SOBRE LES RETENCIONS DE L’AP-7

Fa uns anys vaig formar part de la plataforma veïnal Prou!, AP-7 gratuïta ja!! Pensava (i penso) que un bé públic com son les autopistes han de ser gratuïtes per a que tots els usuaris en puguin gaudir. Des de la gratuïtat, l’AP-7 va molt congestionada i en alguns trams es fa molt difícil circular amb normalitat. Durant els darrers dies he arribat a llegir que està col•lapsada. Es a dir, que ha arribat a la capacitat màxima de circulació que pot assumir... I encara no hem arribat a l’estiu que, amb l’arribada de turistes estrangers tot fa pensar que les retencions que hi haurà en alguns trams la faran intransitable... Però dissortadament no hi ha pràcticament alternatives viàries amb un mínim de condicions on poder escollir. Des del Govern Central ja s’ha dit que es farà un doble carril entre Amposta i Salou... Però, per a quan? Això no ens ho han dit. Entre l’estudi d’impacte ambiental, les expropiacions, la licitació i la construcció trigarem anys en veure-ho. I potser per a llavors la mesura ja serà obsoleta. A part de tot això, estic convençut de que tenen un greu defecte de disseny. ¿Hi ha cap informe que digui quan triguen els equip d’emergència i la policia en arribar al lloc del sinistre? Ningú en parla però suposo que no és fàcil passar entre tants cotxes aturats. A les autopistes franceses el voral és molt més ample la qual cosa permet arribar al lloc del sinistre en molt menys temps. D’haver-ho previst o en el cas d’habilitar-se en futur, la mesura incrementaria l’eficàcia dels equips d’emergència, es podrien salvar més vides i es descongestionarien molt més ràpid. Però en aquest país quan es prenent solucions sempre es solen fer tard i malament i així en va. N’estem acostumats...

MAI PLOURÀ A GUST DE TOTHOM

Imatge de l'últim tall de l'N-340. 

Des de la nit de Cap d’Any, el tram de l’AP-7 entre Vila-seca i Alacant ja no és de pagament. Després de quasi 5 anys de lluita i 240 talls (i alguna concentració), el moviment veïnal Prou, AP-7 Gratuïta, ja! ha assolit l’objectiu d’aconseguir que l’autopista que passa pel nostre territori sigui gratuïta.

Tot i que en un primer moment hi va haver alcaldes que van mostrar les seves simpaties cap el moviment, prompte s’hi van desmarcar. A alguns sembla que ja els hi anava bé que les hi construïssin rotondes per a millorar els accessos a les seves poblacions; d’altres reclamaven la finalització de l’A7 (no confondre amb l’AP7), aturada a Cabanes pel Sud i l’Hospitalet de l’Infant pel N. D’excuses, bones o dolentes, no ne faltaven a l’hora de no donar suport a la plataforma veïnal i fins i tot per menysprear la seva tasca.

Però tal com s’apropava el dia D (31-12-2019), anaven sortint els contres... Com se pagaria el manteniment de l’autopista?... Caldria crear una vinyeta (taxa)? I la mare dels ous: ¿els ajuntaments per on passa l’autopista deixarien de cobrar l’IBI que tan va costar en aconseguir-se i, per tant, haurien d’incrementar el percentatge o bé deixar de fer alguna inversió o prestar algun servei?... No sé a vosaltres, però a mi me sona a xantatge.   

No tinc dades sobre els kilòmetres d’autovia de pagament que hi ha arreu de l’estat espanyol. Però si comparem la xarxa d’autopistes amb la de carreteres convencionals i autovies, trobo que hi hauria una gran diferència a favor de les segones.

Qui paga ara al manteniment de les carreteres? Evidentment el propietari de les mateixes que tant potser l’Estat, com les comunitats autònomes o fins i tot les diputacions provincials.

És voler fer recaure les culpes amb aquells que han aconseguit que les autopistes siguin lliures de peatges per a tapar els errors comesos durant anys i cobrir-se les espatlles sobre les hipotètiques mancances de manteniment que asseguren que tindran.

