dissabte a Tortosa per la festa del Renaixement, no m’esperava trobar l’armari en qüestió, la veritat.  
Va ser durant la visita als Reials Col·legis de Sant Domènec, Sant Jaume i Sant Maties, el conjunt renaixentista més important de Catalunya.
L’armari estava exposat dintre del Real Col·legi de Sant Domènec. Ràpidament me’n vaig adonar de que era l’armari al que s’havien referit al programa de ràdio.
De tot el conjunt, la part que més me va interessar va ser precisament la dels calaixos ja que hi vaig poder trobar moltes curiositats.
Fa unes setmanes us parlava de tres pobles medievals (amb carta de població) que van desaparèixer al llarg dels anys: Fullola (al costat de la via Augusta, dintre del terme del Perelló), el Carrascal (al costat de la carretera del Mas de Barberans a la Sénia –terme de Mas de Barberans-) i Refalgarí (als Ports, tocant amb la província de Terol, terme de la Sénia)

Aquests tres pobles, juntament amb d’altres coneguts o semi-coneguts per a mi, eren alguns dels que formaven part de l’armari.
El Carrascal estava juntament amb el Vilar de Santa Maria, nom primitiu de Mas de Barberans (i no Vila de Santa Maria com apareix a la Viquipèdia)  
Però encara hi ha més curiositats, com per exemple Orta, en referència a Horta de Sant Joan. De fet, a Orta/Horta, hi ha un grup fa anys reivindiquen el canvi del topònim, com ara els amics Salvadó Carbó cap de l’Ecomuseu dels Ports i segurement el major expert en toponímia local i comarcal i l’escriptor i periodista Xavier Garcia que tot i no ser del poble hi viu des de fa anys.
Poden sobtar també llocs com Sant Jordi d’Alfama (terme de l’Ametlla de Mar) o Benifassà en referència al convent i les seves possessions que arribaven fins a Masdenverge.