FESTES MAJORS D'AMPOSTA. CARRERS ENGALANATS. ENTRE L'AVINGUDA DE LA RÀPITA I L'AVINGUDA DE CATALUNYA

FESTES MAJORS D'AMPOSTA. CARRERS ENGALANATS. CARRER MAJOR

FESTES MAJORS D'AMPOSTA. CARRERS ENGALANATS. CARRER POADOR

DELICTE ECOLÒGIC

Fa uns dies una ‘autoritat local’ davant algunes denuncies fetes a les xarxes socials sobre les herbes que creixien a peu de vorera, va tenir l’ocurrència de dir que era per fomentar ‘microecosistemes’. No sabia jo (ignorant de mi!) que al govern d’Amposta hi haguessin persones tan qualificades en temes mediambientals a la vegada que tan preocupades per la conservació de la natura. Bé, potser tota la natura no, els bous ‘mengen a part’. No m’hi vaig poder estar i la meva resposta va ser pràcticament immediata en forma d’escrit on explicava la ‘nova situació’ que s’està vivint a Amposta. ‘Nova’ per l’ocurrència del polític perquè la deixadesa general de la nostra ciutat ja ve de lluny... De molt abans que hi hagués un canvi de color polític a Amposta. Durant uns dies mentre sortia a passejar la meva gosseta per les diferents avingudes, parcs i carrers d’Amposta, on hi havia un herbassar hi veia un ‘microecosistema’! Però vet-ho aquí que als pocs dies algunes plantes van desaparèixer... La majoria aquelles que havien sortit per les xarxes socials... I jo em pregunto: Estem ara davant d’un delicte ecològic? Perquè si es destrueixen els ’microecosistemes’ es destrueixen els hàbitats d’algunes espècies i si aquestes estan protegides... No és així? Però avui he vist que alguns d’aquests ‘microecosistemes’ encara no han estat destruïts per la ma humana i m’he posat content.

ELS SEMPRE CONTROVERTITS NOMS DELS CARRERS

Des del passat 15 d’abril Pepe Rubianes, l’actor galaico-català té dedicat un carrer de Barcelona. S’ho mereix! Pepe Rubianes, tot i que mai parlava català, va ser una persona integrada a la nostra societat, sobre tot a la de Barcelona i que, a part, deia el que pensava amb molta gràcia. Tot i que també tenia els seus detractors, crec que majoritàriament la ciutadania de Catalunya el tenien en gran estima.

Però per a posar el seu nom a un carrer, sé li ha tingut que treure a una altra persona. En aquest cas a l’almirall Cervera. I no sense controvèrsia.

Qui era l’almirall Cervera? Pascual CerveraTopete va ser, com el seu títol indica, un almirall de la Marina de guerra espanyola que va arribar a ministre. Quina és la seva relació amb Barcelona? En principi sembla que cap (al menys no figura a les seves dades biogràfiques de la Viquipèdia) Se mereixia portar el seu nom un carrer de Barcelona? Tot i els seu brillant historial tan com a militar com polític, no sembla que actualment donar nom a un carrer de Barcelona entre dintre de la lògica.

Com ja he escrit moltes vegades, als nomenclàtors de les ciutats i pobles hi ha molts noms que ara no sé posarien. Només un exemples d’Amposta: Agustina d’Aragó, Isabel la Catòlica, Melilla, Larraix... Alguns d’aquests noms tenen un origen incert i fins i tot és impossible esbrinar d’on venen com el de Doctoral Martínez.  

Quan s’ha de canviar algun nom del nomenclàtor no se pot fer al tun-tun, sinó que cal fer-se amb rigor i havent-t’hi  estudiat cas per cas cadascun dels noms susceptibles de ser canviats.

Una anècdota dels anys 80. A Roquetes hi havia un carrer anomenat de Milans del Bosch. Com sabeu, el general Jaime Milans del Bosch va ser un dels generals colpistes del 23-F.

Davant la pressió popular, l’ajuntament de l’època va d’haver de canviar el nom pel de la Gaia (crec), que és el que surt del carrer Major pel costat mateix de l’església. Però què passava? Què el Milans del Bosch al que estava dedicat el carrer no era Jaime, sinó Francesc Milansdel Bosch i Arquer que va arribar a general per mèrits de guerra i que està considerat un heroi català. Era el rebesavi de Jaime Milans del Bosch i Ussia.   

