AIXÍ ES PERD UNA LLIGA

Ahir el Barça va fer un mal partit a Anoeta i va acabar perdent. Però no només va perdre el partit, també va perdre la possibilitat de col·locar-se líder (això sí, el Madrid ha jugat un partit menys) i el que és pitjor, jugant així pot perdre la lliga abans d’hora.

Luis Enrique va tornar a sorprendre a l’afició no fent jugar, d’entrada, ni a Messi ni Neymar. Segurament perquè pràcticament no havien entrenat al tenir permís per estar-se uns dies més de vacances... No sé, igual l’any que ve els hi poden donar vacances fins el juny...

A principi de temporada ens va il·lusionar a tots un jove jugador de nom Munir. Va començar el campionat fent un gol i tirant una pilota al pal, a més de ser el màxim golejador de la pretemporada. Què se’n ha fet? Des d’aquell partit no ha tornat a marcar, però Luis Enrique ahir el va posar a l’equip inicial. El seu rendiment va estar a l’alçada de la resta, fins i tot dels que van sortir des de la banqueta: molt dolent.

Des del meu punt de vista, el màxim responsable del que està passant és l’entrenador, és Luis Enrique. Entenc que un jugador (Jordi Alba) pugui fer un gol en pròpia porteria al minut 2 de partit. Un accident. Però és que l’entrenador té més de 90 minuts (comptant l’afegit) per a remuntar i el Barça ahir va ser incapaç de fer-ho.

Hauria estat bé que els jugadors s’haguessin conjurat per donar la volta al partit, però sempre és l’entrenador qui ha de canviar el sistema i els jugadors per a donar a l’equip l’aire nou que necessita en cada instant. I Luis Enrique, pel que sembla no ho sap fer.

I, a sobre, gens d’autocrítica, ni per part de l’entrenador ni tampoc per part dels jugadors.

Així volen guanyar títols aquesta temporada?

Em sembla que en aquest pas quedaran en blanc (i no blanc Madrid precisament) I el que és més preocupant: la temporada que ve poden repetir èxits, ja que si el Barça no pot fitxa fins 2016 i els jugadors del B (per molt que es digui), tampoc són cap garantia (només cal veure els resultats dels darrers partits), ja m’explicaràs!

Sort de que el Madrid va perdre a Mestalla. El València li va pegar una bona repassada i els va fer baixa a la terra després de vint-i-tants partits guanyant de forma consecutiva.

Això sí, el Madrid es va avançar gràcies a un gol de Cristiano Ronaldo fet, com no, de penal. Un penal que per alguns va ser clar i per altres no tant. És veritat que li dóna al braç del jugador valencianista i que desvia la trajectòria de la pilota, però també diu el reglament que hi ha d’haver voluntarietat i l’infractor estava retirant la seva extremitat per a no haver d’impactar amb la pilota. És, si els números no em fallen, el penal número 8 que li xiulen a favor al Madrid. El penalet, és un dels fets més característics de la història del Madrid. Quan té un partit costa amunt, l’àrbitre els hi xiula quasi sempre un penal per a desencallar-lo. Així, qualsevol...

Però aquest argument no em serveix d’excusa (ni molt menys!) per a justificar la irregular temporada del Barça. Els blaugranes estan on estan per mèrits propis (igual que l’equip de bàsquet, que després de guanyar al Madrid amb comoditat, no han tornat a guanyar cap partit més i n’han jugat 3)

Sovint, mentre me’n vaig cap a casa, escolto el Larguero, el programa d’esports en català de la SER. Fa dies que parlen de la sentència del TAS i que si hi hauran o no eleccions anticipades.

Ja sé que molts preferiu Laporta de president. En cap etapa de la història blaugrana s’han assolit tants de títols. Però com a persona, des del meu punt de vista és un indesitjable i jo preferiria veure a un altre de president. Això sí, amb Guardiola a la banqueta.        

UN BARÇA MÉS VERTICAL

Un títol menys original seria: el Barça és va cruspir ‘els lleons’.

Tal com tinc per costum, no vaig veure el partit, però si les suficients resums per a poder-me fer un idea prou aproximada de com va anar el partit i de com juga el Barça de Luis Enrique.

Si un només es queda amb el resultat (0-2) i que a sobre el primer gol no va arribar fins el minut 78 de partit, gràcies a Neymar que havia entrat uns minuts abans (62), es farà una idea errònia.

