ELS SEMPRE CONTROVERTITS NOMS DELS CARRERS

Des del passat 15 d’abril Pepe Rubianes, l’actor galaico-català té dedicat un carrer de Barcelona. S’ho mereix! Pepe Rubianes, tot i que mai parlava català, va ser una persona integrada a la nostra societat, sobre tot a la de Barcelona i que, a part, deia el que pensava amb molta gràcia. Tot i que també tenia els seus detractors, crec que majoritàriament la ciutadania de Catalunya el tenien en gran estima.

Però per a posar el seu nom a un carrer, sé li ha tingut que treure a una altra persona. En aquest cas a l’almirall Cervera. I no sense controvèrsia.

Qui era l’almirall Cervera? Pascual CerveraTopete va ser, com el seu títol indica, un almirall de la Marina de guerra espanyola que va arribar a ministre. Quina és la seva relació amb Barcelona? En principi sembla que cap (al menys no figura a les seves dades biogràfiques de la Viquipèdia) Se mereixia portar el seu nom un carrer de Barcelona? Tot i els seu brillant historial tan com a militar com polític, no sembla que actualment donar nom a un carrer de Barcelona entre dintre de la lògica.

Com ja he escrit moltes vegades, als nomenclàtors de les ciutats i pobles hi ha molts noms que ara no sé posarien. Només un exemples d’Amposta: Agustina d’Aragó, Isabel la Catòlica, Melilla, Larraix... Alguns d’aquests noms tenen un origen incert i fins i tot és impossible esbrinar d’on venen com el de Doctoral Martínez.  

Quan s’ha de canviar algun nom del nomenclàtor no se pot fer al tun-tun, sinó que cal fer-se amb rigor i havent-t’hi  estudiat cas per cas cadascun dels noms susceptibles de ser canviats.

Una anècdota dels anys 80. A Roquetes hi havia un carrer anomenat de Milans del Bosch. Com sabeu, el general Jaime Milans del Bosch va ser un dels generals colpistes del 23-F.

Davant la pressió popular, l’ajuntament de l’època va d’haver de canviar el nom pel de la Gaia (crec), que és el que surt del carrer Major pel costat mateix de l’església. Però què passava? Què el Milans del Bosch al que estava dedicat el carrer no era Jaime, sinó Francesc Milansdel Bosch i Arquer que va arribar a general per mèrits de guerra i que està considerat un heroi català. Era el rebesavi de Jaime Milans del Bosch i Ussia.   

VOTS PER COPS

La Guardia Civil estava repartint llenya a tort i dret a la Ràpita. Les imatges que ens enviava quasi en directe un dels nostres fills eren impactants. La multitud que hi havia congregada prop del pavelló firal sé la veia amb actitud cívica i per a res violenta. Això sí, no desistien de la seva voluntat de votar tot i els impediments de la Guardia Civil que no van dubtar en repartir cops de porra per a fer prevaldre la seva autoritat. El clima de tensió va anar pujant gradualment fins que la gent s’hi fan enfrontar (segons algunes informacions hi va haver llançament de pedres) i els van fer recular. Finalment van optar en marxar a un altre poble per a dur a terme accions similars. El balanç total de ferits que es van atendre al CAP municipal va passar de la quarantena. No consta que cap guàrdia civil resultés ferit.

El Poble Nou del Delta, Roquetes i Móra la Nova van ser escenaris de la violència exercida pels antiavalots de la Guardia Civil. Tot i que es van veure imatges dels vehicles policials apropant-se al Mas de Barberans, segons el testimoni del propi alcalde, finalment no van accedir al poble. També van circular imatges de diversos vehicles policials aparcats prop d’Amposta, concretament al polígon de les Tosses, però sembla ser que hi van anar per a dinar.

Les imatges de Roquetes també van ser demolidores. Durant una estona s’hi van poder veure els robocops de la Guardia Civil trencant els vidres de la porta per accedir al pavelló d’esports. Els que en aquell moment es trobaven al seu interior els van donar totes les facilitats per tal de que no hi hagués cap més incident. Tot i això, segons un testimoni presencial, quan abandonaven el pavelló, van trencar algun retrovisor dels cotxes que hi havia aparcats. Calia tanta violència? Definitivament no!    

Ja per la nit, a la Sexta, Cristina Pardo va entrevistar Josep Cuní. El periodista català va afirmar que molts dels que ahir van anar a votar ho van decidit al darrer moment després de veure la extrema violència que havien emprat la policia a diversos punts de la geografia catalana. Jo vaig ser un d’aquests.

