dissabte, 30 de juny de 2018

ESPANYA AL CARRER


Diumenge Espanya dirà adéu al mundial de Rússia. No soc un pitonís, és simplement intuïció.
Tret del primer partit contra Portugal (durant molts de dies se va considerar el millor partit jugat fins llavors), Espanya ha passat pel mundial amb més pena que glòria. Guanyar a l’Iran per un solitari gol de rebot i empatar posteriorment contra el Marroc no parla gens bé del futbol que està fent la selecció espanyola. Una selecció que, a priori, sortia com una de les favorites per a poder-lo guanyar. Però Florentino va torpedinar el clima que hi havia al si de la concentració amb el desafortunat fitxatge del que era el seu entrenador: Lopetegui.
Fernando Hierro hi posarà tota la voluntat del món, però tal com vaig llegir l’altre dia a un diari esportiu, segons Shuster, el problema és que no és entrenador. De fet crec que mai havia dirigit un equip de futbol.
No és que m’importi gaire que Espanya quedi eliminada a vuitens o a quarts. Fa temps que tot allò que soni espanyol m’ha deixat d’interessar i si a més li sumem que estic molt desencantat amb el futbol en general, comprendreu que, com se diu vulgarment: me la portin fluixa...
Després de la fase inicial, la selecció Espanyola ha quedat inclosa al costat que, en teoria és més fàcil. Al costat d’Espanya (que no grup) hi ha les següents seleccions: Croàcia, Dinamarca, Suècia, Suïssa, Colòmbia, Anglaterra i Rússia. Amb Espanya, només Anglaterra ha estat campiona del món una vegada juntament amb Espanya, però això no vol dir absolutament res. En canvi a l’altre costat trobem: Uruguai, Portugal, França, Argentina, Brasil, Mèxic, Bèlgica i Japó. Uruguai, França Argentina i Brasil han estat campiones del món i en el cas de Brasil, fins a 5 vegades.
Per a guanyar un mundial s’han de reunir tota una sèrie de condicionats. El primer jugar bé. A poder ser millors que les altres seleccions. Segon l’estat d’ànim dels jugadors. Tercer tenir sort. De vegades un gol de rebot o en pròpia porta de l’equip rival poden ser determinants. Quart i no menys important, l’arbitratge. I per acabar, cinquè l’ambient que pot acabar condicionat els jugadors i fins i tot al propi àrbitre. S'ha de reconèixer que gràcies al VAR l'àrbitre ja no és determinant a l'hora de decidir el seu desenllaç, però encara queda una part important de la direcció del joc on pot ser decissiu. 
La selecció espanyola diumenge comença la segona fase jugant contra Rússia, l’amfitriona. No juga bé, l’estat d’ànim no pot ser òptim (per exemple el porter De Gea està molt qüestionat). Per tant, a priori, encara que jugui contra la 70a del rànquing de la FIFA (Espanya és la 10a) no és un factor determinant. Si ho fossa no caldria ni jugar el partit, al començament se designaria victòria d’Espanya i punt.
Però quan comencin a jugar, ja veureu com la classificació no vol dir absolutament res. Rússia juga a casa, davant d’una majoria d’espectadors que l’animaran i uns jugadors que ho donaran tot per mirar de quedar el millor possible.
Sabeu quants equips han guanyat el mundial que s’ha jugat a casa seva? Fins a 6 equips. Uruguai a la primera edició (1930), Itàlia (1934), Anglaterra (1966), Alemanya (1974), Argentina (1978) i França (1998) Per tant, jugar a casa sol donar una bona dosi de moral.
Dilluns ne tornem a parlar, d’acord? I així veurem si ho he endevinat o no.         

COTXES AL CARRER

 No se tracta d’anar mirant les etiquetes de la ITV per a veure qui la té passada i qui no...
És molt més fàcil que tot això. Quan un cotxe porta mesos aparcat al costat de casa, amb tota lògica t’hi has de fixar.
Al que té la ITV caducada de l’any passat, la policia local ja li va posar una vegada l’adhesiu corresponent, però el va treure, va canviar-lo de lloc i fins ara.
El segon cas sospito que és una mica més complex. De tant en tant veig cotxes així per la zona i tal com apareixen, desapareixen. Crec que hi ha algú que se dedica a vendre cotxes vells a bon preu, tot i que no tinguin la ITV passada.   


