Demà. Per a demà diumenge està previst el Consell nacional del PSC, el
màxim òrgan de direcció del partit entre congressos.
Demà s’ha de fer efectiva la dimissió del fins
ara primer secretari Pere Navarro i l’anunci de Núria Parlon que serà candidata
a la primera secretaria del partit.
Mentre, el sector crític amb Navarro, el més
catalanista i el que estava a favor del dreta a decidir, entre d’altres coses,
es manté al marge, com si els esdeveniments no anessin amb ells. Abans de
prendre una decisió volen saber quina línia marcarà la candidata. Està clar que
moltes coses han de canviar, però un gir catalanista i manifestar-se a favor
del dret a decidir, és fonamental. Fins i tot imprescindible, diria jo.
Mireu, Marina Geli, una de les veus díscoles
del PSC ja ha dit públicament que a ells els dóna igual Navarro com Parlon. I
encara més: què no han estat convidats al Consell Nacional de demà. No diria
que comencem bé, perquè els que hi ha encara són els antics, però l’acabament de la vella executiva no podria ser
pitjor. Navarro va marxar criticant-los i quan plega definitivament, en lloc de
mirar de reconciliar-se, se’ls oblida. Molt em temo que el Nou Nou PSC serà una
còpia exacta del que ha estat aquests darrers anys sota la direcció de
l’exalcalde de terrassa.
Pallissa. Què os va semblar el partit d’anit? España-1, Holanda-5. I és que no es pot vendre el blat abans
d’estar al sac i ben lligat. Quan ja anaven 1-4 o 1-5, un dels comentaristes
van dir que els jugadors ho tenien molt clar i que haver estat campions del món
fa 4 anys no els garantia res. Tenien ben present l’eliminació de França a les
primeres de canvi després d’haver guanyat també el mundial anterior.
El que em sembla que no ho tenien tan clar
eren els comentaristes. Abans de començar el partit, a la SER, un es va atrevir
a dir que jugador per jugador, España
era superior. Pot ser si, però el futbol és un esport d’equip i si l’equip no
funciona, per molt bons que siguin els jugadors, el més normal és que perdin el
partit.
Ahir Holanda va donar una llissó d’humilitat a
la Roja. La subcampiona, la que havia
perdut la final de Sudàfrica, precisament contra España, va demostrar tenir molt d’ofici i va esmicolar els sistema
plantejat per l’entrenador espanyol. Pobre Del Bosque!
Però el que més mal me sap del resultat d’anit
és que fos Van Gaal l’entrenador rival. Quan estava al Barça el vaig prendre
avorrit. Tant que fins i tot vaig renunciar als meus colors de sempre i em vaig
fer del Mallorca. Potser només l’innomenable em produeix més animadversió que
l’holandès.
Constitució sí, però... Em sorprèn molt quan
comparen a Pablo Iglesias II amb Hugo Chávez. És una manera de
desprestigiar-lo. Ahir mateix li vaig escoltar dir a un senyor que afirmava que
els seus pares van marxar de la dictadura franquista cap a Veneçuela i ell va fugir
de la Veneçuela de Chávez cap a Espanya.
No tots els que van marxar d’Espanya durant la
guerra Civil eren d’esquerres. Només havien de ser republicans. I com
s’afirmava l’altre dia al Facebook, republicans de dretes també n’hi ha.
Sé li va preguntar a Pablo Iglesias II si
acatava la Constitució: Evidentment que
sí, però fins a que els ciutadans la canvien –va dir- Una resposta
contundent i intel·ligent. La Constitució del 78 ha quedat superada pels
esdeveniments que hi ha hagut durant tots aquests anys i, per tant, cal una
remodelació profunda. L’Estatut no era tan vell i Pasqual Maragall en va voler
fer un de nou ja fa 10 anys. Si no es canvia, aviat quedarà tant antiquat com l’Església
. És això el que vol la ciutadania espanyola?
