Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cambrils. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cambrils. Mostrar tots els missatges
diumenge, 29 d’octubre del 2017
dissabte, 28 d’octubre del 2017
divendres, 27 d’octubre del 2017
dijous, 26 d’octubre del 2017
dimecres, 25 d’octubre del 2017
dimarts, 24 d’octubre del 2017
dilluns, 23 d’octubre del 2017
diumenge, 22 d’octubre del 2017
dilluns, 11 de setembre del 2017
ELS VERITABLES PROTAGONISTES
Tot i que els mitjans de comunicació no solen
parlar d’ells, de vegades aconsegueixen medalles... No són medalles olímpiques,
no comporten cap record mundial, ni europeu, ni tan sols nacional... Però són
medalles d’or al reconeixement a les seves tasques humanitàries al servei de la
societat.
Si divendres va ser l’Ajuntament de Barcelona qui va distingir els cossos de seguretat i serveis d’emergències amb la medalla d’or per la tasca que van dur a terme després dels atemptats de Barcelona, ahir diumenge va ser el Parlament de Catalunya qui va fer el mateix reconeixement atorgant-los també la medalla d’or per la seva labor durant els atemptats de Barcelona i Cambrils del passat 17 d’agost.
L'acte va comptar amb la presència de la Presidenta del Parlament Carme Forcadell i del President de la Generalitat Carles Puirdemont.
Entre els qui van rebre la medalla, Paco Túnez, amic i company de treball (les fotos que il·lustren aquest text me les va enviar ell anit)
Paco porta quasi 30 anys sacrificant-se pels altres. Va començar com a voluntari de la Creu Roja de Tortosa i ara és el cap d’Emergències de la Creu Roja a la província de Tarragona.
Els dies posteriors a l’atemptat va ser el cap d’Emergències de l’aeroport del Prat. Dirigia un grup de gent, entre ells psicòlegs, que rebien als familiars de les víctimes dels atemptats terroristes.
Paco (com tota la resta dels distingits) és mereix aquet reconeixement amb escreix.
Moltes felicitats Paco i un plaer poder compartir amb tu amistat i treball.
divendres, 1 de setembre del 2017
ORGANITZACIÓ, GESTIÓ I INFORMACIÓ
 |
| De Faro a Diari de Tarragona. |
És un fet contrastat que, en tota organització, sempre s’aprecien més errades des de dintre que des de fora. Sovint, des de fora, sé té una falsa sensació d’eficàcia quan en realitat no és així.
Ho estic dient per la gestió dels recents atemptats. Després dels actes terroristes de Barcelona, Cambrils i Alcanar Platja, hi va haver una sensació generalitzada de que els Mossos d’Esquadra havien actuat amb una eficiència digna d’elogi. Però segons una font que va col·laborar colze amb colze amb la policia autonòmica i els cossos d’emergència, des de dintre es van poder constatar mancances importants. Un exemple? La segona explosió del xalet d’Alcanar Platja va agafar tothom per sorpresa.
Però on hi va haver manca de eficàcia o bé descoordinació va ser abans de que succeïssin els fets esmentats. Segons el Periódico de Catalunya, què ja ho venia dient des del dia següent dels atemptats de Barcelona i Cambrils, el comandament dels Mossos d’Esquadra van rebre el passat mes de maig un avis d’alguna agència d’intel·ligència dels Estats Units sobre un hipotètic atemptat a Barcelona, especialment a les Rambles.
El punt culminant d’aquesta informació va arribar ahir (31-08-2017) quan el Periódico va publicar la suposada nota que havia rebut la policia catalana juntament amb un ampli reportatge signant per l’Enric Hernández, director del diari, en un gest inusual, ja que poques vegades el director d’una publicació signa contingut més enllà d’un article d’opinió. Des del meu punt de vista és un gest de responsabilitat de voler assumir les crítiques que, amb tota seguretat, pressentia que anaven a rebre.
La gran errada que va cometre el Periódico va ser voler presentar la informació que havien obtingut de l’avís als Mossos sobre l’atemptat de Barcelona en forma de document remès per la CIA. Sobre aquest punt no sé si algú li va colar un gol al director o comptava amb el seu beneplàcit. El que va quedar clar és que va ser el blanc de totes les crítiques, fins i tot de Julián Assange, fundador de Wikileaks.
Comprendreu que era del tot impossible llegir els milers de comentaris que va tenir l’edició digital del reportatge (més de 4.000), però ràpidament intuïes la seva procedència. Des dels sectors més independentistes (que fa temps que li tenen ganes al Periódico) se van acarnissar amb el tema de la reproducció de la nota, mentre que una bona part de la resta d’usuaris criticaven obertament la forma en que les màxims responsables dels Mossos havien gestionat afer de l’alerta terrorista. A saber, tant el President Carles Puigdemont, com el Conseller d’Interior Joaquim Forn, com el Major dels Mossos Josep Lluís Trapero van negar primer l’existència de l’alerta per a després confirmar que, efectivament, havien rebut un avís de baixa intensitat d’una altra agència d’intel·ligència indeterminada (no van aclarir la seva procedència) però que s’havia decidit no donar-li credibilitat. En canvi, per exemple, si se va donar credibilitat quan es va donar l’avís de que Younes Abouyaaqoub, el conductor de la furgoneta que va causar les morts a les Rambles, se’l havia vist prop del poble de Subirats a la comarca de l’Alt Penedès...
