Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sous. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sous. Mostrar tots els missatges

dimecres, 15 de gener del 2020

JUNTS PEL SOU


El que semblava impossible ha passat! Si algú estava convençut de que Junts per Catalunya, Ciudadanos i el Partido Popular no tenien res en comú, anava equivocat! Els ha unit la pujada del sou al Parlament de Catalunya. Les tres formacions hi van votar a favor. Van ser les úniques que ho van fer...
Mentre a Madrid el primer Consell de Ministres de la legislatura aprovava una apujada de pensions del 0,9%, a Barcelona, les tres formacions citades votaven augmentar-se el sou un 1,75%. Ep! Això sí... Per als treballadors del propi parlament un 2%... Que no es digui!
Una vegada més els partits de la dreta (catalana i espanyola rància) s’han posat d’acord a l’hora d’aprovar una mesura que els afavoreix a tots plegats. Tal com diem a Catalunya: la pela és la pela!  
Donem la benvinguda a la nova coalició parlamentària: Junts pel Sou!

divendres, 24 de juliol del 2015

EL PROMÈS ÉS DEUTE…

Si ho recordeu, fa uns dies us vaig prometre que tan aviat com sabés en quan repercutiria en la meva nòmina la baixada d’impostos de Rajoy, us ho diria.
Avui ja us ho puc dir, ja que avui l’han penjada de la pàgina personal que tenim a la Intranet corporativa.
Taxan, taxan!!! La quantitat exacta és de: 9,80€!!!!  
Com que el mes de juny hi va haver paga extra, he hagut de retrocedir fins la del mes de maig i la diferència entre una i l’altra és la quantitat indicada amb anterioritat. La retenció que em van aplicar el maig va ser de 14,30%, mentre que la del juliol has estat una mica inferior: de 13,67%.
Fem un exercici de generositat, arrodonirem la quantitat fins a 10€ i ara ve la gran pregunta:

-Què és pot fer amb 10€ més al mes a la butxaca? Podria anar a dinar de menú un dia feiner... També... El cert és que no sé m’acut res més. Mira que és trist! Cada cosa que penso que podria fer, val més de 10€ o bé no ho necessito per a res... Perquè de fet no tinc ni per a dos entrades al cine...
Però tot això, amic meu és ficció. Què no t’enganyi ningú! Aquests diner són els que veus, fins i tot, si anessis al banc i retiressis l’import total de la nòmina els podries tocar... Però quantes pujades deuen d’haver al cap del mes que no les notem i en canvi existeixen?
Per exemple: Quan pot apujar el rebut de la llum en un mes? Què també pot abaixar? Sí, però és més fàcil que s’apugi que no que baixi.
O omplir el dipòsit de carburant? Quans euros ens hauríem pogut estalviar si quan va abaixar el preu del petroli les grans distribuïdores haguessin abaixat la gasolina i el gasoil en el mateix percentatge?
Ja està bé de deixar-nos prendre el pèl! El que han de fer els governs és retornar-nos l’estat del benestar que ens han anat prenent poc a poc en els darrers anys.
Tot i els 10€ que he cobrat de més, la meva nòmina està al mateix nivell que l’any 2010 i això que, mentre, vaig complir un trienni, que sinó, amb la retallada de Zapatero i les congelacions de Rajoy, estaria guanyant menys.  

Quina vergonya de país!   

divendres, 31 d’octubre del 2014

LA FOTO DEL DIA 31-10-2014


El que veieu a la foto són les meves sabates sota la taula de treball. 
La rebaixa del sou de Zapatero i les congelades successives de Rajoy m'han portat a aquesta situació: no poder comprar-me sabates noves! 