La pressió fiscal a Espanya en general i a Catalunya en particular és alta, comparativament parlant dintre dels països de l’OCDE, superant la mitjana dels països que la conformen.

El tema sempre és el mateix: la distribució equitativa d’aquesta pressió fiscal entre els que guanyen més i menys, una eficient recaptació i, finalment, la prioritat a l’hora de cobrir les necessitats dels seus ciutadans. No ens deixem enganyar: una eficient recaptació suposa, indirectament, un estalvi a la butxaca dels ciutadans, ja que així poden tenir més serveis essencials gratuïts o a un cost molt inferior al real.

Durant anys, l’ase de tots els cops han estat els carburants. Si comparem el cost dels carburants amb el sou mitjà dels espanyols, arribarem a la conclusió de que també en paguem un cost elevat. Us en recordeu del cèntim sanitari? Ni és només un cèntim ni tampoc és la sanitat l’única cosa que se finança a través dels impostos indirectes que recauen sobre els combustibles. Una part de la despesa pel manteniment de les carreteres també surt dels impostos que porten els carburants. 

Però tot indica que dintre de pocs anys, amb la interrupció dels vehicles elèctrics, el consum de carburants derivats del petroli patirà un descens significatiu... Com se pagarà llavors la sanitat, el manteniment de les carreteres, etc.? A qui li donarem la culpa? Segur que recarregar el cotxes elèctrics tampoc serà tan barat com ho és actualment...

La vida continua i haurem d’adaptar-nos cada vegada a la nova realitat. També en el tema dels impostos.          

AMB LES AUTOPISTES ENS VOLEN VENDRE LA MOTO

AP-7 per les Ventalles.

Un dels debats que hi ha sobre la taula aquests darrers dies i que quasi desperta tantes passions com el procés de successió del PP després de l’etapa de Mariano Rajoy és, sense cap mena de dubte, l’ alliberament dels peatges de les autopistes.

Segons el nou govern, el rescat de les autopistes per a convertir-les en públiques serà quan acabi el termini de la concessió. Això vol dir que l’AP-7, que és la que ens toca més de prop, hauria de ser l’1 de gener de 2020.

En un principi, aquest fet ens hauria d’omplir de joia a tots els habitants del pobles per on passa, siguin o no usuaris habituals, ja que encara que no ho siguin, a partir d’aquella data podran disposar d’una infraestructura viària més ràpida i segura que l’N-340 (per moltes rotondes que facin per augmentar la seguretat)

Però no. Des del món polític, però també empresarials ens volen vendre la moto... Una moto en aparença de gran cilindrada però que falla més que una escopeta de fira.

AP-7 pels Freginals. 

Des del Govern de la Generalitat ens amenacen que implantaran la vinyeta que, tot i que sembli que té connotacions amb el vi, se tracta d’una taxa més que repercutirà la ja prou castigada butxaca del ciutadà. Així ho reconeixia el propi Conseller de Territori i Sostenibilitat Damià Calvet durant la festa de la plantada a la finca Bombita de Deltebre dissabte passat al costat de l’alcalde de la població Lluís Soler.   

Sembla ser que la vinyeta serà una mena de tarifa plana que hauran de pagar tan si com no tots els propietaris de vehicles susceptibles de ser usuaris de les autopistes. O sigui, tan si les usen com si no les usen. I si no paguen la vinyeta, pagaran la multa corresponent... 

Però els que s’han passat dos pobles han estat els empresaris. Ara resulta que gràcies al que paguen els usuaris de les autopistes se sustenta l’estat del benestar (!). Gràcies al que paguen els usuaris de les autopistes tenim sanitat gratis, educació gratis, seguretat efectiva, transports eficients, etc., etc. I pregunten qui pagarà el seu manteniment quan siguin públiques. Els mateixos que paguen les autovies de les comunitats on no hi ha pràcticament autopistes, no? Crec que no fa falta crear cap impost, el que cal és administrar més eficientment els diners de tots i reduïr despeses supèrflues i inútils (excepte per aquells que ne treuen benefici)  

166è tall de l'N-340 a Amposta. 

