A LES TERRES DE L’EBRE, PROJECTES...

Després d’estar tallada l’AP-7 durant 33 hores el passat cap de setmana a l’altura de l’Ametlla de Mar, dimarts 11 es va haver de tornar a tallar per l’accident de tres camions a l'altura del terme de l’Aldea amb el balanç d’un mort i un ferit greu. Els accidents al tram ebrenc de l’AP-7 són tan habituals que quasi deixen de ser notícia almenys que es tracti d’accidents excepcionals com els dos que acabo d’esmentar.

Com activista la plataforma Prou! AP-7 gratuïta, ja! Recordo que quan tallàvem l'N-340 per a demanar la gratuïtat de l’autopista, sovint començàvem amb un minut de silenci per les morts que es produïen a la nacional.

Amb la gratuïtat de l’AP-7 a partir de l’1 de gener de 2020, el volum de trànsit va augmentar considerablement i, per tant, també els accidents (mortals i no mortals), tot i que l’autopista és més segura que la nacional. Penseu que el tram ebrenc de l’AP-7 està pràcticament col·lapsada al circular diàriament 12.000 camions en cada sentit.

Des de la plataforma ja advertíem que això passaria i que, per tant, el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible hauria de prendre les mesures més adequades per a solucionar el problema que els venia a sobre. Han passat sis anys des de l’últim tall i les mesures no han arribat, almenys les que caldria que s’haguessin pres que no és altra que la construcció d’un tercer carril en cada sentit al pas pel nostre territori.

Després dels dos accidents greus esmentats, el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible ha anunciat la construcció del tercer carril, però és que l’any 2022 ja ho havia fet...

Tot i reconèixer que mai s’havia invertit al nostre territori com quan van governar els dos tripartits a la Generalitat de Catalunya, amb la construcció estrella de lo Passador, el pont que uneix les dues ribes de l’Ebre entre Deltebre i Sant Jaume d’Enveja, ara us passaré uns quants projectes que van quedant amb això, amb projectes.

El desdoblament de la C-12 o l’Eix de l’Ebre. Una carretera que ja va néixer coixa, perquè quan es va construir ja se sabia que en pocs anys quedaria desfasada. Van anunciar que la farien de tres carrils i més tard que seria un 2+1, és a dir, trams d’un carril i trams de dos que és molt més segura que les anteriors de tres carrils.

Desdoblament i perllongació de la C-12 entre Amposta i el port de la cimentera d’Alcanar. S’anunciava la construcció de forma immediata.

La construcció de l’autovia A-7 seguint el traçat de la nacional. Des de fa anys acaba a l’Hospitalet pel nord i Cabanes pel sud, deixant el nostre territori sense una via que podria ser fonamental.

Una sortida d’autopista a la comarca del Montsià. Potser hi ha gent que no se n'ha assabentat encara, però la comarca del Montsià no té cap sortida a la nostra comarca. El Baix Ebre en té 4, dues d’elles dintre del terme de l’Aldea. Una d’aquestes sortides està molt propera Amposta, és veritat, però és tan inútil que els que ens ho coneixem preferim entrar i sortir per l’altra per a evitar rotondes i més rotondes. Fa anys que es ve anunciat una sortida a la part de dalt d’Amposta per a donar servei als pobles de l’interior de la comarca. És una mesura que va sortint de tant en tant, però que mai veu la llum.

Un tren (que a les vegades s’aprofitaria com a turístic) entre l’Ametlla de Mar i la Ràpita aprofitant part de l’antic traçat de la Val de Zafán. Vosaltres l’heu vist? Jo tampoc! Ara ja és segur que no es farà perquè l’antic recorregut de la Val de Zafan s’ha acabat reconvertit en via verda. 

El ‘nou’ hospital de referència. Va ser una promesa electoral de la Marina Geli l’any 2006. El canvi de govern i la crisi econòmica va fer que s’ajornés sine die, però de tant en tant se’n torna a parlar. Al principi s’havia de construir a la zona de la Farinera de Tortosa, al costat de la C-12, un emplaçament molt ben comunicat. Fa sis mesos sé li va trobar una nova ubicació, la raval de la Llet, un barri a l’est de Tortosa i on està, per exemple, el Consell Comarcal del Baix Ebre. Paral·lelament, s’han anat anunciant ampliacions, s’ha construït un aparcament i s’està treballant per a millorar l’accés per a vianants des del centre de Tortosa. ¿Algú es creu que hi haurà un nou hospital mentre s’hi estan fent noves inversions?      