A la primera part, el Barça amb una davantera formada per Pedro, Messi i Munir, hagués pogut foradar la porteria de Iraizoz (aquell que va ser porter de l’Espanyol i que està casat amb una catalana) Però les accions de Pedro, però sobre tot de Munir es van estavellar a les cames o el cos del porter basc.

Però aquella primera part va tenir encara molta més història. A Munir sé li va anular un gol legal i, a sobre, li van fer dos penals no xiulats per Fernández Borbalán, sense cap mena de dubte, el pitjor del partit (el Periódico li dóna una puntuació de 3 sobre 10)

El primer va ser com a conseqüència d’una empenta pel darrere de Gorka Iraizoz i on segurament Munir va pecar de passerell. El segon (per a mi molt més clar) va ser una empenta del veterà Gurpegui i que l’àrbitre tampoc no va voler veure com a penal.

Per la nit, fent zapping, vaig veure un debat a la Cuatro. Entre els assistents hi havia el Lobo Carrasco, Kiko, l’arquer que va jugar amb l’Atlético de Madrid i l’exàrbitre Iturralde González. Segons Iturralde González hi ha gols i penals de sofà. És evident que des del sofà i amb totes les repeticions, aturades d’imatges i altres tècniques que usen les televisions, s’aclareixen molt de dubtes que, al camp, segurament no es veuen; i ja sabeu que l’àrbitre ha de xiular el que veu, no el que intueix. En aquest punt estaríem d’acord. Però on no estic d’acord és a l’hora d’avaluar el penal no xiulat de Gurpegui sobre Munir. Segons el basc, no podi ase penal perquè no hi ha empenta si no hi ha moviment de colzes. Fins i tot li va fer una demostració pràctica a Carrasco que s’ho va acabar creient. Encara que no hi hagi moviment de colzes hi pot haver moviments de mans (palmells de les mans cap amunt i moviment descendent) Es suficient un contacte així per a que un jugador que en un moment donat pot estar sense tocar els peus a terra, per a que si li dones amb la força suficient, pugui caure. Quan era juvenil i jugava a handbol, una vagada amb un subtil contacte amb la punta dels dits, un jugador de l’Alcanar que entrava per l’extem i pretenia centrar la pilota, va anar per terra amb el consegüent empipament. L’àrbitre no va xiular penal però ho era.

Després es va aprlar d’un possible penal comés per Piqué. A la jugada s’aprecia com el jugador català aixeca el peu a l’alçada de la cara del jugador del Bilbao, però no queda clar si hi ha o no contacte. D’haver-lo seria penal i si no el toca, joc perillós i per tant, lliure indirecte dintre de l’àrea. Iturralde González i va veure penal.

Sobre Munir van dir que era un jugador diferent. Té atreviment i toc de pilota. No sé si serà el nou Messi, però crec que serà el referent del Barça dintre d'uns anys. 

La diferència del Barça de Luis Enrique amb el Barça de Pep Guardiola i, sobre tot, amb el del Tata Martino, és que el Barça d’ara és molt més vertical. Sap jugar al contraatac, cosa que abans no sabia. Abans, quan un partit sé li travava, tocava i tocava sense tenir clar que havia de fer. No podia centrar a l’àrea perquè no hi tenia rematadors. Ara es pot deixar dominar pel rival (de fet al començament de la segona part l’Athlètic Club tenia més domini de possessió) i aprofitar una robada de pilota al mig del camp per a clavar-te-la.

I si pensem que dintre d’un mes i mig tindrem a Luis Suárez com a referent a l’àrea, el Barça d’aquest any potser letal. No estem parlant d’un jugador qualsevol, sinó del Bota d’Or europeu juntament amb un jugador de l’equip de la capital...  

A què és Ronaldo i el Madrid? A si, ara me’n recordo, aquell jugador que només dóna cops de puny anys jugadors de l’Atlético i que juga amb un equip que en 3 partits està a 6 punts del Barça... Sí, ja me’n recordo.           

DIARI DE L’AGOST. DIUMENGE 31

 Avui s’acaba l’agost i també posaré fi al meu diari. A partir de demà tornaré a la normalitat amb els meus comentaris habituals, normalment polítics.

Els meus més incondicionals seguidors us haureu adonat que cada dia he deixat al menys un diari (a principis de mes hi van ha ver un parell o tres de dies que vaig tenir material per a dos), tot hi haver anar fins a 5 viatges a Barcelona amb el que això implica en quan el temps que tens que emprar... Sense tenir en compte els retards habituals de la RENFE.

Ecografia. Precisament divendres, tornant de Barcelona vaig rebre una trucada de l’Hospital Comarcal d’Amposta per a donar-me hora per a fer-me una ecografia. Feia un mes que l’havia sol·licitat. Els hi vaig de que no calia, que ja me l’havien fet a un altre lloc.

Les retallades no només han comportat el tancament dels quiròfans, sinó també d’altres departaments com és el cas del de diagnòstic per la imatge. Si més no és el que es desprèn per la demora en donar-me hora.

Munir. Recordareu que fa uns dies vaig comentar-vos que l’evolució de la jove promesa blaugrana, aviat despertaria interès i que, amb tota probabilitat el cridarien per anar a la selecció abans de que no ho fes el Marroc. També que el Barça li hauria de pujar el sou i la clàusula de rescissió abans de que vingués un altre equip a emportar-se’l.

Totes les meves premonicions s’han complert. Luis Milla l’ha cridat per anar a la sub-21, pas previ per a debutar a l’absoluta. Mentre, Marroc també pretén que jugui amb la del país dels seus avantpassats. No crec que ho faci, ja que jugant amb Espanya té garantits molts més èxits i diners que si ho fa amb la del Marroc.

I, també s’està parlant d’augmentar-li la fitxa. Sembla ser que avui tornarà a ser titular al Madrigal i això li dóna, evidentment un plus. No diré que pot ser una competència de Messi i Neymar, encara que només sigui per nom, però evidentment serà una bona alternativa i un gran substitut per a quan algun d’aquests jugadors no ho pugui fer, ja sigui per lesió o per sanció.

Un sant transvestit. La notícia, que ahir vaig llegir a Público, té la seva gràcia. Resulta ser que a Sevilla veneraven una suposada imatge de Santa Llúcia quan en realitat es tractava deSant Joan Evangelista.

Sabeu que Santa Llúcia és la patrona dels cecs i per deferència a l’ONCE van voler posar la imatge de la santa patrona, però com no en tenien, van pegar ma del primer que van trobar i com que Sant Joan Evangelista és molt finet i a sobre sembla ser que porta roba de dona, aviat van trobar la solució.

Aquest fet, me’n ha fet recordar un d’una població molt més propera: Vall-de-roures.

Resulta ser que al portal gòtic de l’església de Santa maria la major hi ha 4 figures. A principis de la guerra Civil Espanyola, els milicians la van col·lectivitzar per a usar-la de magatzem. Va ser quan van decapitar les 4 imatges.

En acabar la guerra les van voler restaurar i algun enteradillo va pensar: 4 imatges? Els 4 apòstols. I així es va fer, els hi van posar el 4 dels 4 evangelistes. Però vet-ho aquí que una d’elles té els braços al voltant del ventre. És la Verge Maria, però amb barbeta.

Carlos Fabra. El capitost del PP de Castelló ha d’entrar aquesta propera setmana a la presó per a complir una condemna de 4 anys. Però resulta que no vol entrar i contradient el que va dir fa un temps, ara vol demanar l’indult al govern. Quina cara que té! Lladre, mentider, trampós, defraudador... Qui en dóna mes? Es d’esperar que no li donaran l’indult si tenim en compte que tampoc li van donar a Jaume Matas.   

Cas Pujol. I com no podia ser d’una altra manera, tancarem el diari parlant del Cas Pujol, un cas generador de notícies i que donat de si durant tot el mes.

La penúltima que s’ha sabut ha estat que en 5 anys, el clan Pujol va guanyar 875 milions d’euros? D’on van sortir (si, en aquest cas, no consta que els hi toqués la grossa de la Rifa de Nadal)?

Aquest fet, sumat a molts més, fa que l’elit empresarial catalana es pregunti com és que guanyaven més diners que ells mateixos? La resposta de tot plegat és molt fàcil. Mons pares sempre hem van dir que els diners no es fan treballant... Quan em vaig fer gran vaig assabentar-me de la segona part: ES FANT ROBANT!!      

DIARI DE L’AGOST. DILLUNS 25

Amb la Muixeranga de Vinaròs. Ahir per la tarda, la meva dona i jo varem acompanyar a la Muixeranga de Vinaròs a la població d’Alcalà de Xivert (Baix Maestrat- Castelló-)

Dintre del marc de la seva festa Major, ahir es va batejar un nou gegant local. Un gegant insòlit i diferent als que havia vist fins ara. Era ni més ni menys que una reproducció del famós campanar del poble i, com no, va ser batejat amb el nom de lo Campanar.