Es tracta d'una petita broma. Realment eren unes sabates que feia temps que no portava i que avui m'havia posat sense adonar-me que tenien la goma molt gastada.
Però alguna cosa hi ha de cert. Amb la pèrdua de poder adquisitiu que patim els funcionaris no podem renovar el nostre vestuari al ritme d'almenys un cop per temporada com fèiem abans de la crisi i això que ara ens estem d'altres coses. per exemple jo ja fa tres anys que pràcticament no jugo a la rifa de Nadal i tampoc a la grossa de Cap d'any. I el passat abril vaig deixar de jugar a l'ONCE que era l'únic joc al que jugava des de feia una pila d'anys.
Això també va en detriment de la nostra economia. Sabeu quan diuen allò de millorar el consum intern?
Sense comprar. no es millora. 

divendres, 28 de juny del 2013

RICS I POBRES

Feia moltes dècades que no es donava com ara una diferència de classes tan gran com la que ara s’està produint.
La distància entre rics i pobres és més gran cada dia que passa. Només un exemple: mentre cada vegada hi ha més ciutadans en risc d’exclusió social, la venda de cotxes de gama alta va en augment.
Aquesta diferència de classes també es dóna a la Universitat i després de la pretesa reforma del Ministre Wert, la diferència encara creixerà més. El Ministre pretenia que l’accés a les beques s’establís en un 6,5, un punt més que ara. Després del malestar i les queixes tan del professorat con dels alumnes com dels seus propis companys de partit, sembla ser que han acabat per fer reflexionar al ministre que, ara, està disposat a rebaixar la nota mitjana. Personalment pensava que s’acabarà per establir-se en un 6 (ni un ni els altres), però sembla que Wert no vol baixar del burro (al menys en la part principal del tema) Algú ha dit que Wert i el burro són germans? Si us plau, no falteu al pobre pollí. 
Sense beques seran molts els joves que hauran d’abandonar la Universitat. Abans tenien la possibilitat de treballar, però ara, amb la poca feina que hi ha, quina sortida tenen?
Per tant, ens podem trobar amb un bon estudiant que fregui el 6 de mitjana i que hagi d’abandonar els estudis per que els seus pares no puguin fer front a tota la despesa que comporta l’haver d’estudiar fora. En canvi, per a una família benestant, l’obtenció de una beca no significarà cap impediment per a que continuï estudiant.
Mon fill ha acabat els estudis de 4t de carrera. No té cap possibilitat de demanar beca, perquè entre sa mare i jo sobrepassem el límit per a obtenir-ne. Per nota, a mon fill li podrien donar la beca, tal i com demostra que a partir de febrer de l’any vinent se’n ha d’anar a Croàcia a fer un Erasmus i que de tant en tant treballa de becari a la seva facultat. Però la normativa està feta així... Creieu-me si us dic que entre la residència (pis compartit), matrícula, crèdits de lliure designació, treballs, desplaçament, etc. en suposa una càrrega molt difícil d’assumir.
Una vegada explicada la meva situació, en plantejaré una altra. Una família que guanya una mica menys que nosaltres (no cregueu que tant) i que pot accedir a l’ajut. Son fill (o filla) estudien en una universitat privada (la qual cosa significa un increment notable de costos) Cóm s’ho fa per a costejar totes les despeses?
A mi em sembla una mica increïble que cobrant menys que nosaltres i encara que obtinguin l’ajut puguin seguir a la Universitat. Només se’m acudeixen dos o tres maneres i una d’elles és que els avis hi col·laborin (i això ja passa en el cas de mon fill)...  

dijous, 9 d’agost del 2012

DIARI DE L’AGOST: DIA 9 (dijous)