SUBTILESA FRANQUISTA AL NOMENCLATOR D’AMPOSTA?

Tarifa. 

Que a Fuerteventura (on hi va haver legionaris durant molts anys), a Còrdova o a Tarifa encara queden carrers amb noms franquistes o estretament lligats al règim ens pot portar a pensar que fins i tot és normal.

A Fuerteventura (si hi cliqueu a sobre del nom us portarà a la notícia) el carrer porta el nom de Crucero Baleares, un dels vaixells de guerra que va lluitar al bàndol revoltat, tot i que el gruix de la Marina de guerra espanyola va fer costat al govern de la II República.  

Com sabeu, després de la guerra Civil, el bàndol guanyador va rebatejar una gran part dels carrers canviant el seu nom tradicional per altres vinculats a l’exèrcit feixista.

Fins fa poc Amposta encara conservava dos d’aquests noms: Ruiz de Alda i Garcia Morato. El primer va ser canviat pel de Ramon Salas, arquitecte i urbanista i el segon pel de José Eugenio Ribera, l’enginyer que va projectar el pont penjant veritable símbol de la ciutat. Però n’hi havia més i crec que encara ne queden tot disfressats.

M’explicaré. No sé si per subtilesa o simplement perquè tampoc no donaven per a molt, hi ha d’altres carrers d’Amposta que poden tenir connotacions amb el bàndol franquista (ho he explicat moltes vegades)

Crec que l’únic nom que se va canviar amb CiU al govern va ser el de Garcia Valiño per el d’Innocènci Soriano-Montagut. Garcia Valiño va ser un general colpista que va comandà la divisió Navarra. S’ha de qualificar com un fet casual que on acaba el carrer Navarra comenci el Soriano-Montagut? Molta casualitat me sembla a mi...

També existeixen el carrer Canàries que coincideix amb un creuer bessó al Baleares, Larraix (o Larache) una plaça espanyola durant el Protectorat del Marroc. O Àfrica, Marroc, Ceuta i Melilla. Hem de pensar que una gran part dels comandaments franquistes havien ascendit i guanyat prestigi durant la guerra del Rif (o guerra del Marroc o guerra de l’Àfrica) com el propi Franco, però també Emilio Mola, Manuel Goded, Varela, Millán-Astray, Sanjurjo, García Valiño, etc., d'aquí que els anomenessin els africanistes. 

També heu de tenir també present que la guerra Civil espanyola va començar a preparar-se al Marroc. Des d’allí amb Franco al cap d’avant, el gruix de l’exèrcit colpista va passar a Canàries i finalment a la península on havien secundat la revolta diverses guarnicions militars com les de les Illes Balears, Sevilla, Valladolid, Pamplona, etc.  

Molt provablement aquests noms de carrers no canviaran mai ja que al tenir una doble lectura, quasi ningú els relaciona amb uns fets que van significar una gran catàstrofe per a Catalunya en general, però també per a Amposta i el nostre territori.    

DIARI DE L’AGOST. DIJOUS 24

TORTOSA I ULLDECONA

Ahir, l’amic Paco Itarte me va fer arribar la notícia de que Tortosa i Ulldecona també estaven relacionades amb els atemptats de Barcelona i Cambrils, tot i que d’una manera indirecta.

Segons explicava la premsa (el diari Ara ho duia a la portada), els terroristes haurien comprat fins 500 litres de cetona  a drogueries de Tortosa i Ulldecona.

Avui he llegit a eldiario.es que només un cúmul d’errors humans va evitar una massacre més gran. A veure, hi ha coses que no entenc. Tot i la eficàcia dels Mossos d’Esquadra (sembla inqüestionable), me sembla que amb una major prevenció, hauria permès actuar molt abans de la primera deflagració al xalet d’Alcanar Platja.

El nivell d’alerta terrorista era i és de 4 sobre 5. Jo mateix me’n he adonat de que a l’estació de Sants de Barcelona, darrerament hi ha molt més control policial que anys enrere. Fins aquí tot correcte.

I ara ve la pregunta: Si la polia (en general) saben quins són els compostos amb els que es poden fabricar bombes, ¿no podrien haver avisat als propietaris de drogueries i d’altres tendes que poden vendre aquest productes?