Tenir els vidres bruts quasi sempre és simptoma de no agafar el cotxe en dies.

LA NOSTRA RIBERA 584






PERATALLADA 19






CAPVESPRES AL DELTA 82

Bon dia!

divendres, 29 de juny de 2018

ELS JOCS DELS DESPROPÒSITS

Amfiteatre romà de Tarragona. 

Que els Jocs del Mediterrani de Tarragona han estat i són els jocs dels despropòsits trobo que no té discussió possible, per molt que surtin els del comitè organitzador a dir que els incidents que han passat fins ara són simplement anècdotes.
Sabíeu què els jocs s’havien de celebrar l’any passat? I que si no va ser així va ser perquè no hi va haver suficient finançament? Això és un despropòsit o no?
Què tot i la pròrroga d’un any les instal·lacions s’acabessin a darrera hora i de qualsevol manera potser sigui el més normal del món, perquè a tot arreu passa al mateix. En aquest cas els hi perdono el despropòsit.
Que el comitè organitzador prefereixi fer les proves de rem i piragüisme a Viladecans i les de esgrima a la Selva del Camp quan a les Terres de l’Ebre hi ha el quart i cinquè clubs de rem del rànquing nacional i un dels millors clubs d’esgrima de Catalunya (per no dir el millor)no és que sigui un despropòsit, és una desconsideració a tot un territori que, desgraciadament, pertany a la mateixa província. Per cert, fins fa pocs anys, a la Selva del Camp, el més paregut que havien vist a un combat d’esgrima havia estat a dos xiquetes jugant amb espases de fusta pel carrer...
Que a la cerimònia inaugural quedés una part important de la grada buida perquè, segons sembla, l’organització no volia que l’omplissin independentistes que, a ben segur, haurien xiular el Rei, és un altre despropòsit i un gest als tavarnesos de la ciutat que, en part, són els que voten a Josep Fèlix Ballesteros, l’alcalde actual.
Que un esportista sigui detingut per una agressió sexual a una esportista, potser si que sigui anècdota, però va passar...
Què s’estigui jugant un partit de basquet a 3 a la carpa que hi ha al camp de Mart i s’aixequi el terra és una anècdota, però també un despropòsit, fruit de la improvisació i de acabar-ho amb presses.
Que la gran campiona Mireia Belmonte hagués d’entregar medalles de natació perquè no hi havia ningú qualificat per a fer-ho també pot considerar-se anècdota, però és un altre despropòsit.
Josep Fèlix Ballesteros.

Que un conductor borratxo amb un cotxe de l’organització que estava fora de servei, atropellés un xiquet de 5 anys, potser també és una anècdota, però evidentment és un altre despropòsit.
Que se fes coincidir el calendari dels jocs amb la celebració del mundial de futbol de Rússia, no és un despropòsit, al menys són dos o tres...  
Que no hi hagués un cap de protocol i l’anessin a buscar a corre-cuita i que poc després se posés malalt per estrès, també és un altre despropòsit...
Si els Jocs Olímpics de Barcelona 92 van passar a la història com els millors de la història (i encara avui hi ha qui pensa que ho segueixen sent), els del Mediterrani de Tarragona potser passaran a la història com els pitjors de tots els que s’han fet fins ara.
I espereu que encara no s’han acabat...
Posats a buscar un responsable, potser caldria pensar amb  el president del comitè organitzador que no és un altre que el propi alcalde Ballesteros.


NO HO DIC JO, HO DIU ERNES FLOCH AL DIARI SPORT: 


NOUS ADHESIUS INDEPES

El lo coloco y ella lo quita... On haurien d'estar? (El loco, loco y ella loquita) 
Fàcil: Al manicomi! 

No se tracta de posar al manicomi ningú, només se tracta de respectar-se els uns i els altres. 
Aquesta tarda he vist uns adhesius indepes que no havia vist fins ara. Estan davant de la caserna de la Guardia Civil d'Amposta, però com aquell que diu, conant-li l'espatlla. 
Com podeu veure, algú ja havia intentant arrancar-los. 



