LA FOTO DE LA CAMPANYA. ELS SOBRES

Ja teniu tots els sobres electorals? Sí? Us heu fixat que a un de tots no ho hi cap imatge? Ni logo, ni careto del candidat, ni lema de campanya... Res de res... 
De quin partit sé tracta: Del Partido Popular. El sobre està totalment en blanc... 
I jo que em pensava (perquè així m'ho havien dit eh!) que els sobres del PP eren blaus i anaven plens de bitllets!! 
Potser per això els electorals són blancs i així no s'equivoquen a l'hora de donar-los.  

HA PARIT LA BURRA

Avui (11-03-2015), el diari digital Aguaita es feia ressò d’una notícia que va donar ahir la Cadena Ser.

La notícia fa referència a les suposades irregularitats comptables que es van produir a la Federació de Comerç d’Amposta i per les quals va dimitir la presidenta ja fa quasi dos mesos.

La notícia va er vox populi a Amposta a partir del dimarts dia 20 de gener. Com us podeu imaginar, ràpidament va córrer com la pólvora per la nostra ciutat. Però a pesar d’això i malgrat la notícia va ser filtrada a algun mitjà de comunicació, aquest ho van silenciar.

Les suposades irregularitats comptables s’elevarien, aproximadament, a una xifra que estaria pels voltants dels 50 i dels 55 mil euros.  

Ja havien passat unes setmanes, un dia vaig parlar a un dels socis de la Federació que em va mostrar la seva contrarietat pel mutisme que hi havia.

-Al menys ens podrien donar una explicació... –Va raonar-.

Efectivament, primer que ningú, els socis de FECOAM haurien hagut de conèixer quina era la situació que estava vivint al si del comerç local. La dimissió de la que havia estat presidenta 17 anys (informació extreta de l’Aguaita) no és un fet sense importància i per la que no calgui donar explicacions.  

Van passar els dies i vaig tornar a tenir una conversa d’allò més interessant. La persona en qüestió, que havia estat membre de l’executiva de FECOAM ja fa un bon grapat d’anys, em va explicar que sinó havia transcendit als mitjans havia estat per les advertències de l’advocat de la presidenta. Segons sembla, l’advocat havia amenaçat en querellar-se contra tots aquells que difonguessin la notícia sense tenir proves dels fets.

També em van explicar que, des de l’Ajuntament d’Amposta es va pressionar a diversos mitjans territorials per a que silenciessin notícies relacionades amb l’alcalde o el cas que ens ocupa, ja que (a ningú sé li escapa), estem a pocs mesos d’una de les cites electorals més importants, com són unes municipals.  

Per molt que diguin els mitjans que són independents, la independència (real) resulta molt cara, ja que això significaria haver de renunciar a rebre subvencions estatals i posar propaganda institucional.

Aquells mitjans que no es porten bé i airegen els draps bruts d’una administració, deixen de rebre subvencions (si és que n’atorguen) o bé no reben contractes publicitaris, la qual cosa minva la capacitat de fiançament i sovint acaben plegant. Així de dura és la vida...  

Recordo que el setmanari el Triangle que dirigeix el capellà i periodista Jaume Reixach, va haver de passar per una situació similar durant els darrers anys del pujolisme, ja que cap departament de la Generalitat es feia auto-bombo a la revista.

La burra ha trigat casi dos mesos en pair, però al final ho ha fet. Com diu la dita: val més tard que mai... 

ELS REIS DE LA PROPAGANDA

Us avanço que després del petit comentari us explicaré un acudit.

Aquests dies ens ha tornat a tocar hospital... Què hi farem!... És el que passa al tenir pares grans...

Fa uns mesos, la meva dona va llegir a la Revista Amposta (òrgan oficial de Convergència) que l’Hospital Comarcal d’Amposta havia instal·lat wi-fi per a tots aquells pacients o familiars que volguessin connectar a Internet. Però ja sabeu que passa en aquest casos: que, normalment, s’ha de demanar la contrasenya. La meva dona ho ha preguntat a una infermera i, després de demanar-li el número d’habitació, li ha dit que ho consultaria amb l’informàtic... Tanta propaganda per això?