Anem a veure, per a què ens entenguem... Quins requisits ha de complir un avís terrorista per a fer-li cas? En una situació d’alerta terrorista de nivell 4 sobre 5, es pot permetre no investigar qualsevol tipus d’amenaça terrorista vingui d’on vingui?
El fets me semblen d’una gravetat extrema i comparables a la gestió d’enrenous que sovint han protagonitzat alguns membres del PP i que tantes crítiques s’han emportat, tant dels partits de l’oposició com d’una part important dels mitjans de comunicació.
Acabaré amb una reflexió. Si com he dit una mica més amunt, l’alerta terrorista abans dels atemptats era de 4, amb la constatació que hi ha un risc real de que es pugui tornar a atemptar (tothom va poder veure el vídeo d’Estat Islàmic amenaçant Espanya), per què no es passa al nivell 5?
Com deia l’eslògan d’una coneguda marca antiparasitària, més val prevenir que haver-se de rascar!
Oi que m’enteneu?
dissabte, 19 d’agost del 2017
DIARI DE L’AGOST. DISSABTE 19
COLPITS PELS ATEMPTATS
Ahir divendres 18 d’agost tots estàvem trasbalsats.
Trasbalsats pel que havia passat a Barcelona i Cambrils, però també pel que
havia passat a les mateixes portes de casa nostra, a Alcanar Platja.
Suposo que si els Mossos diuen que tot estava
relacionat serà veritat. Per tant, una cosa hem de tenir clara: Què el terror
pot estar molt més prop del que ens pensem. Tampoc cal que comencem a sospitar
de tothom, però estaria bé que paréssim atenció a moviments sospitosos en l’hipotètic
cas de veure alguna cosa que no ens quadra massa.
Afortunadament, després de tot el que va
passar (cada dia coses així passen a d’altres llocs, però els mitjans no
informen perquè no és notícia) sempre hi ha algú que hi posa una mica de seny.
És veritat que amb mostres de solidaritat, crespons negres i concentracions no
sé soluciona el problema. Però també és veritat el que me deia ahir mateix una
persona molt propera a mi:
-Quan passin coses com les de Barcelona i Cambrils,
pensem amb el trio de les Açores. Allí va començar tot.
Quanta veritat! I recordeu-von, un dels
membres d’aquell trio era Aznar, president de les Espanyes i una de les
persones més sinistres que ha donat la història dels país. H he dit més d’un
cop i ho tornaré a dir avui que la gent és molt més susceptible per tot el que
ha passat:
-Tot i estar en contra de les dictadures i
dels dictadors, Saddam Hussein feia de tap de botella, es a dir, impedia que sobreïxis,
tal com ha quedat demostrat des de que ell ja no hi és. Però als Estats Units
els hi feia nosa perquè allí hi havia pous de petroli. I amb l’excusa de que hi
havia armes de destrucció massiva (quina bajanada!) van envair l’Iraq, se van
carregar el dictador i van iniciar una era de terror com no s’havia viscut mai.
És així!
LES XARXES SOCIALS
També fa temps que ho vinc dient. No es pot
creure tot el que circula per les xarxes socials. Quan t’arribi alguna cosa de
dubtosa procedència, farà bé de no posar un m’agrada
i encara millor de no compartir-la. Ja tenim prou odi i no cal anar
escampant-ne més!
Treballo a l’administració, he estat polític i
sóc creador d’opinió. No pretenc que
tothom pensi com jo, però si que voldria posar una mica de veritat per damunt
de tot els que s’està dient. Primer que res, fixeu-vos que la gent parla de
moros, musulmans, islamistes... Què si reben ajudes per tots els costats, que
si estan vivint de la sopa boba... Si
reben ajudes és que hi tenen dret. Ni més ni menys que els d’aquí o els de
qualsevol altra nacionalitat (quasi mai se’ls menciona) De vegades venia gent a
l’Agència Tributària a buscar un certificat perquè per a què els hi donessin l’ajuda
sol·licitada. Normalment quan això passava és perquè no havien fet la
declaració de la Renda tenint obligació de fer-la. Si no la feien no tenien l’ajuda. I així amb
altres coses...
Un dels objectius del terrorisme és crear confrontació
a nostra societat i vist i llegit tot el que s’està publicant, jo diria que ho
estan aconseguint.
Però també des de les Espanyes s’està sembrant
l’odi. Hi ha qui mescla naps i cols i diuen que els temptats són per culpa de
les idees independentistes i no perden l’ocasió per a insultar-nos com a poble.
Farem bé en saber triar el gra de la palla i
quedar-nos en el que és positiu.
AMPOSTA SUSPEN ELS ACTES DE LA FESTA MAJOR
El tema també ha estat força controvertit i
comentat. S’havien de suspendre els actes o no? Opino que no. Davant d’un
atemptat que ens ha tocat molt de prop hi ha que respondre amb normalitat. De
fet ahir no es van suspendre tots els actes, sinó que es va fer a partir del
moment en que l’alcalde no va anunciar. Abans la banda de la Lira va fer el
cercavila pel poble.
I tal com va dir Adam Tomàs, la majoria d’actes
sé passaran a un altre dia. Per tant, avui, atapeïment d’actes i dilluns, més.
Què haurem aconseguit?
divendres, 30 d’octubre del 2015
dimecres, 28 d’octubre del 2015
dimecres, 22 d’abril del 2015
Subscriure's a:
Missatges (Atom)