Les Terres de l’Ebre som el territori de les promeses incomplides, de projectes que mai s’acaben portant a terme. Potser és la manera que els nostres polítics tinguis promeses per fer-nos cada cop que venen eleccions.

LA FRAGILITAT DE LES NOSTRES CARRETERES

El passar dilluns dia 20 de setembre tornàvem a cap casa havent fet parada a Roda de Berà. Com que per allí passa la carretera nacional N-340 que a poca distància connecta amb l’autovia l’A-7, vam descartar l’autopista AP-7 i vam anar per la primera. Però com és sabut, després de l’Hospitalet de l’Infant, l’autovia es torna a convertir amb la nacional. Per tant, en arribar a aquell punt la nostra intenció era tornar a l’autopista precisament a l’entrada de l’Hospitalet de l’Infant. No ho vam poder fer... Només sortir de l’autovia ens vam trobar amb un operari de no sé què (ni tant sols un mosso de trànsit) que ens indicava que havíem de continuar d’on veníem... De fet molts de cotxes i camions ja estaven sortint i la gran majoria continuava en direcció Sud per l’autovia. El problema, com ja he dit, és que a uns pocs quilòmetres més enllà l’autovia A-7 deixa de ser-ho per a reconvertir-se en la nacional N-340. Abans d’arribar a aquell punt, el carril dret de l’autovia és per als cotxes que van en direcció Móra d’Ebre i el de l’esquerra continua cap al Sud creuant les comarques del Baix Ebre i el Montsià. Però alguns cotxes en lloc de circular pel carril de l’esquerra continuaven per la dreta fins la separació definitiva i allí s’anaven incorporant al de l’esquerra convertint-ho en un coll de botella que provocava retencions. La cua de cotxes, camions i altres vehicles arribava fins l’Ametlla de Mar on, aquells qui ho volien (que era una immensa majoria) tornaven a incorporar-se a l’autopista. No va ser el nostre cas ja que com ja quedaven pocs quilòmetres vam decidir continuar per la nacional fins arribar a Amposta. Vam intuir que alguna cosa greu havia passat. Així que vam posar la ràdio i des del Servei Català de Trànsit a través de Catalunya Informació s’informava que estava tallada l’AP-7 en direcció Sud i en direcció Nord només estava habilitat un carril (recordo que només n’hi ha dos) per un accident entre dos camions. L’accident havia passat abans de les 3 de la tarda i eren sobre 2/4 de 5... Unes dues hores amb greus problemes circulatoris i no sé quant de temps més va haver de durar ja que treure dos camions de l’autopista requereix el seu temps. Després de 240 talls de l’N-340, el moviment veïnal Prou! AP-7 gratuïta ja! va aconseguir el seu propòsit principal: la gratuïtat de l’autopista. L’alliberament dels peatges va ser en dues fases: des de l’1 de gener de 2020 fins l’Hospitalet de l’Infant i a partir de l’1 de setembre de 2021 fins a França. El moviment veïnal va néixer arran d’una sèrie continuada d’accidents a l’N-340 amb el resultat de diverses morts. Però a part de l’objectiu principal que era la gratuïtat de l’autopista també es reivindicava una nacional més segura amb bons accessos als pobles per on passava i s’oposava a rotondes que es van acabar construint al tram ebrenc. També es demanava la construcció d’un tercer carril a l’autopista, etc. etc. Evidentment el tercer carril no s’ha construït i amb la gratuïtat de tota l’AP-7, el volum de transit s’ha incrementat considerablement provocant freqüents embussos sobre tot pels voltants de Barcelona i quan es produeixen accidents, la qual cosa no és cap fet excepcional. De fet, els proscrits camions als quals es va obligar a circular per l’autopista, ara els diumenges, en determinats trams se’ls fa fora per a alleugerar-ne la densitat circulatòria. L’accident de dilluns no ha fet sinó evidenciar la fragilitat de les carreteres que passen pel nostre territori. Quan les dues vies principals (recordo que l’autovia A-7 i l’N-340 son dos trams complementaris) pateixen algun col•lapse, se’n ressent tot el territori la qual cosa demostra una vegada més les greus mancances de tot tipus (sanitàries, viàries, ferroviàries, industrials...) que pateix una dels territoris més oblidats i abandonats pels diferents governs, tant el de l’Estat com el de Catalunya.

