ELS NOMS D’ALCALDES AL NOMENCLÀTOR

La gran Nieves Concostrina, periodista col·laboradora del programa la Ventana de la Cadena SER que presenta i dirigeix un altre gran periodista, Carles Francino, quan parla dels carrers que porten el nom d’alguna persona, sempre diu que ‘abans de ser carrers van ser persones’.

Per a bé o per a mal, la gran majoria de nomenclàtors, històricament, han tingut nom d’alguna persona famosa (molts més homes que dones), sobretot durant l’època franquista tot i que, encara avui se’n conserva algun d’aquella època sovint per ignorància de la ciutadania. El que ja no és tan freqüent, és que portin el nom d’un alcalde de la mateixa població. El nomenclàtor d’Amposta té (si no vaig errat) tres vies públiques dedicades a tres alcaldes de la nostra ciutat i que ho van ser en diferents etapes de la nostra història.

El primer de tots, i segurament el més controvertit és Joan Palau i Miralles que dona nom a l’avinguda que hi ha entrant pel pont penjant i que va ser alcalde en dos períodes molt distints; el primer entre 1906 i 1923 i el segon entre 1934 i 1936, durant la Segona República Espanyola. Els altres dos alcaldes són Josep Villalbí Verge (1936) i Alfred Escrivà Prades (1931-1934), també ho van ser durant la Segona República.

De vegades m’he preguntat el perquè no s’han afegit al nomenclàtor ampostí altres noms d’alcaldes que ho han estat des de la restauració dels ajuntaments democràtics el 1979 i, la veritat que a l’hora de buscar motius, no me n’han faltat.

Des d’aquella llunyana data del 3 d’abril de 1979 en la que es fan fer les primeres eleccions democràtiques després de la dictadura franquista per a elegir els regidors a tots els municipis espanyols, a Amposta hi ha hagut cinc alcaldes, Josep Gil Morales (1979-1983), Josep Maria Simó Huguet (1983-1987), Joan Maria Roig Grau (1987-2007), Manel Joaquim Ferré Montañés (2007-2015) i Adam Tomàs Roiget (2015-actualitat).

Els dos últims, per un principi coetanietat amb el temps actual, en tractar-se de dos polítics en actiu, quedarien exclosos automàticament. Per tant, els candidats a rebre l’honor de figurar al nomenclàtor de la nostra ciutat quedarien reduïts a tres.

Josep Gil, Matasants, va ser el primer alcalde democràtic després de la dictadura franquista encapçalant la candidatura del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), tot i que va presentar-se com a independent. A les següents eleccions, també com a independent, va encapçalar la candidatura de la coalició Convergència i Unió (CiU).

A part de posar en funcionament els nous ajuntaments, que no és poca cosa, durant el seu mandat, el govern de Matasants va començar a projectar alguns equipaments que, encara avui, són fonamentals a la nostra ciutat, com per exemple el col·legi de l’Àngel i el pavelló d’esports.

Josep Maria Simó va ser qui va projectar l’Amposta del futur fins al punt de que la majoria dels equipaments que s’han fet a Amposta d’ençà que ell va ser alcalde, són fruit de la seva planificació. Tot i que només va estar quatre anys, en general, la ciutadania d’Amposta guarden un bon record de la seva gestió. Sense cap mena de dubte és, dels tres candidats, qui més es mereixeria el reconeixement.

Joan Maria Roig, amb vint, ha estat, fins al dia d’avui, l’alcalde més longeu de la nostra ciutat, almenys des de la restauració dels ajuntaments democràtics. Quan algú es manté a l’alcaldia durant cinc legislatures consecutives, quatre de les quals amb majoria absoluta, demostra l’estima que li tenen els seus votants. Però Roig, igual com despertava passions, provocava antipaties per part de l’electorat que no el votava. El poble estava molt fragmentat entre favorables i detractors, sobretot arran del moviment antitransvasament de l’Ebre, al que es va oposar de forma contundent sense considerar que estava dividint la ciutadania d’Amposta i de les Terres de l’Ebre. 

Als temps actuals, on els ajuntaments solen anar canviant de color cada certs anys, la possibilitat que es concedeixi a un alcalde l’honor d’incorporar-se al nomenclàtor municipal d’Amposta és pràcticament nul·la, ja que les discrepàncies polítiques entre els diferents partits han estat molt grans, almenys a la nostra ciutat.

Els únics alcaldes que, fina avui, podrien generar més consens serien, des del meu punt de vista, Josep Gil i Josep Maria Simó. Però sí un dia no massa llunyà s’arriba a plantejar aquest tema, l’excusa oficial que es donaria des de l’ajuntament, la tinc molt clara, ‘no hi ha dos sense tres’. O sigui, també es demanaria el mateix honor per a Roig.  

LA CIUTAT INACABADA

Després de la campanya mediàtica que va fer Esquerra d’Amposta-Esquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal (EA-ERC-AM) dies enrere i on es feien públiques les despeses que, en concepte de dietes, va cobrar l’anterior alcalde Manel Ferré (51.407 € en vuit anys) i l’actual, Adam Tomàs (2.626 € en deu anys) m’espera un ple molt més polèmic, però la realitat va ser molt diferent.

Dels temes tractats durant el ple n’hi va haver un que em va interessar per sobre de la resta. Va ser una moció que va presentar el grup de Junts per Amposta-Compromís Municipal (JxA-CM) on es demanava ’la revisió i actualització del nomenclàtor de carrers del municipi d’Amposta’.

El que es pretenia amb aquesta moció era la unificació i l’augment de les plaques amb els noms dels carrers, avingudes, places i passatges que tenim a Amposta.

A la nostra ciutat encara queden plaques amb els noms en castellà que mai han estat retirades, tot i que algunes han estat tapades per d’altres en català o bé, es van col·locar les que duien el nom en català al costat de les velles. La majoria de les que hi ha pertanyen a l’època de la catalanització del nomenclàtor als anys vuitanta i porten l’escut d’Amposta oficial en aquella època i, d’altres, les menys, porten l’escut actual que data de 2006 després d’una moció que va presentada pel PSC l’any 2004. I, finalment, les que s’estan col·locant darrerament després de corregir errors o per a homenatjar a persones significatives i que tampoc guarden una homogeneïtat. Tot plegat un autèntic guirigall.    

La moció també demanava col·locar plaques amb el nom dels carrers a totes les cantonades de la nostra ciutat, ja que, sovint, només es troben al començament i al final de cada carrer, la qual cosa dificulta l’orientació de la gent que transita per Amposta, sobretot els forasters.

Imagino que quan es va prendre la decisió de només col·locar plaques als caps del carrer va fer-se per motius econòmics. Actualment una placa costa uns 60 €. Però, des del meu punt de vista és una cosa que s’ha de fer, de fet ja s’hauria d’haver fet fa anys.

Tanmateix, l’escassetat de plaques amb el nom dels carrers no és ni de bon tros l’única mancança que tenim a Amposta en matèria de senyalització. Sembla mentida que aquells que només es mouen per la nostra ciutat en cotxe no s'hagin adonat que també anem curts de senyalització vertical.

A Amposta, la majoria dels carrers són de sentit únic. Normalment, quan circules per un carrer i està prohibit fer un canvi de direcció a la següent cantonada, abans et trobes amb un senyal que t’ho indica, sigui de prohibició sigui d’obligació. A la nostra ciutat d’aquests senyals pràcticament no n’hi ha. Per tant, si estàs circulant per un carrer d’Amposta o coneixes molt bé aquella zona de la ciutat per a saber d’on et vindran els cotxes a la següent travessia o no ho sabràs fins que hi arribis i vegis el senyal d’accés prohibit. Estaria bé completar aquest tipus de senyalització i potser així es podria evitar algun accident.

També és deficient la senyalització informativa, sobretot la que indica com sortir d’Amposta per anar als municipis veïns. Quan viatges t'adones que per tot arreu hi ha senyals on es pot llegir ‘totes direccions’. A Amposta no en tenim cap amb aquest ‘comodí’.

Quan es va col·locar aquest tipus de senyalització, tot i que es va formar una comissió específica que permetia presentar esmenes al redactat inicial, no es van tindre en consideració. 

Des de la instal·lació d’aquesta informació han passat uns vint anys i no se n’ha col·locat cap de nova, tot i l’expansió del cas urbà, sobretot cap al sud. Un parell d’exemples. A l’avinguda de Josep Tarradellas i Joan, avui en dia una de les principals artèries viàries d’Amposta no n’hi ha cap i a la part superior del carrer de Sebastià Juan i Arbó, un dels carrers més transitats, tampoc.

Si us hi fixeu bé tampoc en veureu massa que indiquin com anar cap a Tortosa, una de les destinacions més freqüents per a la gent d’Amposta, com si el nom de la capital del Baix Ebre fos un tabú a la nostra ciutat.   

   

CAMINAR PER AMPOSTA

Si afirmo que caminar és un exercici saludable, crec que hi estarem tots d’acord.  

Però de vegades caminar també suposa una activitat de risc i si no, que li preguntin a una senyora que va caure davant el portal del bloc on visc i es va trencar el septe nasal i es va partir una cella. Jo mateix m’hi vaig trobar al poc d’haver tingut l’accident. Afortunadament l’ambulància va trigar poc a arribar. Encara avui, i després de la pluja del cap de setmana, es pot veure el rastre de sang que va deixar, tant a la vorera com a la paret.

L'endemà vaig parlar amb el seu marit que em va explicar l’abast de les ferides, que havia anat a fer fotos i havien presentat una denúncia contra l’Ajuntament d’Amposta pel mal estat de la vorera.

Només quan camines t'adones de fets i situacions que no les veuries si anessis en cotxe. Això també val per a la nostra policia, tant la municipal com els Mossos d’Esquadra que, rarament, els veus patrullar a peu i, per tant, així és quasi impossible adonar-se de certs comportaments que demanarien la seva intervenció. I ho deixo així per a qui ho vulgui comprendre...

A cap ampostina o ampostí sé li escapa que la via pública a Amposta està feta un desastre. Durant els dies de pluja, on a Amposta van caure més de 300 l/m², Adam Tomàs, l’alcalde de la nostra ciutat va sortir per a parlar de les obres que s’havien portat a terme els darrers anys per mirar de mitigar els efectes de les pluges torrencials i que encara no estaven acabades completament. Certament, a Amposta s’han hagut de fer obres importants i necessàries, però la situació dels carrers (asfaltat, neteja, incivísme, etc.) no és menys important i, almenys aparentment, a Amposta no s’inverteix el que caldria.

Com que jo practico amb l’exemple i em desplaço per Amposta caminant sempre que puc, puc observar totes aquestes anomalies i alguna més; però també em permet parlar amb els ciutadans quan sento que es queixen del que tots veiem: Amposta està feta un desastre!

Si no hagués anat caminant, no hauria tingut l’ocasió de parlar amb un treballador de URBASER, l’empresa que des de fa anys s’encarrega del manteniment de les zones enjardinades de la nostra ciutat, però també de tenir-la neta i polida cosa que no fa.

Mentre passava pel seu costat, el treballador en qüestió feia fotos dels herbassars que hi havia pels costats de les voreres per a ensenyar-ho als responsables de l’empresa. A part de coincidir amb mi que Amposta està feta un desastre, em va dir que havien d’arrancar les herbes utilitzant eines manuals perquè tirar herbicida dintre de les poblacions està prohibit. Vam estar xerrant una estona i em va dir una cosa que, des del meu punt de vista és del tot inversemblant. Segons el treballador en qüestió, quan acabi l’actual contracte de neteja de la via pública i el manteniment dels parcs i jardins d’Amposta, tornarà a ser URBASER la que continuarà fent aquestes tasques.  

Si la memòria no em falla, l’alcalde, a preguntes de l’oposició municipal, va dir que s’havia sancionat a l’empresa per no fer bé la seva feina, per tant, no s’acaba d’entendre que es continuï disposant de els seus serveis. Vull pensar que el que em va dir el treballador sobre la seva continuïtat són meres especulacions i xafarderies, perquè de no ser així, no s’entendria com una empresa que no compleix el contracte i a la que s’ha sancionat se la premiï amb una nova contractació.     

FESTES MAJORS D'AMPOSTA. CARRERS ENGALANATS. ENTRE L'AVINGUDA DE LA RÀPITA I L'AVINGUDA DE CATALUNYA

FESTES MAJORS D'AMPOSTA. CARRERS ENGALANATS. CARRER MAJOR

FESTES MAJORS D'AMPOSTA. CARRERS ENGALANATS. CARRER POADOR

DELICTE ECOLÒGIC

Fa uns dies una ‘autoritat local’ davant algunes denuncies fetes a les xarxes socials sobre les herbes que creixien a peu de vorera, va tenir l’ocurrència de dir que era per fomentar ‘microecosistemes’. No sabia jo (ignorant de mi!) que al govern d’Amposta hi haguessin persones tan qualificades en temes mediambientals a la vegada que tan preocupades per la conservació de la natura. Bé, potser tota la natura no, els bous ‘mengen a part’. No m’hi vaig poder estar i la meva resposta va ser pràcticament immediata en forma d’escrit on explicava la ‘nova situació’ que s’està vivint a Amposta. ‘Nova’ per l’ocurrència del polític perquè la deixadesa general de la nostra ciutat ja ve de lluny... De molt abans que hi hagués un canvi de color polític a Amposta. Durant uns dies mentre sortia a passejar la meva gosseta per les diferents avingudes, parcs i carrers d’Amposta, on hi havia un herbassar hi veia un ‘microecosistema’! Però vet-ho aquí que als pocs dies algunes plantes van desaparèixer... La majoria aquelles que havien sortit per les xarxes socials... I jo em pregunto: Estem ara davant d’un delicte ecològic? Perquè si es destrueixen els ’microecosistemes’ es destrueixen els hàbitats d’algunes espècies i si aquestes estan protegides... No és així? Però avui he vist que alguns d’aquests ‘microecosistemes’ encara no han estat destruïts per la ma humana i m’he posat content.