Ja que segons els empresaris (però també d’alguns polítics), quan s’acabi la concessió de les autopistes, qui pagarà el seu manteniment... I què passarà amb els treballadors de l’empresa? Des del meu punt de vista me sembla un xantatge emocional destinat, tal com us deia abans, a vendre’ns la moto per a que, aquells que porten anys lluitant en pro de les autopistes gratuïtes cessin en la seva legítima reivindicació.

I per què és legítima? Per que als concessionaris de les autopistes se’ls hi ha renovat la concessió i, per tant, una vegada amortitzada la inversió inicial, només han de fer front al manteniment i alguna que altra inversió menor. La resta, una vegada pagats els sous i salaris dels seus treballadors, així com les quotes de la Seguretat Social i i totes les despeses generals, tot és benefici.

Mireu. Fa anys, un peatgista  de l’Ametlla de Mar, quan encara se pagava poc amb targeta i per tant, passava per les seves mans la pràctica totalitat de la recaptació del seu torn, me deia: AUMAR és l’empresa de l’Estat que més beneficis té... Tu saps el que recapta cada dia? Segurament no li faltava raó.

En quan a les pèrdues de llocs de treball, tot i ser un tema delicat, que no me vinguin amb romanços, ja que els primers en disminuir la plantilla al llarg d’aquests anys han estat ells mateixos en automatitzar i reduir peatges progressivament.

I ja per acabar, només una pregunta: 

Per què a Catalunya no hi ha la mateixa unitat d’acció que al País Valencià? 

La resposta és clara: Perquè dintre del Govern de Catalunya hi ha un partit que practica economies neoliberals i a l’altre partit ja els hi va bé si tots plegats segueixen el camí cap a la independència. Els altres objectius són secundaris...


MÉS INFORMACIÓ: 

https://www.diaridetarragona.com/ebre/El-conseller-de-Territori-i-Sostenibilitat-reclama-laccio-unitria-davant-la-regressio-del-Delta-20180618-0026.html

https://www.elperiodico.cat/ca/economia/20180619/seopan-sobre-suprimir-els-peatges-qui-pagara-la-festa-6888477

https://www.motorpasion.com/industria/asi-de-bien-nos-vendieron-las-autopistas-de-peaje-alla-por-el-ano-1972

https://www.diaridegirona.cat/comarques/2018/02/15/lap-7-no-prorrogara-2021/895989.html

DIARI DE L’AGOST. DIA 5

De Leonard Beard al Periódico. 

DE VACANCES

No, jo encara no... Rajoy... Avui s'ha celebrat el darrer Consell de Ministres (en funcions) abans de que Rajoy agafi uns merescuts dies de vacances (sé sol dir així no?)

El que passa és que Rajoy (com molts d’altres), cobra pràcticament sense treballar. A l’examen del juny va suspendre (cert que va treure la nota més alta, però no la suficient) i els deures que havia de fer per mirar de superar la situació de provisionalitat política que estem vivint des de principis d’any.

Mariano espera que en tornar de vacances cap a finals de mes pugui trobar una situació molt més favorable als seus interessos que no són altres que aconseguir el suport total de C’s i l’abstenció, sinó de tot el grup socialista, al menys del suficients per a poder aconseguir més vots a favor que en contra.

Espera no haver de tornar a unes terceres eleccions (o al menys això diu), però tampoc ha fet grans moviments com per aconseguir capgirar la situació.

PRESSING PRESI

Des del propi partit, des de C’s, des del PP, dels del món econòmic... Tothom pressiona a Pedro Sánchez per a que els socialistes facilitin la investidura de Rajoy.

González ja ho va dir l’altre dia directament i ara és Zapatero qui ha demanat a Sánchez que obri un debat intern per a veure que ha de fer el grup parlamentari.

Cada dia que passa el PSOE està més prop de l’autodestrucció. I me sembla que és igual el que voti, ja que facin el que facin els diputats, una part dels afiliats i simpatitzants no estaran d’acord amb l’opció escollida.