Per tant, tot i les votacions van estar plenes d’incidents (sense suport informàtic i amb la confiscació d’urnes), per les diferents imatges que es van anar veient i per la pròpia experiència que vaig tenir, van ser un èxit. Cal agrair l’extraordinària col·laboració tant del Govern d’Espanya con de la policia que va arribar a Catalunya expressament per a portar a terme les accions que es van poder veure per tots els mitjans possibles.  

A Amposta, en un principi es podia votar a la seu de les dues societats musicals: la Lira i la Fila i també al pavelló firal, ja que les seus habituals (instituts, col·legis, museu) van ser precintats pels Mossos. Precisament estava davant del museu amb la meva gosseta quan una persona es va apropar a la porta. Li vaig dir que estava precintat i tal com s’hi podia llegir a un cartell escrit a ma, avisava a la gent que es podia votar al pavelló. Me va dir que era l’encarregat d’obrir el museu i que hi havia d’accedir. Finalment ho va fer per una porta lateral. No tinc con constància de si el museu va obrir ahir als visitants.

Al pavelló firal s’hi van habilitar diverses meses que, en teoria representaven els col·legis electorals clausurats, tot i que com a darrera hora es van habilitat col·legis electorals universals, s’hi podia votar a qualsevol de qualsevol municipi.

La nit anterior el pavelló firal va estar cedir a la colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta que va organitzar el sopar per a les colles que hores abans havien actuat conjuntament amb la colla territorial per la seva diada del 4t aniversari. Després del sopar hi va haver festa i en acabar alguns s’hi van quedar a dormir, com per exemple els membres dels Nyerros de la Plana.

Uns crits de votarem, votarem, els van sobresaltar al cap de poc d’haver-se gitat. Els hi van dir que havien de marxar ja que s’hi havia de votar. D’un magatzem interior es van treure les urnes que un company de la colla havia dipositat pocs dies abans i que, tal com li van demanar, va guardar un mutis total sobre el tema.

Què podien fer els castellers? Posar-se al darrere de la barra que havien muntat per a la festa i servir begudes a tots aquells que volien beure. La nit anterior ningú es podia imaginar que es fes tant de calaix...              

LA FOTO DEL DIA 27-04-2017

Aquest matí ens hem despertat amb 6º i una pluja fina i intermitent. 

-Ha nevat al Port! -m'han dint uns quants-

I tot i que és veritat, la neu és pràcticament imperceptible. 


La foto està feta des del camí del Mig o d'Ansedó, prop de la Raval de Cristo (Roquetes) 

RETORN AL PASSAT

Un vell conegut m’expressava avui la seva preocupació per la situació del seu fill menut de cara el curs vinent.

-A la Sénia, de 10 alumnes que hi havia al batxillerat científic, només n’han quedat 7 i s’ha decidit tancar la classe i que es busquin la vida... Aquest curs haurà d’anar a Barcelona... Menys mal que allí té a les seves germanes treballant i podrà estar amb elles...

-I perquè no va a Tortosa o a Vinaròs?

-Perquè hauria de matinar massa i no es voldrà aixecar. Per anar a Tortosa o a Vinaròs s’ha d’alçar abans de les 7 del matí...

-Sí home, està clar, però això ja passava abans. Jo conec molta gent de la Sénia de quan vaig anar a estudiar a l’Institut de Tarragona (Lluís Forné, Albert Puig i molts d’altres...) En aquell temps, els que no vivíem on hi havia institut o havies de matinar o anaves intern... Crec recordar que el primer institut que hi va haver va ser el d’Ulldecona i al començament no era ni institut... Més tard van començar a fer-ne a cada poble... El que passa és que durant uns anys hem viscut molt bé i ara costa renunciar al que teníem. A Amposta també s’ha suprimit una línia de P-3 de l’Agustí Barberà...

-I saps que ha passat aquest mes d’agost? Què només hi havia un pediatra entre la Sénia i Ulldecona i anava de cul...

-Digues-me: a la nostra època quan vàrem tenir pediatra? Llavors tothom anava al metge de capçalera (ara dit de família)... I ens donaven les injeccions amb aquelles xeringues reciclables de vidre... Igual me van donar una injecció amb una d’aquelles xeringues després d’haver-te punxat a tu el cul (li he dit de broma)

No, evidentment que no ho justifico. A l meva joventut teníem el que teníem i ens hi conformàvem. No teníem ni consoles de videojocs ni canals temàtics a la televisió, però tot el poble era un immens camp de futbol i qualsevol porta de pati ens feia de porteria... I sinó dos pedres per a delimitar la zona de gol o fins i tot la mateixa motxilla on portàvem els libres de l’escola. Eren altres temps, està clar.  