Segurament no van comprar 500 litres de cetona a la mateixa botiga, entre d’altres coses perquè, segurament, cap comerciant emmagatzema una quantitat així. Ni tan sols amb diverses compres. Cal suposar que van diversificar botigues i des per a no alertar ningú.

Des del meu punt de vista hi hauria d’haver un manual on s’advertís de que, en el cas de que un individu comprés, ni que fos un sol litre d’aquest material (o d’altres també susceptibles de fer explosius), automàticament s’hauria d’activar un protocol per a que la policia ho investigués.

Ara, potser si algun policia està llegint això, pensarà de mi: Pobre ignorant, si ja es fa!  Si és així, van fallar moltes coses, perquè està clar que es van comprar a dues poblacions diferents, però no està clar a quantes botigues. Per tant, per què ningú va donar l’avís? I si es va fer, potser la policia no sigui tan eficient com ens pensem.

LA CLIMATOLOGIA DEL MES D’AGOST

I després encara hi ha qui diu que això del canvi climàtic és una bajanada... Sí, sí! Recordo perfectament les dècades dels 60, 70 i fins i tot 80. La festa major de la Galera és pels voltants del 10 d’agost (Sant Llorenç) Primer sé feia balla a la pista d’estiu del Sindicat, més tard al Povet de Sant Vicent i finalment a la pista coberta de darrere la Casa Consistorial, al costat del Casal de Jubilats que en altres temps va albergar l’escorxador i la peixateria. Bé, quasi tot els anys hi havia alguna tronada d’estiu, d’aquelles de calamarsa o fins i tot pedra. Cada anys, el mes d’agost parlaven dels quantiosos danys que la pedra havia produït a la fruita dolça de Lleida i la gent, quan anava al ball, s’emportava una rebequeta per precaució, per si refrescava de matinada.

Sobre el 20 d’agost ja quasi es podia dir que l’estiu havia acabat. Tot i que sempre hi havia dies bons els mesos de setembre i octubre, ja no era el mateix. Aquella calor sufocant (quan arribava als 25º ja ens pensàvem que ens torràvem) ja es donava per acabada. Algú sap amb certesa a quan ha pujat la temperatura per la nit durant aquest estiu? 28, 29 graus? Està clar que alguns mes que unes dècades enrere.  

ELS CARRERS D’AMPOSTA

De tant en tant entro a Google i després a l’Institut Geogràfic Nacional per a donar un cop d’ull a algun lloc determinat, normalment és per assegurar-me del nom d’algun carrer d’Amposta. Ahir hi vaig entrar i per a la meva sorpresa ja contempla alguns dels canvis del vialer aprovats recentment per l’Ajuntament.  

Recull el nom del carrer de l’enginyer que va projectar el Pont Penjant José Eugenio Rivera i que abans portava el nom de García Morato. No obstant, el nom correcte del carrer (mireu la placa) és el d’Eugenio Rivera. En canvi no recull el de Ramon Salas ni tampoc el de plaça de l’Ajuntament.

No sé exactament com funcionen aquestes coses, es a dir, com es comunica a l’Institut Geogràfic Nacional els canvis o si aquest organisme té els mitjans per esbrinar-ho. Però sigui com sigui no s’ha fet bé.  

DIARI DE L’AGOST. DIJOUS 17

MÉS SEGURETAT

Què el concert de Txarango va ser tot un èxit és cosa sabuda. Ahir felicitava al regidor de Festes Ramon Bel. Però...

És què sempre hi ha d’haver un però? Segurament... El però és el tema de la seguretat. I mireu que n’hi havia: policia local, Mossos, Creu Roja, barreres de formigó anti-camions, etc. La queixa és que el recinte estava molt tancat. Hi havia 8.000 persones pràcticament engabiades. Dues portes estretes (una per a entrar i una per a sortir, semblen insuficients davant d’un possible esclat de pànic produït per foc, esclat o qualsevol cosa que faci que, en un moment donat, la multitud es dirigeixi buscant una sortida. La porta gran del recinte, allà per on entren i surten els vehicles, estava tancada, un fet del tot incomprensible si pensem que es tractava d’un espectacle gratuït.

Qui m’ho va dir proposava l’aparcament dels instituts com alternativa: un espai totalment obert i on no hi hauria cap problema d’amuntegament de gent si es produís un episodi de pànic.

Foto: Ajuntament d'Amposta. 

EL NOMENCLATOR DE SABADELL... PERÒ TAMBÉ EL D’AMPOSTA  

El nou equip de govern de la capital vallesana va encarregar un estudi a un tal Josep Abad (a casa d’ell el coneixen) Pel que sembla a aquest senyor li agrada més Isaac Newton que no Antoni Machado i per això pensa que s’hauria de substituir el nom del poeta de Campos de Castilla pel del descobridor de la gravitació universal. Altres noms que suggereix són el de Muriel Casals (la màrtir del procés) i el de Xavier Vinader. La Pasionaria (Dolores Ibárruri) tampoc li agrada...

El motiu de voler eliminar el nom del carrer a Antonio Machado és perquè, segon ell, era anti-català. Pel que sembla també volen eliminar-se d’altres personatges cèlebres coma ara Goya, Larra, Góngora o Calderon per franquistes... Si això fos cert (crec més que es tracta d’una mal entès o una mala interpretació de les seves conclusions) estaríem davant d’una aberració històrica.

Anem a pams. Com sabeu la Regidora de Cultura Inès Martí va formar una comissió del nomenclàtor d’Amposta. Una comissió, no un encàrrec a una sola persona. Aquí tenim un possible primer error.

La comissió d’Amposta està formada per persones de diferents sensibilitats. És veritat que hi ha gen propera a ERC, però també d’altres que poden tirar més a la dreta o jo mateix que milito al PSC.

Quan als meus escrits he parlat de carrers com Gran Capità, Agustina d’Aragó, Isabel la Catòlica, Goya, Murillo, Calderón de la Barca, etc. Prefereixo parlar de noms de carrers d’una altra època. En temps de Franco (no confondre amb franquisme) és veritat que se’ns alliçonava i ens presentaven a determinats personatges com a referents de la historia d’Espanya ometin les celebritats i herois de casa nostra.

Tot i això, la comissió ampostina encara no s’ha pronunciar sobre el possible canvi de nom d’aquests carrers. Però puc dir que hi ha un carrer Campoamor. Qui era Campoamor? Un poeta... Però també una política defensora dels drets de les dones, com també ho va ser la Pasionaria. En aquest cas si que es va comentar que el nou nomenclàtor podria posar-se el nom de Clara Campoamor.

A Amposta no existeix el carrer Antonio Machado però, en tot cas, aquest nom de carrer mai seria d’una altra època, ja que a part de ser un poeta reconegut mundialment, v patir la persecució del règim de Franco. Opinar d’ell que era anti-català, me sembla  una mica fort. 

LA PROPIETAT PARTICULAR DEL CARRER

Un vehicle accidentat aparcat al carrer en sentit contrari de la circulació m’ha inspirat el comentari d’avui.

No és el primer cop que al carrer veig vehicles abandonats (de fet a molt poca distància d’aquest n’hi ha un que porta allí diversos mesos), però me sobta que alguns d’aquests vehicles els hagin allí els tallers de la vora.

L’actual impost municipal sobre la circulació dels vehicles es va dir en un primer moment impost d’aparcament. Son molts els cotxes que dormen al carrer, majoritàriament quan no es disposa d’un magatzem o d’una plaça de pàrquing on deixar-los. Però els cotxes no estan sols. Els hi fan companyia altre tipus de vehicles com ara furgonetes industrials, camions  i fins i tot autocaravanes. Recordo que fa uns anys pels voltants de l’avinguda de Catalunya i el carrer Velázquez d’Amposta hi havia tota una flota de vehicles de lloguer. També (tot i que cada vegada amb menys freqüència) s’hi podien veure exposats vehicles de segona ma que estaven a la venda. Entenc que quan algú és propietari d’un negoci on els vehicles siguin, d’alguna manera, imprescindibles, haurien de tenir forçosament, un lloc apropiat per a deixar-los i no convertir el carrer en una propietat particular amb el beneplàcit d’aquells als que tot els hi sembla bé mentre no els afecti directament la situació. Sembla que hi ha gent que es creu que el carrer sigui de la seva propietat particular ignorant que l’únic que va ser propietari del carrer va ser Manuel Fraga quan era Ministre de l’Interior.

Desconec el que diu al respecte l’ordenança municipal que regula l’ocupació de la via pública d’Amposta i, per tant, no sé si contempla tots els casos que he exposat anteriorment (i algun més com ara les terrasses dels bars) Però és evident que els hauria de contemplar tots i el que encara és més important, fer-la complir i sancionar els infractors.

Molts dels que parlava abans (aquells que tot ho troben bé...), quan deixen el cotxe sobre la vorera u ocupant un pas de vianants, s’excusen de que per aquella zona no hi ha aparcament. ¿Quans aparcaments sé podrien guanyar si sé retiressin tots els vehicles abandonats, aquells que haurien de tenir obligatòriament un lloc on deixar-se, les terrasses dels bars quan s’està fora de temporada, etc.? Segur que no sé solucionaria el problema, però al menys, se’n guanyarien unes quantes per aquells que tenim cura per aparcar el millor possible.

Sense abandonar el carrer, a la pàgina de Facebook de l’Ajuntament d’Amposta, s’anunciava l’altre dia que l’equip de govern s’està plantejant seriosament posar càmeres per a controlar l’incivisme que hi ha cada dia a la majoria d’illes de contenidors de brossa del nostre poble. Evidentment seria una mesura dissuasòria, però tot i que no sóc cap expert en el tema, tinc seriosos dubtes que la mesura en qüestió es pugui portar a terme.

L’enregistrament d’imatges al carrer està regulada per llei i requereix de la corresponent autorització per part de l’òrgan competent. A part, crec que només s’autoritza en zones conflictives on hi poden haver actes delictius com ara robatoris, venda de droga, etc, però en cap cas l’incivisme d’aquells que deixen brossa fora dels contenidors entraria en el mateix apartat. Això sense entrar a valorar el cost total de la inversió...

A veure si serà pitjor el remei que la malaltia.  

  

CIUTADANS DE SEGONA

Quan estàvem mirant pisos, la meva dona que és ampostina de naixement, me va dir que l’havíem de comprar de l’avinguda de la Ràpita cap amunt. I així ho vàrem fer...

Al principi quan me preguntaven on vivíem sempre dia: a Liang Shang Po (també conegut per la Frontera Blava (*)), ja que a partir d’allí s’entrava a la part més nova d’Amposta, per allí on estava creixent la nostra ciutat els darrers temps.

Sempre he pensat que vivim a un bona zona, amb carrers amples, espais oberts i edificis no massa alts, però sobre tot perquè hi ha comerços d’aquells productes que es consideren més bàsics: fleques, carnisseries... La zona de supermercats de la plaça de la Castellania no està massa lluny i dintre de poc s’obrirà una peixateria. A l’Hospital Comarcal s’hi pot anar a peu (sempre que no tinguis problemes de mobilitat) i fins i tot tenim al costat un centre mèdic.  

També és una zona on es pot trobar aparcament amb relativa facilitat, tot i que de vegades no ho sembli, ja que hi ha qui aparca com li dóna la gana...

Però no tot són flors i violes, ja que viure allunyat del centre també té alguns inconvenients...

L’altre dia la propietària d’un establiment comercial me va preguntar:

-Com és que per aquí no ens posen llums de Nadal?

-Ni ara ni mai –li vaig respondre-.

L’avinguda de Catalunya, una part de la qual podríem considerar-la com el Liang Shang Po del que us parlava al començament, és una de les principals vies de la nostra ciutat, juntament amb les avingudes de la Ràpita i Santa Bàrbara i més recentment el carrer Josep Tarradellas. En canvi, quan arriba Nadal té un tractament inferior, ja que només s’ il·lumina la rotonda on conflueixen l’avinguda de Catalunya i el carrer Tarradellas. A la resta, res de res...

És què les avingudes de la Ràpita i Santa Bàrbara són més comercials... I els carrers del Grau i Corsini (Carasol) què també s’il·luminen per Nadal? Ah! Què pel carrer Corsini pugen els Reis (normalment)? No si a l’hora de buscar excuses ja en trobareu, ja... Me recordeu a un antic govern de CiU que quan li demanàvem de recuperar el berenar del bou ens ho negaven donant-nos un bon grapat de motius...

Tot i això, què hi hagi il·luminació nadalenca o no, no me trau el son. El que realment me preocupa es veure que passen les setmanes (i possiblement mesos) i les agranadores no apareixen pel barri.

Sé suposa que si passessin de tant en tant, després de fer-ho es notaria, ja que, ni que fora per uns pocs dies, els carrers s’haurien de veure molt més nets. Però si aquesta evidència us sembla feble, uns en donaré una que és molt més evident: tinc controlades unes quantes deixalles (un tros de tub groc i una vella funda de mòbil) i us ben asseguro que durant setmanes no s’han mogut del mateix rogle... Ni plovent ni fent vent... Allí s’estan.

En canvi a d’altres llocs d’Amposta l’agranadora passat dia sí, dia també, com per exemple a la zona centre. Ara surto d’Amposta pel camí de les Tosses, però abans sortia per la Carrova i, forçosament havia de passar per l’avinguda de la Ràpita i el carrer Sant Josep. Cada dia abans de les 8 del matí, allí estava l’agranadora... Sovint dificultant la circulació amb la gràcia que això té fa quan vas a treballar... Lo què no recordo és haver vist asfaltar aquella zona, perquè trobo que de tan passar les graneres deu d’afectar el ferm... O no és així?

Acabaré amb una altra pregunta: És que els ciutadans que no vivim al centre d’Amposta paguem menys impostos? Jo crec que ens mereixem el mateix tracte (llums de Nadal a banda...)      

ELS TEMPS HAN CANVIAT

Què llunyans queden aquells anys quan la Revista Amposta trigava 9 mesos en publicar-te un escrit i si finalment ho feia era gràcies a la persistència d’un... O directament ni te’l publicava. Vull pensar que per subversiu, perquè el seu contingut podia acabar influint en el pensament d’una part de la ciutadania i, en un règim de pensament únic, podia tenir fatals conseqüències... Actualment ja no és que me publiquen els escrits sinó que fins i tot me demanen poder-los publicar sense que els hagi d’enviar. Curiós.

Efectivament ahir me va arribar un missatge de la cap de premsa de l’Ajuntament d’Amposta preguntant-me si podien publicar un article que inicialment havia escrit per a Vinaròs News, la revista digital amb la que vinc col·laborant des de fa més de 9 anys i que està passant per un procés de renovació que, desafortunadament, està durant més del compte, fet que produeix que s’hagi hagut d’aturar per a desesperació d’Emili Fonollosa, el seu històric fundador i director.

L’article titulat Parará papa. Parará Pachín el vaig escriure l’endemà de la primera parada de l’Euromed a l’estació de l’Aldea i mostrava la meva desconfiança en que la mesura sigui la més adequada a l’hora de millorar el transport ferroviari de les comarques del Baix Ebre i el Montsià. Com una millora més, sí, però abans s’ haurien d’haver millorat altres coses, com ara la doble línia fèrria entre l’Hospitalet de l’Infant i Tarragona, a part de les freqüències de parada i la reducció del temps emprat en els desplaçaments i no només el de l’Euromed a Barcelona...

Però no només això. Dimarts de la setmana passada vaig assistir per primera vegada a la Comissió del Nomenclàtor, ja que les anteriors havien coincidint amb el meu horari laboral i, per tant, no havia pogut assistir-hi.

Al ple d’ahir es va aprovar el reglament que regularà el nomenclàtor i, segons ens va dir la Regidora de Cultura i Ensenyament Inés Martí també els es nomenarien els membres que formarem part d’aquesta comissió.

De la primera reunió en vaig treure la conclusió de que l’objectiu que s’han fixat és ambiciós i que el canvi de denominació dels carrers no es limitarà al Ruiz de Alda i Garcia Morato, els més controvertits i susceptibles de ser canviats (s’ha trigat molts anys en posar el fil a l’agulla) Segurament (no me vull avançar) el canvi també pot arribar afectant a d’altres carrers que no tenen cap relació amb Amposta i, com jo mateix he qualificat moltes vegades, són noms d’una altra època, sense haver-los d’identificar forçosament amb el franquisme, tot i que alguns xisclen per tot arreu, com per exemple Larache (en català Larraix) que és el nom d’una població de Marroc que va pertànyer al Protectorat Espanyol (recordeu que quan l’anomenat Alzamiento Nacional, Franco estava destinat per aquella zona del Marroc)

Sempre que sigui possible estaria bé recuperar els noms que tenien aquets carrers abans de ser canviats pels guanyadors de la guerra. Recordo per exemple el canvi de denominació del carrer Serrano Suñer (originalment era Sunyer) de Gandesa, on s’ubicava la casa familiar del cunyat de Franco pel de Miravet, que era el que havia tingut abans de la guerra.

Els noms que els substituiran seran molt més propers. De gent i fets relacionats amb la nostra terra. Per cert hi haurà una novetat. A les noves plaques dels carrers s’identificarà el protagonista. Per exemple: Hi ha uns carrers darrere del Centre Comercial, proper a l’Eix de l’Ebre que porten els noms de Juan Fernández de Heredia i Hug de Follalquer (o Fullalquer -tal com apareix al rètol- o de Folcalquier -tal com posa a Alcanar), castellans d’Amposta. Un altre castellà i que encara no té cap carrer d’Amposta és Joan d’Aragó (Joan II de Ribagorça) que a més a més va ser el 46è President de la Generalitat de Catalunya (1512-1514)        

SÉ PODRIA FER MILLOR

Carrer tallat just quan comencen les obres. 

He passat darrerament pel carrer Saragossa d’Amposta?

Si heu passat hebreu vist que està tallat en arribar al Pere Mata. 

Per aquells que no ho sabeu, el carrer Saragossa forma part de la xarxa viària principal d’Amposta. De fet és l’únic carrer que serveix per a comunicar directament l’avinguda Catalunya amb l’avinguda de Santa Bàrbara i el centre de la ciutat.

Jo ho vaig veure ahir casualment i, per sort, anava a peu, per això vaig poder recrear-me en la senyalització. La senyalització (la bona senyalització, és fonamental en qualsevol pla de mobilitat.

Com podeu veure en més detall a la segona foto, hi ha un croquis per a una via alternativa continuant pel carrer Gran Capità, seguint pel lateral de l’avinguda de Santa Bàrbara, etc., etc.

Detall de la senyalització. 

Tot això està molt bé... Però, per què ha d’entrar el conductor fins allí? O dit d’una altra manera molt més entenedora? Per què no s’ha col·locat el senal a la intersecció de l’avinguda de Catalunya? Els veïns del tram anterior del carrer Saragossa ja coneixen la situació i per tant, ja n’hi hauria prou en tallar l’entrada parcialment per a que poguessin entrar fins a els seus habitatges. Si més no, no caldria donar tantes voltes.

Evidentment, penso, quan s’ha de tallar un carrer ha d’estar supervisat per la policia local. Suposo que s’ha fet... S’ha fet?

Fa uns anys, quan les obres envaïen Amposta i sé tallaven molts carrers, la deficient senyalització era el comú denominador de totes les obres, sense excepció.  

Encara recordo una vegada circulant pel carrer Joan d’Àustria (el d’entrada a Amposta pel Grau) un camionet d’una empresa constructora va parar just davant meu i un operari va baixar una tanca i me la va clavar als nassos. Ja no vaig poder passar... Durant aquell temps les empreses constructores deixaven molts de calerons al calaix de l’ajuntament i tenien patent de corsari per a poder fer aquest tipus de coses. 

Entrada al carrer Saragossa. 

DIARI DE L’AGOST. DIA 24

PERSONATGES DEL CIRC

Sé m’ha acudit avui: Quin personatge del circ serien els de Ciutadans? No? L’empassa-sabres!  

Com podeu veure per l’esdevenir de les negociacions, cada dia que passa C’s cedeix una mica més davant el PP i n abans hi havia línies roges, ara s’han esborrat completament. És la força de la sang (crec recordar que ja ho vaig dir una vegada) Són partits germans: el gran és el PP i el més menut C’s... Però fills del mateix pare i la mateixa mare i, per tant, condemnats a entendre’s. El que cal veure és si, finalment, aconseguiran la fita desitjada o sigui, investir a Rajoy president.

OTEGUI

Puc està a favor d’Otegui... O puc està en contra... De fet és un personatge que, personalment, no me produeix cap tipus de sensació: ni fred ni calent.

Però el tema d’Otegui me sembla tan lamentable com el que està passant a Catalunya (en general) El corró de l’Estat (i cuita, quan parlo d’estat, a part del govern i les seves institucions també parlo del PP, del PSOE i companyia...) s’emporten pel davant (o al menys ho intenten) tot allò que els molesta. Els molesta la independència de Catalunya i els molesta que a Euskadi pugui passar el mateix si finalment guanyen les forces abertzales el proper 25 de setembre. I Otegui en aquest punt és el personatge clau. De totes formes ja coneixeu l’efecte rebot. De vegades només cal que des de Madrid es vagin posant pals a les rodes com per a que la ciutadania (que no sempre és tonta) es reboti en contra. Per tant, és molt possible que amb Otegui o sense, dintre de poc més d’un més, al País Basc hi pugui haver un govern de l’esquerra nacionalista. I si l’hi ha, no ho dubteu, trigaran pocs mesos en iniciar (o al menys intentar-ho), un procés semblant al de Catalunya.    

