Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris carta de poblament. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris carta de poblament. Mostrar tots els missatges

dissabte, 17 de febrer del 2018

LA GALERA: HISTÒRIA I FICCIÓ (2a part)


A l'altre costat del pont la Raval i els antics dominis dels Centelles. 
La Via Augusta passava aproximadament pel que avui són els carrers de Tarragona i dels Terrissers. Cap al Nord seguia el recorregut del que coneixem com camí de Tortosa i cap al Sud com camí de Traiguera o sigui per la carretera de la Miliana (antigament la Millana)
La torre de la Galera se va construir el segle XIV, tot i que no se va arribar a acabar mai. Estava pensada com a torre de vigilància, un fet molt lògic si tenim en compte el punt estratègic que representava el lloc: al costat de la Via Augusta i del barranc, que marcava el límit dels dominis de la ciutat de Tortosa amb els del Sud, principalment els d’Ulldecona.
A la part inferior construcció en espiga.

Aquest fet és per a mi clau per a entendre el perquè de la tardança a l’hora d’atorgar la carta de poblament. Fixeu-vos amb una cosa: Mentre les cartes de poblament del Mas de Barberans va ser atorgada pel bisbe Ponç de Torroella, la d’Alcanar pel mestre hospitaler Hug de Forcalquer (o de Follalquer o de Folcalquier –segons els documents-), la de Freginals pel comanador hospitaler Guillem de Clarament o a la Sènia per Guillem de Moragues, a la Galera va haver de ser el rei Jaume II el Just (nét de Jaume I el Conqueridor) qui en va fer la donació.
És provable que a part de la torre de defensa també s’hi construís al costat del pont una muralla, tal com demostren les restes d’una paret amb estructura d’espiga, típica d’aquella època. Al castell d’Ulldecona n’hi ha una de molt similar.   
El mas del Carrascal. 

L’atorgament de la carta de poblament portava implícit tota una sèrie de beneficis per aquells que s’establien al lloc. D’aquí que molts de godallencs que estaven sota la jurisdicció de la família Centelles van anar a establir-se a la Galera.
Però on sé van establir exactament? Si sou de la Galera segurament heu sentit anomenar alguna vegada com a la Raval a les cases que hi ha més enllà del pont. També és curiós que al carrer de la Creu hi havia diverses famílies que portaven el cognom Albiol, típic de la veïna ciutat de Godall (aprofito per a recordar que el iaio matern de Xavier Garcia Albiol era de Godall)

Aquesta setmana navegant per Internet vaig trobar un mapa de l’antiga vegueria de Tortosa i que tot i no ser molt detallat sembla que confirmaria el punt estratègic que representava la Galera ja que marcava els límits dels dominis d’avui capital del Baix Ebre. Godall i Ulldecona de ben segur que us sonaran com a pobles, però també n’hi havia d’altres que poc a poc van quedar deshabitats com el Carrascal o Rafalguerí (avui dóna nom al Centre excursionista de la Sénia) que se conserven com a topònims.    


MÉS INFORMACIÓ: