El gegant automobilístic Volkswagen no està passant pel seu millor moment. L’administració nord-americana el van enxampar cometés irregularitats amb la finalitat de camuflar les emissions reals derivades de la combustió dels motors dels seus vehicles. Per aconseguir-ho es va haver d’instal•lar un dispositiu electrònic a quasi tots els seus motors diesel.
Aquest fet li comportarà a Volkswagen multes multimilionàries, devolució d’incentius obtinguts irregularment, etc. Però la marca alemanya ja ha anunciat que contraatacarà: anul•larà totes les inversions no estratègiques que tenia previs fer en un futur immediat i això, evidentment, repercutirà directament en la seva plantilla de treballadors.
Com suposo que sabeu, SEAT és una de les marques del grup Volkswagen i per tant patirà les conseqüències directes de la retirada de les inversions. Com sempre quan passen aquestes coses, ràpidament les nostres autoritats s’han afanyat a l’hora de demanar que es prioritzin les inversions que s’havien de fer a la fàbrica de Martorell. Bé, és el que s’ha de fer, però sóc molt pessimista sobre que s’obtinguin els resultats desitjats.
I és que una cosa són els interessos dels governs que han de justificar la seva acció davant dels ciutadans, però sobre tot dels seus votants i per l’altra els interessos de els grans empreses que han de passar comptes davant dels seus accionistes. Per tant, interessos totalment contraposats. Poques vegades governs i grans empreses coincideixen a l’hora d’elaborar estratègies conjuntes o al menys coincidents.
Per a que m’entengueu. Si tan collen Volkswagen, és evident, tal i com ha anuncia, que no farà les inversions que tenia previstes i així, poder presentar davant els accionistes les menors pèrdues possibles (pèrdues que, previsiblement ha de tenir si al final es fan efectives les multes anunciades) Això repercutirà directament amb la feina de les seves factories repartides per diversos països i, per tant, aquest fet, farà que s’hagin d’acomiadar milers de treballadors.
Us imagineu amb la taxa d’atur que tenim en aquest país si de sobte uns quants milers més passen a formar part de la llista de l’atur?
És el perill que sempre plana quan es sancionen a les grans empreses. A Volkswagen sé la multat per manipular els seus motors diesel, però a empreses petrolieres o de comunicacions sé les ha sancionat per vulnera les normes de la competència i pactar preus... Algú es creu que, finalment no es repercuteix sobre l’usuari?
Un exemple. Fa mesos que el petroli està assolint els mateixos preus baixos que hi havia fa un bon grapat d’anys. No obstant, els preus dels carburants no han baixa, ni de bon tros, en la mateixa proporció. I no només en una o dos companyies, sinó que en totes... A què és degut.
D’exemples n’hi ha molts més. Un altre. Una determinada empresa comet frau fiscal. Una inspecció li detecta i li liquida una xifra astronòmica que, l’empresa, diu, no pot assumir. O hi ha rebaixa o acomiadament de treballadors. L’administració té la darrera paraula.
Sovint, quan una empresa s’ha d’instal•lar a un lloc concret (també a una ciutat o poble) obté tota una sèrie d’ajuts ja sigui de forma directa (cessió de terrenys)o indirecta (avantatges fiscals) Ara bé, quan els números no li surten, no tenen cap mania en deslocalitzar-les i marxar a un altre lloc on la rebran amb els braços.
Segurament si feu una mica d’exercici mental, us en vindran al cap unes quantes que, després d’instal•lar-se al nostre territori i estar-s’hi durant molts anys, van acabar marxant. En voleu uns exemples? Lear (l’antiga MAI), Nikos Ibérica, Kanasse España, etc. I d’altes com Cemex va pràcticament tancar per a tornar a les activitats amb el mateix personal, això si, pagant-los un preu molt més baix.
I és que com deia un: Tenen la paella pel mànec i el mànec també.
Aquest fet li comportarà a Volkswagen multes multimilionàries, devolució d’incentius obtinguts irregularment, etc. Però la marca alemanya ja ha anunciat que contraatacarà: anul•larà totes les inversions no estratègiques que tenia previs fer en un futur immediat i això, evidentment, repercutirà directament en la seva plantilla de treballadors.
Com suposo que sabeu, SEAT és una de les marques del grup Volkswagen i per tant patirà les conseqüències directes de la retirada de les inversions. Com sempre quan passen aquestes coses, ràpidament les nostres autoritats s’han afanyat a l’hora de demanar que es prioritzin les inversions que s’havien de fer a la fàbrica de Martorell. Bé, és el que s’ha de fer, però sóc molt pessimista sobre que s’obtinguin els resultats desitjats.
I és que una cosa són els interessos dels governs que han de justificar la seva acció davant dels ciutadans, però sobre tot dels seus votants i per l’altra els interessos de els grans empreses que han de passar comptes davant dels seus accionistes. Per tant, interessos totalment contraposats. Poques vegades governs i grans empreses coincideixen a l’hora d’elaborar estratègies conjuntes o al menys coincidents.
Per a que m’entengueu. Si tan collen Volkswagen, és evident, tal i com ha anuncia, que no farà les inversions que tenia previstes i així, poder presentar davant els accionistes les menors pèrdues possibles (pèrdues que, previsiblement ha de tenir si al final es fan efectives les multes anunciades) Això repercutirà directament amb la feina de les seves factories repartides per diversos països i, per tant, aquest fet, farà que s’hagin d’acomiadar milers de treballadors.
Us imagineu amb la taxa d’atur que tenim en aquest país si de sobte uns quants milers més passen a formar part de la llista de l’atur?
És el perill que sempre plana quan es sancionen a les grans empreses. A Volkswagen sé la multat per manipular els seus motors diesel, però a empreses petrolieres o de comunicacions sé les ha sancionat per vulnera les normes de la competència i pactar preus... Algú es creu que, finalment no es repercuteix sobre l’usuari?
Un exemple. Fa mesos que el petroli està assolint els mateixos preus baixos que hi havia fa un bon grapat d’anys. No obstant, els preus dels carburants no han baixa, ni de bon tros, en la mateixa proporció. I no només en una o dos companyies, sinó que en totes... A què és degut.
D’exemples n’hi ha molts més. Un altre. Una determinada empresa comet frau fiscal. Una inspecció li detecta i li liquida una xifra astronòmica que, l’empresa, diu, no pot assumir. O hi ha rebaixa o acomiadament de treballadors. L’administració té la darrera paraula.
Sovint, quan una empresa s’ha d’instal•lar a un lloc concret (també a una ciutat o poble) obté tota una sèrie d’ajuts ja sigui de forma directa (cessió de terrenys)o indirecta (avantatges fiscals) Ara bé, quan els números no li surten, no tenen cap mania en deslocalitzar-les i marxar a un altre lloc on la rebran amb els braços.
Segurament si feu una mica d’exercici mental, us en vindran al cap unes quantes que, després d’instal•lar-se al nostre territori i estar-s’hi durant molts anys, van acabar marxant. En voleu uns exemples? Lear (l’antiga MAI), Nikos Ibérica, Kanasse España, etc. I d’altes com Cemex va pràcticament tancar per a tornar a les activitats amb el mateix personal, això si, pagant-los un preu molt més baix.
I és que com deia un: Tenen la paella pel mànec i el mànec també.