És que són els mestres de la publicitat. L’important és donar la notícia, després ja es veurà.

I ara l’acudit.

Els qui sou de la mateixa generació que jo, ja sabeu que abans s’explicaven molts acudits de Jaimito, un personatge molt trapella, amb molta picardia, però també molt enginyós. L’acudit que us explicaré també té com a protagonista a Jaimito, però per una vegada (i sense que serveixi de precedent) era molt bon xiquet, estudiós i l’estimat de la professora...

Tant, tant ho era que era l’enveja dels seus companys de classe. Així, un dia, li van voler gastar una... Putada...

Com que Jaimito sempre arribava puntual a classe (ni un minut abans ni un minut després), abans de que entrés, els seus companys van escriure a la pissarra:

Jaimito és el que té la polla més gran de classe.  

Al veure-ho, ho va voler esborrar ràpidament, però els companys no li van deixar fer-ho. En aquell moment va entrar la professora (cal imaginar que de molt bon veure i de millor tocar...)

-Jaimito: Qui ha escrit això a la pissarra?

-Jo no senyoreta...

Mentre, tota la resta de xiquets de classe, com si fossin el cor d’un orfeó, deien:

-Ha estat Jaimito, ha estat Jaimito...

La professora, una mica mosca, es dirigeix a Jaimito i li diu:

-Jaimito: quan acabi la classe et quedes que et vull parlar...

En acabar la classe, tots els xiquets reculen les seves coses i fan com si se’n anessin cap a casa, però es queden per allí a prop per mirar d’esbrinar el que passava, pensant que la reprimenda que li cauria a sobre seria d’aquelles que fan història...

Quan Jaimito surt al carrer, ja feia mes de mitja hora que havia sortit la resta de la classe. Però en contra del que s’esperaven els seus companys, va sortir més content que unes castanyoles.

-Jaimito: que t’ha passat? Què t’ha fet la professora?

I Jaimito, en to irònic, els hi diu:

-No hi ha res com la propaganda! 

CONFESSO QUE COBRO A TRAVÉS D’IRLANDA

Com sabeu fa més de 3 anys que no estic posat en política activa. Quan vaig entrar a l’Ajuntament d’Amposta em van fer declarar els bens i el mateix quan ho vaig deixar... Sempre he pensat que deuen d’haver dos tipus de persones: les que no tenen res que amagar i les que si i menteixen en la seva declaració.

Per tant, tot i no estar obligat, vull confessar una cosa, així, públicament, per a que tothom ho sàpiga: cobro a través d’Irlanda. Ja m’ha arribat una transferència i els propers mesos me’n arribaran més.

L’import de la transferència que m’han fet és de 0’68 €, sí, si, 68 cèntims d’euro...

Bé, us explico. Fa uns anys (potser 3) vaig donar-me d’alta a Google AdSense. Què és això? Un servei de publicitat al blog, en aquest cas a la Via Augusta.

Els que fa més temps que em seguiu, imagino que recordareu que, com ara, a la Via Augusta hi havia publicitat. Cada vegada que miris un anunci, uns centiments que em cauen (bé, potser només un) i si compres des d’allí, en teoria me’n cauen uns quans més. Però només té paguen a partir de 70 €. Per tant, fins que no tens 70 € acumulats, no cobres.

Un dia de fa un parell d’anys, van decidir canviar els sistema i per a tornar-nos a donar d’alta havíem d’introduir des de pàgina AdSense un codi que ens havia d’arribar per correu ordinari en un termini d’uns pocs dies... Quasi dos anys sense rebre res! I per tant, sense poder donar-me d’alta i, òbviament, sense publicitat a la Via Augusta.

Farà cosa d’un més vaig estar mirant i remirat per si podien enviar-me una nova contrasenya per a tornar-ho a activar. No sé si serà per això o perquè la carta extraviada va usar un GPS per a localitzar-me que, finalment em va arribar. Vaig introduir el PIN 366722 i es va activar. Per a continuar em van demanar l’IBAN del meu compte i, per assegurar-se de que tot era correcte, em van dir que em farien una petita transferència i jo havia d’introduir l’import exacte de la mateixa. 0,68€ va ser ‘import d’aquella transferència i ara ja tinc el compte activat i llest per a començar a guanyar diners. Per cert, la carta es ca enviar de Jamaica. 