3 MEDALLES MÉS 
Passats els primers dies de sequera olímpica, la collita de medalles segueix  bon ritme. Ahir una d’or i dues de plata. La primera de plata, guanyada pel palista gallec David Cal, representa la 5à del seu palmarès en 3 olimpíades: 1 d’or i 4 de plata.
Les altres dues son per al taekwondo. El català Joel González va guanyar l’or a la seva categoria, mentre que la mallorquina Brigitte Yagüe va ser plata.
Però també hi van haver “desastres” sonats, com va ser l’eliminació dels equips masculins de handbol i de waterpolo. Vaig seguir el partit de handbol i el cert és que van tenir mala sort. De totes maneres cal recordar que a la segona part, i quan portaven avantatge al marcador de 2 gols, van patir una “pájara” de 12 minuts on no van marcar cap gol, la qual cosa els hi va passar factura definitivament. França es va escapar de 3 gols, però tot i això Espanya va empatar i fins i tot va tenir possibilitats de posar-se pel davant. Un últim atac francès a manca de pocs segons, va acabar en un tir que va parar el porter Sterbik, però el rebot va afavorir els francesos que van marcar al darrer sospir. Una llàstima. Menys mal que ens queden les dones...
En canvi, en bàsquet es va guanyar a França, pel que sembla, en un mal perdre de l’equip gal. Potser si que serà veritat que es van deixar perdre contra Brasil per evitar EE.UU. en semifinals. Si Espanya guanya a Rússia aquesta nit, serà medalla de plata, ja que l’or sembla que des d’abans de començar l’Olimpíada, ja està al sarró dels americans. 
 
EL ROBIN HOOD D’ANDALUSIA
Tot el protagonisme polític l’acapara avui l’alcalde de la població sevillana de Marinaleda i diputat autonòmic per IU Sánchez Gordillo. Al front d’un grup de sindicalistes van entrar a diversos establiments de les cadenes d’alimentació de Mercadona i Carrefour i es van empotar, no sense resistència, diversos carros replets de menjar de primera necessitat per a repartir-lo entre els famílies més necessitades.
Els fets han produït un debat entre detractors i favorables (més dels primers que dels segons), però la qüestió és si aquestes accions acabaran sent un precedent per a altres accions similars dels col·lectius més desafavorits. Les raons que donen les cadenes per a no col·laborar en aquest tipus d’accions és que ja són solidaris i que donen molts aliments al denominat “banc d’aliments”. Personalment entenc que del banc es destina una bona part per apaivagar la fam del tercer món i ara mateix el problema el tenim a casa i hi cal dedicar molts més recursos que els que s’han destinat fins ara, ja que “oeneges” com Càritas o la Creu Roja, es veuen desbordades i minvades de recursos.
    
EL COTXE DEL “SINYÓ ANCALDE”
Us vaig dir que si sabia alguna cosa més del cotxe de Manolito Ferré, us ho diria. Fa dies que no el veig aparcat prop de casa seva (vivim relativament prop), la qual cosa em va fer témer el pitjor, que l’hagués hagut de retornar ja que el consorci que presideix i que l’havia adquirit per la modalitat de rènting, no està passant per un bon moment econòmic. Però ahir em van assegurar que no és així i que el deixa a casa sa mare (propera al camp de futbol) Fins allí (uns 250 metres de casa d’ell) hi arriba amb el seu antic Mazda, l’agafa i se’n va a Barcelona. A la tornada el torna deixar, torna a agafar el seu i cap a casa. Sense cap mena de dubte gasta més en pneumàtics que en sabates.
 
EL SOU DELS BANQUERS “INTERVINGUTS”
Des d’avui, els directius dels bancs intervinguts per l’estat (Bankia, Catalunya Caixa, Nova Caixa Galizia i Banc de València), no podran guanyar més de 300.000 euros/any.  I ens hem de quedar tant contents i tan amples...  
50 milions de les antigues pessetes segueixen sent molts diners Ja sé que ocupen llocs de responsabilitat, però també els ocupen el president del govern i els presidents autonòmics i guanyen molt ments i molta gent ja consideren que aquests últims guanyen massa, què pensaran dels primers?
Jo amb ¼ part viuria de “puta mare” i posaria tot el meu temps i la meva voluntat en fer les coses el millor possible. Tu no?

S'HA MORT CURRO JIMÉNEZ
El popular actor Sancho Gracia que es va fer famós amb la sèrie "Curro Jiménez", ha mort.Va començar a caminar de la gran Margarida Xirgu a la seva escola de teatre de Montevideo (Uruguai) on s'havia exiliat la seva família fugin del franquisme. Reposi en pau.