Una recomanació a Sánchez:  Sí sé sent molt pressionat, millor que se’n vagi ell que l’acabin tirant fora els seus companys. Una retirada a temps, sovint és una victòria.

MÉS INCOHERÈNCIES

Una vegada Convergència fa mostra de la seva incoherència al recórrer al Tribunal Constitucional el fet de que no se’ls deixi formar grup propi al Congrés dels Diputats. I és incoherent perquè si han dit sovint que és un tribunal polititzat i que no té cap mena de prestigi, el que haurien d’haver fet és reconèixer que no han sabut jugar bé els seves cartes i que la jugada els hi ha sortit malament. Haureu vist que ni els CDC són perfectes... Però s’ho creuen!

SABATA-PLANA

Una vegada hi va haver a València un cartagener que havia estat alcalde de Benidorm y va arribar a president de la Cheneralitat, més xulo que un vuit...

Bru gràcies als raig UVA, ben vestit... D’allò que se’n sol dir un paio ben plantat i de bon partit (no ho dic perquè fos del PP, però para les famílies de missa diària, però si ho ets, millor encara) Mireu si era valencià que un dia Aznar el va cridar a Madrid per a fer-lo ministre i no va trigar gens en fer les maletes i marxar cap a la capital.

Però com tot no pot ser bo, li van trobar un apel·latiu: Sabata-plana. I també deien d’ell: Si xafeu una caguerada, què passa? Que s’aplana!

Al temps que corren és difícil estar al mateix nivell que González i Guerra, però trobo que els ha superat. Després de 12 anys diu que encara no està segur de qui va cometre els atemptats de Madrid de l’11-M, trobo que ja es morirà sense saber-ho.

Entenc que no hagi pogut pair mai la derrota del seu partit només 3 dies més tard, però hauria de mirar de passar pàgina. Tanta rancúnia no pot ser gens bo per a la salut.

CAMIONS BONIFICATS

Atenció, atenció!!! La gran parida de Rull!! (i per extensió del govern de Catalunya)

Davant les pressions rebudes per part de les plataformes ciutadanes, però sobre tot dels alcaldes més propers, a Barcelona acaben de descobrir la sopa de frígola: Bonificar els camions que passin per l’AP-7 mentre no es desdobli l’N-340 o el que és el mateix, que no s’acabi l’A7.

Però a veure, seiem una mica i pensem... Pensem... Ja? Si es bonifica l’autopista no vol dir que sé renovarà la concessió a Abertis? A mi me sembla que sí.

En tot cas no és el que s’està demanant des de la plataforma Prou! AP-7 gratuïta ja! A veure alcaldes, polítics en general, veïns de Tortosa... Sabeu que es reclama?

-AP-7 GRATUÏTA JA!!

-DIGNITAT PER A L’N-340 (No a les rotondes i construcció d’accessos adequats per a entrar als nuclis de població)  

Una vegada assolits aquests objectius, el que facin o deixen de fer, ens importa un rave.

DIARI DE L’AGOST. DIA 23 (dijous)

CATALUNYA NOU ESTAT D’EUROPA
Sembla que aquest serà el lema de la manifestació de l’11 de setembre que es pretén sigui unitària . Amb l’exclusió de la paraula independència es podria integrar perfectament (per què no?) el PSC, el partit més contrari (exceptuant el PP i Ciutadans, evidentment) a l’hora de parlar d’un eventual estat independent.  
 
AMPOSTA DENUNCIA
Des de fa unes poques setmanes, s’ha creat un compte de Facebook sota el nom de “Amposta denuncia”. De moment hi ha molt poques entrades, ja que el mes d’agost és poc propici a notícies polítiques. Però els temes que hi ha penjats (lloguer del local del centre de rehabilitació, festes majors, centre comercial...) són força interessants com ho està demostrant la participació de la gent. Hi ha comentaris de tots els colors i tots els gustos. Rèpliques i contrarèpliques on, en alguns casos, s’hi reviuen velles controvèrsies del passat. Rafel Serret i jo ja no estem sols a l’hora de criticar el govern municipal. Segurament a partir d’ara deixarem de ser el parell de xalats que ens atrevíem a treure’ls-hi els draps bruts de la seva gestió.
Ara s’hi ha afegit molt més gent i animo que en un futur molt proper en siguin més encara les veus discordants en contra del ranci caciquisme local que patim des de fa anys i panys... 
 