En aquella època ningú podia pensar que s’acabaria posant uns institut a cada poble relativament gran, com per exemple Santa Bàrbara que no deu d’arribar als 4.000 habitants... O Roquetes... És cert que també hi van alumnes dels pobles del contorn. No ser si dir de l’àrea d’influència, ja que cap de les dues poblacions es pot considerar de referència. Tradicionalment, fins i tot per a la gent del Montsià interior, la ciutat de referència ha estat Tortosa , en part degut a que els línies de bus de la Hife estaven orientades cap a Tortosa que és on hi havia els hospitals, clíniques, serveis administratius, etc. Si volies anar a Amposta havies de fer transbord a Santa Bàrbara i agafar un autobús de la companyia Altaba, l’única línia que havia per aquí d’aquesta companyia.

Amb el tema mèdic ha passat alguna cosa semblant. A Santa Bàrbara van obrir l’anomenada mini clínica que depèn d’Amposta i com que entre la Sénia i Ulldecona hi havia certa disputa, finalment es va voler acontentar (o no) i com a bons amics es van haver de repartir les competències.

El què està passant és conseqüència de les retallades. L’estat del benestar que varem obtenir a la dècada dels anys 80 ens ha durat si fa o no fa uns 20 anys... Després ja sigui en línies de col·legi, en metges especialistes o en altres serveis que ara mateix no me venen al cap, s’ha anat retallant por tots els costats.

Ho torno a dir, no ho justifico, però hi ha gent que sembla que hagi oblidat d’on venim i estan preocupats pels seus fills quan la nostra generació va haver de viure casos similars.

EN CASTELLÀ SI US PLAU! (Anècdotes dels idiomes)

Respecte a les llengues hi ha infinitat d’anècdotes. Evidentment les que tenim més presents són les que han passat més recentment en el temps.

Després dels 40 anys de prohibició del català durant la dictadura de Franco, normalitzar la parla a segons quins àmbits era una fita difícil d’assolir. La influència del castellà als mitjans de comunicació va fer que s’adoptessin paraules castellanes a la nostra parla de cada dia. Encara avui de tant en tant n’escolto alguna (com retxassar en lloc de rebutjar, ensenyança en lloc d'ensenyament...)

El canvi de mentalitat va fer estralls en algunes persones. Ràpidament us explicaré dues anècdotes que crec que alguna vegada ja us he explicat.

Una vegada estava al cine de Santa Bàrbara i a la fila del darrere hi havia una mestra de Godall que parlava del seu amic Diumenge... Evidentment, en català el nom propi Domingo és Domènec.  

El recordat Jordi Itarte, que va ser el primer alcalde democràtic (i socialista de Roquetes) era locutor de ràdio. Després de treballar a Ràdio Ulldecona, l’emissora del seu poble ho va fer a Ràdio Tortosa. Un dia estaven explicant un recepta de cuina. Quan va arribar l’hora d’emplatar, en lloc de col·locar-ho a una safata o va fer a una catifa. Normalment parlàvem de bandeja i d’alfombra i també defiambrera en lloc de carmanyola.

Nati de Vinaròs, molt catalanista ella, va anar a València. Va entrar a un bar i va demanar un entrepà de formatge i el cambrer li va dir: Què?

Al veure que no l’havia entès li va demanar: Un ‘bocadill’ de ‘ques’... I li va portar l’entrepà de formatge.

Però alguna vegada va ser al revés. Es a dir, la gent dels pobles estaven acostumats a parlar català i el fet de parlar en castellà era un signe de cultura.

Fa anys, molts d’anys al menys 60, Enrique i Lolita estaven buscant caragols després desprès d’un dia de pluja per un bancal a tocar de la Galera. Enrique i Juanita van decidir parlar en castellà:

-Lolita, otro caragolito...

-Ahora estamos en la finca del Padreternito (‘lo Pareteren’)  

-Mira Enriquito otro caragolito...

-No que éste es muello...

A L'EBRE, NO LI HEM FET CAS A MAS

Ja s’han constituït els nous ajuntaments sorgits de les eleccions del 24 de maig. Com bé sabeu, els fets més destacables han estat l’ascens d’ERC, sobre tot a Amposta i la Ràpita, la petita davallada de CiU (remarcable els 4 regidors perduts a Tortosa) i la caiguda (no sé si lliure) del PSC, sobre tot als municipis de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta.