Al dia d’avui (bé, de fet ahir que és quan estic escrivint aquesta entrada) tinc acumulats 22,89€ (trobo que fa dies que tinc el mateix si fa o no fa...) Dilluns vaig guanyar-ne 0,18 i la darrera setmana 0,71... Com que la primera transferència me la van fer des d’Irlanda, suposo que la resta (dintre d’uns anys...) també me la faran des d’allí.

Per tant, amics meus, si em voleu ajudar a fer-me ric, ja sabeu, contracteu o compreu a través dels anuncis que surten a la Via Augusta. Són productes de primera qualitat i n’hi ha de mol interessants. Gràcies.   

LA FOTO DEL DIA 11-03-2014

El president de la colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta (o sigui jo) entregant una foto dedicada de la colla castellera a Miquel Fàbregues, president de la Càmara Arrossera del Montsià, patrocinador oficial de l'entitat.

D’ESTRATÈGIES COMERCIALS

Durant aquests darrers dies està sent tema de conversa la campanya que fa la cadena de supermercats Caprabo comparant el preu dels seus productes amb la cadena rival Mercadona, líder a Espanya en distribució d’alimentació. L’objectiu és demostrar que Caprabo no és tan cara com es pensa la majoria de la gent i, fins i tot, torna els diners si es demostra que als supermercats de Juan Roig el mateix producte es ven més barat.

On està el parany? Perquè teniu clar que algun truco hi ha d’haver, no?  En que la gama de productes que ven Caprabo és molt diferent a la que ven Mercadona. Que hi ha coincidència en alguns productes, per suposat que sí, però mentre la primera ven més productes de marca, la segona en ven molts de la seves marques blanques: Hacendado, Bosque Verde i Delyplus (no sé si me’n deixo alguna)  

De moment, Caprabo ja ha aconseguit un dels seus objectius: que se’n parli. Avui mateix he llegit la notícia al Periódico y també al portal de Yahoo. En un primer moment això portarà més clients als seus supermercats i, a part de vendre els productes més habituals, segur que els animarà a comparar-ne d’altres de més qualitat, però també més cars.

Una altra estratègia comercial basada també en la comparació de productes, la ca protagonitzar fa uns anys la marca de sucs Don Simón que, en un anunci de televisió, els comparava amb els de la marca Minute Maid. Mentre no es desqualifiqui el producte de la competència,  aquesta tàctica és legal.

IDEES IMAGINATIVES PER A SUPERAR LA CRISI XIX

Sóc conscient que cada cop costa més superar aquesta maleïda crisi. L’aparent crisi econòmica s’ha convertit en una crisi del sistema capitalista i es trigarà molt en poder-ne sortir. S’acabarà sortint, però com sempre, els rics i poderosos, en sortiran més ben parats; i això que molts d’ells (no dic tots) han estat els que l’han provocat (però la resta en sabran treure profit)

Al segle XXI una de les coses que millor funcionen són les telecomunicacions. Qui no té a casa un ordinador o un telèfon mòbil? Per no parlar dels “iphones”, "ipad", rajoles tàctils, etc. Per tant, els negocis relacionats amb aquest món tenen moltes possibilitats de triomfar, sobre tot si són enginyosos.

Dilluns portava el Periódico de Catalunya que una parella de joves (una dona i un home) han fundat una empresa que es diu “Tiendeo”. I què és això? El nom pràcticament ho diu. Segur que cada dia os deixen a la bústia de casa propaganda d’algun supermercat de la localitat o la zona. Tant és la insistència en aquest tipus de publicitat, que molts, com jo, han optat per posar a la bústia: “Publicitat, no” o algun missatge similar.

Què passaria si algú agafés tots aquest fullets publicitaris i els posés a una web? D’això va “Tiendeo”. Així, si algú vol anar a comprar a un determinat súper, només li cal entrar a aquesta web (també hi ha blog) i mirar les ofertes que hi ha. Fàcil no? I a sobre s’estalvia en paper i en despeses de repartiment.

Una altra idea brillant.