LA VARIANT DE MASDENVERGE

Fa uns dies la premsa comarcal es feia ressò de la noticia de que al poble veí de Masdenverge s’ha creat una plataforma per a demanar una variant de la carretera T-344 que el creua (carretera d’Amposta) degut a la sinistralitat existent, ja que durant els darrers mesos s’han hagut de lamentar dues víctimes mortals. Recordaven els veïns que Masdenverge és l’única població de a comarca del Montsià on no s’ha fet cap variant. Primer que res cal dir que una vida humana no té preu, sobre tot per als qui li son propers i que el poble de Masdenverge està en tot el dret en reclamar una variant. No obstant, reconeixen que des de fa anys s’estan prenent una sèrie de mesures per a evitar, precisament, els accidents circulatoris en el tram de la carretera que passa per dintre del poble com ara pintar passos de vianants, construir una mitjana per a que la carretera sembli més estreta amb la finalitat de que no es corri tant, instal•lació d’un semàfor a cada entrada del municipi per a que es posi roig en cas d’anar a més velocitat de la permesa i la darrera, la construcció d’una rotonda a la part Oest, o sigui, sortint del poble quan ja enfiles cap a Santa Bàrbara. Certament la majoria de pobles del Montsià ha vist en el decurs dels anys com se’ls hi feia una variant per esquivar el pas de vehicles per dintre de la població. Només fa uns dies li recordava a un jove regidor de la Ràpita que la variant dels seu poble es va construir després de l’accident del camping Alfacs (11-07-1978). També s’han construït variants a Freginals, Ulldecona, Alcanar, Santa Bàrbara, la Galera i Amposta. Però tal com reconeix l’alcalde de Masdenverge, la futura variant, en cas de que s’aprovi pel departament de Política Territorial i Sostenibilitat, encara tardaria molts anys en fer-se. És el que vaig pensar només llegir la notícia. Hi ha pobles que, per la seva situació geogràfica, la construcció d’una variant és relativament fàcil, però no crec que aquest sigui el cas de Masdenverge on l’orografia del terreny no ajuda gens ni mica a satisfer la reivindicació dels veïns. També cal tenir en compte la categoria de la carretera, tot i que la T-344 suporta un transit considerable i que amb el pas del temps anirà a més. Per aquells que no coneguin Masdenverge els hi explicaré que es troba situat entre Amposta i Santa Bàrbara, a la llera dreta del barranc de la Galera. No és un poble pla, ja que es troba a la vessant d’una petita elevació. Pel seu relleu fa molt difícil construir una variant local ja que el terreny està ple d’obstacles: una gran amplitud del barranc, pendents a ambdós costats del poble, etc. Tot i les dificultats existents els hi aconsellaria als masdenvergencs que fossin més ambiciosos a l’hora de buscar una solució al problema que tenen. M’explico... A principis d’aquest segle es va posar sobre la taula el projecte per a connectar els dos trams aturats de l’autovia A-7: el del Sud, que transcórrer per l’interior de la província de Castelló a Cabanes, on s’hi troba l’aeroport i el del Nord que, en aquest cas passa més a prop de la costa, a l’Hospitalet de l’Infant. El projecte va crear un gran ressò mediàtic al territori, ja que tant els pobles del N de la província de Castelló (Sant Mateu, la Jana...) com els del Montsià interior (la Sénia, la Galera...) podrien disposar una via ràpida per a accedir posteriorment a les grans ciutats costaneres de la Mediterrània. Però els polítics del territori un cop més es barallaven per a que la infraestructura passés el més prop possible del seu poble. El projecte inicial situava el nou pont per a creuar l’Ebre prop de la torre de la Carrova. Tortosa s’hi oposava perquè es partia en dos el barri de Campredó quedant la raval del Pom aïllada del nucli principal de població i demanaven que passes una mica més amunt, més prop de la ciutat. Fa anys que se’n parla poc d’aquest projecte, tot i que, actualment, després de la gratuïtat de l’autopista AP-7 ha quedat desfasat. Però sí que és veritat que podria recuperar-se la part que afecta a les comarques castellonenques de la Plana Alta (a partir de Cabanes), el Baix Maestrat i la tarragonina del Montsià per a que els pobles de l’interior poguessin disposar d’una òptima xarxa de infraestructures. D’aquest manera, la major part del transit rodat ja no tindria que passar pel centre de Masdenverge i com diu la dita es matarien dos moixons d’un sol tret. Si es vol aconseguir, Masdenverge haurà de buscar suports de la resta de pobles afectats i complicitats dels altres pobles i organismes del territori. Però aquesta és feina que han de fer els polítics... O no?