Tot i això hi ha hagut alcaldes que van superar la prova amb bona nota i han mantingut, fins i tot augmentant regidors, les seves majories absolutes, com per exemple Alfons Montserrat a Alcanar o Dani Andreu a l’Aldea. Però en la majoria dels casos, els governs han estat fruit de pactes.

Tot i que Mas va demanar (quasi que exigir) que es conformessin ajuntaments que donessin suport al full de ruta independentista per aplanar el camí cap a Ítaca. Però ves per on, a l’Ebre no sé li ha fet tot el cas que es podria esperar. Segurament perquè a l’Ebre hem patit més que ningú les arbitrarietats de la formació abans nacionalista i ara independentista per obra i gràcia de la manifestació de l’11 de setembre de 2012 que va convertir a Mas en el primer independentista del Principat.

A principis d’aquest segle, a la gent de l’Ebre ens va tocar viure un dels episodis més greus que mai han afectat el territori: l’amenaça del transvasament del riu. Aquest fet va provocar la unió de la majoria de la gent del territori sota el paraigua de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) Mentre tot això passava, a la majoria de càrrecs de CiU els va interessar més estar bé amb la cúpula del partit de Barcelona que no fer costat a la gent del territori. Aquesta traïció, que va costar a CiU una gran davallada a partir de les eleccions municipals de 2003, en la majoria d’àmbits, encara continua ben present. Segurament, la majoria de pactes per a configurar els ajuntaments actuals s’han de llegir des d’aquest punt de vista.

Josep Caparrós (ERC), guanyador a la Ràpita però sense majoria absoluta va voler configurar un govern d’unitat entre totes les forces que van treure representació. En aquest cas ni CiU, ni Més Ràpita (abans PP) van voler-hi formar part.

En canvi a d’altres ajuntaments com l’Ametlla de Mar, el pacte entre republicans i PSC, ha donat l’alcaldia a Jordi Gaseni (ERC) També són significatius els acords entre totes dues formacions per a governar als consells comarcals del Montsià i el Baix Ebre en detriment de CiU que ho venia fent en les darreres legislatures. De fet, al Consell Comarcal del Baix Ebre comptaven amb el suport d’ERC. També a Móra la Nova (durant molts d'anys feu de Sabanza) han pactat republicans i socialistes i serà alcalde el republicà Francesc Moliné.  

El republicà Adam Tomàs, amb la seva majoria absoluta a la butxaca, no tenia cap tipus de problema per a ser investit alcalde d’Amposta després de 28 anys de governs de CiU. A Adam no li feia falta el suport de CiU, ni de cap altra formació, però d’haver-ho necessitat, durant la campanya i molt abans, estava molt clar que mai hauria pactat amb la formació de Manel Ferré, l’anterior alcalde. En canvi, el PSC (que no entrarà al govern), hi votarà a favor, en un gest de complicitat que no van tenir mai amb els dos anteriors alcaldes de CiU.  

Tortosa ha estat de els poques excepcions (sinó l’única) on CiU i ERC han signat un acord que permetrà a Ferran Bel seguir sent l’alcalde de la capital del Baix Ebre durant 4 anys més. D’un possible acord entre Avancem (amalgama de formacions polítiques i independents), ERC i el PSC es va passar a la situació actual després que ERC fes un pas enrere sense saber exactament els motius que ho van provocar. Potser han estat els únics polítics del territori que han fet cas a Mas (o a Junqueras) 

A Roquetes també s'ha renovat l'antic pacte de govern entre ERC (llista més votada) i CiU, però només després de que ERC perdés la majoria absoluta que va tenir en un primer moment i que la Junta Electoral de zona li va treure al donar per vàlids dos vots a PxC. 

Haurien pactat igualment? Això no ho sabrem mai.   

CONCERT DE VIOLONCEL A CÀRREC D'ÀNNIA ARMENGOL TOMÀS

El passat dissabte, abans de que comencés la final de la Champions Leage entre la Juventus de Torí i el Futbol Club Barcelona, a la biblioteca Mercè Lleixà de Roquetes, va tenir lloc el concert de violoncel a càrrec d'Ànnia Armengol Tomàs, el primer que donava en solitari.
En un extens repertori, l'Ànnia va complaure al públic assistent amb obres de S. Máynez Vidal, A. Vivaldi, i L. Boccherini.
Dissabte, la majoria del públic va descobrir la que, sense cap mena de dubte, serà una virtuosa del violoncel.
Felicitats Ànnia!!!

  

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. L'ERMITA DE LA MARE DE DÉU DEL CARME DE ROQUETES

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. ROQUETES