L’ETARRA COVARD I TRAMPÓS
Van ser molts els presos de la banda ETA que van solidaritzar-se amb Uribetxeberia i van començar una vaga de fam indefinida que, poc a poc, van abandonant. Un d’ells va ser l’exdirigent etarra Mugika Garmendia que, tant sols i ha estar quatre dies (la va abandonar ahir) i, segons vaig escoltar per la ràdio, a la seva celta hi van trobar pots de menjar. Covard i trampós. 
 
LOS NIÑOS CON LOS NIÑOS I LAS NIÑAS CON LAS NIÑAS...
Qui de la nostra generació no se’n recorda de la cançó dels Bravos? Però la lletra d’aquella cançó promovia les relacions entre els diferents sexes, tan limitades durant la dictadura.
Però a la segona dècada del segle XXI, encara que sembli impossible, segueixen existint col·legis concertats que mantenen la separació de sexes a les aules. El Tribunal Suprem (què no és qualsevol cosa, ha fallat que no són mereixedors de les subvencions que reben per part de les comunitats autònomes o el propi estat. La demanda l’havien interposat dos col·legis de l’Opus (una de les branques més ràncies del catolicisme)
A Catalunya hi ha 17 centres que mantenen la separació de sexes i que reben subvencions prorrogades durant els segon mandat del Tripartit. Ara que mana CiU, imagino que encara amb més motius se’ls hi tornarà a renovar l’any 2014 quan els hi caduqui.
No cal dir que sento vergonya de que coses així puguin arribar a passar. 
 
XAVIER PALLARÈS
L’edició impresa del Periódico d’ahir valorava negativament les formes del Delegat del Govern de la Generalitat. També es cert que la manca de notícies fa que es parli de temes  dels que, segurament no se’n parlaria o se’ls hi donaria un espai més reduït.
Em refereixo al tema dels toreig sense sang que es fa a la plaça d’una finca particular d’un ramader d’Alfara de Carles, a la falda del Port. El Delegat del govern s’ha manifestat favorablement a aquests tipus d’espectacles, encara que, segons la normativa vigent, estarien prohibides a Catalunya.
Però ja sé sap que una cosa és el que diu la legislació i l’altra molt diferent els interessos que s’hi amaguen al darrere: turisme, vots... El Sr. Pallarès ho coneix força be.

Per cert, us explico una cosa de qui també és alcalde d’Arnes. A Xavi, com el coneixen els seus amics, el va animar a presentar-se el seu cosí Arcadi, amb qui comparteix els mateixos cognoms i que també va ser alcalde (en aquest cas per ERC) d’Arnes. Segons sembla la dona d’Arcadi li va advertir que el cosí no era tan bona persona com ell es pensava. El temps li va acabar donant-li la raó. 

 

ESTAFATS PER ABERTIS
Així és com sé senten els hostalers gironins i així és com se senten també molts de ciutadans usuaris de les autopistes catalanes.
Aquest matí, a Catalunya Ràdio, he pogut escoltar al president de l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de les Comarques de Girona que es mostrava indignant per l’actitud de la concessionària d’autopistes. Deia que molts de dies des de Figueres a la Jonquera es produeixen retencions de fins a 30 quilòmetres, sense que els responsables de l’autopista adoptin cap mesura, com sembla que estarien obligats a fer. Aquest senyor, usuari habitual, declarava sentir-se estafat.
El cert és que jo m’hi he trobat moltes vegades, encara que he de confessar que les dues darreres (al juliol de l’any passat i a l’aril d’aquest), em vaig trobar amb una circulació bastant fluida. Però quasi sempre que he anat cap a França o Girona, certament, m’he trobat amb retencions quilomètriques i a diferents punts, no tan sols a la província de Girona.