LA NOSTRA RIBERA 583






PERATALLADA 18






CAPVESPRES AL DELTA 81

Bon dia!

dijous, 28 de juny de 2018

DEL CALORET DE L’AMPOLLA A LA MOSCA COLLONERA I D’ALTRES CONSIDERACIONS


Quan aquell 23 de febrer de 2015 Rita Barberà des del balcó de l’Ajuntament de València deia allò de... El fred de l’estiu... El fred de l’hivern... Donem pas a l’arribada del caloret faller... Tothom ne va fer sorna... Com Xavi Castillo (Pot de Plom) uns dies més tard a Rossell davant de unes 1.000 persones. La senyora Barbera va demostrar que de valencià poc i ara que m’he tornat ha mirar les imatges, fins i tot diria que anava acompanyada.
El passat dia 21, amb motiu de la Festa Major de l’Ampolla, l’alcalde Paco Arasa li feia de teloner a la pregonera Annabel Marcos, secretaria d’Administració i Funció Pública de la Generalitat i, durant la seva presentació va dir del calor... Potser va passar desapercebut per a molts, però no per a mi. Calor en català és femení i, per tant hem de dir la calor i no el calor (que seria un castellanisme)
Aquest fer no és que tingui massa importància, però sí que me permet poder parlar sobre el pregó de la Festa Major de l’Ampolla del que, de no haver segut per això, no n’hauria parlat mai.
Si heu vist les imatges de la intervenció de tots dos polítics (i sinó les heu vist us les enllaçaré al final de l’escrit), potser haureu vist com una mosca el anava molestant mentre parlaven. Això sí, ells sense immutar-se. Se’ls hi nota que estan acostumats a veure’n de tots els colors...
Durant les seves intervencions, tant l’alcalde com la directora van coincidir en una cosa: en parlar de presos polítics, de l’article 155, de destitucions... No dic que no se’n hagi de parlar, però no en un pregó de la Festa Major. A l’alcalde, mira, té un passi... Però la pregonera ha de parlar de la festa, dels actes, de xalar, de moments feliços i no de fets negatius que poden portar mals rotllos entre els assistents.   
No fa gaires setmanes vaig veure un moment d’un debat al Canal 21 on la senyora Annabel Marcos hi era present, com també l’amic Ricard Lleixà. La senyora Marcos va dir el mateix... Potser al pregó li va posar una mica més de bona cara, però les paraules van ser pràcticament calcades.
A un debat, una tertúlia o a un míting se pot dir. No sé durant quant de temps més, però se pot dir... Però a un pregó de la Festa Major d’un poble...
A part d’això el pregó el vaig trobar buit de contingut. Breu, això sí, tal com va dir ella mateix adreçant-se a les pubilletes, però sense dir res interessant.
Per cert, sembla que al fons de la sala hi havia l’altre Paco, Paco Sancho, controlant que tot anés com devia d’anar. Potser quan Paco Arasa va demanar-li a Annabel Marcos que fos la pregonera de la Festa Major, aquesta li hauria d’haver preguntat a Sancho com s’ha de fer un bon pregó de festa major, ja que ell, sobre aquest tema ne té molta més experiència.
Durant els anys durs de la lluita contra el PHN, Joan Benito, l’alcalde pedani dels Muntells va convidar a Sancho per a que fes el pregó. I Sancho, com no sabia que dir, va agafar la guia telefònica i se va anotar tots i cada un dels cognoms que hi havia i, durant el pregó els va citar un per un lloant-los el treball i l’esforç que havien fet pel poble... El problema és que no tots els que sortien a la guia eren famílies originàries dels Muntells.      
Des del meu punt de vista hauria d’estar totalment prohibit que els polítics fessin de pregoners. Al menys polítics en actiu. Perquè al poble dels Pacos, tal com passa a la majoria de pobles, s’aprofiten els pregons per a fer veritables mítings: Hem fet... Farem... Gràcies al nostre Govern..., etc. Només grandeses!
I aquest any més que són les darreres festes abans de les eleccions de l’any que ve i cal agafar una situació d’avantatge abans de sortir...


