MANIFESTACIONS I CONTRAMANIFESTACIONS

Dimarts, a diferents ciutats d’arreu de l’estat espanyol, es van convocar manifestacions en contra de la reforma constitucional que vol establir el límit de dèficit de l’estat i, per extensió  de la resta d’administracions.
Aquestes manifestacions les van convocar els principals sindicats (UGT i CC.OO) i d’altres entitats cíviques i veïnals. A Madrid, en total sembla que van ser unes 400 i el nombre de manifestants, uns 4.000. A Barcelona no en van ser tants i la manifestació estava prevista entre la plaça del bisbe Urquinaona a Pla de Palau, on està la seu de la delegació del govern.
Sorprèn que sent 400 les entitats convocants només acabessin assistint 4.000 persones. Sembla ser que ni els sindicats majoritaris tenen ja poder de convocatòria o bé la ciutadania, com es diu vulgarment “passa de tot”.
Segurament a la gran majoria de ciutadans l’importen altres coses  com són la feina i l’economia domèstica per a poder arribar a final de mes. Penso que ni el bon funcionament de la sanitat ni l’ensenyament importa ja a l majoria de la gent.
La gran pregunta és: Què pot fer mobilitzar a la societat espanyola?
La Plataforma 15-M o “indignats” o “Democràcia real, ja!” pot quedar com un moviment “romàntic” sense cap tipus més de fita. Normalment quan hi ha un moviment social contundent i persistent, els objectius que es pretenen aconseguir, s’acaben assolint. Un clar exemple va ser la Plataforma en Defensa de l’Ebre que va aconseguir aturar el PHN.

Tornant a la manifestació de Barcelona de dimarts passat, no va poder arribar a la plaça Pla de Palau perquè una contramanifestació ho va impedir. Precisament van ser els “indignats” que, tot i afirmant que “els sindicats no defensen els interessos dels treballadors”.

Des d’aquí demanaria als “indignats” que agafessin alguna responsabilitat. És més, els encoratjaria a fer-ho! Si creuen que ells si que representen els interessos d’una bona part de la població, haurien de decidir-se a donar passos més ferms i mirar d’assolir objectius concrets. La protesta persistent sense objectius no porta en lloc. I si, realment tenen objectius, que formalitzen el  moviment en un partit polític, sindica, associació cívica, o el que vulguin.
Ara mateix, amb la seva actitud, penso que no van en lloc.  

EN TEMPS DE CRISI: POPULISME I DEMAGÒGIA

Ho hem vist amb els resultats de les darreres eleccions. El Partit Popular, però sobre tot Plataforma per Catalunya, en un discurs simplista i forta càrrega de populisme basat, sobre tot, en el problema que, segons ell, significa la immigració.

Allà on s’ha fet més palesa del que estic dient, ha estat a Badalona, amb el candidat popular Garcia Albiol fins i tot ha estat imputat per racisme.

Vic i el Vendrell són les places fortes de PxC amb 5 regidors a cadascuna d’aquestes poblacions. A Vic, on es presenta el seu líder Anglada, és la segona força política només pel darrera de CiU. També a les Terres de l’Ebre la “collita de regidors” ha estat força bona amb 2 a Roquetes i 1 a Tortosa i Amposta.

Dit això, a mena d’introducció, em centro en el tema del que us volia parlar avui: la nova campanya d’E-cristians, un moviment ultracatòlic.

Segons aquest moviment, “els avortaments d’avui repercutiran en les pensions del futur”. Evidentment, el tema pensions és un dels temes que preocupa més. Conscients de els notícies relacionades que surten, sobre tot, en la reforma que vol fer el govern central allargant l’edat de jubilació, limitant les jubilacions anticipades, augmentant els anys a computar per al càlcul, etc, en un intent de garantir-les al màxim, E-cristians, amb aquest discurs populista i demagog vol “preservar” els fetus amb l’amenaça de que “gràcies” a ells, podrem cobrar puntualment les pensions futures.

L’avortament és un dret socials que s’ha anat adquirint, consolidant i augmentant des de fa unes dècades. Com sempre diem els qui el defensem, a cap dona se la obliga a avortar i si ho fan, és perquè està en perill la vida de la mare, del propi fetus o per altres motius socials així ho aconsellen. Tampoc l’avortament és un acte exclusiu dels no creients, ja que són moltes les dones catòliques i amb un poder adquisitiu alt que acudeixen a les millors clíniques amb la seguretat que allí gaudiran d’unes mesures sanitàries i de seguretat molt més altes que a d’altres tipus de centres, alguns d’ells fins i tot clandestins o quasi.

La notícia sobre la campanya es va donar a conèixer ahir mateix i ha de durar 15 dies. Però a part d’això res més s’ha filtrat a la premsa o al menys jo, no ho he llegit. A què em refereixo? Simplement em pregunto d’on han tret les dades. És que han fet algun estudi? I si l’han fet, és tot el rigorós que cal. O és el que deia jo de bon començament? Populista i demagog. Personalment m’inclino per aquesta darrera opció.

PREVISIBLE INCREMENT DE LA NATALITAT ABANS DE CAP D’ANY

Com ja sé sap, una de les mesures econòmiques que va prendre el govern de Zapatero, va ser eliminar la prestació de 2.500 euros que rebien totes les mares per naixement o adopció d’un fill, sempre que reunissin determinades condicions (el fill havia de néixer a Espanya i la mare portar més de dos anys de residència ininterrompuda)
Quan es va aprovar la retallada, ja es va tenir la previsió de que els nos engendraments no poguessin “arribar a temps”, al menys que fossin parts prematurs.
Així, cal suposar que, si una mare, en arribar el dia 31 de desembre, està a punt de “complir”, farà (o al menys o intentarà) tot el possible per a que el seu fill pugui néixer abans de les 12 de la nit. Caldrà veure si els metges i resta de personal sanitari col·laboraran per a que això sigui així.
Fins ara, el primer nat de l’any, tenia una sèrie d’atencions: visita de polítics que l’apadrinaven simbòlicament, amb foto inclosa a diferents mitjans de comunicació, regals de cases comercials que el patrocinaven, etc.
Tot fa pensar que, aquest any, els primers naixements de l’any no siguin tan “puntuals” com els anys precedents que “veien la llum” als pocs segons de “girar full el calendari”.