LA FAL•LÀCIA DE L’A-7

Un dels principis bàsics de l’escriptura és no donar res per suposat. Entenc que la majoria dels  meus lectors quan parlo de l’A-7 saben que m’estic referint a l’autovia en contraposició de l’AP-7 que és l’autopista de tota la vida. Ironies de la vida o maldats (ves a saber!) han fet que es diguin pràcticament igual la via ràpida que fa anys creua el nostre territori i la via lenta que de tan lenta que és ni tan sols hi arriba...
Com sabeu l’A -7 porta anys aturada. Pel N quan tot just arriba a les terres de l’Ebre, allà per on acaba el terme de Vandellòs-Hospitalet de l’Infant i pel S al terme de Cabanes que, per aquells que no ho sàpiguen és on està l’aeroport intercontinental de Castelló. Casualment...
Diuen els tècnics que el gran escull és creuar l’Ebre... Com si fos el primer pont que es construís per a superar-lo...
Tot i que mentre s’estava construint l’autovia la veritat és que no hi va haver consens territorial (quina novetat!), m’agradaria saber exactament el motiu pel qual porta tanys anys aturada. Quan alguna infraestructura està considerada d’interès general i bàsica, els problemes s’arreglen en un tres i no res... Sembla que no és el cas.
Ho he explicat moltes vegades, però com veig que darrerament tinc molts més lectors i segur que una part d’aquests no ho saben, ho tornaré a explicar.
Els pobles del territori van ser incapaços de posar-se d’acord sobre el punt exacte per on havia de creuar l’Ebre. El punt idoni era per l’alçada de Campredó (no cal ser massa entès per adonar-se’n), però la ciutadania de Campredó s’hi oposava perquè separava el poble dels nuclis de Font de Quinto i Raval del Pom.
Tortosa tampoc ho posava fàcil, ja que volia que passés el més prop possible del seu casc urbà, la qual cosa, d’entrada, sembla força inversemblant, ja que per lògica hauria de passar per allà on l’orografia fos més favorable. I per acabar-ho d’arrodonir l’alcalde d’aquella època de Camarles Carmelo Redó volia que passes per davant de casa seva.
A la comarca del Montsià les coses no pintaven molt millor. Tot i que l’entrada natural hauria de ser entre la Sénia i Sant Rafel i continuar recte creuant el Pla de la Galera, Jaume Antich pretenia que baixés fins Ulldecona i des d’allí continuar cap a Santa Bàrbara. A part d’això, entre la Sénia i la Galera, sembla que hi ha una zona de nidificació de l’esparver cendrós i els grups ecologistes de la zona volien que es desplacés uns centenars de metres. Però aquest punt era un contratemps menor davant d'els altres.
Sigui quin sigui el motiu pel qual ha estat tants anys aturada, pensar que ara que hi ha una certa oposició al territori i al País Valencià a que sé renovi la concessió actual de l’AP-7 (autopista, es clar), s’aconseguirà desencallar el tema de l’autovia em sona a fal•làcia (clar i català)
Una classe política que han estat incapaç de desencallar el tema en prop de 15 anys que fa que dura, no pot prometre ara un ràpida solució només per a buscar una alternativa (contradient així) el que reclamen les plataformes veïnals.
Si el que temen els polítics (o determinats polítics) és que surti a la llum la incompetència i les mancances que durant tants i tants anys han posat en evidència, potser en lloc d’afirmar que són els representants del territori, haurien d’acceptar que són la veu dels seus respectius partits i els lacais del poder econòmic que és qui realment remena les cireres (pren les principals decisions econòmiques del país)
Per tant, és imprescindible que els polítics territorials agafin consciència de la situació i sobre tot de les necessitats que té el territori. I que són moltes! De moment el més immediat és recolzar les reivindicacions veïnals sobre la gratuïtat de l’AP-7. Què després resulta que s’acaba l’A-7... Ben vinguda sigui, però no ens podem estar esperant 15 anys més!
O hi ha algun polític que ens pugui garantir (amb document notarial) que l’A-7 es construirà en un termini raonablment curt... (6 mesos, un any, any i mig...)

El que deia: una fal•làcia...