 |
| Joan Sambró. |
Aquests darrers dies està en boca de tothom la
commemoració del 80è aniversari de la batalla de l’Ebre.
La majoria dels entesos parlen del gran error que
va cometre l’Exèrcit republicà que, en creuar el riu, va deixar al seu darrere
un obstacle pràcticament impossible de salvar.
No sóc ningú per a contradir els experts en la
matèria, però és veritat que els republicans van voler construir una gran línia
defensiva per a poder aturar l’escomesa dels colpistes.
Aquesta tasca se li va encarregar al tinent
coronel Manuel Tagüeña, comandant en cap del XVè Cos de l’Exèrcit i un dels
militars republicans més ben preparats tant en estratègia com culturalment
parlant, ja que era llicenciat en ciències físiques.
Pràcticament per casualitat, allà per l’any
2005 (per tant no fa tants anys) van arribar a les mans dels membres de l’Associació
lo Riu de la Fatarella unes fotografies aèries fetes per l’aviació italiana on
se podien veure en detall una línia de búnquers, trinxeres i refugis a la part
de dalt del poble.
Quan el 16 de novembre de 1936, l’exèrcit
republicà creua l’Ebre per Ascó, hi havia construïts 14 búnquers, a part de la
línia de trinxeres entre els termes municipals de Riba-roja, Flix, Ascó i la
Fatarella. En total més de 20 quilòmetres de línia fortificada.
Per a Joan Sambró, de l’Associació lo Riu, la
construcció d’aquesta línia fortificada demostra que l’Exèrcit Popular s’hi
pensava estar durant molt de temps. Fins i tot, segons les explicacions del
propi Sambró, s’hi va construir un poblat amb el sòl encimentat i diferents
serveis, com per exemple un forn de pa. Amb el pas dels anys, tant la línia
fortificada com el poblat se van anar cobrint de pins i malesa i la gent del
poble se’n va oblidar.
Tot i que no va acabar de tenir l’ús per al
que s’havia pensat, si que va jugar un paper fonamental per a salvaguardar les
vides dels pocs soldats republicans que després de quasi 4 mesos de batalla,
quedaven vius.
El tinent coronel Tagüeña va ordenar una
retirada organitzada que va tenir èxit gràcies als voluntaris que s’havien
quedat a la línia fortificada per aturar l’atac dels revoltats.
Un d’aquests darrers valents va ser el soldat
a qui els arqueòlegs van anomenar Charli.
Però aquesta ja és una altra història.
 |
| Joan Sambró. |
PER A SABER MÉS:
http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/110043/1/TFG_Nuñez%20Parra_Claudia.pdf
https://www.sapiens.cat/epoca-historica/historia-contemporania/guerra-civil-i-franquisme/fotogaleria-la-retirada-de-l-exercit-republica-de-la-batalla-de-l-ebre_200298_102.html
http://www.ascoturisme.cat/batalla-de-lebre
http://www.turismeriberaebre.org/proposta/espais-de-la-batalla-de-lebre/
http://www.diarideguerra.com/fitxa-3-24-72-44-f21/guerra-civil-a-catalunya/batalla-de-lebre/ribera-debre/asco/el-campament-militar-del-xv-cos-exercit-de-lebre.html#.W1r6G0UVTIU
http://www.mesebre.cat/noticies/4377_entrevista-francesc-barbero-escriva-1r-tinent-alcalde-lajuntament-flix.php
https://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/42308/clr1de1.pdf?sequence=1
http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/110043/1/TFG_Nuñez%20Parra_Claudia.pdf
https://www.sapiens.cat/epoca-historica/historia-contemporania/guerra-civil-i-franquisme/fotogaleria-la-retirada-de-l-exercit-republica-de-la-batalla-de-l-ebre_200298_102.html
http://www.ascoturisme.cat/batalla-de-lebre
http://www.turismeriberaebre.org/proposta/espais-de-la-batalla-de-lebre/
http://www.diarideguerra.com/fitxa-3-24-72-44-f21/guerra-civil-a-catalunya/batalla-de-lebre/ribera-debre/asco/el-campament-militar-del-xv-cos-exercit-de-lebre.html#.W1r6G0UVTIU
http://www.mesebre.cat/noticies/4377_entrevista-francesc-barbero-escriva-1r-tinent-alcalde-lajuntament-flix.php
https://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/42308/clr1de1.pdf?sequence=1