A part de la Muixeranga de Vinaròs, també hi eren presentat altes colles geganteres com la d’Ulldecona i Benicàssim, així com un nombrós seguici on hi havia des de timbalers a sevillanes, passant per cavalleries, una colla de dolçainers vestits de festa i tota mena de capgrossos (cabuts com diuen allí)

Després dels actes protocol·laris amb la presència de les autoritats i pubilles, a partir de les 7 de la tarda es feia el pregó de la Festa Major que ve a ser com una cercavila o desfilada on hi van participar tots els grups que he esmentat i uns quants més.

Mentre es donava la volta al poble, els grups anaven amenitzant al nombrós públic assistent amb els més variats números. Així, la Muixeranga va realitzar tota mena de figures que van ser molt aplaudides per un públic desconeixedor de la creació del grup.

Una vegada acabats els actes, al pati del col·legi públic, l’ajuntament va oferir a tots els participants un sopar de germanor.

Nova amenaça de transvasament. Segons informa el diari digital l’Aguaita.cat, el govern de CiU té un informe sobre la taula per a transvasar aigua cap a Barcelona del canals Segarra-Garrigues.

La Plataforma en Defensa de l’Ebre ho havia denunciat reiterades vegades. Normalment,. Els canals de reg estan sobredimensionats, és a dir, portarà més aigua que la que necessiten els regants. I per a què es destinarà aquesta aigua sobrera? A apagar la set de la indústria de la zona metropolitana de Barcelona, ja que sabem que el consum de d’aigua de boca, mica en mica va baixant.

Una vegada més es demostra que els governs de CiU són transvasistes. Quan no des del tram final de l’Ebre, del Roina i sinó, tornem a l’Ebre, aquest cop des del Segre... Però no ens enganyem, al Delta li va el mateix mal o pitjor (l’aigua del Segre és de millor qualitat) si el transvasament es fa a 30 quilòmetres de la desembocadura o de més cap a munt.

Cas Pujol. El Cas Pujol no para de donar notícies. Imagino que hi ha un fotimer de periodistes intentat esbrinar el que encara no ha publicat ningú. Ahir per exemple, el Periódico de Catalunya explicava que la banca andorrana no es refiava e la procedència de la fortuna que els Pujol (en plural) tenien dipositada. I és que quan entren més diners que allò que es pot considerar normal (el barem és diferent per a tothom), cal començar a sospitar de la procedència dels calers. Si un té un sou (o sous) declarats d’una certa quantitat de diners (als que li has de restar els que necessiten per a viure), o et toca la loteria quasi sempre com a Carlos Fabra o els estàs aconseguint il·lícitament. Tu mateix...

I avui, informa el Triangle que ara, qui està sota sospita és la Fundació Pujol. Sembla ser que la família (això sé sembla cada cop més a un relat de la Màfia italiana) podria haver blanquejat diners a través de la fundació.

No és el primer cop que una fundació està sota sospita. Penso que les fundacions vinculades a partits polítics, sindicats o polítics en general o haurien d’estar prohibides o bé supercontrolades pels organismes que tenen aquesta finalitat.

Rajoy tanca la porta. I no precisament la de casa seva perquè sé li hagin acabat les vacances. Tanca la porta definitivament a que a Catalunya es faci un referèndum considerat com a no legal. Ara a mas i els seus tenen per davant la difícil decisió sobre que han de fer. Si fan cas a Esquerra i entitats com l’ANC i tiren pel camí del mig, malament, ja que els hi pot caure tot el pes de la justícia en el cas de que es consideri que han vulnerat les lleis estatals. I si no ho fan, està clar que la ruptura amb ERC (sembla ser que els republicans cada cop tenen més coll avall que serà així) és més que imminent.

Munir. Ja fa anys, quan Messi era un marrec de només 18 anys, li vaig preguntar a mon nebot Silvà (net d’un exiliat republicà a França) si n’havia sentit a parlar. Hem va dir que no. Jo li vaig dir que retingués el nom, ja que seria un gran futbolista. Sembla ser que Munir va pel mateix camí. Pocs jugadors han fet un debut en partit oficial amb el Barça a l’alçada del que va fer ahir el jove d’origen magrebí. Munir podria convertir-se en la gran sensació de la lliga.

Caldrà veure dues coses: el temps que trigarà el club en fer-li una fitxa del primer equip amb una clàusula de rescissió que sigui prohibitiva per als grans clubs i el que trigarà del Bosque en cridar-lo pe a la selecció (al menys per a la sub-219 amb la finalitat de que no pugui jugar amb Marroc, ja que imagino que com passa amb els Alcántara, deu de tenir la doble nacionalitat.