IMATGES DEL PREGÓ DE LA FESTA MAJOR DE L'AMPOLLA: 

Intervenció de l'alcalde:


Pregó: 


LA NOSTRA RIBERA 582






PERATALLADA 17






CAPVESPRES AL DELTA 80

Bon dia!

dimecres, 27 de juny de 2018

DESMUNTANT TEORIES


Avui he llegit al Periódico la carta d’un senyor que de sobte, el cap de setmana passat, li van entrar ganes de fer la Declaració de la Renda. Però ah! Resulta que no va trobar l'import de la casella 450 que és la mare dels ous per a poder obtenir el número de referència que, a la vega és la clau per accedir a la Renda Web que l’Agència Tributària posa a disposició d'una gran majoria de contribuents. Segons ell s’ha trobat en tota mena de dificultats i ni amb la clau pin hi pot accedir.  
Tot i que desconec els detalls de tot el procés, tinc moltes coses que dir sobre el que explica a la carta on acaba dient que davant les dificultats troba lògic que molts vulguin defraudar.
Amb tots els filtres que tenen els diaris a l’hora de publicar una carta, torbo hi ha molt de desconeixement sobre determinats fets. Temps enrere el propi Periódico publicava una carta sobre un senyor que va anar a presentar un model  037 (declaració censal) a l’Administració de Tortosa de l’AEAT i sobre la que vaig opinar que el que explicava aquell senyor o bé s’ho va entendre malament o directament mentia. A la d’avui passa pràcticament el mateix.
Aquest any el termini per a presentar la Declaració de la Renda de 2017 va començar el passat 5 d’abril i acabarà el proper 1 de juliol, ja que el dia 30 és festiu. Per tant són quasi 3 mesos els que hi ha per a poder fer els tràmits pertinents per a passar comptes amb el fisc. Si un s’espera a fer-ho a darrera hora segurament se trobarà amb tota mena de dificultats, com per exemple que s’hagin acabat les cites per a poder-la fer i presentar. 
Sabeu el que passa? (I us ho dic per pròpia experiència) que la majoria de la gent, abans d’acceptar que són uns incompetents amb les noves tecnologies, prefereixen donar la culpa a qui sigui, en aquest cas a l’Agència Tributària, abans que acceptar les seves pròpies mancances.  
Jo voldria recordar que l’Agència Tributària té una sèrie d’obligacions, però nosaltres també. Una d’aquestes obligacions és haver de conservar les nostres declaracions durant 4 exercicis no prescrits (dintre de pocs dies prescriurà la declaració de la Renda de 2013) Abans les rendes se solien guardar en paper, dintre d’una carpeta o un calaix. Actualment la carpeta és virtual i de vegades tenim problemes informàtics i se perden arxius. A mi me passa sovint! Però l’Agència Tributària té un servei per a facilitar la casella 450 sempre que passi a recollir la informació la pròpia persona interessada o un familiar directe. També vull recordar que anar a fer qualsevol tràmit a l’AEAT, com fer-se el DNI o presentar-se al jutjat entra dintre del que s’anomena deure inexcusable i per tant, l’empresa on se treballa haurà de donar totes les facilitats per a poder-ho fer, prèvia justificació. El justificant d’haver fet el tràmit se demana i punt.
Dir que la gent prefereix defraudar que demanar la casella 450 és el que se diu una bajanada. Desgraciadament els petits defraudadors (i no cal que hi hagi voluntat de fer-ho) són els primers en ser enxampats. I ho fa el propi sistema informàtic, avui en dia no és com fa 30 anys que si un no feia la Renda difícilment se’l detectava.
Jo tinc una altra teoria. L’autor de la carta ha deixat que passi el temps i ara, a darrera hora, tot són presses i corrillos. Però el pitjor de tot és que l’any que ve li passarà el mateix, perquè sempre solen ser els mateixos els qui tenen aquests tipus de problemes. 


SI ALGÚ VOL LLEGIR LA CARTA PUBLICADA AL PERIÓDICO ho pot fer al seguent enllaç: 


L'AIGUA DE L'AIXETA

Fa uns moments, després de la reparació de SOREA...
Una mica més i aquesta tarda mejo xocolata amb melindros.

LA NOSTRA RIBERA 581






PERATALLADA 16