De moment la Junta Electoral de Guipúscoa l’ha vetat. Imagino que més per pressions dels estaments de l’Estat que per propi criteri. Ara hi haurà recurs i després contra-recurs. Pot ser un estira i arronsa posant al límit els estaments judicials que són els que tindran la darrera paraula... La darrera? Segurament Otegui el dia 25 no serà candidat, però la història no acabarà aquí... Serà com la història inacabable o com el conte de l’enfadós (com ho preferiu), però segur que acaba amb recurs davant del Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg i sinó, viure per veure... I allí ja li vendrà al govern d’Espanya de que els hi donin la raó, perquè sinó l’enrenou serà majúscul.

ELS CARRERS DESPRÉS DE FESTES

Tinc la desgràcia de desplaçar-me per Amposta a peu a diferència de com ho fan molts dels meus conciutadans. Només a peu sé poden veure les situacions que denuncio sovint (per cert, us vàreu adonar que durant les festes no vaig publicar cap foto denúncia?) Vaig voler donar un treva a l’equip de govern que, com és normal, estava més centrat en que tot sortís bé que no de com seguia estan la nostra ciutat.

Però no sóc l’únic que ho veig. La gent gran també tenen per costum desplaçar-se a peu. Aquest mateix matí m’ho comentava una veïna del carrer Brasil, del bloc del costat d’on ahir es va produir l’accident. Fins i tot m’ha dit que el conductor de la furgoneta que baixava pel Murillo (i que tenia prioritat), li va dir a l’altre conductor que no va cedir el pas: Què estàs ‘tonto’?  Bé, a mi m’ha preguntat una altra cosa?

-Quan vindran a netejar el carrer?

I és que està ple de palers, plàstics, cartrons i quasi de tot allò que es pugui tirar al terra. Cap novetat. Dimarts per tot el poble encara eren evidents les restes del Cosso Iris de diumenge: molt de confeti, però també de les bosses de plàstic que serveixen per envasar les boles.

Li he explicat que una part del servei de neteja el fa una empresa particular. L’encarregat de la mateixa m’ho va explicar un dia i me va assegurar que la part d’Amposta que ells netegen està neta. Llavors que passa amb la part d’Amposta que neteja la brigada municipal?

La mateixa senyora m’ha explicat que una vegada va anar fins el Racó del Ciclista (què per aquells que no ho saben és el bar on esmorza part del personal de la brigada municipal) i va preguntar pel que portava la màquina de neteja més gran. Un company el va senyalar amb el dir: és ell. Llavors, dirigint-se a ell li va dir:

-És que els veïns d’aquest barri no paguem impostos? És que els impostos només els paguen el que viuen al centre del poble? Com quasi mai passeu a netejar per aquí...

Segons la senyora, el conductor de l’equip de neteja es va posar tot sufocat.

DIGUES LA TEUA (DTL)  

Alejandro Sanz, més conegut per Candret o Candret lo Cantador (tot i que també conta acudits, molts acudits) va obrir fa uns dies a Facebook una pàgina per a que les ampostines i els ampostins puguin dir la seva. Aquest matí ja advertia que si hi ha insulta o paraules grolleres esborrarà els comentaris. I és que sovint aquests tipus de pàgines se’n poden anar de mare depenent de qui entra i de la permissibilitat del moderador.

Recordo que abans de que es popularitzessin les xarxes socials, el convergent Josep Torta, copropietari de l’empresa d’informàtica Insert, a la seva pàgina web Amposta Info, va obrir un apartat per al debat. Els insults, calumnies, difamacions i menyspreus cap a aquells que no érem del règim establert a Amposta eren constants. Algunes vegades vaig ser jo la diana dels sequaços de Roig. Finalment va haver de tancar aquella apartat d’opinió perquè Ismael Pinyas i jo mateix el vàrem amenaçar de denunciar-lo. Tot i que Josep Torta se’n va desmarcar, com a responsable de la pàgina hauria hagut de vetllar per a que no s’arribés al punt que es va arribar i que fregava el que podria considerar-se delicte.